S'ha acabat el congrés de Joves Escriptors de Gandia. Se n'ha anat la gent i queden les paraules.
S'han acabat les converses amb els escriptors i escriptores i amics i amigues, amb Feliu Formosa a qui puc dir que aprecie moltíssim. O estime. Com tanta gent que es dedica al negoci ruïnós de les paraules i que ens en regalen.
Jo li posaria nota alta a aquests dies: molt bé el premi de poesia per a Anna Montero. No m'he llegit encara el llibre però persones que en saben m'han assegurat que és bo. Molt bé l'actuació d'Ester Formosa que s'alimenta de l'estètica del cabaret i fa allò tan difícil de cantar-actuar sense caure en cap de les dues coses. Entranyables les complicitats amb son pare.
I que trobaré a faltar els josves escriptors: uns pels escarafalls i d'altres per la contenció. No m'ha sobrat ningú, en aquest contra punt.
Tanque amb dos versos de "Peixos d'un mar sec": quan li he donat el llibre a Pau Sif, per tal que se l'emportara a Zadar, s'ha obert per aquest poema. I m'ha semblat el millor dels adéus:
"Des del principi,
viure és separar-se"
3 comentaris:
La poesia d'Anna Montero és sinònim de qualitat :)
fins que ens tornarem a trobar, abans de separar-nos una altra vegada.
Salut!
Jo també tanco episodi de joves escriptors, m'enduc una col.lecci´´o de moments per l'Album d'hores millor viscudes,
:) una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada