dijous, 30 de desembre del 2010
Udols d'un llop de paper
Hi ha llibres especials i llibres molt especials. El llibre més especial que puc recomanar és de poesia, una traducció. En paraules de l'Associació d'editors:
"Aquesta és sens dubte l’antologia més completa publicada fins ara de la poesia de Tadeusz Rózewicz, un dels noms més importants de la literatura polonesa actual. Nascut el 1921 a Radomsko, la seua precocitat literària va ser frenada radicalment per l’esclat de la II Guerra Mundial, en què participà com a partisà.
Poeta, dramaturg i prosista, lligat a l’avantguarda i sempre innovador, Rózewicz destaca per la seua sensibilitat ètica i descriu l’home en una situació extrema en què només pot sobreviure per l’amor.
La traducció dels poemes correspon a Josep-Antoni Ysern, professor de filologia catalana a la UNED i especialista en literatura medieval i traducció literària.
Una obra imprescindible per als amants de la poesia contemporània que recull, a més, la versió original de cadascun dels poemes".
TÍTOL: Udols d'un llop de paper,de Tadeusz RÓZEWICZ, EDICIONS 96, 2010.
Només afegir que Josep-Antoni Ysern ja n'havia versionat uns poc poemes fa uns anys, que ha estat lector de català a Polònia uns quants anys i que domina els idiomes de partida i arribada. Encara que no són de temàtica nadalenca, a continuació afegisc uns versos de les primeres versions de Josep-Antoni.
Que els reis ens perdonen!
ELS DESERTORS
I
jo home
de poca fe
reso per la pau
d’aquestes ànimes mortals
per les ombres
que no poden
trobar lloc
de descans etern
errants entre el cel buit
i la terra pàtria
jo home de bona voluntat
i de poca fe
espero un monument
al desertor desconegut
de tots els exèrcits
de totes les guerres
un monument dreçat
d’amagat al cel
sota terra
un monument dreçat amb els ulls
de les mares mullers germanes amants
un monument dreçat
de vergonya desesperació por
amor odi
un monument sense nom ni cognom
La valentia del desertor
és difícil de suportar
per al proïsme
qui ha fugit del camp de la glòria
qui ha fugit de l’escorxador
no trobarà perdó
entre els coetanis
ni entre els descendents
qui s’ha apartat de matar
s’ha matat a si mateix
i s’ha soterrat viu
en l’oblit
coronat amb fulles de roure
penjat en la flor de l’edat
de la branca d’un arbre
o d’un fanal
el desertor
déserteur
Fahnenflüchtiger
Landesverräter
fuig fins a la fi del món
pobre d’aquell
que en la flor de l’edat
sense haver satisfet els seu deler vital
ha caigut víctima
d’un punyal desamic
pobre d’ell i pobres de nosaltres
els seus compatriotes
o conciutadans
la seva ànima no coneixerà el descans
es manté entre nosaltres
ultratjada i ferida
II
el poeta resa per l’ànima
del desertor desconegut
Posem-nos a resar
els creients en Déu
i els creients en No-res
per les ànimes mortals
que erren
pels camps boscos vergers
pels carrers de les ciutats
per esglésies i cementiris
Resem tots pels desertors
de la Primera i de la Segona Guerra Mundial
vulgues donar-los Senyor
descans etern
resem tots pels desertors
de les guerres defensives i ofensives
de les guerres justes i injustes
resem tots pels qui renunciaren
a les insígnies als uniformes
a les armes i als estendards
«No mataràs»
digué el Senyor
i calla
«Gott mit uns»
digué l’home
i marxà a la guerra
empunyant
la creu
Jo Us convoco
a l’Homenatge als Caiguts...
Desertors!
De tots els exèrcits del món!
que una companyia d’honor
llenci una salva apuntant
als vostres cors caps
ulls tapats
que els vostres col·legues
afusellin una volta més
els vostres noms
la vostra ombra
el record que ens queda de vosaltres
l’apoteosi dels cabdills
dels generals dels carnissers
dels genocides dura
ells decideixen la guerra
i la pau
el dret a la vida
el dret a la mort
i les mares infanten encara
infanten herois
infanten desertors
infanten persones
pobres éssers humans
els únics mamífers vestits
amb uniformes d’opereta
sota bigarrats estendards
es preparen per a la guerra
per a la guerra per a la guerra
es preparen per a l’última
aparició
en el teatre de la guerra
i jo espero
un monument
al desertor desconegut
de tots els exèrcits del món
Traducció de Josep-Antoni Ysern
Tadeusz RÓZEWICZ, Angoixa, Edicions 96, Carcaixent, 2002
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada