divendres, 25 d’abril de 2008

SUSANNA RAFART

Me'n vaig a dormir. La setmana ha estat atrafegada i estic cansat. Abans, però, volia deixar constància d'una cosa: he començat a llegir les tombes blanques de Susanna Rafart (ed. La magrana). Només el primer conte. Bestial. Encara tinc la carn de gallina.
No apte per a persones poc sensibles i aquells de literatura fàcil i ràpida. És un conte tendre i, alhora, duríssim. Crec que m'esperaré uns dies a continuar amb la lectura perquè ara em fa por si el segon conte no serà tan bestial. Perquè ser-ho és molt difícil.
Ja escriuré ací com va la cosa.