Carrer Major, 15
Oliva
Diumenge 22/12/2013
Dins de la festa que l'Associació de Comerciants d'Oliva farà el proper diumenge al carrer major,
els poetes Josep Piera, Josep Lluís Roig i Àngels Gregori, estaran a la botiga Atypical per vendre i signar les seues úlimes obres.
Al matí, de 12 a 14 hores, els autors estaran allí per signar llibres,
i a la vesparada, a les 18 hores començarà el PoeAtypical, una lectura de poemes a càrrec dels tres autors amb l'acompanyament de bona música!
NOVETATS POÈTIQUES!
El temps trobat, ed. Bromera
(Josep Piera)
Quan érem divendres, ed. Meteora
(Àngels Gregori)
Un boxejador entre la boira, Pagès ed.
(Josep Lluís Roig)
CENTRAL PARK
Un dia ma mare em va portar a Nova York.
Perquè mentre els dies passen
guardes sempre el record de la ciutat
al març dels teus vint anys, em va dir.
Però mai li he contat que cada nit,
als meus somnis, tot queda igual:
ella continua tenint quaranta anys
sentada en un banc de Central Park,
i jo, vint menys, mirant-la.
- Àngels Gregori
Participar de l'espectacle quotidià
de trobar tots els sons i les veus,
tots els perfums del vent,
les mans ofertes, totes.
Viure la saviesa de l'instant
vinguen d'on vinguen meravelles.
El plaer profund del espills.
Les imatges del gaudi.
Palpar el temps.
Els jocs estridents dels infants,
la corfa arrugada d'un vell...
Ara i ací: la vida inesgotable.
- Josep Piera
ABOCADOR
Al paradís dels cucs i de les mosques,
Déu, fos, desfet,
escampat entre els solls que al sol s’exposen,
sabrà que no hi ha món.
- Josep Lluís Roig, Un boxejador entre la boira, Pagès ed.
dimarts, 17 de desembre del 2013
dilluns, 9 de desembre del 2013
Dos saforencs a Gandia, aquest dimarts
Josep Piera presenta el poemari El temps trobat (Bromera), Premi Alfons el Magnànim València 2013
i
Àngels Gregori Quan érem divendres (Meteora), premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona 2013
L'acte serà el proper dimarts 10 de desembre
a les 19 hores
a la LLIBRERIA AMBRA de GANDIA
AMBRA LLIBRES (AV. D'ALACANT, 12) GANDIA
Where the streets have no name
De vegades el dolor s’instal·la en una casa
com s’instal·la la calefacció o el corrent elèctric.
No sabem el pes que sostindran les bigues,
ni fins quan aguantaran els fonaments
abans d’obrir una fissura.
Però acumulem les hores sobre els murs
i enderroquem passats
que abans s’alçaven en terrenys
com un bonic motiu per sobreviure.
Coneixem, però, les capes que hem hagut
d’emblanquinar damunt d’altres capes.
Com un alfabet en braille
que pel relleu dels seus significats
n’endevinem les cicatrius.
De vegades les històries es repeteixen
canviant el nom i el lloc de domicili.
I de vegades els dolors s’instal·len
com un pacte a dues bandes,
com el pany d’una porta trencada
que algun dia haurem de reparar,
com una herència prèviament acordada.
Àngels Gregori Quan érem divendres (Meteora)
Volare, oh, oh!
Melodies amables en nits de gesmils
on uns ballaven i altres miraven,
i els músics tocaven i el món girava
mentre els xiquets jugaven i corrien
atrotinats entre les taules dels bars.
Josep Piera El temps trobat (Bromera)
i
Àngels Gregori Quan érem divendres (Meteora), premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona 2013
L'acte serà el proper dimarts 10 de desembre
a les 19 hores
a la LLIBRERIA AMBRA de GANDIA
AMBRA LLIBRES (AV. D'ALACANT, 12) GANDIA
Where the streets have no name
De vegades el dolor s’instal·la en una casa
com s’instal·la la calefacció o el corrent elèctric.
No sabem el pes que sostindran les bigues,
ni fins quan aguantaran els fonaments
abans d’obrir una fissura.
Però acumulem les hores sobre els murs
i enderroquem passats
que abans s’alçaven en terrenys
com un bonic motiu per sobreviure.
Coneixem, però, les capes que hem hagut
d’emblanquinar damunt d’altres capes.
Com un alfabet en braille
que pel relleu dels seus significats
n’endevinem les cicatrius.
De vegades les històries es repeteixen
canviant el nom i el lloc de domicili.
I de vegades els dolors s’instal·len
com un pacte a dues bandes,
com el pany d’una porta trencada
que algun dia haurem de reparar,
com una herència prèviament acordada.
Àngels Gregori Quan érem divendres (Meteora)
Volare, oh, oh!
Melodies amables en nits de gesmils
on uns ballaven i altres miraven,
i els músics tocaven i el món girava
mentre els xiquets jugaven i corrien
atrotinats entre les taules dels bars.
Josep Piera El temps trobat (Bromera)
dissabte, 30 de novembre del 2013
s'acumula el treball!
Aquests dimarts a València, tenim diverses presentacions. Quatre llibres que, afortunadament, van de dos en dos. Com que no sóc ubic, tot aprofitant que una és a les 19 h. i l'altra a les 20 h. intentaré acudir a les dues, encara que a la segona, inevitablement, faré un poc tard.
Bé, les invitacions diuen:
presentació dels nous llibres
Josep Piera presenta el poemari El temps trobat (Bromera), Premi València 2013 i
Àngels Gregori Quan érem divendres (Meteora), premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona 2013
L'acte serà el proper dimarts 3 de desembre a la llibreria del Centre Octubre a les set de la vesprada
OCTUBRE CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA
C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València. Tel. 963157799
I el de les 20:
Amb 'Després del diluvi i altres poemes', del poeta brasiler Antônio Moura (trad. Joan Navarro), i 'Sala d'espera', d'Iban L. Llop (premi Marc Granell-Vila d'Almussafes, 2012), arribem als núm. 21 i 22, respectivament, de la col·lecció "Razef" de poesia, que publica Edicions 96. Ja sabeu: poesia gran en petit format.
Dimarts dia 3, a les 20 h, estarem a la llibreria Railowsky de València (c. Gravador Esteve, 34; al costat del mercat de Colom), presentant els dos títols.
Ens hi acompanyaran: Iban L. Llop, al qual li varen faltar mans per a buscar-se un bitllet d'avió i vindre de Sardenya a propòsit per a l'ocasió; Joan Navarro, i Vicent Berenguer, que recitaran, en català i en portuguès, poemes de Moura, perquè aquest (de moment) no l'hem pogut fer vindre des de Brasil.
Voldria reflexionar sobre els llibres, i ho faré, espere. De moment, però, puc deixar poemes:
Where the streets have no name
De vegades el dolor s’instal·la en una casa
com s’instal·la la calefacció o el corrent elèctric.
No sabem el pes que sostindran les bigues,
ni fins quan aguantaran els fonaments
abans d’obrir una fissura.
Però acumulem les hores sobre els murs
i enderroquem passats
que abans s’alçaven en terrenys
com un bonic motiu per sobreviure.
Coneixem, però, les capes que hem hagut
d’emblanquinar damunt d’altres capes.
Com un alfabet en braille
que pel relleu dels seus significats
n’endevinem les cicatrius.
De vegades les històries es repeteixen
canviant el nom i el lloc de domicili.
I de vegades els dolors s’instal·len
com un pacte a dues bandes,
com el pany d’una porta trencada
que algun dia haurem de reparar,
com una herència prèviament acordada.
Àngels Gregori Quan érem divendres (Meteora)
Volare, oh, oh!
Melodies amables en nits de gesmils
on uns ballaven i altres miraven,
i els músics tocaven i el món girava
mentre els xiquets jugaven i corrien
atrotinats entre les taules dels bars.
Josep Piera El temps trobat (Bromera)
Em sent culpable
del dolor que t'habita,
Com consolar-te?
No són unes mans fortes
les meues, faig poemes.
Iban L. Llop, Sala d'espera, Edicions 96.
APÓS O DILÚVIO
Pela manhã, após o dilúvio, a lama nas calçadas,
os cacos de trovões no chão, o silêncio branco
do céu ensopado em gaze, as casas de lodo
e as alamedas disparando seus alarmes, os
caranguejos caindo dos ninhos das árvores
e as aves, no solo, querendo refazer o vôo
ao peso do barro e das h’eras sobre as asas,
o navio encalhado no topo de um telhado,
os animais estátuas sob a argila crosta à beira
do mar morto de sede bebendo vento nas mãos
em concha da areia, os jardins, Ó, os jardins
desabrochando em lodo, o sangue das crianças
jorrando das torneiras dos palácios e correndo
em sargetas para os esgotos, o sol lambendo
a pele das cobras que – relâmpago – agora
mudam de casca e pendem entrelaçadas
nos parapeitos dos edifícios entre as flores entre
abrindo as pálpebras de musgo para o arco-íris
refletido nos olhos do rosto sobrevivente
que aspira o ar, ainda úmido, após o dilúvio
Antônio Moura
Bé, les invitacions diuen:
presentació dels nous llibres
Josep Piera presenta el poemari El temps trobat (Bromera), Premi València 2013 i
Àngels Gregori Quan érem divendres (Meteora), premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona 2013
L'acte serà el proper dimarts 3 de desembre a la llibreria del Centre Octubre a les set de la vesprada
OCTUBRE CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA
C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València. Tel. 963157799
I el de les 20:
Amb 'Després del diluvi i altres poemes', del poeta brasiler Antônio Moura (trad. Joan Navarro), i 'Sala d'espera', d'Iban L. Llop (premi Marc Granell-Vila d'Almussafes, 2012), arribem als núm. 21 i 22, respectivament, de la col·lecció "Razef" de poesia, que publica Edicions 96. Ja sabeu: poesia gran en petit format.
Dimarts dia 3, a les 20 h, estarem a la llibreria Railowsky de València (c. Gravador Esteve, 34; al costat del mercat de Colom), presentant els dos títols.
Ens hi acompanyaran: Iban L. Llop, al qual li varen faltar mans per a buscar-se un bitllet d'avió i vindre de Sardenya a propòsit per a l'ocasió; Joan Navarro, i Vicent Berenguer, que recitaran, en català i en portuguès, poemes de Moura, perquè aquest (de moment) no l'hem pogut fer vindre des de Brasil.
Voldria reflexionar sobre els llibres, i ho faré, espere. De moment, però, puc deixar poemes:
Where the streets have no name
De vegades el dolor s’instal·la en una casa
com s’instal·la la calefacció o el corrent elèctric.
No sabem el pes que sostindran les bigues,
ni fins quan aguantaran els fonaments
abans d’obrir una fissura.
Però acumulem les hores sobre els murs
i enderroquem passats
que abans s’alçaven en terrenys
com un bonic motiu per sobreviure.
Coneixem, però, les capes que hem hagut
d’emblanquinar damunt d’altres capes.
Com un alfabet en braille
que pel relleu dels seus significats
n’endevinem les cicatrius.
De vegades les històries es repeteixen
canviant el nom i el lloc de domicili.
I de vegades els dolors s’instal·len
com un pacte a dues bandes,
com el pany d’una porta trencada
que algun dia haurem de reparar,
com una herència prèviament acordada.
Àngels Gregori Quan érem divendres (Meteora)
Volare, oh, oh!
Melodies amables en nits de gesmils
on uns ballaven i altres miraven,
i els músics tocaven i el món girava
mentre els xiquets jugaven i corrien
atrotinats entre les taules dels bars.
Josep Piera El temps trobat (Bromera)
Em sent culpable
del dolor que t'habita,
Com consolar-te?
No són unes mans fortes
les meues, faig poemes.
Iban L. Llop, Sala d'espera, Edicions 96.
APÓS O DILÚVIO
Pela manhã, após o dilúvio, a lama nas calçadas,
os cacos de trovões no chão, o silêncio branco
do céu ensopado em gaze, as casas de lodo
e as alamedas disparando seus alarmes, os
caranguejos caindo dos ninhos das árvores
e as aves, no solo, querendo refazer o vôo
ao peso do barro e das h’eras sobre as asas,
o navio encalhado no topo de um telhado,
os animais estátuas sob a argila crosta à beira
do mar morto de sede bebendo vento nas mãos
em concha da areia, os jardins, Ó, os jardins
desabrochando em lodo, o sangue das crianças
jorrando das torneiras dos palácios e correndo
em sargetas para os esgotos, o sol lambendo
a pele das cobras que – relâmpago – agora
mudam de casca e pendem entrelaçadas
nos parapeitos dos edifícios entre as flores entre
abrindo as pálpebras de musgo para o arco-íris
refletido nos olhos do rosto sobrevivente
que aspira o ar, ainda úmido, após o dilúvio
Antônio Moura
dijous, 28 de novembre del 2013
els gira-sols de l'estiu
És fàcil sentir enyor per allò que hem perdut, encara que tinguem la certesa (?) que tornarà. Avui, trastejant lleument per l'ordinador, he trobat unes fotos que vaig fer als gira-sols del meu jardí aquest estiu. No tant pel fred i la pluja -que ara sí- sinó per l'absència segura d'aquestes flors belles i breus de temps, que han alimentat ocells diversos.
dimarts, 26 de novembre del 2013
RODAMOTS
La vida, de vegades, té retroalimentacions agradables i imprevistes. Avui, de bon matí, encara que ho he llegit ara que acabe d'obrir el correu, m'he trobat el missatge que segueix després. Abans, però, voldria destacar tanta gent que treballa per la llengua, que a la fi és l'instrument a través del qual treballem, aquells que escrivim:
Cada dia un mot / 3272 / dimarts, 26 de novembre del 2013
llamborda (f)
1 Pedra gran i plana utilitzada principalment per a pavimentar.
2 Pedra forta, tallada en forma prismàtica de bon gruix, que s'utilitza per a pavimentar carrers i carreteres; llambordí.
Els manifestants van arrencar les llambordes del carrer per llançar-les contra la policia.
[Etimologia — Probablement del francès lambourde, 'suport per a sostenir parquets o paviments', segurament del francès antic laon, 'post' (del fràncic lado, 'tauló, post'), i bourde, 'bigueta', d'on la combinació la(o)nbourde, pròpiament 'bigueta que sosté les posts'.]
Caminaré París en pluja de diumenge:
per les llambordes humides relliscarà
la pena com un bes de bronze al jardins
de Rodin. Ningú dirà cap nom:
passejarem pel riu de tons marrons
on, tanmateix, s'entesten a esbossar-se les esglésies,
els arbres, el cel en pluja de diumenge
i on, per uns instants, tan sols per uns moments,
veurem el món —en un enllaç de mans— més bell.
• Josep Lluís Roig, «París», dins Oasi breu (València: Tàndem, 2001)
Roma es fragmenta en mil bocinets, esdevé una constel·lació inesgotable de racons, de cantonades, de cels, de pluges, de gespes, de voreres i de llambordes, de taules de bar que he compartit amb ell. Cau un ruixat sobtat al damunt de les cúpules de Santa Maria Maggiore, i Roma ja no és Roma, és Salzburg (Salzburg xops fins als ossos, encara sense la nena, el primer bar per refugiar-nos resulta ser el d'un hotel, un àtic de vidre des d'on es veuen totes les teulades sobre les quals cau l'aigua sense treva).
• Imma Monsó, Un home de paraula (Barcelona: La Magrana, 2006), pàg. 161
*** Aquesta setmana: mots relacionats amb l'arquitectura i la construcció ***
Literatures (la presó de l'aigua): el blog de Josep Lluís Roig (Oliva, la Safor 1967)
http://lapresodelaigua.blogspot.com/
Llambordes per donar i per vendre
http://ves.cat/hsN7
Peces de paviment. La llamborda
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=paviments
L'adreça web: http://www.rodamots.com/mot.asp?dat=avui
Cada dia un mot / 3272 / dimarts, 26 de novembre del 2013
llamborda (f)
1 Pedra gran i plana utilitzada principalment per a pavimentar.
2 Pedra forta, tallada en forma prismàtica de bon gruix, que s'utilitza per a pavimentar carrers i carreteres; llambordí.
Els manifestants van arrencar les llambordes del carrer per llançar-les contra la policia.
[Etimologia — Probablement del francès lambourde, 'suport per a sostenir parquets o paviments', segurament del francès antic laon, 'post' (del fràncic lado, 'tauló, post'), i bourde, 'bigueta', d'on la combinació la(o)nbourde, pròpiament 'bigueta que sosté les posts'.]
Caminaré París en pluja de diumenge:
per les llambordes humides relliscarà
la pena com un bes de bronze al jardins
de Rodin. Ningú dirà cap nom:
passejarem pel riu de tons marrons
on, tanmateix, s'entesten a esbossar-se les esglésies,
els arbres, el cel en pluja de diumenge
i on, per uns instants, tan sols per uns moments,
veurem el món —en un enllaç de mans— més bell.
• Josep Lluís Roig, «París», dins Oasi breu (València: Tàndem, 2001)
Roma es fragmenta en mil bocinets, esdevé una constel·lació inesgotable de racons, de cantonades, de cels, de pluges, de gespes, de voreres i de llambordes, de taules de bar que he compartit amb ell. Cau un ruixat sobtat al damunt de les cúpules de Santa Maria Maggiore, i Roma ja no és Roma, és Salzburg (Salzburg xops fins als ossos, encara sense la nena, el primer bar per refugiar-nos resulta ser el d'un hotel, un àtic de vidre des d'on es veuen totes les teulades sobre les quals cau l'aigua sense treva).
• Imma Monsó, Un home de paraula (Barcelona: La Magrana, 2006), pàg. 161
*** Aquesta setmana: mots relacionats amb l'arquitectura i la construcció ***
Literatures (la presó de l'aigua): el blog de Josep Lluís Roig (Oliva, la Safor 1967)
http://lapresodelaigua.blogspot.com/
Llambordes per donar i per vendre
http://ves.cat/hsN7
Peces de paviment. La llamborda
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=paviments
L'adreça web: http://www.rodamots.com/mot.asp?dat=avui
dilluns, 25 de novembre del 2013
Bateig valencià d'una nova editorial mallorquina
27 DIMECRES / 20.00 / POESIA PER LA REVOLTA (Carrer Santa Teresa, 10, 46001 València)
PRESENTACIÓ DELS PRIMERS LLIBRES DE L’EDITORIAL ADIA: ‘MORT D’UN AVIADOR TARTAMUT’ DE LUCIA PIETRELLI I ‘ELS TREBALLS I ELS DIES’ D’ÀNGEL IGELMO
Hi intervindran Francesc Bononad, Rubén Luzón, Lucia Pietrelli i l’editor Pau Vadell.
Val a dir que Pau Vadell em sembla una de les persones més lúcides que conec, com a mínim literàriament parlant -perquè això de fundar una nova editorial em fa dubtar del seny o trellat, que és una altra cosa- i que no puc sinó aplaudir l'atreviment, alhora que donar-hi tot el meu -poca cosa- recolzament.
I, com sempre que tinc temps, que els poetes parlen per la tinta amb què embruten el paper i -de vegades- les vísceres:
Llençols d’alfabet, balcó de llençols.
Si m’haguessin ensenyat l’amor intransitiu,
oblidaria l’esquela dels noms.
Crosta de lletres.
Sé qui ets.
L’amor transitiu s’endureix,
puja a l’altrua feta de punts suspensius.
L’amor al llençol, a l’alfabet, a la crosta,
a l’esguard, a les lletres, al balcó.
Des de dalt sé com et diuen.
No baixaré, no et duré flors.
Si aquest fos un verb regular,
podria estalviar-se la pols de la terra
i jeure infinit dins la pàgina
del llibre
de la gramàtica.
Però s’agita, exigeix vent,
deixa ombres talment ratlles
o mucosa d’objectes.
Et reconec entre línies: amor més vell
i sempre geperut.
Sobren tombes al voltant de la claror:
vénen del llenguatge,
lluiten de cap, tronc i cor.
L’amor intransitiu sempre agonitza,
desafia la llum.
LUCIA PIETRELLI
M’escorreré enmig de l’aigua:
la contaminació dels líquids:
després li direm òvuls,
espermatozous,
i aleshores memòria.
LUCIA PIETRELLI
a una teranyina vaig a treballar
ÀNGEL IGELMO
6è dia
"Un home és l'home"
Blai Bonet
Retornar-li la
ritualitat a la
vida i als
actes que conté
combregar amb la
llum i
escampar-la per-
tot
donar-nos la
Pau després de
cada pecat
ser fill De en
pronunciar el
nom i
amarar la
terra en cada
pixada nocturna
ser l'home de l'
home. Ser persona de
veritat:
anar al llit
mirar per la finestra, oberta
defecar analment
no amagar les pudors
ser pudorós
tenir sexe formatiu
comprar peix i
encendre foc, de llenya
parlar amb el cambrer, a la barra
passejar indiscriminadament
dormir bé i llarg
besar homes barbuts
ser cridat per les pells
mirar les mans dels altres
tenir calls a les mans
dur les butxaques plenes
estendre calçotets i
admirar les bragues
menjar bacallà, sardines
pinyons, pebres torrats
xulla, mel i la crosta
dels formatges
figues seques, cafè turc
vi de dematí, aigua
després del sexe
admetre borrissols als racons
de casa
saber la mort, veure-la
tocar-la qualque vegada, freda
netejar les tombes
dur-hi flors de plàstic
amagar els rellotges
vèncer la por a tot com a eina
de salvació
tenir un hort o dominar
un instrument
la veu, aixecar-la
cantar
cantar un romanç o un tango
viatjar per la història
saber qui ets
amb què t'abrigues
on dorms
els barris de la ciutat
els pobles dels voltants
la humanitat que ets
dins el teu diminut món.
ÀNGEL IGELMO
PRESENTACIÓ DELS PRIMERS LLIBRES DE L’EDITORIAL ADIA: ‘MORT D’UN AVIADOR TARTAMUT’ DE LUCIA PIETRELLI I ‘ELS TREBALLS I ELS DIES’ D’ÀNGEL IGELMO
Hi intervindran Francesc Bononad, Rubén Luzón, Lucia Pietrelli i l’editor Pau Vadell.
Val a dir que Pau Vadell em sembla una de les persones més lúcides que conec, com a mínim literàriament parlant -perquè això de fundar una nova editorial em fa dubtar del seny o trellat, que és una altra cosa- i que no puc sinó aplaudir l'atreviment, alhora que donar-hi tot el meu -poca cosa- recolzament.
I, com sempre que tinc temps, que els poetes parlen per la tinta amb què embruten el paper i -de vegades- les vísceres:
Llençols d’alfabet, balcó de llençols.
Si m’haguessin ensenyat l’amor intransitiu,
oblidaria l’esquela dels noms.
Crosta de lletres.
Sé qui ets.
L’amor transitiu s’endureix,
puja a l’altrua feta de punts suspensius.
L’amor al llençol, a l’alfabet, a la crosta,
a l’esguard, a les lletres, al balcó.
Des de dalt sé com et diuen.
No baixaré, no et duré flors.
Si aquest fos un verb regular,
podria estalviar-se la pols de la terra
i jeure infinit dins la pàgina
del llibre
de la gramàtica.
Però s’agita, exigeix vent,
deixa ombres talment ratlles
o mucosa d’objectes.
Et reconec entre línies: amor més vell
i sempre geperut.
Sobren tombes al voltant de la claror:
vénen del llenguatge,
lluiten de cap, tronc i cor.
L’amor intransitiu sempre agonitza,
desafia la llum.
LUCIA PIETRELLI
M’escorreré enmig de l’aigua:
la contaminació dels líquids:
després li direm òvuls,
espermatozous,
i aleshores memòria.
LUCIA PIETRELLI
vaig a treballarllum
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballarun home enganxat vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
a una teranyina vaig a treballar
vaig a treballaroctubre vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
ÀNGEL IGELMO
6è dia
"Un home és l'home"
Blai Bonet
Retornar-li la
ritualitat a la
vida i als
actes que conté
combregar amb la
llum i
escampar-la per-
tot
donar-nos la
Pau després de
cada pecat
ser fill De en
pronunciar el
nom i
amarar la
terra en cada
pixada nocturna
ser l'home de l'
home. Ser persona de
veritat:
anar al llit
mirar per la finestra, oberta
defecar analment
no amagar les pudors
ser pudorós
tenir sexe formatiu
comprar peix i
encendre foc, de llenya
parlar amb el cambrer, a la barra
passejar indiscriminadament
dormir bé i llarg
besar homes barbuts
ser cridat per les pells
mirar les mans dels altres
tenir calls a les mans
dur les butxaques plenes
estendre calçotets i
admirar les bragues
menjar bacallà, sardines
pinyons, pebres torrats
xulla, mel i la crosta
dels formatges
figues seques, cafè turc
vi de dematí, aigua
després del sexe
admetre borrissols als racons
de casa
saber la mort, veure-la
tocar-la qualque vegada, freda
netejar les tombes
dur-hi flors de plàstic
amagar els rellotges
vèncer la por a tot com a eina
de salvació
tenir un hort o dominar
un instrument
la veu, aixecar-la
cantar
cantar un romanç o un tango
viatjar per la història
saber qui ets
amb què t'abrigues
on dorms
els barris de la ciutat
els pobles dels voltants
la humanitat que ets
dins el teu diminut món.
ÀNGEL IGELMO
Avui a València, acte contra la violència sobre les dones
dimecres, 20 de novembre del 2013
Josep Porcar, Rafa Xambó i Carles Bellver presenten llibres nous a València
presentació de les novetats de l'editorial Tria Llibres.
L'acte tindrà lloc dissabte que ve, dia 23, a les 19 h a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (Aula1, planta 1), en el si de La plaça del llibre.
Els llibres presentats són:
El riu dels ulls, de Rafa Xambó.
Llambreig, de Josep Porcar.
La nit 1002, de Carles Bellver.
Es poden fullejar les primeres pàgines dels llibres (si cliqueu damunt dels títols teniu l'accés directe).
L'acte tindrà lloc dissabte que ve, dia 23, a les 19 h a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (Aula1, planta 1), en el si de La plaça del llibre.
Els llibres presentats són:
El riu dels ulls, de Rafa Xambó.
Llambreig, de Josep Porcar.
La nit 1002, de Carles Bellver.
Es poden fullejar les primeres pàgines dels llibres (si cliqueu damunt dels títols teniu l'accés directe).
dimarts, 29 d’octubre del 2013
Toni Espí i Joan Olivares a Escriptors al terrat el 31 d’octubre a les 19:30 a l’OCCC,
Sessió d'octubre del cicle Escriptors al Terrat.
Rubén Luzon al Casal Jaume I de Gandia, també el 31.
Divendres 1 de novembre, Tots Sants, Josep Pedrals recitarà a la Sala la Planeta de Girona a les 18,00 h.
La qüestió és no parar. Propostes engrescadores, les tres: dos autors de La Vall d'Albaida que aposten per una literatura serena, amb arrels al territori, Rubén és un dels autors que més propostes renovadores ha fet en la poesia catalana i Pedrals és l'amo de l'escenari. Afortunadament, no he de triar perquè tinc un altre compromís...
Sessió d'octubre del cicle Escriptors al Terrat.
Rubén Luzon al Casal Jaume I de Gandia, també el 31.
Divendres 1 de novembre, Tots Sants, Josep Pedrals recitarà a la Sala la Planeta de Girona a les 18,00 h.
La qüestió és no parar. Propostes engrescadores, les tres: dos autors de La Vall d'Albaida que aposten per una literatura serena, amb arrels al territori, Rubén és un dels autors que més propostes renovadores ha fet en la poesia catalana i Pedrals és l'amo de l'escenari. Afortunadament, no he de triar perquè tinc un altre compromís...
dilluns, 21 d’octubre del 2013
Marta Pessarrodona parla de Virginia Woolf aquest dimecres a València
La conversa amb Marta Pessarrodona provoca un especial plaer per la gran quantitat d'anècdotes compartides amb altres personatges de la literatura universal, que ajuden a mirar des d'un altre prisma les diferents autores i autors. Des d'aquesta perspectiva de certa proximitat a aquell ambient, em resulta especialment estimulant que Marta Pessarrodona escriga -i parle- sobre unes dones anglosaxones que van marcar època. I, a més del llibre, la podem escoltar en directe.
Teniu la informació de l'acte en aquest enllaç.
19.00h a la llibreria 3i4
C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València.
Teniu la informació de l'acte en aquest enllaç.
19.00h a la llibreria 3i4
C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València.
dijous, 17 d’octubre del 2013
Ressenya "Insuficient s'escriu amb sang"
És fascinant com passa el temps. Ara tinc a primer de Batxillerat alguns dels alumnes que van participar en les votacions sobre la trama d'aquesta narració juvenil que, amb el temps, he comprovat que funciona molt bé a darreries de 1r d'ESO i a 2n d'ESO (no de bades el grup amb el qual la vaig escriure estava a la primera avaluació de 2n d'ESO.
De la ressenya em va fer gràcia que es queixa del final tan obert. I supose que té raó, perquè no va haver manera de consensuar un final que ens agradara a tots. El problema és que ara em demanen una continuació... Ai, mare!
Bé, la ressenya fa:
Insuficient s’escriu amb sang
«De vegades està bé ser conscients que formem part d’un conjunt més gran. Cadascú diferent. I això ens fa més grans que la suma individual de cadascú». En aquest fragment, que bé podria concentrar el valor de l’obra, el narrador remarca la importància de treballar en equip, de funcionar com un engranatge on cada peça és clau. De fet, al final l’autor confessa que l’obra també sorgeix d’una proposta col·lectiva: és el fruit del seu esforç i el dels seus alumnes, que van endinsar-se en les bases de la narrativa participant en la seva construcció. La història és inquietant des de l’inici. Des del primer punt de gir, situat ben aviat en la trama, l’autor sap mantenir el fil de la intriga ben tibant servint-se del recurs de concentrar l’argument en un sol matí i, d’altra banda, iniciant els capítols amb l’hora dels fets, com els apunts informatius de les sèries televisives o les notes d’un detectiu. L’argument és senzill i una aposta segura per generar tensió: una classe sencera s’ha quedat hermèticament tancada dins l’escola i són assetjats per un assassí que en controla els moviments. Però les expectatives que manté el lector són truncades amb un final inesperat que deixa massa caps deslligats i la història amb un confús interrogant.
Civit, Ariadna, "Faristol", Novembre 2011, p. 26.
Fitxa
Titol: Insuficient s’escriu amb sang
Autor: ROIG, Josep Lluís
Il·lustrador: Òscar Sarramia
Editorial: Cruïlla
Lloc de edició: Barcelona
Any: 2011
ISBN: 978-84-661-2885-8
També es pot consultar a la pàgina de Faristol.
De la ressenya em va fer gràcia que es queixa del final tan obert. I supose que té raó, perquè no va haver manera de consensuar un final que ens agradara a tots. El problema és que ara em demanen una continuació... Ai, mare!
Bé, la ressenya fa:
Insuficient s’escriu amb sang
«De vegades està bé ser conscients que formem part d’un conjunt més gran. Cadascú diferent. I això ens fa més grans que la suma individual de cadascú». En aquest fragment, que bé podria concentrar el valor de l’obra, el narrador remarca la importància de treballar en equip, de funcionar com un engranatge on cada peça és clau. De fet, al final l’autor confessa que l’obra també sorgeix d’una proposta col·lectiva: és el fruit del seu esforç i el dels seus alumnes, que van endinsar-se en les bases de la narrativa participant en la seva construcció. La història és inquietant des de l’inici. Des del primer punt de gir, situat ben aviat en la trama, l’autor sap mantenir el fil de la intriga ben tibant servint-se del recurs de concentrar l’argument en un sol matí i, d’altra banda, iniciant els capítols amb l’hora dels fets, com els apunts informatius de les sèries televisives o les notes d’un detectiu. L’argument és senzill i una aposta segura per generar tensió: una classe sencera s’ha quedat hermèticament tancada dins l’escola i són assetjats per un assassí que en controla els moviments. Però les expectatives que manté el lector són truncades amb un final inesperat que deixa massa caps deslligats i la història amb un confús interrogant.
Civit, Ariadna, "Faristol", Novembre 2011, p. 26.
Fitxa
Titol: Insuficient s’escriu amb sang
Autor: ROIG, Josep Lluís
Il·lustrador: Òscar Sarramia
Editorial: Cruïlla
Lloc de edició: Barcelona
Any: 2011
ISBN: 978-84-661-2885-8
També es pot consultar a la pàgina de Faristol.
divendres, 11 d’octubre del 2013
I al seté dia, va crear la hipoteca
I al seté dia, va crear la hipoteca.
Són bromes –dius– per explicar com van
algunes coses. Somrius i em busques. Llavis
i coll avall, em despasses camisa
i pantalons. Pares. Amb ironia,
tu rius que l’home va perdre els calçotets
quan va tastar les hipoteques fem
que li abastaven les serps dels bancs diversos,
corruptes grans i menuts, menudalles,
politicastres, gent de voluntat bona.
Encara reies quan amb la llengua amable
m’has retornat enmig del paradís.
-Josep Lluís Roig, "Els dubtes i els glaçons" (en premsa)
Ahir va ser el lliurament del premi Manel Garcia Grau. Especialment emotiu, tots vam aprofitar per sentir-nos un poc a prop de Manel i de Joan Baptista. I vull aprofitar per deixar constància del meu agraïment a totes i a tots els que fan possible el premi, tot començant per Olga Carbó i la UJI, pel jurat i etc. Ara només espere que el llibre, que no està exactament en la meua línia, estiga a l'alçada de les circumstàncies.
http://www.vivecastellon.com/noticiario/josep-lluis-roig-gana-el-v-premio-manel-garcia-grau-de-poesia-11611.html
Són bromes –dius– per explicar com van
algunes coses. Somrius i em busques. Llavis
i coll avall, em despasses camisa
i pantalons. Pares. Amb ironia,
tu rius que l’home va perdre els calçotets
quan va tastar les hipoteques fem
que li abastaven les serps dels bancs diversos,
corruptes grans i menuts, menudalles,
politicastres, gent de voluntat bona.
Encara reies quan amb la llengua amable
m’has retornat enmig del paradís.
-Josep Lluís Roig, "Els dubtes i els glaçons" (en premsa)
Ahir va ser el lliurament del premi Manel Garcia Grau. Especialment emotiu, tots vam aprofitar per sentir-nos un poc a prop de Manel i de Joan Baptista. I vull aprofitar per deixar constància del meu agraïment a totes i a tots els que fan possible el premi, tot començant per Olga Carbó i la UJI, pel jurat i etc. Ara només espere que el llibre, que no està exactament en la meua línia, estiga a l'alçada de les circumstàncies.
http://www.vivecastellon.com/noticiario/josep-lluis-roig-gana-el-v-premio-manel-garcia-grau-de-poesia-11611.html
dilluns, 7 d’octubre del 2013
Lliurament del V Premi Manel García Grau de Poesia
El rector de la Universitat Jaume I
Vicent Climent Jordà
es complau a convidar-vos a l’acte de lliurament del
V Premi Manel García Grau de Poesia
que tindrà lloc dijous 10 d’octubre de 2013, a les 18:30 hores,
a la Llotja del Cànem, c/Cavallers, 1. Castelló de la Plana
Amb les intervencions de:
Vicent Climent, rector.
Olga Carbò, dona de Manel Garcia Grau.
Ramon Guillem, representant del Jurat i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Josep Lluis Roig, autor guardonat.
(Poema del llibre guardonat:
Olor a desinfectant tebi, a son,
café gelat, a pena freda,
Olor tèbia a gola seca, a flors d’hivernacle,
els caramels de colorets que no ensucren el dolor,
Olor a tanatori, a la prioritat de la cendra
on encabir-te.
Però no pots haver mort perquè la mort,
aquesta mort,
no guarda Olor a tu.
-"Els dubtes i els glaçons (en premsa, Perifèric.
Poema del llibre dedicat a Manel Garcia Grau i Joan-Baptista Campos)
dimecres, 2 d’octubre del 2013
Festa Estellés a Gandia, aquest dissabte
Dissabte 5 d'octubre, a les 20 hores, se celebrarà al carrer Tossal de Gandia la IV Festa Estellés.
L’acte s’inclou enguany dins la programació de la FIGA (Fira de Gandia Autogestionada). Combinarem la recitació de poemes amb la música de l'acordionista Amadeu Vidal. En acabar, hi haurà al mateix carrer un sopar popular i un concert de Hakuna, Pau Miquel Soler i A Contratemps.
Per participar del sopar (picadeta i beguda) que prepararà FIGA, cal obtenir un tiquet de només 3 euros al Bar del Casal de Gandia.
La Festa Estellés Gandia d'enguany durà un record al company Miquel Ruiz, dolçainer i versaor que ens va deixar a principis d'estiu.
L’acte s’inclou enguany dins la programació de la FIGA (Fira de Gandia Autogestionada). Combinarem la recitació de poemes amb la música de l'acordionista Amadeu Vidal. En acabar, hi haurà al mateix carrer un sopar popular i un concert de Hakuna, Pau Miquel Soler i A Contratemps.
Per participar del sopar (picadeta i beguda) que prepararà FIGA, cal obtenir un tiquet de només 3 euros al Bar del Casal de Gandia.
La Festa Estellés Gandia d'enguany durà un record al company Miquel Ruiz, dolçainer i versaor que ens va deixar a principis d'estiu.
dissabte, 21 de setembre del 2013
Ha mort Juan Luis Panero
He de reconèixer que era el Panero que més m'agradava, que ja és molt dir. Aquella malenconia que no s'acaba mai. Dos poemes, només, per celebrar la vida de les paraules després de la mort.
Un étranger
Produce cierta melancolía,
una tristeza decadente -literaria sin duda-
como algunas canciones de entreguerras
o páginas perdidas de Drieu La Rochelle,
ver a un hombre solo, apartado y distante,
en la barra de un bar con decorado internacional.
En esa imprecisa edad, tan imprecisa como la luz del ambiente,
en que ya no es joven ni viejo todavía
pero lleva en sus ojos marcada su derrota
cuando con estudiado gesto enciende un cigarrillo.
Las muchas canas y las muchas camas,
un indudable estómago que la camisa inglesa apenas disimula,
el temblor, no demasiado visible, de su mano en un vaso,
son parte del naufragio, resaca de la vida.
Un hombre que espera ¿quién sabe qué?
y aspirando el humo, mira con declarada indiferencia
las botellas enfrente, los rostros que un espejo refleja,
todo con la especial irrealidad de una fotografía.
y es aún, algo más triste, un hondo suspiro reprimido,
ver al fondo del vaso -caleidoscopio mágico-
que ese hombre eres tú irremediablemente.
No queda entonces sino una sonrisa: escéptica y lejana,
-aprendida muy pronto y útil años después-
de un largo trago acabar la bebida,
pagar la cuenta mientras pides un taxi
y decirte adiós con palabras banales.
"Antes que llegue la noche" 1985
A la mañana siguiente Cesare Pavese no pidió el desayuno
Solo bajó del tren,
atravesó solo la ciudad desierta,
solo entró en el hotel vacío,
abrió su solitaria habitación
y escuchó con asombro el silencio.
Dicen que descolgó el teléfono
para llamar a alguien,
pero es falso, completamente falso.
No había nadie a quien llamar,
nadie vivía en la ciudad, nadie en el mundo.
Bebió el vaso, las pequeñas pastillas,
y esperó la llegada del sueño.
Con cierto miedo a su valor
-por vez primera había afirmado su existencia-
tal vez curioso, con cansado gesto,
sintió el peso de sus párpados caer.
Horas después -una extraña sonrisa dibujaba sus labios-
se anunció a sí mismo, tercamente,
la única certidumbre que al fin había adquirido:
jamás volvería a dormir solo en un cuarto de hotel.
"Los trucos de la muerte" 1975
Un étranger
Produce cierta melancolía,
una tristeza decadente -literaria sin duda-
como algunas canciones de entreguerras
o páginas perdidas de Drieu La Rochelle,
ver a un hombre solo, apartado y distante,
en la barra de un bar con decorado internacional.
En esa imprecisa edad, tan imprecisa como la luz del ambiente,
en que ya no es joven ni viejo todavía
pero lleva en sus ojos marcada su derrota
cuando con estudiado gesto enciende un cigarrillo.
Las muchas canas y las muchas camas,
un indudable estómago que la camisa inglesa apenas disimula,
el temblor, no demasiado visible, de su mano en un vaso,
son parte del naufragio, resaca de la vida.
Un hombre que espera ¿quién sabe qué?
y aspirando el humo, mira con declarada indiferencia
las botellas enfrente, los rostros que un espejo refleja,
todo con la especial irrealidad de una fotografía.
y es aún, algo más triste, un hondo suspiro reprimido,
ver al fondo del vaso -caleidoscopio mágico-
que ese hombre eres tú irremediablemente.
No queda entonces sino una sonrisa: escéptica y lejana,
-aprendida muy pronto y útil años después-
de un largo trago acabar la bebida,
pagar la cuenta mientras pides un taxi
y decirte adiós con palabras banales.
"Antes que llegue la noche" 1985
A la mañana siguiente Cesare Pavese no pidió el desayuno
Solo bajó del tren,
atravesó solo la ciudad desierta,
solo entró en el hotel vacío,
abrió su solitaria habitación
y escuchó con asombro el silencio.
Dicen que descolgó el teléfono
para llamar a alguien,
pero es falso, completamente falso.
No había nadie a quien llamar,
nadie vivía en la ciudad, nadie en el mundo.
Bebió el vaso, las pequeñas pastillas,
y esperó la llegada del sueño.
Con cierto miedo a su valor
-por vez primera había afirmado su existencia-
tal vez curioso, con cansado gesto,
sintió el peso de sus párpados caer.
Horas después -una extraña sonrisa dibujaba sus labios-
se anunció a sí mismo, tercamente,
la única certidumbre que al fin había adquirido:
jamás volvería a dormir solo en un cuarto de hotel.
"Los trucos de la muerte" 1975
dimecres, 18 de setembre del 2013
FESTA ESTELLÉS A OLIVA
Reprenem el curs amb una festa Estellés a Oliva, el 27 de setembre. La nota de premsa diu:
La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Oliva, en col•laboració amb Saforíssims, Societat Literària, ha decidit sumar-se per primera vegada a les nombroses poblacions valencianes que celebren des de fa quatre anys la Festa Estellés, un recital poeticomusical, de caràcter popular, en homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés(Burjassot, 1924 – València, 1993) i un acte de reivindicació de la cultura pròpia. La festa ve a coincidir amb l’efemèride del seu naixement (4 de setembre) i s’inspira en el ‘Burns Supper’, una celebració escocesa que es fa cada 25 de gener per commemorar el naixement del poeta Robert Burns (1759-1796), i que consisteix en un gran àpat popular.
Així, la I Festa Estellés d’Oliva tindrà lloc el divendres 27 de setembre, a partir de les 21 hores, al carrer de les Moreres, davant la Cripta de Santa Maria. A la lectura poètica, coordinada per Josep Lluís Roig i Joan Andreu Gascó, s’hi han sumat ja molts escriptors i poetes de la comarca. La regidora de Cultura, Rosanna Torres ha destacat, sobretot, “el tarannà popular de la Festa Estellés. Per això, convidem a la gent a participar-hi.
Poden enviar-nos dos poemes al correu: saforissims@saforissims.org per tal que puguem coordinar la lectura. No obstant això, en el mateix moment de l’acte també poden participar-hi. En aquest cas, es prega ser al lloc del recital amb mitja hora, com a mínim, d'antelació.
L’acte comptarà també amb l’actuació musical d’Enric Esteve.
En acabar, hi haurà un sopar popular d’entrepà al carrer. Només s'hi ha de portar l'entrepà.
Per la meua part, només afegir que estarem encantats de rebre com més gent millor.
La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Oliva, en col•laboració amb Saforíssims, Societat Literària, ha decidit sumar-se per primera vegada a les nombroses poblacions valencianes que celebren des de fa quatre anys la Festa Estellés, un recital poeticomusical, de caràcter popular, en homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés(Burjassot, 1924 – València, 1993) i un acte de reivindicació de la cultura pròpia. La festa ve a coincidir amb l’efemèride del seu naixement (4 de setembre) i s’inspira en el ‘Burns Supper’, una celebració escocesa que es fa cada 25 de gener per commemorar el naixement del poeta Robert Burns (1759-1796), i que consisteix en un gran àpat popular.
Així, la I Festa Estellés d’Oliva tindrà lloc el divendres 27 de setembre, a partir de les 21 hores, al carrer de les Moreres, davant la Cripta de Santa Maria. A la lectura poètica, coordinada per Josep Lluís Roig i Joan Andreu Gascó, s’hi han sumat ja molts escriptors i poetes de la comarca. La regidora de Cultura, Rosanna Torres ha destacat, sobretot, “el tarannà popular de la Festa Estellés. Per això, convidem a la gent a participar-hi.
Poden enviar-nos dos poemes al correu: saforissims@saforissims.org per tal que puguem coordinar la lectura. No obstant això, en el mateix moment de l’acte també poden participar-hi. En aquest cas, es prega ser al lloc del recital amb mitja hora, com a mínim, d'antelació.
L’acte comptarà també amb l’actuació musical d’Enric Esteve.
En acabar, hi haurà un sopar popular d’entrepà al carrer. Només s'hi ha de portar l'entrepà.
Per la meua part, només afegir que estarem encantats de rebre com més gent millor.
dilluns, 24 de juny del 2013
"Un boxejador entre la boira"
Habitar en unes traces que no s'esborren
Un boxejador entre la boira
Josep Lluís Roig
X Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra
Pagès Editors. Lleida, 2013
Tot és ara i només: / la rodonesa dels dubtes, / els semàfors de la por. / Triar és l’acte més bell de l’existència: / tot és ara i només. / Tot és ara, tan sols. / Tot allò que allunya les urgències.” Això té a veure amb el fet d’escriure poesia, i tant!... Josep Lluís Roig (Oliva, la Safor, 1967) fa més de vint anys que n’escriu, de poesia, i aquest seu darrer llibre, Un boxejador entre la boira, neix i s’erigeix, segur, sobre un terreny que continua sent fèrtil i que té, sobretot, potència i sediment. D’una manera explícita, el poeta recupera, reescriu, fa reviure i torna a esbossar en aquest llibre alguns dels versos escrits durant aquesta vintena d’anys. En realitat, arriba un dia que el poeta es decideix a assajar una mirada més dilatada; no és exactament fer balanç o cap cosa que s’hi assembli: potser això té a veure amb un desig decidit d’autoreconèixer-se... Allò que explica amb tanta finor la poeta Rosa Font en un dels seus poemes: “Ser mar vol dir ser totes les mars.” Que seria com dir que un vers (o un poema) és aquell vers (o poema) més tots els altres que l’han precedit, i qui sap si també els que han de venir en un futur.
La interrogació, en el sentit més extens de la paraula, ha estat i és una constant en l’obra lírica de Josep Lluís Roig. Aquest cop, però –i això és nou dins la seva construcció poètica–, introdueix unes mutacions en l’aspecte formal: en un bon nombre de composicions del llibre, la formalitat del poema es desdibuixa –o diguem que es revolta contra ella mateixa–, de manera que el poema queda en blanc i ens remet a una crida de nota a peu de pàgina. Pensaríem, d’entrada, que aquestes notes volen explicar o aclarir coses. No és això: les notes tornen a crear un poema i un altre. Tornen a fer aflorar “la sang, les vísceres, les llàgrimes, els solls / on jeu l’amor amb aquesta esperança / que insisteix tant a convertir matèria / en lletres negres que diposite clares...”
-Roger Costa-Pau, El Punt-Avui, suplement Cultura, 21 de juny de 2013.
Un boxejador entre la boira
Josep Lluís Roig
X Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra
Pagès Editors. Lleida, 2013
Tot és ara i només: / la rodonesa dels dubtes, / els semàfors de la por. / Triar és l’acte més bell de l’existència: / tot és ara i només. / Tot és ara, tan sols. / Tot allò que allunya les urgències.” Això té a veure amb el fet d’escriure poesia, i tant!... Josep Lluís Roig (Oliva, la Safor, 1967) fa més de vint anys que n’escriu, de poesia, i aquest seu darrer llibre, Un boxejador entre la boira, neix i s’erigeix, segur, sobre un terreny que continua sent fèrtil i que té, sobretot, potència i sediment. D’una manera explícita, el poeta recupera, reescriu, fa reviure i torna a esbossar en aquest llibre alguns dels versos escrits durant aquesta vintena d’anys. En realitat, arriba un dia que el poeta es decideix a assajar una mirada més dilatada; no és exactament fer balanç o cap cosa que s’hi assembli: potser això té a veure amb un desig decidit d’autoreconèixer-se... Allò que explica amb tanta finor la poeta Rosa Font en un dels seus poemes: “Ser mar vol dir ser totes les mars.” Que seria com dir que un vers (o un poema) és aquell vers (o poema) més tots els altres que l’han precedit, i qui sap si també els que han de venir en un futur.
La interrogació, en el sentit més extens de la paraula, ha estat i és una constant en l’obra lírica de Josep Lluís Roig. Aquest cop, però –i això és nou dins la seva construcció poètica–, introdueix unes mutacions en l’aspecte formal: en un bon nombre de composicions del llibre, la formalitat del poema es desdibuixa –o diguem que es revolta contra ella mateixa–, de manera que el poema queda en blanc i ens remet a una crida de nota a peu de pàgina. Pensaríem, d’entrada, que aquestes notes volen explicar o aclarir coses. No és això: les notes tornen a crear un poema i un altre. Tornen a fer aflorar “la sang, les vísceres, les llàgrimes, els solls / on jeu l’amor amb aquesta esperança / que insisteix tant a convertir matèria / en lletres negres que diposite clares...”
-Roger Costa-Pau, El Punt-Avui, suplement Cultura, 21 de juny de 2013.
diumenge, 23 de juny del 2013
Sobre Mireia Vidal-Conte, Elies Barberà i Josep Maria Balbastre
AL VENTRE DE LA BALENA
Josep Lluís Roig
Maria Josep Escrivà
El sector del llibre viu temps contradictoris, que no apocalíptics. Hem d’assumir que estem immersos en una reconversió, segurament, de la cultura escrita en tots els àmbits. Reconversió vol dir canvi, adaptació als temps nous. Les inquietuds hi són; la gent té altres necessitats i busca altres vies; el dinamisme en les plataformes literàries no decau, sinó tot el contrari. Estaria bé que posàrem en pràctica la condició de creadors, de fabricadors d’idees, de practicants de la literatura, i hi actuàrem en conseqüència.
Dins del món de la poesia catalana hi ha tota una constel•lació de poetes que, entre d’altres solucions, han decidit incidir, en la seua obra, en l’oralitat, en la recitació en públic en diversos àmbits i nivells. Encara que això provoca una tensió molt fèrtil –encara que no completament resolta– entre els textos pensats per a ser recitats i els concebuts per a ser llegits en la intimitat d’un llibre acollidor i silenciós.
Una proposta intel•ligent és la que Mireia Vidal-Conte ens proposa a 5 cm (la cicatriu), publicat a Curbet edicions: sense deixar de banda els recursos més habituals de la seua obra, emparentats amb la tradició avantguardista, l’autora s’atansa a un registre més directe, que interpel•la el lector des d’un dels sentiments més profunds dels éssers humans: la por. A la malaltia, a no sobreviure, la de després, la de les conseqüències. I són aquests darrers poemes, els de les conseqüències, on la veu de l’autora, alhora trencadora, íntima, directa i reflexiva, excel•leix i s’imposa per sobre de qualsevol format –oral o escrit. Així, quan es refereix al procés de descobriment i tractament del càncer, hom podria afirmar que aconsegueix versos directes i feridors que són ideals per a ser recitats, fins i tot per a una dramatització, encara que, ocasionalment, els versos sobre el paper enyoren la veu dolguda que els diu. I que la plenitud dels versos és la posterior, quan s’ha sobreviscut i cal repensar-se, tot demostrant, així, que la literatura oral i escrita són un camí de cohabitació possible.
Ulls, budells, cor, d’Elies Barberà, cerca una altra solució en presentar-se en dos formats: paper i àudio. Es tracta d’una selecció, feta pel propi autor, a partir dels cinc llibres publicats des de l’any 2003. Una poesia no gens complaent envers el món que l’envolta, en general, del poeta de Xàtiva que un dia es va instal•lar a Barcelona amb la intenció de ser actor. 43 poemes són recollits al llibre publicat per Lapislàtzuli; 16 inclosos al Cd on, a més d’Elies, hi intervé Marta Montiel en la recitació, i Ariadna Alsina i Gregori Ferrer en una musicació de caràcter electroacústic que s’adiu molt bé amb una poesia que s’hi imposa a dentellades, i que, amb predilecció pels ambients urbans, es fa ressò de molts dels mals del món modern, i els fa motiu de reflexió i de queixa; amb sorna, de vegades, unes altres amb tendresa, però sempre amb un sentit ètic d’implicació en allò que s’hi poetitza. Només Aixàtiva, Aixàtiva, un llibre marcat per les vivències emotivament pròximes del poeta amb els llocs i la gent que l’han format com a persona, restaria al marge d’aquest estil amb Denominació d’Origen que podria incomodar els lectors –o escoltadors– menys combatius. Bon senyal.
De La llum garbellada (Bromera), de Josep Maria Balbastre, sorprèn que es tracte −només− del segon llibre en solitari. Per la maduresa, per la diversitat de formes poètiques i d’expressions, i per la personalitat d’una veu que tracta de verbalitzar la comunió de l’ésser humà amb el món. Però sense escarafalls. En els vora 50 poemes, distribuïts en vuit seccions, que integren el llibre, n’hi ha per a (quasi)tots els gustos. Però, allà on creiem que Xema reïx, amb aquella poesia que eriça sensibilitats, és en els poemes més breus, concisos, despullats; els que ocupen, d’altra banda, la major part del llibre. Una altra singularitat de La llum garbellada: la multiplicitat de veus d’altres poetes que s’hi congreguen, teixint aquesta xarxa de matisos i d’energies fotòniques d’on s’alimenta aquell que les invoca, i que malda per copsar, dintre de la seua mutabilitat, l’enigma, el misteri d’allò que es debat entre ser dit i ser callat, “no posseïsc la nuesa/ ja-és de la llum/ i encara-no”.
- Publicat a la revista "Caràcters", número 62, publicada per la Universitat de València.
(Té feixbuc)
Josep Lluís Roig
Maria Josep Escrivà
El sector del llibre viu temps contradictoris, que no apocalíptics. Hem d’assumir que estem immersos en una reconversió, segurament, de la cultura escrita en tots els àmbits. Reconversió vol dir canvi, adaptació als temps nous. Les inquietuds hi són; la gent té altres necessitats i busca altres vies; el dinamisme en les plataformes literàries no decau, sinó tot el contrari. Estaria bé que posàrem en pràctica la condició de creadors, de fabricadors d’idees, de practicants de la literatura, i hi actuàrem en conseqüència.
Dins del món de la poesia catalana hi ha tota una constel•lació de poetes que, entre d’altres solucions, han decidit incidir, en la seua obra, en l’oralitat, en la recitació en públic en diversos àmbits i nivells. Encara que això provoca una tensió molt fèrtil –encara que no completament resolta– entre els textos pensats per a ser recitats i els concebuts per a ser llegits en la intimitat d’un llibre acollidor i silenciós.
Una proposta intel•ligent és la que Mireia Vidal-Conte ens proposa a 5 cm (la cicatriu), publicat a Curbet edicions: sense deixar de banda els recursos més habituals de la seua obra, emparentats amb la tradició avantguardista, l’autora s’atansa a un registre més directe, que interpel•la el lector des d’un dels sentiments més profunds dels éssers humans: la por. A la malaltia, a no sobreviure, la de després, la de les conseqüències. I són aquests darrers poemes, els de les conseqüències, on la veu de l’autora, alhora trencadora, íntima, directa i reflexiva, excel•leix i s’imposa per sobre de qualsevol format –oral o escrit. Així, quan es refereix al procés de descobriment i tractament del càncer, hom podria afirmar que aconsegueix versos directes i feridors que són ideals per a ser recitats, fins i tot per a una dramatització, encara que, ocasionalment, els versos sobre el paper enyoren la veu dolguda que els diu. I que la plenitud dels versos és la posterior, quan s’ha sobreviscut i cal repensar-se, tot demostrant, així, que la literatura oral i escrita són un camí de cohabitació possible.
Ulls, budells, cor, d’Elies Barberà, cerca una altra solució en presentar-se en dos formats: paper i àudio. Es tracta d’una selecció, feta pel propi autor, a partir dels cinc llibres publicats des de l’any 2003. Una poesia no gens complaent envers el món que l’envolta, en general, del poeta de Xàtiva que un dia es va instal•lar a Barcelona amb la intenció de ser actor. 43 poemes són recollits al llibre publicat per Lapislàtzuli; 16 inclosos al Cd on, a més d’Elies, hi intervé Marta Montiel en la recitació, i Ariadna Alsina i Gregori Ferrer en una musicació de caràcter electroacústic que s’adiu molt bé amb una poesia que s’hi imposa a dentellades, i que, amb predilecció pels ambients urbans, es fa ressò de molts dels mals del món modern, i els fa motiu de reflexió i de queixa; amb sorna, de vegades, unes altres amb tendresa, però sempre amb un sentit ètic d’implicació en allò que s’hi poetitza. Només Aixàtiva, Aixàtiva, un llibre marcat per les vivències emotivament pròximes del poeta amb els llocs i la gent que l’han format com a persona, restaria al marge d’aquest estil amb Denominació d’Origen que podria incomodar els lectors –o escoltadors– menys combatius. Bon senyal.
De La llum garbellada (Bromera), de Josep Maria Balbastre, sorprèn que es tracte −només− del segon llibre en solitari. Per la maduresa, per la diversitat de formes poètiques i d’expressions, i per la personalitat d’una veu que tracta de verbalitzar la comunió de l’ésser humà amb el món. Però sense escarafalls. En els vora 50 poemes, distribuïts en vuit seccions, que integren el llibre, n’hi ha per a (quasi)tots els gustos. Però, allà on creiem que Xema reïx, amb aquella poesia que eriça sensibilitats, és en els poemes més breus, concisos, despullats; els que ocupen, d’altra banda, la major part del llibre. Una altra singularitat de La llum garbellada: la multiplicitat de veus d’altres poetes que s’hi congreguen, teixint aquesta xarxa de matisos i d’energies fotòniques d’on s’alimenta aquell que les invoca, i que malda per copsar, dintre de la seua mutabilitat, l’enigma, el misteri d’allò que es debat entre ser dit i ser callat, “no posseïsc la nuesa/ ja-és de la llum/ i encara-no”.
- Publicat a la revista "Caràcters", número 62, publicada per la Universitat de València.
(Té feixbuc)
dimecres, 19 de juny del 2013
AQUEST DIJOUS, ACTIVITATS A OLIVA I GANDIA
--Al Casal Jaume I de Gandia, a les 20.00h, Carles Miret presenta el llibre BELLESES ARBITRÀRIES, guanyador de l'any passat del premi Senyoriu d'Ausiàs March de poesia. En parlarà Isabel Canet.
De menuda t'agradava menjar magranes.
Intentava recordar totes les magranes:
sobretot les menjades, però també les penjades,
les tendres, les madures i esclatades,
les caigudes a terra...
Podia arribar a veure'ns tots dos,
menjant la mateixa magrana.
Però l'instant et pertanyia.
- Carles Miret Estruch, "Belleses arbitràries", ed. 3i4, 2013.
--A la Biblioteca de l'Envic, d'Oliva, a les 20.15h, hi h una taula redona, coordinada des de l'IES Gregori Maians, amb la participació de les alumnes Maria Alemany, Esther Climent, i els companys saforíssims Irene Verdú, Josep Lluís Roig i Maria Josep Escrivà.
dissabte, 15 de juny del 2013
mural de poemes de Marc Granell
Aquest curs, amb els alumnes de teatre de 3r d'ESO, vam muntar un recital de poemes de Marc Granell per als de 1r d'ESO. Com a complement, vam muntar un mural per a que els alumnes escrigueren els versos que els havien agradat. Ací deixe algunes fotos.
divendres, 14 de juny del 2013
Estellés per a xiquets corre demà per Gandia
DISSABTE, 15 DE JUNY 11:30 H: A LA LLIBRERIA AMBRA DE GANDIA
presentació de La vida contada a un nen del veïnat”, antologia de poemes de Vicent Andrés Estelles, amb dibuixos de Miguel Àngel Díez. Editorial Andana.
i tria i introducció de Juli Capilla
La poesia de Vicent Andrés Estellés és una poesia alegre i vitalista. Com un regal inesperat, un tresor recent descobert o una gran sorpresa. Una celebració i un cant a la gent del seu poble, al seu país, a la seua terra, a la llengua en què parlava i escrivia. Per això, els protagonistes dels seus poemes són les persones i les coses senzilles: les fruites i les hortalisses, la mar, les muntanyes o la lluna. Una poesia en què l’amor i la mort són ben presents perquè formen part de la vida. Aquesta antologia de la poesia d’Estellés és especialment apropiada per als més menuts i, també, per als qui encara gaudeixen de la il·lusió de la infantesa.
presentació de La vida contada a un nen del veïnat”, antologia de poemes de Vicent Andrés Estelles, amb dibuixos de Miguel Àngel Díez. Editorial Andana.
i tria i introducció de Juli Capilla
La poesia de Vicent Andrés Estellés és una poesia alegre i vitalista. Com un regal inesperat, un tresor recent descobert o una gran sorpresa. Una celebració i un cant a la gent del seu poble, al seu país, a la seua terra, a la llengua en què parlava i escrivia. Per això, els protagonistes dels seus poemes són les persones i les coses senzilles: les fruites i les hortalisses, la mar, les muntanyes o la lluna. Una poesia en què l’amor i la mort són ben presents perquè formen part de la vida. Aquesta antologia de la poesia d’Estellés és especialment apropiada per als més menuts i, també, per als qui encara gaudeixen de la il·lusió de la infantesa.
dijous, 13 de juny del 2013
Alexandre Navarro a València
Alexandre Navarro trau, després de molt de temps, nou llibre. Ell, que tant em recorda l'Estellés magne, torna a la càrrega. I jo me n'alegre.
Aquest divendres presenta el nou llibre a València, a Ca Revolta (C/ Santa Teresa, 10) a les 20h.
XXXIII
Benignament podria recomptar
els anys de la vida pròpia.
No obstant, conec l'engany.
Per a ser justos i honrats
amb el calendari, ja no dels dies
sinó del propi cor, del pobre cor,
sols podria comptar i declarar
temps viscut, aquell temps
que he descobert amb tu.
Pobre saldo vital, sempre,
ai sempre, en descobert.
"Encesa fotografia" Ed. Germania, 2013.
Alexandre Navarro
XLIV
Saber-te fóra
resseguir amb la mà
el dibuix d’una sanefa
en espiral, infinita.
Alexandre Navarro, "Encesa fotografia". Ed. Germania, 2013.
Aquest divendres presenta el nou llibre a València, a Ca Revolta (C/ Santa Teresa, 10) a les 20h.
XXXIII
Benignament podria recomptar
els anys de la vida pròpia.
No obstant, conec l'engany.
Per a ser justos i honrats
amb el calendari, ja no dels dies
sinó del propi cor, del pobre cor,
sols podria comptar i declarar
temps viscut, aquell temps
que he descobert amb tu.
Pobre saldo vital, sempre,
ai sempre, en descobert.
"Encesa fotografia" Ed. Germania, 2013.
Alexandre Navarro
XLIV
Saber-te fóra
resseguir amb la mà
el dibuix d’una sanefa
en espiral, infinita.
Alexandre Navarro, "Encesa fotografia". Ed. Germania, 2013.
dimecres, 12 de juny del 2013
V PREMI MANEL GARCIA GRAU
Ahir per la vesprada em van telefonar per comunicar-me que m'han donat el premi Manel Garcia Grau. La veritat és que, emocionalment, és un premi molt especial. A banda del tracte personal que vam tenir, també tenia un nexe d'unió amb ell que era Joan Baptista Campos.
Quan em vaig assabentar de la mort de Joan Baptista, vaig recordar moltes vegades una llarga conversa que vam tenir al jardí botànic, on vam comentar l'evolució de la malaltia de Manel, que després seria seua.
Jo, llavors, tenia pràcticament enllestit un llibre de poemes molt reivindicatiu (del qual n'estic molt orgullós, la veritat) i vaig pensar que el millor homenatge que podia fer a tots dos era presentar-m'hi. I que me'l donen ara és tot un honor.
En aquest llibre, bàsicament de crit i de protesta, hi ha un únic poema necessari sobre la mort:
Olor a desinfectant tebi, a son,
café gelat, a pena freda,
Olor tèbia a gola seca, a flors d’hivernacle,
els caramels de colorets que no ensucren el dolor,
Olor a tanatori, a la prioritat de la cendra
on encabir-te.
Però no pots haver mort perquè la mort,
aquesta mort,
no guarda Olor a tu.
- "Els dubtes i els glaçons", V Premi Manel Garcia Grau.
(Estic content i, tanmateix, en escriure aquestes ratlles em torna la pena inevitable.)
Quan em vaig assabentar de la mort de Joan Baptista, vaig recordar moltes vegades una llarga conversa que vam tenir al jardí botànic, on vam comentar l'evolució de la malaltia de Manel, que després seria seua.
Jo, llavors, tenia pràcticament enllestit un llibre de poemes molt reivindicatiu (del qual n'estic molt orgullós, la veritat) i vaig pensar que el millor homenatge que podia fer a tots dos era presentar-m'hi. I que me'l donen ara és tot un honor.
En aquest llibre, bàsicament de crit i de protesta, hi ha un únic poema necessari sobre la mort:
Olor a desinfectant tebi, a son,
café gelat, a pena freda,
Olor tèbia a gola seca, a flors d’hivernacle,
els caramels de colorets que no ensucren el dolor,
Olor a tanatori, a la prioritat de la cendra
on encabir-te.
Però no pots haver mort perquè la mort,
aquesta mort,
no guarda Olor a tu.
- "Els dubtes i els glaçons", V Premi Manel Garcia Grau.
(Estic content i, tanmateix, en escriure aquestes ratlles em torna la pena inevitable.)
dilluns, 10 de juny del 2013
ESTELLÉS A LA GANDIA DELS CLÀSSICS
DIMARTS 11
LA GANDIA QUE VA INSPIRAR ESTELLÉS
VISITA GUIADA 19.00 h
Itinerari pels indrets emblemàtics de la ciutat que van enamorar el
poeta. Inscripció gratuïta en Iniciatives Culturals: 96 295 03 75 | 619 182 919 |
info@iniciativesculturals.net
20:00 A L’AIRE DE GANDIA I DE TIRANT LO BLANC
INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ, SALA MUNICIPAL COLL ALAS
Un recorregut que comença amb els nostres clàssics, continua per
la història del Premis Literaris i les iniciatives com a Ciutat Literària, i
fi nalitza amb la biografi a del poeta i la seua connexió amb Gandia i
la comarca de la Safor.
ACTUACIÓ DE LA BICICLETA TEATRE,que recitarà diversos sonets d’Estellés
DIJOUS 13
CIUTAT LITERÀRIA: DELS CLÀSSICS A ESTELLÉS
CONFERÈNCIA. BIBLIOTECA CENTRAL, SALA D’ACTES 19.30 h
A càrrec de Vicent Salvador Liern, professor de la Universitat Jaume I.
Aquest dijous al Centre Històric-Raval i Prado, la ruta del Destapa’t és,
també, literària. Podrem degustarla tapa d’Estellés, inspirada en el seu
poema al pimentó torrat.
Divendres 14
LA GANDIA QUE VA INSPIRAR ESTELLÉS
VISITA GUIADA
19.00 h Dissabte 15 12.00 h
Itinerari pels indrets emblemàtics de la ciutat que van enamorar el
poeta. Inscripció gratuïta en Iniciatives Culturals: 96 295 03 75 | 619 182 919 |
info@iniciativesculturals.net
LA GANDIA QUE VA INSPIRAR ESTELLÉS
VISITA GUIADA 19.00 h
Itinerari pels indrets emblemàtics de la ciutat que van enamorar el
poeta. Inscripció gratuïta en Iniciatives Culturals: 96 295 03 75 | 619 182 919 |
info@iniciativesculturals.net
20:00 A L’AIRE DE GANDIA I DE TIRANT LO BLANC
INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ, SALA MUNICIPAL COLL ALAS
Un recorregut que comença amb els nostres clàssics, continua per
la història del Premis Literaris i les iniciatives com a Ciutat Literària, i
fi nalitza amb la biografi a del poeta i la seua connexió amb Gandia i
la comarca de la Safor.
ACTUACIÓ DE LA BICICLETA TEATRE,que recitarà diversos sonets d’Estellés
DIJOUS 13
CIUTAT LITERÀRIA: DELS CLÀSSICS A ESTELLÉS
CONFERÈNCIA. BIBLIOTECA CENTRAL, SALA D’ACTES 19.30 h
A càrrec de Vicent Salvador Liern, professor de la Universitat Jaume I.
Aquest dijous al Centre Històric-Raval i Prado, la ruta del Destapa’t és,
també, literària. Podrem degustarla tapa d’Estellés, inspirada en el seu
poema al pimentó torrat.
Divendres 14
LA GANDIA QUE VA INSPIRAR ESTELLÉS
VISITA GUIADA
19.00 h Dissabte 15 12.00 h
Itinerari pels indrets emblemàtics de la ciutat que van enamorar el
poeta. Inscripció gratuïta en Iniciatives Culturals: 96 295 03 75 | 619 182 919 |
info@iniciativesculturals.net
dijous, 6 de juny del 2013
aquest divendres, Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians a València
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) organitza el divendres 7 de juny, a l’Hotel Beatriz Rey Don Jaime de València, el sopar de lliurament dels XXII Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. Els àmbits temàtics dels premis són narrativa, poesia, assaig, teatre i difusió.
L’AELC i Acció Cultural del País Valencià (ACPV) mantenen una llarga relació de treball conjunt per la llengua i la cultura de fa molts anys, amb iniciatives com l’actual cicle “Escriptors al terrat”, organitzat periòdicament a la seu central de la nostra entitat, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.
El sopar serà també el comiat de Ramon Guillem, Isabel Robles i Salvador Company com a membres valencians de la Junta de l’AELC, i la benvinguda als recentment elegits nous membres Gemma Pasqual, Carles Cortés, Francesc Mompó i Núria Cadenes. ACPV vol felicitar tant els uns com els altres pel seu treball.
Però el programa d’aquesta edició del sopar contempla també un acte molt especial: l’homenatge a Manuel Molins, autor teatral de reconegut prestigi i sòlida trajectòria, persona coneguda pel seu compromís cívic amb el país i la llengua, i soci d’Acció Cultural del País Valencià. Un homenatge sobradament merescut a un dels millors dramaturgs de la nostra literatura, al qual la nostra entitat se suma públicament.
L’AELC i Acció Cultural del País Valencià (ACPV) mantenen una llarga relació de treball conjunt per la llengua i la cultura de fa molts anys, amb iniciatives com l’actual cicle “Escriptors al terrat”, organitzat periòdicament a la seu central de la nostra entitat, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.
El sopar serà també el comiat de Ramon Guillem, Isabel Robles i Salvador Company com a membres valencians de la Junta de l’AELC, i la benvinguda als recentment elegits nous membres Gemma Pasqual, Carles Cortés, Francesc Mompó i Núria Cadenes. ACPV vol felicitar tant els uns com els altres pel seu treball.
Però el programa d’aquesta edició del sopar contempla també un acte molt especial: l’homenatge a Manuel Molins, autor teatral de reconegut prestigi i sòlida trajectòria, persona coneguda pel seu compromís cívic amb el país i la llengua, i soci d’Acció Cultural del País Valencià. Un homenatge sobradament merescut a un dels millors dramaturgs de la nostra literatura, al qual la nostra entitat se suma públicament.
diumenge, 2 de juny del 2013
"Un boxejador entre la boira" passeja per València aquest dimecres
La publicitat oficial diu:
Dimecres 5, a les 20 h, amb la presentació del poemari ‘Un boxejador entre la boira’, de Josep Lluís Roig (Pagès Editors), X Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra 2012.
Ca Revolta
Carrer Santa Teresa núm. 10
46001 València
Pau Sif farà d'amable amfitrió i presentador, i l'autor procurarà que siga més una lectura amb diàleg que no una presentació-anàlisi. Perquè l'autor ha de reconèixer que no és un llibre a l'ús, sinó que li ha eixit una cosa més complexa, amb una lectura directa que és despistada per tot de poemes-nota a peu de pàgina, com el que fa:
Juguem a viure vius, a besar, amb les mans,
la vida que sols passa*, les bicicletes àcides
contra el vent dels diumenges, el cansament, la son,
els sofàs amb llurs dies, l’excés de les escales
sense alè, salvatges, aquells amors possibles,
àvids, els impossibles, les teles, l’antic cos,
el desglaç dels teus pits dintre la boca roja.
--------
*També els mots sense els actes, manifestacions
que no ixen als diaris, somnis perduts, guanyats,
somnis només, tan sols, somnis per a la vida,
el dret al sí o al no, a existir ja, perquè
el dret és a enganyar-nos: l’amor, una certesa.
Qüestions pràctiques:
Mapa
blog de Ca Revolta
Dimecres 5, a les 20 h, amb la presentació del poemari ‘Un boxejador entre la boira’, de Josep Lluís Roig (Pagès Editors), X Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra 2012.
Ca Revolta
Carrer Santa Teresa núm. 10
46001 València
Pau Sif farà d'amable amfitrió i presentador, i l'autor procurarà que siga més una lectura amb diàleg que no una presentació-anàlisi. Perquè l'autor ha de reconèixer que no és un llibre a l'ús, sinó que li ha eixit una cosa més complexa, amb una lectura directa que és despistada per tot de poemes-nota a peu de pàgina, com el que fa:
Juguem a viure vius, a besar, amb les mans,
la vida que sols passa*, les bicicletes àcides
contra el vent dels diumenges, el cansament, la son,
els sofàs amb llurs dies, l’excés de les escales
sense alè, salvatges, aquells amors possibles,
àvids, els impossibles, les teles, l’antic cos,
el desglaç dels teus pits dintre la boca roja.
--------
*També els mots sense els actes, manifestacions
que no ixen als diaris, somnis perduts, guanyats,
somnis només, tan sols, somnis per a la vida,
el dret al sí o al no, a existir ja, perquè
el dret és a enganyar-nos: l’amor, una certesa.
Qüestions pràctiques:
Mapa
blog de Ca Revolta
dilluns, 27 de maig del 2013
Aquest dijous, a les 19:30h, se celebrarà la sessió de maig del cicle Escriptors al Terrat. En aquesta ocasió els autors protagonistes del recital i debat seran Teresa Broseta i Josep Ribera. Com sempre, l'acte tindrà lloc al terrat de l'Octubre (Sant Ferran 12, València). Escriptors al Terrat és un acte obert a tothom.
Voldria afegir que fa molts anys que no sabia de Josep Ribera. Semblava que la lingüística l'havia engolit però no, ara ha tret nou llibre (l'anterior és del 2003) que em llegiré amb atenció.
"La certesa d'intuir
que tot el que ens ofega és
només una il·lusió de la neurosi
col·lectiva."
- Josep Ribera, "Voràgine", Onada edicions, 2013.
Voldria afegir que fa molts anys que no sabia de Josep Ribera. Semblava que la lingüística l'havia engolit però no, ara ha tret nou llibre (l'anterior és del 2003) que em llegiré amb atenció.
"La certesa d'intuir
que tot el que ens ofega és
només una il·lusió de la neurosi
col·lectiva."
- Josep Ribera, "Voràgine", Onada edicions, 2013.
diumenge, 26 de maig del 2013
passeig per l'Eixample de Barcelona
Dijous vaig anar a Barcelona per un recital de poesia. A La Createca (C. Comte Borrell, 122, 08015 Barcelona)
Abans, però, vaig passejar un poc per l'Eixample (vaig tastar un cruasant d'ametles a Takashi Ochiai). Tot molt agradable. Mil gràcies a totes i tots que ens hi van acopanyar.
Al recital, molt a gust i, allí mateix, vam sopar de "picaeta" i també vam tenir una conversa sobre la mort i l'escriptura (sí, sobre la mort i l'escriptura). Em va encantar.
L'endemà, abans de tornar, vagi passar pel forn més literari de Barcelona i un dels que millors pans fa (Forn La Llibreria, al carrer Aribau, 22, molt a prop de l'edifici antic de la Universitat de Barcelona). També em va encantar. Bon pa -i cruasants- posats dins d'una bossa de paper amb cita ausiasmarquiana. Literatura i menjar, parèntesi més que convenient, necessari.
Abans, però, vaig passejar un poc per l'Eixample (vaig tastar un cruasant d'ametles a Takashi Ochiai). Tot molt agradable. Mil gràcies a totes i tots que ens hi van acopanyar.
Al recital, molt a gust i, allí mateix, vam sopar de "picaeta" i també vam tenir una conversa sobre la mort i l'escriptura (sí, sobre la mort i l'escriptura). Em va encantar.
L'endemà, abans de tornar, vagi passar pel forn més literari de Barcelona i un dels que millors pans fa (Forn La Llibreria, al carrer Aribau, 22, molt a prop de l'edifici antic de la Universitat de Barcelona). També em va encantar. Bon pa -i cruasants- posats dins d'una bossa de paper amb cita ausiasmarquiana. Literatura i menjar, parèntesi més que convenient, necessari.
dimecres, 22 de maig del 2013
POESIA I TAPES, AQUEST DIJOUS A BARCELONA
Aquest proper dijous 23 de maig a les 20h arrenca La Poeteca, el cicle de poesia del bar&arts La Createca (Comte Borrell, 122 de Barcelona), amb un recital del minicicle “Poesia amb accent…” que en aquesta ocasió estarà dedicada al País Valencià. Participaran en aquesta estrena Vicent Almela, Àngel Gregori i Josep Lluís Roig i, de més a més, Marta Pessarrodona, Premi Nacional de Literatura 2011, com a convidada especial.
I tot això, ben acompanyat per les begudes i tapes casolanes que oferiran la Sònia i el Julián, els amfitrions de La Createca.
Vicent Almela (La Vall d’Uixó, 1981). Viu a Barcelona i treballa de mestre d’educació especial. Escriu poesia i contes. Ha publicat el llibre de contes «Llum de somni» (Viena edicions, 2004), i contes dins els volums col·lectius MAIG. Deu anys de contes (Perifèric Edicions, 2006) i De com la senyoreta M va fugir d’un quadre de Waterhouse i altres contes (Cossetània, 2006). I els llibres de poesia Vespre d’esperança, (Edicions 96, 2003) i Sinó l’absència (Editorial Fonoll, 2003). I ha estat antologat als reculls Solstici d’estiu, joves poetes de la Mediterrània (Fundació ACA, 2009) i a Tibar l’arc. Una mirada a la poesía valenciana (Triallibres, 2012).
Àngels Gregori (Oliva – La Safor, 1985). És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, ha cursat un màster de gestió cultural i un altre sobre literatura i pedagogia. Amb només 18 anys va guanyar el Premi Amadeu Oller per a joves inèdits amb el poemari Bambolines, l’any 2007 el Premi Ausiàs March Poesia de Gandia amb Llibre de les brandàlies (Edicions 62), el 2010 el Premi Alfons el Magnànim de Poesia de València per Nova York, Nabokov i bicicletes (Bromera, 2011) , el IV premi de poesia Manel Garcia Grau amb l’obra Herències (Perifèric edicions, 2012), escrita a quatre mans amb Teresa Pascual i els Jocs Florals de Barcelona 2013 per Quan èrem divendres. Ha estat inclosa en diverses antologies i la seua obra està traduïda a diversos idiomes, com l’italià, el castellà, el francès, el croat i l’asturià. Col·labora en alguns mitjans de comunicació, participa activament en activitats literàries i dirigeix, des de la seua creació, el Festival de Poesia d’Oliva (www.poefesta.com).
Josep Lluís Roig (Oliva- La Safor, 1967). És professor de secundària, una feina que s’estima i li dóna llibertat a l’hora d’escriure . Treballa en un institut de La Vall d’Albaida. Du deu llibres de poemes publicats des del 1990, els dos últims són “Peixos d’un mar sec” (Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre 2008) i l'últim que ha guanyat l’Agustí Bartra de Poesia amb “Un boxejador entre la boira”, que acaba d'aparèixer a Pagès editors. Paral·lelament, ha publicat una novel·la, alguns contes i cinc obres de teatre (tres de les quals han estat representades). A més, ha publicat diversos articles i moltes ressenyes sobre poesia actual.
Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, 1941) és una poeta i crítica literària catalana. Ha estat lectora d’espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica. Actualment (2010) està investigant sobre l’exili republicà a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès.[1] Per les seves obres publicades el 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L’exili violeta, fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura
CERCLES
Que no t’enganye
l’aparent calma
amb què s’escola el temps.
Aquesta deixadesa
d’hores que et menteixen
i cauen sense estrèpit,
com fulles seques.
És aleshores
quan més sagnen les busques del rellotge.
Sempre és el temps
un cercle fet de cercles,
com quan llançaves pedres
a la bassa de l’hort.
Sempre és el temps
un cercle fet de cercles
que s’ofega mentre va ofegant-te
i et recorda que la vida no perdona
que no la mires als ulls quan ella et mira.
Vicent Almela
SUBWAY
Hi ha coses que als vint anys ja se saben
si has viatjat a Nova York
i has vist totes les nacionalitats
dins d’un vagó de metro.
Als vint anys vaig aprendre
a rodar un pany sabent que seria
l’última volta que tancaria aquella porta.
Als vint anys vaig aprendre
que hi ha mirades que voldries
que t’acompanyaren sempre
com hi ha músiques que no pots deixar d’escoltar
com hi ha versos que no voldries oblidar
–Hazte hombre, te digo, como yo a veces me hago mar–.
Als vint anys vaig aprendre a posar uns llençols
a la rentadora sabent que seria
l’última volta que els gastaríem.
Als vint anys vaig aprendre
que cada volta que escric la paraula
enyor als meus poemes
després les mans em fan olor a cendra.
Hi ha coses que als vint anys ja se saben
si has agafat sola el metro a Nova York
per anar d’un lloc a l’altre
i ningú no et buscava,
com aprendre, per exemple,
que l’amor dels pares és igual
que els llibres dins d’una prestatgeria:
que sempre estan, i sempre esperen.
- Àngels Gregori, New York, Nabokov & biciletes, ed. Bromera, 2011
L’aire sorprèn la nit, el seu paisatge:
un vent sentimental, escrit a mà,
s’avança al borrissol de braços rectes
que s’han omplert de lletres sense veu, mudes,
perennes sols als llavis després dels salms,
de la saliva.
Només mentre dormies t’he escrit, suau,
sobre la pell els dits, que no existim,
que dies com avui, de vent espès
i tebi com un cos, són un record
que no va ocórrer mai. Que la certesa
és l’ara dels covards, que el son profund
només arriba tard, quan ja no és prou;
que no vam viure mai al paradís.
- Josep Lluís Roig, Un boxejador entre la boira, Pagès editors, 2013
LONDRES 1967
Aquí amb aquesta llengua et diria, mandrosament,
entre glop i glop de tea, "dear friend",
i et duria a la riba del Thames i t'explicaria la Tower
i més crims que no s'hi van cometre.
També t'agafaria de la mà i en el reading-room del British
t'ensenyaria que no hi ha cap llibre, entre els milers de llibres,
que expliqui l'enveja del nostre poble. Veuries
homes plens de saviesa orfes de la pretensió
dels nostres importants filòsofs de Vic.
Veuries que tindries alta la mirada quan diguessis,
fos a qui fos, que tu ets poeta, que tu vols ser poeta,
que vols dir el que veus, el que desitges
i els límits atrofiats de les persones i de les coses.
Però tot d'una i sense saber com, et trobaries a la Tate Gallery
explicant història d'Espanya davant d'una tela d'en Tàpìes.
Contaries a aquell anglès tan anglès
que el teu pare, com tants pares, va anar a la guerra
i que no vol parlar i que no vol pensar
i que només sense paraules comprèn les ganes
d'estrall de paradissos de vidre.
També aniries a una tomba en un cementiri allunyat
i veuries l'efígie barbada, parlaries amb la gent d'allí on fos,
et corprendria el dolor davant les tendetes pobres de Petticoat Lane
i t'adonaries que ser pobre és trist arreu.
Sabates gastades que la gent compra, atmosfera de menjar putrefacte.
Però et sentiries tan lliure i feliç
que no cobejaries cap deler de retorn,
si no t'esperessin els amics i les ratlles que volies estripar
i tota la feina que queda per fer.
Es fa tard, en aquest parc ja queda poca gent.
El metro estarà mig solitari i els carrers
cantaran la inhumanitat de les grans ciutats.
En alguns d'ells potser una mà criminal
llucarà assedegada de la sang que voldria, profanament, beure.
Ho diuen els diaris del vespre i deu ser cert.
- Marta Pessarrodona
I tot això, ben acompanyat per les begudes i tapes casolanes que oferiran la Sònia i el Julián, els amfitrions de La Createca.
Vicent Almela (La Vall d’Uixó, 1981). Viu a Barcelona i treballa de mestre d’educació especial. Escriu poesia i contes. Ha publicat el llibre de contes «Llum de somni» (Viena edicions, 2004), i contes dins els volums col·lectius MAIG. Deu anys de contes (Perifèric Edicions, 2006) i De com la senyoreta M va fugir d’un quadre de Waterhouse i altres contes (Cossetània, 2006). I els llibres de poesia Vespre d’esperança, (Edicions 96, 2003) i Sinó l’absència (Editorial Fonoll, 2003). I ha estat antologat als reculls Solstici d’estiu, joves poetes de la Mediterrània (Fundació ACA, 2009) i a Tibar l’arc. Una mirada a la poesía valenciana (Triallibres, 2012).
Àngels Gregori (Oliva – La Safor, 1985). És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, ha cursat un màster de gestió cultural i un altre sobre literatura i pedagogia. Amb només 18 anys va guanyar el Premi Amadeu Oller per a joves inèdits amb el poemari Bambolines, l’any 2007 el Premi Ausiàs March Poesia de Gandia amb Llibre de les brandàlies (Edicions 62), el 2010 el Premi Alfons el Magnànim de Poesia de València per Nova York, Nabokov i bicicletes (Bromera, 2011) , el IV premi de poesia Manel Garcia Grau amb l’obra Herències (Perifèric edicions, 2012), escrita a quatre mans amb Teresa Pascual i els Jocs Florals de Barcelona 2013 per Quan èrem divendres. Ha estat inclosa en diverses antologies i la seua obra està traduïda a diversos idiomes, com l’italià, el castellà, el francès, el croat i l’asturià. Col·labora en alguns mitjans de comunicació, participa activament en activitats literàries i dirigeix, des de la seua creació, el Festival de Poesia d’Oliva (www.poefesta.com).
Josep Lluís Roig (Oliva- La Safor, 1967). És professor de secundària, una feina que s’estima i li dóna llibertat a l’hora d’escriure . Treballa en un institut de La Vall d’Albaida. Du deu llibres de poemes publicats des del 1990, els dos últims són “Peixos d’un mar sec” (Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre 2008) i l'últim que ha guanyat l’Agustí Bartra de Poesia amb “Un boxejador entre la boira”, que acaba d'aparèixer a Pagès editors. Paral·lelament, ha publicat una novel·la, alguns contes i cinc obres de teatre (tres de les quals han estat representades). A més, ha publicat diversos articles i moltes ressenyes sobre poesia actual.
Marta Pessarrodona i Artigues (Terrassa, 1941) és una poeta i crítica literària catalana. Ha estat lectora d’espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, Susan Sontag, Doris Lessing, Erica Jong, Simone de Beauvoir i Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista. Habitualment escriu articles a Avui i El Temps. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2007 va publicar-se una antologia de la seva obra poètica. Actualment (2010) està investigant sobre l’exili republicà a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès.[1] Per les seves obres publicades el 2010, el poemari Animals i plantes i els assajos França: gener 1939. La cultura catalana exiliada i L’exili violeta, fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura
CERCLES
Que no t’enganye
l’aparent calma
amb què s’escola el temps.
Aquesta deixadesa
d’hores que et menteixen
i cauen sense estrèpit,
com fulles seques.
És aleshores
quan més sagnen les busques del rellotge.
Sempre és el temps
un cercle fet de cercles,
com quan llançaves pedres
a la bassa de l’hort.
Sempre és el temps
un cercle fet de cercles
que s’ofega mentre va ofegant-te
i et recorda que la vida no perdona
que no la mires als ulls quan ella et mira.
Vicent Almela
SUBWAY
Hi ha coses que als vint anys ja se saben
si has viatjat a Nova York
i has vist totes les nacionalitats
dins d’un vagó de metro.
Als vint anys vaig aprendre
a rodar un pany sabent que seria
l’última volta que tancaria aquella porta.
Als vint anys vaig aprendre
que hi ha mirades que voldries
que t’acompanyaren sempre
com hi ha músiques que no pots deixar d’escoltar
com hi ha versos que no voldries oblidar
–Hazte hombre, te digo, como yo a veces me hago mar–.
Als vint anys vaig aprendre a posar uns llençols
a la rentadora sabent que seria
l’última volta que els gastaríem.
Als vint anys vaig aprendre
que cada volta que escric la paraula
enyor als meus poemes
després les mans em fan olor a cendra.
Hi ha coses que als vint anys ja se saben
si has agafat sola el metro a Nova York
per anar d’un lloc a l’altre
i ningú no et buscava,
com aprendre, per exemple,
que l’amor dels pares és igual
que els llibres dins d’una prestatgeria:
que sempre estan, i sempre esperen.
- Àngels Gregori, New York, Nabokov & biciletes, ed. Bromera, 2011
L’aire sorprèn la nit, el seu paisatge:
un vent sentimental, escrit a mà,
s’avança al borrissol de braços rectes
que s’han omplert de lletres sense veu, mudes,
perennes sols als llavis després dels salms,
de la saliva.
Només mentre dormies t’he escrit, suau,
sobre la pell els dits, que no existim,
que dies com avui, de vent espès
i tebi com un cos, són un record
que no va ocórrer mai. Que la certesa
és l’ara dels covards, que el son profund
només arriba tard, quan ja no és prou;
que no vam viure mai al paradís.
- Josep Lluís Roig, Un boxejador entre la boira, Pagès editors, 2013
LONDRES 1967
Aquí amb aquesta llengua et diria, mandrosament,
entre glop i glop de tea, "dear friend",
i et duria a la riba del Thames i t'explicaria la Tower
i més crims que no s'hi van cometre.
També t'agafaria de la mà i en el reading-room del British
t'ensenyaria que no hi ha cap llibre, entre els milers de llibres,
que expliqui l'enveja del nostre poble. Veuries
homes plens de saviesa orfes de la pretensió
dels nostres importants filòsofs de Vic.
Veuries que tindries alta la mirada quan diguessis,
fos a qui fos, que tu ets poeta, que tu vols ser poeta,
que vols dir el que veus, el que desitges
i els límits atrofiats de les persones i de les coses.
Però tot d'una i sense saber com, et trobaries a la Tate Gallery
explicant història d'Espanya davant d'una tela d'en Tàpìes.
Contaries a aquell anglès tan anglès
que el teu pare, com tants pares, va anar a la guerra
i que no vol parlar i que no vol pensar
i que només sense paraules comprèn les ganes
d'estrall de paradissos de vidre.
També aniries a una tomba en un cementiri allunyat
i veuries l'efígie barbada, parlaries amb la gent d'allí on fos,
et corprendria el dolor davant les tendetes pobres de Petticoat Lane
i t'adonaries que ser pobre és trist arreu.
Sabates gastades que la gent compra, atmosfera de menjar putrefacte.
Però et sentiries tan lliure i feliç
que no cobejaries cap deler de retorn,
si no t'esperessin els amics i les ratlles que volies estripar
i tota la feina que queda per fer.
Es fa tard, en aquest parc ja queda poca gent.
El metro estarà mig solitari i els carrers
cantaran la inhumanitat de les grans ciutats.
En alguns d'ells potser una mà criminal
llucarà assedegada de la sang que voldria, profanament, beure.
Ho diuen els diaris del vespre i deu ser cert.
- Marta Pessarrodona
dimarts, 21 de maig del 2013
CONTRA EL FOC
Aquest dimecres a la Sala Coll Alas, es farà un acte on es presentarà el catàleg de les fotografies amb els textos dels col·laboradors.
Dimecres, 22 de maig. 20 h. Presentació de la publicació 'Enllà del foc'. Sala Coll Alas. Plaça de la Escoles Pies. Gandia.
dilluns, 20 de maig del 2013
Aquest dijous, narrativa valenciana a Oliva
La publicitat diu:
Presentació de CENDRES DE TERNILS, una novel·la de Vicent Sanxis, ambientada en un poble fictici de la Ribera, que amb un to tragicòmic recrea esdeveniments quotidians esdevinguts en aquella comarca des del final de la Guerra Civil i fins a la pantanada de Tous. Una magnífica metàfora del procés sociopolític que ha viscut el País Valencià durant aquesta època.
S'hi comptara amb la col·laboració de Júlia Rodríguez, periodista i actriu aficionada, que oferirà una interpretació teatralitzada ben personal d'un fragment de la novel·la. Manel Arcos i Maria Josep Escrivà compartiran taula i conversa amb l'autor del llibre.
L'acte tindrà lloc a la Biblioteca de l'Envic (passeig de Gregori Maians, 36, en la continuació a la zona nova del passeig d'Oliva) DIJOUS 23 a les 20.15 hores.
CENDRES DE TERNILS està plantejada en un to irònic per reflectir el desconcert que provoquen les situacions tan absurdes i injustes que s’hi conten, esdevenint així una narració tragicòmica de la realitat quotidiana del poble de Ternils. Tanmateix, el lector o lectora observaran com, per sota de l’aparent comicitat, subjau el tarannà d’un poble que és força representatiu de la manera d’ésser dels valencians: perquè tant les històries com els protagonistes
són perfectament versemblants i extrapolables a tot el País Valencià.
I jo puc afirmar que després de llegir-te'l -pura tragicomèdia valenciana- et queda el regust aquell del poble que som i del que no serem. Una trista divertida interpretació de la nostra història.
Presentació de CENDRES DE TERNILS, una novel·la de Vicent Sanxis, ambientada en un poble fictici de la Ribera, que amb un to tragicòmic recrea esdeveniments quotidians esdevinguts en aquella comarca des del final de la Guerra Civil i fins a la pantanada de Tous. Una magnífica metàfora del procés sociopolític que ha viscut el País Valencià durant aquesta època.
S'hi comptara amb la col·laboració de Júlia Rodríguez, periodista i actriu aficionada, que oferirà una interpretació teatralitzada ben personal d'un fragment de la novel·la. Manel Arcos i Maria Josep Escrivà compartiran taula i conversa amb l'autor del llibre.
L'acte tindrà lloc a la Biblioteca de l'Envic (passeig de Gregori Maians, 36, en la continuació a la zona nova del passeig d'Oliva) DIJOUS 23 a les 20.15 hores.
CENDRES DE TERNILS està plantejada en un to irònic per reflectir el desconcert que provoquen les situacions tan absurdes i injustes que s’hi conten, esdevenint així una narració tragicòmica de la realitat quotidiana del poble de Ternils. Tanmateix, el lector o lectora observaran com, per sota de l’aparent comicitat, subjau el tarannà d’un poble que és força representatiu de la manera d’ésser dels valencians: perquè tant les històries com els protagonistes
són perfectament versemblants i extrapolables a tot el País Valencià.
I jo puc afirmar que després de llegir-te'l -pura tragicomèdia valenciana- et queda el regust aquell del poble que som i del que no serem. Una trista divertida interpretació de la nostra història.
dimecres, 8 de maig del 2013
Nadià Anjoman
GHAZAL
No hi ha cap desig de parlar una altra volta: a qui demanar?. Dir què?
Jo, que no valc els budells d’un gos, què no hauria de llegir, no dir què?
Què hauria de dir? Que la mel per a mi és com verí!
Plore! El puny del cruel! Se me’n riu! No ho diria?
No hi ha ningú que sàpiga la meua aflicció, ningú en qui confie.
Per a qUè hauria de plorar, riure, morir, i viure hui?
Jo i aquest racó salvatge: la pena de meu fracàs i aquest desig;no puc fer-hi res; i les paraules d’afecte, només que poguera parlar.
Ai cor meu, hi havia primavera i hi havia l’estació del conhort però no puc volar més. Vull saber a qui podria dir…
Malgrat que estic callada i no puc recordar cap cançó,
encara tostemps, alguna cosa es meneja al meu cor que hauria de parlar.
Ah, recordeu el bon dia quan aquesta gàbia es va rebentar;
que la solitud se n’ha anat, delit meu, i jo cante a les preocupacions anades.
Jo no sóc aquell desmai fràgil que tremola a l’aire cada volta:
una filla d’Afganistan que pot parlar allà on necessite parlar.
- Nadià Anjoman, JO, QUE NO HE VALGUT ELS BUDELLS D'UN GOS, ed. 96
No hi ha cap desig de parlar una altra volta: a qui demanar?. Dir què?
Jo, que no valc els budells d’un gos, què no hauria de llegir, no dir què?
Què hauria de dir? Que la mel per a mi és com verí!
Plore! El puny del cruel! Se me’n riu! No ho diria?
No hi ha ningú que sàpiga la meua aflicció, ningú en qui confie.
Per a qUè hauria de plorar, riure, morir, i viure hui?
Jo i aquest racó salvatge: la pena de meu fracàs i aquest desig;no puc fer-hi res; i les paraules d’afecte, només que poguera parlar.
Ai cor meu, hi havia primavera i hi havia l’estació del conhort però no puc volar més. Vull saber a qui podria dir…
Malgrat que estic callada i no puc recordar cap cançó,
encara tostemps, alguna cosa es meneja al meu cor que hauria de parlar.
Ah, recordeu el bon dia quan aquesta gàbia es va rebentar;
que la solitud se n’ha anat, delit meu, i jo cante a les preocupacions anades.
Jo no sóc aquell desmai fràgil que tremola a l’aire cada volta:
una filla d’Afganistan que pot parlar allà on necessite parlar.
- Nadià Anjoman, JO, QUE NO HE VALGUT ELS BUDELLS D'UN GOS, ed. 96
dimarts, 7 de maig del 2013
Avui dimarts, recital reivindicatiu a Gandia
En el marc de l'exposisició "Enllà del foc", avui dimarts tenim un recital a la Sala Coll Alas (Plaça de les Escoles Pies. Gandia) a les 20h.
Està prevista la participació de:
Ignasi Moreno
Piera, Josep
Joan Francesc Pi
Vicent Olaso Sendra
Raül Navarro Vizcaíno
Josep Lluís Roig
Josep Maria Balbastre
Isabel Canet
Gregori Royo
Maite Enrique
Joan Iborra
Jordi Puig
Maria Josep Escrivà
I, no cal dir-ho, la companyia d'aquells que ens acompanyen.
Està prevista la participació de:
Ignasi Moreno
Piera, Josep
Joan Francesc Pi
Vicent Olaso Sendra
Raül Navarro Vizcaíno
Josep Lluís Roig
Josep Maria Balbastre
Isabel Canet
Gregori Royo
Maite Enrique
Joan Iborra
Jordi Puig
Maria Josep Escrivà
I, no cal dir-ho, la companyia d'aquells que ens acompanyen.
dilluns, 6 de maig del 2013
Humanitarts: artistes tramuntant la carena
(9 de maig, 20h.) al Palau de la Música de València. Es tracta d'un espectacle creat pel
músic Miquel Gil i la poeta Begonya Pozo per tal d'ajudar la gent de Carena, una
associació de suport als malats i les malaltes de càncer i les seues
famílies.
músic Miquel Gil i la poeta Begonya Pozo per tal d'ajudar la gent de Carena, una
associació de suport als malats i les malaltes de càncer i les seues
famílies.
dijous, 2 de maig del 2013
Aquest dissabte, a Gandia, "Carrer de pas"
Al Casal Jaume I de Gandia, el proper dissabte 4 de maig, a les 20 hores.
Octavi Monsonís, autor de la novel·la CARRER DE PAS, i JOAN NAVARRO parlaran del llibre i en llegiran fragments.
SOBRE L'AUTOR
Octavi Monsonís (Borriana, 1949) és llicenciat per la Universitat de València i ha fet de professor de Valencià a l’IES Lluís Vives d’aquesta ciutat. Ha traduït amb Joan Navarro Ossos de sípia d’Eugenio Montale, que va meréixer el Premi Cavall Verd de traducció de l’any 1989. Amb la narració Rotterdam, provisionalment (inèdita) va guanyar el VIIé Premi Ifac de Narrativa Curta de Calp l’any 2002. Aquell mateix any, amb el recull de narracions Solcs en l’aigua, publicat per l’editorial Brosquil, va guanyar el Premi de Puçol de narrativa en la seua XVIIIa edició. El 2003, el llibre de narracions Els déus esparracats va ser premiat als XI Premis Vila de Teulada de Narrativa Breu i va publicar-se a l’editorial Bromera.
Carrer de pas és la seua primera novel·la.
SINOPSI
CARRER DE PAS (Edicions de 1984) presenta com a personatge principal un home que ha perdut la memòria. De sobte, tot el que l’envolta li és estrany; llavors ho abandona tot, la família, el treball…, i comença de cap nou.
A més a més, també s’hi han perdut els sentiments i els nous que adquireix són la por, l’odi i la venjança sense que se senta culpable per dur aquests darrers a la pràctica.La pèrdua de memòria, doncs, transforma els éssers humans i, tal vegada, també, les societats atacades pel mal de l’amnèsia.
Octavi Monsonís, autor de la novel·la CARRER DE PAS, i JOAN NAVARRO parlaran del llibre i en llegiran fragments.
SOBRE L'AUTOR
Octavi Monsonís (Borriana, 1949) és llicenciat per la Universitat de València i ha fet de professor de Valencià a l’IES Lluís Vives d’aquesta ciutat. Ha traduït amb Joan Navarro Ossos de sípia d’Eugenio Montale, que va meréixer el Premi Cavall Verd de traducció de l’any 1989. Amb la narració Rotterdam, provisionalment (inèdita) va guanyar el VIIé Premi Ifac de Narrativa Curta de Calp l’any 2002. Aquell mateix any, amb el recull de narracions Solcs en l’aigua, publicat per l’editorial Brosquil, va guanyar el Premi de Puçol de narrativa en la seua XVIIIa edició. El 2003, el llibre de narracions Els déus esparracats va ser premiat als XI Premis Vila de Teulada de Narrativa Breu i va publicar-se a l’editorial Bromera.
Carrer de pas és la seua primera novel·la.
SINOPSI
CARRER DE PAS (Edicions de 1984) presenta com a personatge principal un home que ha perdut la memòria. De sobte, tot el que l’envolta li és estrany; llavors ho abandona tot, la família, el treball…, i comença de cap nou.
A més a més, també s’hi han perdut els sentiments i els nous que adquireix són la por, l’odi i la venjança sense que se senta culpable per dur aquests darrers a la pràctica.La pèrdua de memòria, doncs, transforma els éssers humans i, tal vegada, també, les societats atacades pel mal de l’amnèsia.
diumenge, 28 d’abril del 2013
Llibres que han guanyat el Senyoriu d'Ausiàs March
Ahir dissabte l'Ajuntament de Beniarjó es va quedar menut per a tanta gent com va assistir al lliurament del premi. Un goig.
Va començar l'acte amb la presentació, per part de Ricard Garcia,membre del jurat, del llibre guanyador de l'any passat: "Belleses arbitràries" de Carles Miret Estruch, un sorprenentment madur primer llibre i una molt bona presentació.
Després, Gabriel Garcia Frasquet, va fer de mantenidor amb un emotiu -amb tocs d'erudició- discurs sobre la pervivència espiritual d'Ausiàs March a Beniarjó. Magnífic.
I, amb posterioritat, es lliurà el premi d'enguany a Antoni Xumet per "Estígia". El primer mallorquí -hi ha hagut un eivissenc- en 33 anys. "Estígia", com indica el títol, és un dens i breu poemari que reflexiona pels voltants de la mort. Que no exactament sobre la mort.
L'acte el va cloure l'alcalde amb un parlament.
A destacar la quantitat sorprenet de gent que hi va assistir i l'altíssima qualitat de les obres presentades. Altíssima. Una llàstima no poder premiar tres o quatre llibres.
I el centre de tot això era la poesia, de manera que ací farem el mateix. Posarem un poema del llibre acabat de publicar i un altre del guanyador d'aquest any:
De menuda t'agradava menjar magranes.
Intentava recordar totes les magranes:
sobretot les menjades, però també les penjades,
les tendres, les madures i esclatades,
les caigudes a terra...
Podia arribar a veure'ns tots dos,
menjant la mateixa magrana.
Però l'instant et pertanyia.
- Carles Miret Estruch, "Belleses arbitràries", ed. 3i4, 2013.
I del guanyador d'aquest any, el poema 38:
Tenim un déu
d'acord a la nostra por.
- Antoni Xumet, "Estígia" (per a publicar-se el 2014).
I un record per a Joan-Baptista Campos, que també va guanyar aquest premi l'any 2000 amb un llibre molt impressionant: "La sang".
Va començar l'acte amb la presentació, per part de Ricard Garcia,membre del jurat, del llibre guanyador de l'any passat: "Belleses arbitràries" de Carles Miret Estruch, un sorprenentment madur primer llibre i una molt bona presentació.
Després, Gabriel Garcia Frasquet, va fer de mantenidor amb un emotiu -amb tocs d'erudició- discurs sobre la pervivència espiritual d'Ausiàs March a Beniarjó. Magnífic.
I, amb posterioritat, es lliurà el premi d'enguany a Antoni Xumet per "Estígia". El primer mallorquí -hi ha hagut un eivissenc- en 33 anys. "Estígia", com indica el títol, és un dens i breu poemari que reflexiona pels voltants de la mort. Que no exactament sobre la mort.
L'acte el va cloure l'alcalde amb un parlament.
A destacar la quantitat sorprenet de gent que hi va assistir i l'altíssima qualitat de les obres presentades. Altíssima. Una llàstima no poder premiar tres o quatre llibres.
I el centre de tot això era la poesia, de manera que ací farem el mateix. Posarem un poema del llibre acabat de publicar i un altre del guanyador d'aquest any:
De menuda t'agradava menjar magranes.
Intentava recordar totes les magranes:
sobretot les menjades, però també les penjades,
les tendres, les madures i esclatades,
les caigudes a terra...
Podia arribar a veure'ns tots dos,
menjant la mateixa magrana.
Però l'instant et pertanyia.
- Carles Miret Estruch, "Belleses arbitràries", ed. 3i4, 2013.
I del guanyador d'aquest any, el poema 38:
Tenim un déu
d'acord a la nostra por.
- Antoni Xumet, "Estígia" (per a publicar-se el 2014).
I un record per a Joan-Baptista Campos, que també va guanyar aquest premi l'any 2000 amb un llibre molt impressionant: "La sang".
dissabte, 27 d’abril del 2013
Avui dissabte, Lliurament i presentació del Premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó
Dissabte 27 d'abril de 2013, a les 20,00 h, al hall de l'Ajuntament de Beniarjó (Plaça 3 d'abril, 1 de Beniarjó) es presentarà el llibre guanyador de l'edició anterior ("Belleses arbitràries" de Carles Miret, ed. 3i4) i s'entregarà el premi d'enguany.
dijous, 25 d’abril del 2013
"Enllà del foc": plans de futur
Després d'un incendi, hi ha moltes maneres de rebrotar. Un grup de gent entusiasta va iniciar un projecte artístic i reivindicatiu, que ara està a punt de prendre cos. El calendari és:
Divendres, 26 d'abril. 20 h. Fins al 25 de maig Inauguració de l'exposició 'Enllà del foc. La Safor se'ns crema. El drama dels incendis forestals a la nostra comarca'. Sala Coll Alas. Plaça de les Escoles Pies. Gandia.
---
Dimarts, 7 de maig. 20 h. Recital poètic 'Enllà del foc'. Sala Coll Alas. Plaça de les Escoles Pies. Gandia.
---
Dimecres, 15 de de maig. 20 h. Taula redona. 'Més enllà del foc'. Intervindran: Jesús Vilaplana, Xavier Ródenas, José Maria Peiró i Joan Maronda. Sala Coll Alas. Plaça de les Escoles Pies. Gandia.
---
Dimecres, 22 de maig. 20 h. Presentació de la publicació 'Enllà del foc'. Lliurament dels obsequis als mecenes. Sala Coll Alas. Plaça de la Escoles Pies. Gandia.
dimecres, 17 d’abril del 2013
POESIA A BENIARJÓ, NARRATIVA A OLIVA (AQUEST DIVENDRES)
dijous, 11 d’abril del 2013
Àngels de nata
–Un àngel...? Sí, clar. Un àngel és algú que t’apareix a la vida per mostrar-te el sentit de la felicitat.
Així ho va dir. De tirereta. Sense retirar la vista de la paella.
–I aleshores, si t’ensenyen la felicitat, com és que ploren?
–Com és que ploren, xiqueta? I tu com saps que els àngels ploren?
–És que nosaltres en tenim un...
Àngels de nata, Maria Josep Escrivà, Edicions 96, 2013
És un conte tendre per a xiquets i també per a no tant, que a mi em remet un poc a "El petit príncep", perquè mostra la relació entre els humans i entre els humans i totes les altres coses des d'una perspectiva diferent. A mi m'agrada.
Ara es presenta a Gandia i Rafelcofer (visca La Safor! Visca!).
Així ho va dir. De tirereta. Sense retirar la vista de la paella.
–I aleshores, si t’ensenyen la felicitat, com és que ploren?
–Com és que ploren, xiqueta? I tu com saps que els àngels ploren?
–És que nosaltres en tenim un...
Àngels de nata, Maria Josep Escrivà, Edicions 96, 2013
És un conte tendre per a xiquets i també per a no tant, que a mi em remet un poc a "El petit príncep", perquè mostra la relació entre els humans i entre els humans i totes les altres coses des d'una perspectiva diferent. A mi m'agrada.
Ara es presenta a Gandia i Rafelcofer (visca La Safor! Visca!).
dilluns, 1 d’abril del 2013
Un boxejador entre la boira
Dimecres 03/04/2013 a les 19:00
Presentació del llibre Un boxejador entre la boira de Josep Lluís Roig, guanyador del X Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra (2012), a càrrec de Jaume Aulet.
Organitza: Amics de les Arts i Joventuts Musicals
Carrer de Sant Pere, 46, primera planta - Terrassa
ABOCADOR
Al paradís dels cucs i de les mosques,
Déu, fos, desfet,
escampat entre els solls que al sol s’exposen,
sabrà que no hi ha món.
- "Un boxejador entre la boira", Pagès editors, 2013.
Presentació del llibre Un boxejador entre la boira de Josep Lluís Roig, guanyador del X Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra (2012), a càrrec de Jaume Aulet.
Organitza: Amics de les Arts i Joventuts Musicals
Carrer de Sant Pere, 46, primera planta - Terrassa
ABOCADOR
Al paradís dels cucs i de les mosques,
Déu, fos, desfet,
escampat entre els solls que al sol s’exposen,
sabrà que no hi ha món.
- "Un boxejador entre la boira", Pagès editors, 2013.
dilluns, 25 de març del 2013
DIMECRES SANT, POESIA A GANDIA
El proper 27 de març (Dimecres Sant), a les 20 h., el Bar de la Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna (C/ Dona Teresa, 2. Gandia) acollirà l’acte ‘Com dir el món: escriure i publicar poesia en temps de crisi’. Tot i que canviem de dia, aprofitarem per a fer-nos unes tapes.
Roger Costa-Pau, editor i escriptor, i Josep Lluís Roig, escriptor, parlaran amb Maria Josep Escrivà (i amb el públic) sobre el sentit d’escriure poesia ara i, tinga sentit o no, quins tipus de poemes prefereixen. Alhora que aprofitaran per llegir alguns dels poemes dels seus últims llibres:
Roger Costa-Pau: Cavada pell, ed. Llibres del Segle.
Josep Lluís Roig: Un boxejador entre la boira, Pagès ed.
Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966) ha assumit recentment la tasca de Director Literari de l’editorial gironina Llibres del Segle, a la qual ha donat una forta empenta, encara que també ha treballat com a periodista, crític literari,… Pel que respecta a la poesia, aquest és el cinqué llibre de poemes.
Josep Lluís Roig (Oliva, 1967) sempre explica que el seu ofici és escriure i que el seu “hobby” el duu a fer classes a la Vall d’Albaida. Ha publicat narrativa i teatre però el centre és la poesia. Quatre any després de Peixos d’un mar sec (Premi VAE del Premis Octubre), ens arriba el seu desé llibre de poemes.
ORGANITZA: SAFORÍSSIMS
El desig, la paraula, la deu;
d'aquí ens ve,
del vellut estant del poema, si exhala, exhuma;
de l'oreig que irromp sobre l'ermàs,
l'entotsola;
d'aquí, de l'aire, si l'esqueixa:
de més dagues al pit encara,
d'aquí.
Roger Costa-Pau: Cavada pell, ed. Llibres del Segle.
Al got, m’abocaves whisky amb glaçons.
No era important la marca ni l’espera.
Vaig remenar els minuts dintre el gel;
no sonaren tambors ni precipicis.
La llum fonia els ulls com si nevara.
Va quedar el vas a sobre la taula
sense cap glop, complet fins al desglaç.
Josep Lluís Roig: Un boxejador entre la boira, Pagès ed.
Roger Costa-Pau, editor i escriptor, i Josep Lluís Roig, escriptor, parlaran amb Maria Josep Escrivà (i amb el públic) sobre el sentit d’escriure poesia ara i, tinga sentit o no, quins tipus de poemes prefereixen. Alhora que aprofitaran per llegir alguns dels poemes dels seus últims llibres:
Roger Costa-Pau: Cavada pell, ed. Llibres del Segle.
Josep Lluís Roig: Un boxejador entre la boira, Pagès ed.
Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966) ha assumit recentment la tasca de Director Literari de l’editorial gironina Llibres del Segle, a la qual ha donat una forta empenta, encara que també ha treballat com a periodista, crític literari,… Pel que respecta a la poesia, aquest és el cinqué llibre de poemes.
Josep Lluís Roig (Oliva, 1967) sempre explica que el seu ofici és escriure i que el seu “hobby” el duu a fer classes a la Vall d’Albaida. Ha publicat narrativa i teatre però el centre és la poesia. Quatre any després de Peixos d’un mar sec (Premi VAE del Premis Octubre), ens arriba el seu desé llibre de poemes.
ORGANITZA: SAFORÍSSIMS
El desig, la paraula, la deu;
d'aquí ens ve,
del vellut estant del poema, si exhala, exhuma;
de l'oreig que irromp sobre l'ermàs,
l'entotsola;
d'aquí, de l'aire, si l'esqueixa:
de més dagues al pit encara,
d'aquí.
Roger Costa-Pau: Cavada pell, ed. Llibres del Segle.
Al got, m’abocaves whisky amb glaçons.
No era important la marca ni l’espera.
Vaig remenar els minuts dintre el gel;
no sonaren tambors ni precipicis.
La llum fonia els ulls com si nevara.
Va quedar el vas a sobre la taula
sense cap glop, complet fins al desglaç.
Josep Lluís Roig: Un boxejador entre la boira, Pagès ed.
dimecres, 20 de març del 2013
Aquest dijous, divendres i dissabte, Poefesta a La Safor!
Des de ja fa uns molts anys, la vitalitat intensa d'Àngels Gregori ha provocat un festival de poesia intens i dens, on el públic omple un teatre amb unes cinc-centes persones. El programa d'enguany inclou poetes com Ponç Pons, Francisco Brines, Luis García Montero, Marta Pessarrodona, Josep Ballester, Marc Granell, Sònia Moya, Benjamín Prado,...
La informació completa la podeu trobar al web del Poefesta.
La informació completa la podeu trobar al web del Poefesta.
divendres, 15 de març del 2013
Variacions sagrades i profanes sobre Estellés
És una demostració de salut i és necessari i convenient. Recorde Pere Quart amb la vaca de Maragall, amb Espriu,... És una demostració de força i vitalitat, la capacitat de desacralitzar els textos sagrats, alhora que és un homenatge. Si voleu estar segurs que Estellés és gran, també ho podeu medir per aquestes sagrades desacralitzacions. En pose dues, però de segur que n'hi ha més. Si algú en coneix d'altres i les vol compartir...
PROPIETATS DE L’IKEA
Apuntaràs el preu d'un moble,
i tindràs el preu del teu moble,
i el voldràs, per a sempre el moble,
i patiràs, no el muntaràs,
i aniràs sempre a genollons,
et sobrarà sempre una peça.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs muntar el moble
i seguiràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a muntar
en la llarga nit el teu moble.
Tu seràs la peça furtiva,
la peça furtiva i amarga.
Ja no sabràs on van les baldes,
ni els cargols amb forma d’estrella
del teu moble, i és un desfici.
Miraràs d’encastar els pius
de suro sense trencar la taula:
faràs un moble, gemegant
si no encaixa la polleguera,
fusta amunt i collons amunt,
una tossuda decisió.
I tot serà, després, silenci.
Car no tindràs la peça justa,
la perdràs en el moment just.
I buscaràs la teua peça
entre els racons durant molts dies,
car buscaràs honestament,
iradament, sense esmentar
la mare del que ha dissenyat
cada peça del fotut moble.
Potser t’estafen o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no tens moble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
reclames decididament.
- "Viatger que s'extravia", Pau Sif, col. La Cantàrida, ed. Documenta Balear.
Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les tues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.
Potser et maten o potser
s’en riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
-Vicent Andrés Estellés
I no comprenem la corrupció
com un costum (infecte) de turistes
i atupades.
Elemental, ja ho sabem tots,
però què voleu que hi faça?
tenim trempera d’adossats
i de prunes
de golf arnat.
Ignoram la justícia,
ignoram moltes coses.
Les estades al “quartelillo”
i les declaracions jurades.
De sobte,
se m’emporten
els Palma Arena
a la presó.
Que no estam processats,
i tot això i allò:
NO HI HAVIA JUDICIS TAN AMATS COM ELS NOSTRES,
prominentment publicats als diaris,
negligentment engrillonats,
en marxa la taquígrafa de Can Berga,
NO HI HAVIA JUDICIS TAN AMATS COM ELS NOSTRES,
PERQUÈ CORRUPTES COM ELS NOSTRES
SEMPRE N’HI HA HAGUT BEN MOLTS.
-“El poder i la fortor”, Jaume C. Pons Alorda, Pau Vadell i Joan Tomàs Martínez, ed. Tria Llibres.
ELS AMANTS
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
-Vicent Andrés Estellés
PROPIETATS DE L’IKEA
Apuntaràs el preu d'un moble,
i tindràs el preu del teu moble,
i el voldràs, per a sempre el moble,
i patiràs, no el muntaràs,
i aniràs sempre a genollons,
et sobrarà sempre una peça.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs muntar el moble
i seguiràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a muntar
en la llarga nit el teu moble.
Tu seràs la peça furtiva,
la peça furtiva i amarga.
Ja no sabràs on van les baldes,
ni els cargols amb forma d’estrella
del teu moble, i és un desfici.
Miraràs d’encastar els pius
de suro sense trencar la taula:
faràs un moble, gemegant
si no encaixa la polleguera,
fusta amunt i collons amunt,
una tossuda decisió.
I tot serà, després, silenci.
Car no tindràs la peça justa,
la perdràs en el moment just.
I buscaràs la teua peça
entre els racons durant molts dies,
car buscaràs honestament,
iradament, sense esmentar
la mare del que ha dissenyat
cada peça del fotut moble.
Potser t’estafen o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no tens moble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
reclames decididament.
- "Viatger que s'extravia", Pau Sif, col. La Cantàrida, ed. Documenta Balear.
Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les tues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.
Potser et maten o potser
s’en riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
-Vicent Andrés Estellés
I no comprenem la corrupció
com un costum (infecte) de turistes
i atupades.
Elemental, ja ho sabem tots,
però què voleu que hi faça?
tenim trempera d’adossats
i de prunes
de golf arnat.
Ignoram la justícia,
ignoram moltes coses.
Les estades al “quartelillo”
i les declaracions jurades.
De sobte,
se m’emporten
els Palma Arena
a la presó.
Que no estam processats,
i tot això i allò:
NO HI HAVIA JUDICIS TAN AMATS COM ELS NOSTRES,
prominentment publicats als diaris,
negligentment engrillonats,
en marxa la taquígrafa de Can Berga,
NO HI HAVIA JUDICIS TAN AMATS COM ELS NOSTRES,
PERQUÈ CORRUPTES COM ELS NOSTRES
SEMPRE N’HI HA HAGUT BEN MOLTS.
-“El poder i la fortor”, Jaume C. Pons Alorda, Pau Vadell i Joan Tomàs Martínez, ed. Tria Llibres.
ELS AMANTS
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
-Vicent Andrés Estellés
dimarts, 12 de març del 2013
Ha mort Joan Baptista Campos
M'han informat que s'ha mort Joan Baptista Campos. Ja fa un temps que la cosa no anava bé. El primer record que m'ha vingut al cap han estat les converses amb ell, quan Manel Garcia Grau estava malament, que sempre el dibuixaven com un home entusiasta, fins i tot quan les coses es posaven ben greus.
Així el veig també a ell, jo. Amb un entusiasme pel món i per la literatura que li naixia de la mateixa constatació del dolor.
Perquè la segona cosa que m'ha vingut al cap és aquell magnífic primer llibre, "La sang" (ed. 3i4), amb què guanyà el Premi Senyoriu d'Ausiàs March, on lligava la seua feina com a metge del SAMU i la poesia. Recorde, així de memòria, un poema que mesclava un accident a l'autopista i les coves amb pintures rupestres que hi ha a prop que em posà els pèls de punta.
Però no vull recordar-lo avui així. Preferesc quedar-me amb els seus poemes de cant a la vida i amb una nit que vam compartir taula en un aniversari dels premis de Xàtiva. Una conversa llarga i agradable, els llibres, la poesia. I un poema del seu llibre que havia estat premi de Xàtiva:
He tornat pel vell camí de les murtes.
Les llambordes d'antics alès em transporten.
Em mou una brisa breu d'escumes i arrels, un suau llebeig.
Passege la rosa dels vents pels vells carrers d'ahir:
carrer de Montcada, carrer Blanc, de Sant Francesc,
l'Albereda, cúpula de la Seu.
Oig com un grinyolar de carros, un temps.
La tarda m'ho diu tot.
Sent als dits el suau vellut d'un pensament.
I els teus ulls de mel i donzell, els teus.
- Joan Baptista Campos, "Ciutat remor", ed. Bromera, 2003.
Acabe de tancar el llibre, després de copiar el poema. Els llibres de la col·lecció de poesia de Bromera tenen la tapa blanca amb l'autor i el títol a dalt i, a la part de baix, hi ha un dibuix i uns versos que tria el poeta. Els he llegit i se m'ha fet un nus a la gola. Ell ha mort, però les paraules són seues. I m'esperaven:
«No plores més. Res no és en va.
Encara et resten sobre les cendres del dia
els senyals de les petjades.
Et resta aquest gest de salnitre lluny de la mar,
i el dia jove, més jove encara rere els turons,
els ametllers florits,
una remor de ciutat.»
Així el veig també a ell, jo. Amb un entusiasme pel món i per la literatura que li naixia de la mateixa constatació del dolor.
Perquè la segona cosa que m'ha vingut al cap és aquell magnífic primer llibre, "La sang" (ed. 3i4), amb què guanyà el Premi Senyoriu d'Ausiàs March, on lligava la seua feina com a metge del SAMU i la poesia. Recorde, així de memòria, un poema que mesclava un accident a l'autopista i les coves amb pintures rupestres que hi ha a prop que em posà els pèls de punta.
Però no vull recordar-lo avui així. Preferesc quedar-me amb els seus poemes de cant a la vida i amb una nit que vam compartir taula en un aniversari dels premis de Xàtiva. Una conversa llarga i agradable, els llibres, la poesia. I un poema del seu llibre que havia estat premi de Xàtiva:
He tornat pel vell camí de les murtes.
Les llambordes d'antics alès em transporten.
Em mou una brisa breu d'escumes i arrels, un suau llebeig.
Passege la rosa dels vents pels vells carrers d'ahir:
carrer de Montcada, carrer Blanc, de Sant Francesc,
l'Albereda, cúpula de la Seu.
Oig com un grinyolar de carros, un temps.
La tarda m'ho diu tot.
Sent als dits el suau vellut d'un pensament.
I els teus ulls de mel i donzell, els teus.
- Joan Baptista Campos, "Ciutat remor", ed. Bromera, 2003.
Acabe de tancar el llibre, després de copiar el poema. Els llibres de la col·lecció de poesia de Bromera tenen la tapa blanca amb l'autor i el títol a dalt i, a la part de baix, hi ha un dibuix i uns versos que tria el poeta. Els he llegit i se m'ha fet un nus a la gola. Ell ha mort, però les paraules són seues. I m'esperaven:
«No plores més. Res no és en va.
Encara et resten sobre les cendres del dia
els senyals de les petjades.
Et resta aquest gest de salnitre lluny de la mar,
i el dia jove, més jove encara rere els turons,
els ametllers florits,
una remor de ciutat.»
diumenge, 10 de març del 2013
VALÈNCIA NEGRA: MÉS I MILLOR
Crec que assistim a la creació d'un nou concepte de novel·la negra: negra i valenciana. Pense, també, que s'hi arriba un poc per accident, que als seus autors no els interessava especialment el gènere, però que hi van trobar una manera àgil i efectiva per a descriure la realitat surrealista on vivim.
L'última de la sèrie és "Crònica negra" (ed. Bromera) de Juli Alandes. Altament recomanable. Fa poc en van parlar a "El país". Destaque l'entrevista amb Xavier Aliaga, un altre dels negrers valencians:
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/02/27/quadern/1361965705_690679.html
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/03/06/valencia/1331052255_893939.html
http://sotalacreueta.blogspot.com.es/2013/01/juli-alandes-volia-jugar-i-estirar-la.html
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/16/quadern/1358332971_639640.html
L'última de la sèrie és "Crònica negra" (ed. Bromera) de Juli Alandes. Altament recomanable. Fa poc en van parlar a "El país". Destaque l'entrevista amb Xavier Aliaga, un altre dels negrers valencians:
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/02/27/quadern/1361965705_690679.html
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/03/06/valencia/1331052255_893939.html
http://sotalacreueta.blogspot.com.es/2013/01/juli-alandes-volia-jugar-i-estirar-la.html
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/16/quadern/1358332971_639640.html
dijous, 7 de març del 2013
poesia a Tavernes, aquest diumenge al matí
Aquest diumenge a les 12'33 (sic) a Tavernes de la Valldigna es farà el recital de poesia que es va postposar fa un poc de temps.
Al bloc de Pau Sif hi ha fins i tot un enllaç al Google Maps per a forasters i habitants de les rodalies.
(Explicació afegida d com arribar al Molí vell:
Si veniu en cotxe a Tavernes de la Valldigna, el més fàcil i recomanable és aparcar-lo al polígon industrial del Pla (pels carrers de la Farola, de la Costera o adjacents); després a peu (o en bici) s'arriba al Molí en un tres i no res. Deixeu el cotxe, com hem dit, i aneu a buscar el riu, el riu Vaca, que us queda molt a prop. Travesseu el riu i tireu a mà dreta, en direcció cap a Simat, cap al Monestir de Santa Maria de la Valldigna per via rural. Prompte veureu una indicació del camí del Clot. Seguiu per on heu vingut (és a dir, NO aneu pel camí del Clot; continueu per la dreta). Calculeu 1,5-2 km i ja veureu el Molí Vell o Molí del Pla.
Us animem a vindre en velocípede i a usar el tren de rodalia. Habilitarem un espai per a aparcar les bicicletes.)
Al bloc de Pau Sif hi ha fins i tot un enllaç al Google Maps per a forasters i habitants de les rodalies.
(Explicació afegida d com arribar al Molí vell:
Si veniu en cotxe a Tavernes de la Valldigna, el més fàcil i recomanable és aparcar-lo al polígon industrial del Pla (pels carrers de la Farola, de la Costera o adjacents); després a peu (o en bici) s'arriba al Molí en un tres i no res. Deixeu el cotxe, com hem dit, i aneu a buscar el riu, el riu Vaca, que us queda molt a prop. Travesseu el riu i tireu a mà dreta, en direcció cap a Simat, cap al Monestir de Santa Maria de la Valldigna per via rural. Prompte veureu una indicació del camí del Clot. Seguiu per on heu vingut (és a dir, NO aneu pel camí del Clot; continueu per la dreta). Calculeu 1,5-2 km i ja veureu el Molí Vell o Molí del Pla.
Us animem a vindre en velocípede i a usar el tren de rodalia. Habilitarem un espai per a aparcar les bicicletes.)
dimecres, 6 de març del 2013
RECITAR MÚSICA, CANTAR POESIA
En aquests temps difícils que descobrim a cada pas, una de les solucions per trobar finançament per a activitats culturals ha estat el microcrèdit, VERKAMI,...
Hi han recorregut FOLLS I NOCTURNS, un grup poètico-musical de les Terres de Ponent, dels quals conec alguns components i puc posar la mà al foc per ells.
En aquest cas, a canvi del microcrèdit, per 6€ pots descarregar-te el disc i per 12€ te l'envien a casa. És com encomanar-lo d'avançat. I m'agradaria que poguera ser.
Si teniu interès, voleu pegar-hi una ullada o participar-hi, la pàgina és:
http://www.verkami.com/projects/4145-folls-i-nocturns-som-vols-ser-complice-nostre
Hi han recorregut FOLLS I NOCTURNS, un grup poètico-musical de les Terres de Ponent, dels quals conec alguns components i puc posar la mà al foc per ells.
En aquest cas, a canvi del microcrèdit, per 6€ pots descarregar-te el disc i per 12€ te l'envien a casa. És com encomanar-lo d'avançat. I m'agradaria que poguera ser.
Si teniu interès, voleu pegar-hi una ullada o participar-hi, la pàgina és:
http://www.verkami.com/projects/4145-folls-i-nocturns-som-vols-ser-complice-nostre
Subscriure's a:
Missatges (Atom)