dimarts, 25 d’octubre de 2011

Un poema

Camine pel Boulevard de Picpus de París.
Ara mateix, no m’acompanya ningú,
com després, en un resum, tota la vida.
Camine sol i busque un cementeri que cap persona
cerca. Només el vull amb mi per un poema
llegit que ara, anys després
-mentre la meua filla dorm al meu llit,
mentre toca un coixí que creu ser jo-
recorde com recorde que sempre estem buits dels altres,
que no hi ha companyia sinó dies paral•lels,
que no la vull deixar sola perquè els
anys
encara no l’han clivellada amb arrels i no cal
que sàpiga tot açò.
Amb compte, m’ajec a la vora, en un cantó. L’escolte
dormir i sóc feliç:
lluitem per
la glòria diminuta de sobreviure als danys.

(De “Càries”, ed. Bromera, 2008)

3 comentaris:

Jordi Puig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Puig ha dit...

M'ha agradat molt el poemari! El pas i el joc entre la literalitat i la metàfora (?), el gir final a molts poemes... o, més bé, la sentència desada com de passada.
Ueii, confesse que no fa massa que l'he llegit.
(t'escric 2 línies i encara faig 2 faltes. He esborrat el comentari anterior)

escribeytacha ha dit...

Creo que te puede interesar nuestro nuevo blog sobre crítica literaria. Se trata del blog del taller literario "Escribe y tacha".
escribeytacha.wordpress.com
Saludos!