dijous, 13 d’octubre del 2011

Tomas Tranströmer

Cansat de tothom que em ve amb paraules,
… paraules però cap llenguatge
vaig marxar a l’illa coberta de neu.
El salvatge no té paraules.
Les pàgines en blanc s’estenen en totes direccions!
Ensopego amb petjades de cabirol a la neu.
Llenguatge però cap paraula.

Tomas Tranströmer, ‘La plaça salvatge’, Perifèric edicions, 2007.
Traducció de Carolina Moreno.

Ja és casualitat que l'única obra traduïda al català d'aquest autor (Premi Nobel 2011) es trobe en una editorial menuda (i valenciana). O no? Serà que l'indústria editorial és cada vegada més indústria i oblida la part editorial, cultural, amb massa facilitat? La veritat és que bona part de la cultura viva batega per editorials petites, cada vegada més ofegades per la crisi però, alhora, més lliures.

Si hi teniu interès, al bloc/g de Mercè Climent hi ha una petita ressenya i l'accés a les primeres pàgines del llibre.

2 comentaris:

Coralet ha dit...

pot ser siga este el poema que més m'agrada del llibre.
sí, jo crec que les editorials xicotetes estan fent un bon paper, el de difusió de la bona literatura, més que les grans. però això ha sigut sempre, no? o ara més?

Josep Lluís Roig ha dit...

Jo crec que ara molt més. I en català, des que el fenomen de la concentració (Proa-Columna-62-...) que gairebé acaba amb la competència.