dimecres, 29 d’octubre del 2008

De "Per a dansar la llum"

Amor, a mort, ací és la vida.
Amb tots els somnis perduts,
amarat de recança.
Amor, perdrem la vida en el combat
de les paraules,
no podrem defensar
els nostres límits.
Ma pell i mes paraules
seran totes per tu,
cada centímetre immens de coneixença.
Amor, a mort, ací és la vida.
I no m'importa
donar-ho tot per perdre,
infinitament, amb tota la recança.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Mare meua!

La nit dels Octubre va ser màgica. I que em donaren l'Estellés, una satisfacció alhora que una responsabilitat. Sé que al premi s'havia presentat algun escriptor que admire molt i només puc dir que provaré d'estar a l'alçada de les circumstàncies. Que és un honor i un estímul per a seguir en aquest camí de la literatura, de les satisfacions momentànies i la recerca constant, sempre insatisfeta. Que estic content, que la moneda va eixir cara, però també prodria haver tret creu.

divendres, 24 d’octubre del 2008

De "Per a dansar la llum"

Alfarrassàvem tempestes
pels arbres del futur;
i del passat.
Temíem la certesa del llamp,
del sostre immens esmicolant-se.
Fugíem per ofrenes i rialles
del nostre camí sense fites.
Saps?
Les pitjors tempestes vénen del nostre
horitzó,
dels deserts dels nostres silencis.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Homenatge a Josep Piera

Els homenatges, millor pels vius que no pels morts. I crec que ell s'ho mereix. Que, realment, el món literari nostre no seria el mateix sense ell. Seria pitjor.
Jo puc dir que vaig descobrir que el meu valencià era literari gràcies a ell. L'any 86-87 vaig començar a llegir la generació dels 70 (i moltes d'altres coses). Però el seu llenguatge em va impactar, perquè m'hi reconeixia completament.
Així que l'homenatge ha començat amb una expoisció de pintura sobre textos de Piera a la Universitat de València, al carrer la Nau. El programa complet és:

HOMENATGE A
JOSEP PIERA
40 anys de vida literària
octubre-novembre de 2008
Dimarts, 21 d’octubre
20.00 h: Inauguració de l’exposició de pintura Del
naufragi del temps. F. V. Nogueroles llegeix Josep Piera
Hi intervenen Joan F. Mira, Ignasi Mora i Ferran
Garcia-Oliver
Lloc: Sala Oberta, Universitat de València, C./ de
la Nau, València (oberta fins al 23 de novembre)
Divendres, 7 de novembre
20.00 h: Inauguració de l’exposició Josep Piera, la
passió de les paraules. Coordinada per Víctor Labrado
Lloc: Espai d’Art (Sala A). Pl. del Prado, Gandia
(oberta fins al 7 de desembre)
Dissabte, 8 de novembre
19.00 h: Presentació dels llibres Monodia de
l’absència (traducció de l’inèdit Monodia de la
ausencia) i La sonrisa de la hierba y otros poemas
(Denes editorial)
Hi intervindran: Vicent Berenguer, Marc Granell i
José Luis Falcó
Lloc: Llibreria Ambra, Av. d’Alacant 12, Gandia
Diumenge, 9 de novembre
12.00 h: Passejada literària per la Drova amb
Josep Piera
14.00 h: Dinar al bar Parpalló de la Drova
Dimarts, 11 de novembre
20.30 h: De la Drova a l’Horiginal. Poefesta poètica
Àngels Gregori i Josep Pedrals, coordinadors
Lloc: Pub Horiginal. C/. Fernandina 26, Barcelona

Divendres, 14 de novembre
14.00 h: Edicions 62 homenatja Josep Piera.
Dinar literari. Barcelona
19.30 h: Presentació de Monodia de l’absència
i de La sonrisa de la hierba y otros poemas
(Denes editorial)
Hi intervenen: Sam Abrams, Manuel Forcano
i Vicent Berenguer
Lloc: Llibreria Catalònia. Ronda sant Pere 3,
Barcelona
Dimarts, 18 de novembre
20.00 h: Conferència sobre Josep Piera i
lectura de poemes a càrrec dels poetes de
Ponent
Lloc: Institut d’Estudis Ilerdencs. Plaça de la
Catedral s/n, Lleida
Dissabte, 22 de novembre
20.00 h: Homenatge a la paraula: Ací no
s’acaba tot. Espectacle i antologia. (CEIC
Alfons el Vell, coordinació; Ximo Vidal,
direcció)
Lloc: Casa de Cultura. Av. Germanies 13,
Gandia
Dijous, 27 de novembre
20.30 h: Presentació del número 35 de la
revista L’Aiguadolç: Dossier «Josep Piera.
Quaranta anys de vida literària» (Institut
d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, ed.)
Hi intervenen: Antoni Prats, Josep Piera i
Maria Josep Escrivà (coordinadora)
Lloc: Agència de lectura Baix la Mar. Ronda
de les Muralles s/n, Dénia
Dissabte, 29 de novembre
19.00 h: Els poetes mallorquins a Josep Piera
Lloc: Can Alcover. Carrer Sant Alonso 24,
Ciutat de Palma

De "Per a dansar la llum"

Tristesa per damunt la meua terra aspra.
Com una flama,
com l’oratge pels espadats
de la mort.
Tristesa bruta i apegalosa,
qui sap si un pas vers algun lloc,
per mars punyents
de vidres glaçats en alta mar.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

De "Per a dansar la llum"

Tristesa per damunt la meua terra aspra.
Com una flama,
com l'oratge pels espadats
de la mort.
Tristesa bruta i apegalosa,
qui sap si un pas vers algun lloc,
per mars punyents
de vidres glaçats en alta mar.

dissabte, 18 d’octubre del 2008

bona poesia i crítica

Coincidir amb els crítics no sempre és fàcil. De vegades hom dubta de si tots llegim els mateixos llibres o si no serà que, amb el mateix títol, s’amaguen obres diferents sota la mateixa portada. Així que és un plaer coincidir amb els crítics, per a variar. I per partida doble! Això em va passar el dissabte passat amb el suplement de l’AVUI. Són dues ressenyes de dos llibres que em van agradar: Un de Manuel Forcano i l’altre de Miquel Cardell, a qui no coneixia abans d’aquest llibre.
De Forcano només dir que segueix amb la seua línia de metàfores sorprenents, a la recerca d’un món per habitar i de Cardell que, qui no el conega, que no se’l perda.
http://multimedia.avui.cat/pdf/08/1011/081011sup_a015.pdf

dijous, 16 d’octubre del 2008

Guido Cavalcanti

Vaig descobrir Cavalcanti a primer de carrera a la UB, l'any 86-87, crec recordar. Però ara fa temps que no el sovintejava, malgrat que diverses vegades he pegat voltes a la possibilitat de traduir-lo. És un autor molt interessant, que queda una mica com a l'ombra de Dant, Petrarca,... però que mereix la lectura tant com ells.
Per culpa d'una narració que tinc embastada, he buscat informació sobre ell (que hi apareix d'una manera totalment secundària) i m'he trobat le següent blog/c: http://laura.balearweb.net/post/31497 amb el següent poema, que és una versió de Cavalcanti:

S'avenen amb vós les flors, la verdor,
i tot el que lluu o és bell de veure;
la vostra figura dóna més claror
que el sol, qui no et veu ja no s'ho pot creure.
Dins el món no hi ha cap animaló
que ajunti plaer amb tanta bellesa;
i qui d'Amor no en sap un borralló,
quan et veu t'estima amb tota grandesa.
He vist dones belles, les vaig veure un dia,
també les estim i els don amor,
i vull que elles facin una cortesia:
Vull que la més bella, de més gallardia,
et serveixi sempre, de nit i de dia,
ja que tu, de totes, n'ets tu la millor.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Nit d’argent, plata oblidada,
llit d’argent, passa la flama.

Nit d’argent, plata oblidada;
tot un vers fos en l’onada
de les flors que van obrint-se
i, suaument,
tot un cos va fent-se meu.
En llit d’argent,
nit sense vent.

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Els teus llavis, com el cel,
suaus, de foc, d’argent fos,
dels teus llavis, lentament.
Dels teus llavis, suaument,
llunyà, de res, de sospirs morts,
el cel, com els teus llavis.
Si els estels una nit lluïren de mots,
si les escales tocaren el frec de l’infinit.
Si anàrem plantant cases contra l’horitzó,
com tots els fets de tots els mots.
Tot, tot, tot.
O pensàveu que la vida donava temps?
Caus de por en l’infinit per carenes de crits
o somnis d’infant que vam esgrafiar.
Tot com una mà damunt del cap.
Vàreu cremar totes les ciutats i no vau aconseguir res.
Mai.
Com les creus que dibuixen núvols en la nit.

divendres, 10 d’octubre del 2008

DUES RECOMANACIONS

M’ha agradat “Àcrates” de Juli Alandes (ed. Proa). Un llibre no molt gros, compost per quatre narracions sobre la República / la Guerra Civil. Molt recomanable perquè és capaç de prestar la cara més humana, fins i tot tendra a situacions en les quals no sé com hauríem reaccionat nosaltres. Pense que paga la pena.
També m’he llegit “Jardí públic” de Vicent Nàcher (ed. Brosquil). I també m’ha agradat. El trobe molt recomanable, encara que he d’advertir que, en alguns poemes, l’autor necessita pegar el crit de ja estic fart i quedar-se ben descansat. Però el llibre, en conjunt, molt recomanable. És un autor que m’ha interessat des de ja fa molts anys, que l’últim llibre que va publicar és del 1997 (que va rebre el Premi Marià Manent de 1996 per Desig o Llibre dels abismes), així que benvingut de nou!
Voldria destacar que la necessitat de pegar quatre crits en poesia és una cosa que darrerament ocorre més. I caldria reflexionar-hi. Perquè les crítiques o queixes contra aquesta societat panxacontenta i anihiladora són més que justificades: són necessàries. Però hauríem de trobar el camí per evitar quedar-nos només en un crit. La veritat és que no tinc molt clar com fer-ho: Al seu últim llibre, que encara no he acabat, Carles Torner aprofita textos de Papasseit per escopir a la closca pelada de Putin, per exemple. Jo reconec que vaig començar a escriure narrativa i teatre perquè em calia pegar quatre crits ben pegats (els temes són, per exemple, els atemptats de les Torres bessones, maltractaments, Camerun,...) i ja no sabia com fer-ho en poesia sense repetir-me.
Així que estic pegant-li voltes de ja fa temps. Tinc algunes idees però vull treballar-les més. I, si algú té alguna proposta o acció, seria molt ben rebuda.
La meua eternitat
no passa d’això:
un silenci cru,
i amarg,
com les paraules.

dijous, 9 d’octubre del 2008

I vindrà la mort
i dirà el meu nom,
qualsevol dia d’aquests.
I vindrà la mort,
com el temps,
sense demanar permís,
com un lladre secret
que plantarà geranis
a la meua boca.
I vindrà la mort
en un segon d’aquests,
com passen els dies
al calendari de la llar.



(Malgrat que ho semble, jo no havia llegit encara Cesare Pavese quan vaig escriure aquest poema. I Estellés, en general, no m’agradava. El trobava massa d’eixe tipus d’humor bast valencià, eixa visió del món que, per a mi, era molt típica de l’Horta de València. Val a dir, també, que llavors jo era jove i buscava identificar-me. Respecte de Pavese, val a dir que per a mi va ser tot un honor, la coincidència, perquè quan va publicar-se el llibre jo m’estava llegint “L’ofici de viure” en un exemplar que em va deixar Marc Granell. I n’estava completament fascinat)

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Veus?
T’occiran de matinada,
com les papallones arreu del matí.
No tindràs cap pas per donar
cap a l’almoina de l’amor.
Recomanàveu tenebres
per no veure el somni esquinçat.
I què et quedarà ara?
El silenci.
O eixe pas vers el demà.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Tens totes les ones de la mar,
al teu front.
I la teua pell
tot el meu caliu,
la meua aspror per portar-te,
ara de nou,
aquell dormir d’herba
salvatge...
Podria dir-te eternament
totes les tendreses,
posseir la veritat de la vida,
els purs fills de la ira de la llibertat,
núvia dels cims,
estel alat
que acoltella els meus silencis.



(Ara que ho llig, hi veig tantes influències òbvies: escrit entre el 1986 i el 1990, reflexa perfectament el descobriment d'autors com Josep Piera, Joan Navarro, Marc Granell,... I, alhora, la fascinació que vaig sentir en descobrir certs autors com, per exemple, Agustí Bartra (això de "la ira de la llibertat" és un préstec literal que li vaig emprar amb tota l'admiració), de qui enguany es celebra l'any Bartra. I reconec que em va impressionar més amb la seua narrativa que amb la prosa. Ara han reeditat "Crist de 200000 braços" però recorde també una novel.la sobre la revolució mexicana que em va deixar els pèls de punta.)
Pujava escales de silenci
per nits de somnis.
I la llum, d’olor roja,
com de magrana, retallava
edificis i espais.
Per retornar-me
el meu silenci.
Fa fred de tant de somni
i silenci.
Tinc fred. I el dia
va quedant-se mut, callat...

Ara és lluna el meu silenci.
I la meua espasa, estrella:
Canta la nit,
i calla el meu silenci,
amarg, com les paraules.
1ª part:
AMB ROSES A LA PELL

Per a dansar la llum

Títol: Per a dansar la llum
Autor: Josep Lluís Roig
Editorial Columna, Barcelona, 1991
Premi Martí Dot 1990

Nova proposta

Em costa d'arrencar, després de l'aturada. Per moltes coses. Reconec que em va sorprendre que molestaren les meues reflexions, que naixien més amb la voluntat de proposta. Potser no vaig tenir el tacte suficient.
També em passa que estic immers en una narració que m'asseca el poc temps que tinc per a escriure. Ja vorem si l'acabe. Així que he pensat una altra cosa: Vaig a copiar cada dia un poema del meu primer llibre de poemes. És un llibre molt inicial, amb voluntat de deixar constància d'allò que vaig considerar els meus primers "encerts". Més o menys relatius, els encerts, però que són el fonament d'un "Sal lenta" posterior i millor, crec. Tanmateix, hi ha alguns poemes que, llegits des d'ara, m'han sorprès.
Bé, cada dia, un poema. Des del començament cap a la fi.