divendres, 7 d’octubre del 2011

Antonina Canyelles

EL PARE

Recte com una biga
Elegant com un arc de mig punt
Fràgil com Venècia.

Antonina Canyelles, "Putes i consentits. Antologia poètica", ed. Lapislàtzuli, 2011

4 comentaris:

anna g. ha dit...

Com m'agrada Antonina Canyelles. Breu i contundent. La vaig descobrir arrel d'una conversa amb Àngels Gregori, i ara tu me la recordes, Josep-Lluís. Gràcies :)

Segona volta ha dit...

és de veres, creixes quan veus a ton pare (i mare, però més el pare) dèbil, fràgil..

Maria Josep Escrivà ha dit...

Bonic poema! Colpidor amb els mínims recursos. Aquesta constatació de la fragilitat del pare, acompanyada d'admiració i de respectabilitat, ens ha encès la guspira poètica a més d'una. M'encanta la idea de bellesa decadent i venerable aplicada al pare que expandeix la paraula 'Venècia'. A veure si puc fer-me amb el llibre. Gràcies, per ensenyar-nos-el, JL. I enhorabona a Antonina.

Josep Lluís Roig ha dit...

La veritat és que jo també hi vaig arribar gràcies a Àngels. I l'antologia aquesta està molt bé. I com és capaç de proposar imatges convencionals però alhora sorprenents.