Alfarrassàvem tempestes
pels arbres del futur;
i del passat.
Temíem la certesa del llamp,
del sostre immens esmicolant-se.
Fugíem per ofrenes i rialles
del nostre camí sense fites.
Saps?
Les pitjors tempestes vénen del nostre
horitzó,
dels deserts dels nostres silencis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada