Salvador Iborra

Afirmació possible

Encara escoltes música quan l’amor es mor,
és ja molt tard, i van arreplegant les cadires,
voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu
com aquella lluna entrant-nos per la finestra.
Les llums s’apaguen i van tancant les portes,
també els ponts, les cases i les autopistes,
la memòria gravitant abocant entranyes
esperant el vespre en una ciutat lentíssima
on la vida fuig on no podem arribar nosaltres.
Aquesta nit és enorme, sembla mentida,
i crec que he d’escriure, quedar-me despert,
deixar sobre el paper alguna cosa inamovible
que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb,
mentre trobe les claus de casa a la butxaca,
mentre prove de respirar i la solitud m’ofega,
i ansiosament mire el cel sense esperar respostes.

Salvador Iborra

Gràcies a Ramon Torné Teixidó ( http://daidalea.blogspot.com/2011/11/salvador-iborra.html)
m'he assabentat que Salvador Iborra, poeta nostre assassinat jove, mantenia un blog i, el que és millor, que la gent s'hi ha volcat, que ens ha dolgut a tots,aquesta mort absurda, que encara som persones.
No vaig a dir que érem amics. Vam coincidir un parell de vegades i sé que corre per casa (no l'he trobat encara) aquell llibre dels llençols. Però el fet és que ha mort ell i aquesta mort ens correspon a tots una mica: podríem haver estat cadascun de nosaltres els morts, fruits de l'absurditat humana, del món on vivim i que potser tolerem excessivament.
Una abraçada per a ell i la consciència que en els seus versos queda una part d'allò que va ser i que no van deixar que s'esdevinguera completament.