dilluns, 21 de novembre de 2011

Ernest Farrés

Un dels blo(g/c)s més interessants que conec sobre literatura és el d'Ernest Farrés. Ernest no és nou en això de la lectura de la poesia que es fa. No de bades va fer una antologia l'any 2000 sobre els auors relativament joves del moment que s'anomenava "21 poetes pel segle XXI" (i que l'any passat va tenir un eco a Mèxic amb la publicació d'una antologia de la seua antologia amb la publicació d'una tria de dos poemes de cada autor dels que ell va seleccionar l'any 2000).
Bé, el cas és que majoritàriament compartisc les entrades que fa i de vegades me n'he botat alguna que jo pensava escriure perquè ell ja ho havia "penjat" abans que jo i millor escrit.
A banda d'això, és també propietari d'una història ben peculiar: va publicar (a Viena, el 2006) un llibre de poemes sobre Edward Hopper (per títol duia el nom del pintor) que, com era previsible en aquest país sense crítics de veres, va passar desapercebut. Com la majoria de llibres que es publiquen: ni bons ni dolents: desapercebuts, inexistents. Però el llibre en qüestió va caure a les mans de Lawrence Venuti que el va traduir a l'anglés i publicar als Estats Units i a Gran Bretanya.
Posteriorment, el llibre ha estat traduït també a l'italià.
Les conclusions no deixen de ser llastimoses sobre l'estat de la dialèctica en la poesia (en la literatura) catalana.
Per altra banda, aquest 2011 ha tret un llibre de poemes (del qual tothom n'ha parlat o no). D'aquest darrer llibre, copie el poema que el mateix Erenest ha triat per al seu blog; un poema que, d'altra banda conté una piscina, una "Presó de l'aigua":

EL POEMA DELS AMORS IMPOSSIBLES

És tan trist,
un poema
dels amors
impossibles,
que em negava
a afrontar-lo.
Desentendre-me’n
era a tots
els nivells
una màxima
efectista,
però el dret
al silenci
no em servia
de consol.

El poema
al•ludit
meditava
sobre grosses
veritats
perquè en són,
en efecte,
d’impossibles,
milions
d’amors pròdigs
en paràlisis
o tan simples
com un bany
matutí.
No ens serà
mai permès
de comprendre-ho.
Amors trets
d’un mal pas
a la vora
de piscines
sense gota
d’aigua, amors
amb un nombre
variat
d’alegries
contingudes,
amors tàcits
entre amants
incapaços
de llegir-se
els contractes
que subscriuen.

Amb els anys
transformem
les històries
personals
que ens marcaren
en monyons
sense cotna.
Res no aviven
els amors
quan es frustren,
ni tan sols
el raïm
que s’escorre.

El poema
dels amors
impossibles
no portava
mala sort,
només feia
un camí
que emetia
tensions
sexuals
no resoltes.

Ernest Farrés, "Els efectes imprevisibles dels camps magnètics"
Labreu Edicions, 2011