dijous, 3 d’abril de 2008

narradors (Emili Rosales i Albert Sànchez-Pinyol)

Avui recomanava novel.les d'autors catalans per llegir i m'he trobat que recomanava "La ciutat invisible" d'Emili Rosales i "La pell freda" d'Albert Sànchez-Pinyol, sense ser cap de les dues perfectes.
A Emili Rosales ja l'havia llegit quan encara era jove i poeta, en aquella col.lecció crema de Columna, als anys noranta-i-poc. Jure que prometia -això es nota en els poemes, encara que sigues jove i totes eixes coses. "Mentre Barcelona dorm", l'altra novel.la seua que he llegit, també prometia i, amb "La ciutat invisible", realment ha començat a complir les promeses.
"La ciutat invisible" és una novel.la actual i històrica al mateix temps, que desenvolupa bé la trama i és molt molt ambiciosa, encara que tota l'estona et trobes un punt fora de la història, com si repel.lira una mica el lector, com si la història fóra una mica impermeable, malgrat que és creïble i que te la vols creure. Fet i fet, fins i tot vaig passar la setmana passada per sant Carles de la Ràpita de manera una mica forçadament, en honor a la novel.la.
Crec que és una novel.la molt recomanable. Molt.
I amb "La pell freda" em passava just al contrari: malgrat que és una novel.la que no busca ser versemblant, tendeixes a creure't la història sense cap problema. El ritme està molt ben solucionat i etcètera. No cal que li faça més publicitat. Tanmateix, trobe que li falta una mica d'ambició, de voler anar més enllà.
Si poguérem empeltar Rosales amb Sànchez-Pinyol tindríem el nou Joanot Martorell. O potser en una propera obra... O potser no seran ells... Però, per favor, ara que ja ha escrit la pell freda i la pell calenta (altrament anomenada "Pandora al Congo"), que canvie una mica el registre, per favor...