diumenge, 12 de desembre de 2010

UN POEMA DE FELIU FORMOSA

Fa uns quants dies, setmanes, va venir Feliu Formosa per Gandia. Un dels privilegis que m'ha regalat el fet de dedicar-me a escriure és poder-me aproximar a tot tipus de persones interessantíssimes. Feliu Formosa forma part dels pesos pesants de la nostra literatura i, alhora, és una persona pròxima i senzilla amb qui és un plaer conversar. Bé, trobe que el millor és deixar-lo paralar a ell, a través d'un poema:

L'ÚLTIM QUARTET
Beethoven
Un intent repetit d'alçar el vol; un debatre's amb fúria contra l'hostilitat de les coses; un decantar-se capa una tendresa que retorna des de temps remots; una insòlita minuciositat de la història d'un amor efímer..., quan l'edat et fa sentir per damunt i alhora immers dins d'una forma que se t'ha donat i se't torna a donar. Què es tracta, en el fons, d'aconseguir? Que s'imposi una única cosa amb força única: la música.

Feliu Formosa, "Centre de brevetat", ed. Meteora, 2006