dimarts, 22 d’abril de 2008

UN NO PARAR

Amb això que l'abril és el mes dels llibres, sembla que s'ha de fer tot en aquest mes i, si no, a la merda.
Així, dissabte passat a Tàrrega la cosa va anar força bé, malgrat el temps (de nou va ploure!). Em vaig alegrar de veure Jordi Pàmias, que va ser professor meu a l'institut Màrius Torres fa mil anys, de qui encara reivindique ara i sempre que ve de pas el llibre "Lluna d'estiu".
També hi eren David Castillo (que conduïa l'acte i que avui n'ha fet una petita ressenya a l'avui) a qui feia molt de temps que no veia, de la mateixa manera que a Amadeu Vidal i Bonafont (sempre m'ha agradat la seua manera d'enfocar irònicament les coses serioses) i Antoni Clapés i Carles Camps Mundó, amb qui vam conversar sobre Jordi LLavina i etcètera revestida de botifarrada: un acte que també haurien pogut planejar Esther Xargay i Carles Hac Mor, que també hi eren.
D'aquells que no coneixia, Joan Duran em va produir molt bones vibracions. Me l'apunte a la llista de lectures pendents.
Doncs bé, aquesta setmana el dijous tinc presentació de la novel.la a València, el divendres vull anar (de públic) a la presentació del nou llibre de José Iniesta (va traure un llibre fa dos mil anys i ara aquest, premi Ciutat de València en castellà) a la Biblioteca d'Oliva a les 20'30 (Oliva és el meu poble i on visc ara).
I el dissabte és el lliurament dels premis senyoriu d'Ausiàs March, on feia de jurat. La veritat és que enguany hem tingut moltíssima feina. Molta. Hi ha com a mínim quatre llibre que acabaran per publicar-se. Segur, perquè són molt bons. Així que, en aquest cas, com en molts d'altres, no guanyar un premi no vol dir que el llibre no haja agradat, sinó que diminuts matisos han fet decantar-se la balança cap a un cantó o d'altre... Una putada, al cap i a la fi, perquè no poden guanyar tots.
Au, que el senyor ens agafe confessats!

2 comentaris:

Sif ha dit...

Quanta vida social! Em mou a escriure't el fet que vages divendres a veure a José Iniesta. Jo tinc aquell llibre que dius que va publicar fa mil anys, perquè vaig ser alumne seu quan feia segon de BUP. Si el veus, si tens ganes i si te'n recordes saluda'l de part meua, fa molts anys que no ens hem vist i en tinc un molt bon record.
Salut des de Dalmàcia i bon i sobreviscut Sant Jordi.

Josep Lluís Roig ha dit...

Itant que li ho diré, però avui ja no serà. Hi he estat però no m'he pogut quedar fins a la fi. De tota manera, ens veiem sovint a la porta del col.legi on coincideixen els nostres fills. Així que li ho comentaré.
Amb molt de gust!