El diari "El país" publica un quadern (un full: quatre pàgines) de cultura en "la nostra llengua". Millor això que una genollada als collons, evidentment. Els dijous.
Doncs bé, per casualitat, dijous passat hi van parlar de les dues novel·les que vaig comentar i que eren més estricta novetat: "El crepuscle dels afortunats" i "Conta'm la veritat sobre l'amor".
També hi ha una altra anècdota: per aquests dies també s'ha publicat una entrevista a Ferran Torrent on comenta que ja no és rendible parlar de corrupció.
I crec que té raó, alhora que totes dues novel·les en parlen. Crec que l'encert rau justament en el fet que la corrupció no és la finalitat última de la novel·la. És el paisatge de fons. Que existeix i que, per tant, fa de teló de fons.
1 comentari:
No he llegit l'entrevista de Ferran Torrent, però el mot "rendible" aplicat a la literatura fa tuf de corrupció... (literària, és clar!)
Publica un comentari a l'entrada