dissabte, 3 de gener de 2009

Amadeu Vidal i Bonafont

Amadeu Vidal i Bonafont és un poeta que sempre m’ha interessat, agradat, despertat coses. Com preferiu dir-ho. Fa la impressió que, en el món aquest de la poesia, sempre va una mica a la seua, malgrat que això implique massa voltes la necessitat de presentar-se a premis per seguir amb la publicació dels versos. I que el ritme dels llibres siga, en conseqüència, irregular.
Darrerament, havia publicat “Cròniques des de la banyera”, per l’editorial Moll. Un poemari on l’autor esguarda el món amb la distància que li proporciona l’únic espai privat: el bany. Amb alguns poemes veritablement brillants.
Ara ha tret aquest nou “Estevanac”. Encara no me l’he comprat, però ho faré. De moment, els poemes de la pàgina web de l’editorial prometen:

Mosquits
Cau la nit, amor, com un mirall
damunt nostre. Vénen tots de cop.
I sentim l’ànima de la lluna
com ens travessa la pell. Zumzegen
per la volta dels ulls, suïcides,
amb la mirada plena d’agulles
cap al color líquid de la mort.
Tu, porugament reculls la roba
i m’expliques, amb veu rogallosa,
que t’has d’allunyar d’aquí, de pressa,
cap al recer d’una nit benigna,
fumigada, neta de poetes.

Estevanac, ed. Meteora, Barcelona, 2008.

2 comentaris:

ginjol ha dit...

Josep Lluís: no coneixia el teu blog, però gràcies al comentari que has deixat al meu l'he trobat. M'agrada. Ah! I l'anècdota del Roda, bona. Molt bona.

Josep Lluís Roig ha dit...

Ei, moltes gràcies! I l'anècdota de Roda és molt bona. I, a més, que l'any següent s'hi presentara i guanyara el premi la va convertir en genial!