L'altre dia vaig -vam- passejar per Vic. Coses de literatura. Però després, com no només de versos viuen les persones, vam entrar en una carnisseria a prop de LA plaça on vam comprar alguna coseta que no fa al cas i un bisbe negre: un embotit de forma arrodonida i color negrós, no excessivament gran, d'un pam, aproximadament. Trobe que el nom ha quedat suficientment explicat.
La qüestió és que, en tastar-lo ja a casa, vaig gustar més que vore que era igual que un embotit tipic d'Oliva que anomenem garró. També de forma negrosa i arrodonodida i també de motiu evident per al nom.
Com que l'embotit també és cultura i tradició i avantpassats -la sobrassada de Xaló,...- em va entendrir profundament que, més enllà de les paraules, encara tropessem contínuament amb les evidències. Així com l'embotit, les paraules. I qui no ho vulga vore, que visite l'oculista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada