dimarts, 7 d’octubre de 2008

Tens totes les ones de la mar,
al teu front.
I la teua pell
tot el meu caliu,
la meua aspror per portar-te,
ara de nou,
aquell dormir d’herba
salvatge...
Podria dir-te eternament
totes les tendreses,
posseir la veritat de la vida,
els purs fills de la ira de la llibertat,
núvia dels cims,
estel alat
que acoltella els meus silencis.



(Ara que ho llig, hi veig tantes influències òbvies: escrit entre el 1986 i el 1990, reflexa perfectament el descobriment d'autors com Josep Piera, Joan Navarro, Marc Granell,... I, alhora, la fascinació que vaig sentir en descobrir certs autors com, per exemple, Agustí Bartra (això de "la ira de la llibertat" és un préstec literal que li vaig emprar amb tota l'admiració), de qui enguany es celebra l'any Bartra. I reconec que em va impressionar més amb la seua narrativa que amb la prosa. Ara han reeditat "Crist de 200000 braços" però recorde també una novel.la sobre la revolució mexicana que em va deixar els pèls de punta.)