dijous, 16 d’octubre de 2008

Guido Cavalcanti

Vaig descobrir Cavalcanti a primer de carrera a la UB, l'any 86-87, crec recordar. Però ara fa temps que no el sovintejava, malgrat que diverses vegades he pegat voltes a la possibilitat de traduir-lo. És un autor molt interessant, que queda una mica com a l'ombra de Dant, Petrarca,... però que mereix la lectura tant com ells.
Per culpa d'una narració que tinc embastada, he buscat informació sobre ell (que hi apareix d'una manera totalment secundària) i m'he trobat le següent blog/c: http://laura.balearweb.net/post/31497 amb el següent poema, que és una versió de Cavalcanti:

S'avenen amb vós les flors, la verdor,
i tot el que lluu o és bell de veure;
la vostra figura dóna més claror
que el sol, qui no et veu ja no s'ho pot creure.
Dins el món no hi ha cap animaló
que ajunti plaer amb tanta bellesa;
i qui d'Amor no en sap un borralló,
quan et veu t'estima amb tota grandesa.
He vist dones belles, les vaig veure un dia,
també les estim i els don amor,
i vull que elles facin una cortesia:
Vull que la més bella, de més gallardia,
et serveixi sempre, de nit i de dia,
ja que tu, de totes, n'ets tu la millor.