Pujava escales de silenci
per nits de somnis.
I la llum, d’olor roja,
com de magrana, retallava
edificis i espais.
Per retornar-me
el meu silenci.
Fa fred de tant de somni
i silenci.
Tinc fred. I el dia
va quedant-se mut, callat...

Ara és lluna el meu silenci.
I la meua espasa, estrella:
Canta la nit,
i calla el meu silenci,
amarg, com les paraules.