El mar és verd i el vent,
que avui és el senyor d'aquest paisatge
i duu les mans de neu,
salvatge,
el despentina.
Ebris de llum,
de l'aire fred
tan generós de transparències,
els nostres ulls
s'allunyen mar endins,
fugint d'aquesta nit insaciable
que ens encalça.
Carles Duarte, "Marítim", ed. Meteora, 2008.
M'agrada, del llibre, aquelles lectures múltiples del Mediterrani, que esdevé un mar interior, més que un fenomen extern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada