Aquests dimarts a València, tenim diverses presentacions. Quatre llibres que, afortunadament, van de dos en dos. Com que no sóc ubic, tot aprofitant que una és a les 19 h. i l'altra a les 20 h. intentaré acudir a les dues, encara que a la segona, inevitablement, faré un poc tard.
Bé, les invitacions diuen:
presentació dels nous llibres
Josep Piera presenta el poemari El temps trobat (Bromera), Premi València 2013 i
Àngels Gregori Quan érem divendres (Meteora), premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona 2013
L'acte serà el proper dimarts 3 de desembre a la llibreria del Centre Octubre a les set de la vesprada
OCTUBRE CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA
C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València. Tel. 963157799
I el de les 20:
Amb 'Després del diluvi i altres poemes', del poeta brasiler Antônio Moura (trad. Joan Navarro), i 'Sala d'espera', d'Iban L. Llop (premi Marc Granell-Vila d'Almussafes, 2012), arribem als núm. 21 i 22, respectivament, de la col·lecció "Razef" de poesia, que publica Edicions 96. Ja sabeu: poesia gran en petit format.
Dimarts dia 3, a les 20 h, estarem a la llibreria Railowsky de València (c. Gravador Esteve, 34; al costat del mercat de Colom), presentant els dos títols.
Ens hi acompanyaran: Iban L. Llop, al qual li varen faltar mans per a buscar-se un bitllet d'avió i vindre de Sardenya a propòsit per a l'ocasió; Joan Navarro, i Vicent Berenguer, que recitaran, en català i en portuguès, poemes de Moura, perquè aquest (de moment) no l'hem pogut fer vindre des de Brasil.
Voldria reflexionar sobre els llibres, i ho faré, espere. De moment, però, puc deixar poemes:
Where the streets have no name
De vegades el dolor s’instal·la en una casa
com s’instal·la la calefacció o el corrent elèctric.
No sabem el pes que sostindran les bigues,
ni fins quan aguantaran els fonaments
abans d’obrir una fissura.
Però acumulem les hores sobre els murs
i enderroquem passats
que abans s’alçaven en terrenys
com un bonic motiu per sobreviure.
Coneixem, però, les capes que hem hagut
d’emblanquinar damunt d’altres capes.
Com un alfabet en braille
que pel relleu dels seus significats
n’endevinem les cicatrius.
De vegades les històries es repeteixen
canviant el nom i el lloc de domicili.
I de vegades els dolors s’instal·len
com un pacte a dues bandes,
com el pany d’una porta trencada
que algun dia haurem de reparar,
com una herència prèviament acordada.
Àngels Gregori Quan érem divendres (Meteora)
Volare, oh, oh!
Melodies amables en nits de gesmils
on uns ballaven i altres miraven,
i els músics tocaven i el món girava
mentre els xiquets jugaven i corrien
atrotinats entre les taules dels bars.
Josep Piera El temps trobat (Bromera)
Em sent culpable
del dolor que t'habita,
Com consolar-te?
No són unes mans fortes
les meues, faig poemes.
Iban L. Llop, Sala d'espera, Edicions 96.
APÓS O DILÚVIO
Pela manhã, após o dilúvio, a lama nas calçadas,
os cacos de trovões no chão, o silêncio branco
do céu ensopado em gaze, as casas de lodo
e as alamedas disparando seus alarmes, os
caranguejos caindo dos ninhos das árvores
e as aves, no solo, querendo refazer o vôo
ao peso do barro e das h’eras sobre as asas,
o navio encalhado no topo de um telhado,
os animais estátuas sob a argila crosta à beira
do mar morto de sede bebendo vento nas mãos
em concha da areia, os jardins, Ó, os jardins
desabrochando em lodo, o sangue das crianças
jorrando das torneiras dos palácios e correndo
em sargetas para os esgotos, o sol lambendo
a pele das cobras que – relâmpago – agora
mudam de casca e pendem entrelaçadas
nos parapeitos dos edifícios entre as flores entre
abrindo as pálpebras de musgo para o arco-íris
refletido nos olhos do rosto sobrevivente
que aspira o ar, ainda úmido, após o dilúvio
Antônio Moura
dissabte, 30 de novembre del 2013
dijous, 28 de novembre del 2013
els gira-sols de l'estiu
És fàcil sentir enyor per allò que hem perdut, encara que tinguem la certesa (?) que tornarà. Avui, trastejant lleument per l'ordinador, he trobat unes fotos que vaig fer als gira-sols del meu jardí aquest estiu. No tant pel fred i la pluja -que ara sí- sinó per l'absència segura d'aquestes flors belles i breus de temps, que han alimentat ocells diversos.
dimarts, 26 de novembre del 2013
RODAMOTS
La vida, de vegades, té retroalimentacions agradables i imprevistes. Avui, de bon matí, encara que ho he llegit ara que acabe d'obrir el correu, m'he trobat el missatge que segueix després. Abans, però, voldria destacar tanta gent que treballa per la llengua, que a la fi és l'instrument a través del qual treballem, aquells que escrivim:
Cada dia un mot / 3272 / dimarts, 26 de novembre del 2013
llamborda (f)
1 Pedra gran i plana utilitzada principalment per a pavimentar.
2 Pedra forta, tallada en forma prismàtica de bon gruix, que s'utilitza per a pavimentar carrers i carreteres; llambordí.
Els manifestants van arrencar les llambordes del carrer per llançar-les contra la policia.
[Etimologia — Probablement del francès lambourde, 'suport per a sostenir parquets o paviments', segurament del francès antic laon, 'post' (del fràncic lado, 'tauló, post'), i bourde, 'bigueta', d'on la combinació la(o)nbourde, pròpiament 'bigueta que sosté les posts'.]
Caminaré París en pluja de diumenge:
per les llambordes humides relliscarà
la pena com un bes de bronze al jardins
de Rodin. Ningú dirà cap nom:
passejarem pel riu de tons marrons
on, tanmateix, s'entesten a esbossar-se les esglésies,
els arbres, el cel en pluja de diumenge
i on, per uns instants, tan sols per uns moments,
veurem el món —en un enllaç de mans— més bell.
• Josep Lluís Roig, «París», dins Oasi breu (València: Tàndem, 2001)
Roma es fragmenta en mil bocinets, esdevé una constel·lació inesgotable de racons, de cantonades, de cels, de pluges, de gespes, de voreres i de llambordes, de taules de bar que he compartit amb ell. Cau un ruixat sobtat al damunt de les cúpules de Santa Maria Maggiore, i Roma ja no és Roma, és Salzburg (Salzburg xops fins als ossos, encara sense la nena, el primer bar per refugiar-nos resulta ser el d'un hotel, un àtic de vidre des d'on es veuen totes les teulades sobre les quals cau l'aigua sense treva).
• Imma Monsó, Un home de paraula (Barcelona: La Magrana, 2006), pàg. 161
*** Aquesta setmana: mots relacionats amb l'arquitectura i la construcció ***
Literatures (la presó de l'aigua): el blog de Josep Lluís Roig (Oliva, la Safor 1967)
http://lapresodelaigua.blogspot.com/
Llambordes per donar i per vendre
http://ves.cat/hsN7
Peces de paviment. La llamborda
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=paviments
L'adreça web: http://www.rodamots.com/mot.asp?dat=avui
Cada dia un mot / 3272 / dimarts, 26 de novembre del 2013
llamborda (f)
1 Pedra gran i plana utilitzada principalment per a pavimentar.
2 Pedra forta, tallada en forma prismàtica de bon gruix, que s'utilitza per a pavimentar carrers i carreteres; llambordí.
Els manifestants van arrencar les llambordes del carrer per llançar-les contra la policia.
[Etimologia — Probablement del francès lambourde, 'suport per a sostenir parquets o paviments', segurament del francès antic laon, 'post' (del fràncic lado, 'tauló, post'), i bourde, 'bigueta', d'on la combinació la(o)nbourde, pròpiament 'bigueta que sosté les posts'.]
Caminaré París en pluja de diumenge:
per les llambordes humides relliscarà
la pena com un bes de bronze al jardins
de Rodin. Ningú dirà cap nom:
passejarem pel riu de tons marrons
on, tanmateix, s'entesten a esbossar-se les esglésies,
els arbres, el cel en pluja de diumenge
i on, per uns instants, tan sols per uns moments,
veurem el món —en un enllaç de mans— més bell.
• Josep Lluís Roig, «París», dins Oasi breu (València: Tàndem, 2001)
Roma es fragmenta en mil bocinets, esdevé una constel·lació inesgotable de racons, de cantonades, de cels, de pluges, de gespes, de voreres i de llambordes, de taules de bar que he compartit amb ell. Cau un ruixat sobtat al damunt de les cúpules de Santa Maria Maggiore, i Roma ja no és Roma, és Salzburg (Salzburg xops fins als ossos, encara sense la nena, el primer bar per refugiar-nos resulta ser el d'un hotel, un àtic de vidre des d'on es veuen totes les teulades sobre les quals cau l'aigua sense treva).
• Imma Monsó, Un home de paraula (Barcelona: La Magrana, 2006), pàg. 161
*** Aquesta setmana: mots relacionats amb l'arquitectura i la construcció ***
Literatures (la presó de l'aigua): el blog de Josep Lluís Roig (Oliva, la Safor 1967)
http://lapresodelaigua.blogspot.com/
Llambordes per donar i per vendre
http://ves.cat/hsN7
Peces de paviment. La llamborda
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=paviments
L'adreça web: http://www.rodamots.com/mot.asp?dat=avui
dilluns, 25 de novembre del 2013
Bateig valencià d'una nova editorial mallorquina
27 DIMECRES / 20.00 / POESIA PER LA REVOLTA (Carrer Santa Teresa, 10, 46001 València)
PRESENTACIÓ DELS PRIMERS LLIBRES DE L’EDITORIAL ADIA: ‘MORT D’UN AVIADOR TARTAMUT’ DE LUCIA PIETRELLI I ‘ELS TREBALLS I ELS DIES’ D’ÀNGEL IGELMO
Hi intervindran Francesc Bononad, Rubén Luzón, Lucia Pietrelli i l’editor Pau Vadell.
Val a dir que Pau Vadell em sembla una de les persones més lúcides que conec, com a mínim literàriament parlant -perquè això de fundar una nova editorial em fa dubtar del seny o trellat, que és una altra cosa- i que no puc sinó aplaudir l'atreviment, alhora que donar-hi tot el meu -poca cosa- recolzament.
I, com sempre que tinc temps, que els poetes parlen per la tinta amb què embruten el paper i -de vegades- les vísceres:
Llençols d’alfabet, balcó de llençols.
Si m’haguessin ensenyat l’amor intransitiu,
oblidaria l’esquela dels noms.
Crosta de lletres.
Sé qui ets.
L’amor transitiu s’endureix,
puja a l’altrua feta de punts suspensius.
L’amor al llençol, a l’alfabet, a la crosta,
a l’esguard, a les lletres, al balcó.
Des de dalt sé com et diuen.
No baixaré, no et duré flors.
Si aquest fos un verb regular,
podria estalviar-se la pols de la terra
i jeure infinit dins la pàgina
del llibre
de la gramàtica.
Però s’agita, exigeix vent,
deixa ombres talment ratlles
o mucosa d’objectes.
Et reconec entre línies: amor més vell
i sempre geperut.
Sobren tombes al voltant de la claror:
vénen del llenguatge,
lluiten de cap, tronc i cor.
L’amor intransitiu sempre agonitza,
desafia la llum.
LUCIA PIETRELLI
M’escorreré enmig de l’aigua:
la contaminació dels líquids:
després li direm òvuls,
espermatozous,
i aleshores memòria.
LUCIA PIETRELLI
a una teranyina vaig a treballar
ÀNGEL IGELMO
6è dia
"Un home és l'home"
Blai Bonet
Retornar-li la
ritualitat a la
vida i als
actes que conté
combregar amb la
llum i
escampar-la per-
tot
donar-nos la
Pau després de
cada pecat
ser fill De en
pronunciar el
nom i
amarar la
terra en cada
pixada nocturna
ser l'home de l'
home. Ser persona de
veritat:
anar al llit
mirar per la finestra, oberta
defecar analment
no amagar les pudors
ser pudorós
tenir sexe formatiu
comprar peix i
encendre foc, de llenya
parlar amb el cambrer, a la barra
passejar indiscriminadament
dormir bé i llarg
besar homes barbuts
ser cridat per les pells
mirar les mans dels altres
tenir calls a les mans
dur les butxaques plenes
estendre calçotets i
admirar les bragues
menjar bacallà, sardines
pinyons, pebres torrats
xulla, mel i la crosta
dels formatges
figues seques, cafè turc
vi de dematí, aigua
després del sexe
admetre borrissols als racons
de casa
saber la mort, veure-la
tocar-la qualque vegada, freda
netejar les tombes
dur-hi flors de plàstic
amagar els rellotges
vèncer la por a tot com a eina
de salvació
tenir un hort o dominar
un instrument
la veu, aixecar-la
cantar
cantar un romanç o un tango
viatjar per la història
saber qui ets
amb què t'abrigues
on dorms
els barris de la ciutat
els pobles dels voltants
la humanitat que ets
dins el teu diminut món.
ÀNGEL IGELMO
PRESENTACIÓ DELS PRIMERS LLIBRES DE L’EDITORIAL ADIA: ‘MORT D’UN AVIADOR TARTAMUT’ DE LUCIA PIETRELLI I ‘ELS TREBALLS I ELS DIES’ D’ÀNGEL IGELMO
Hi intervindran Francesc Bononad, Rubén Luzón, Lucia Pietrelli i l’editor Pau Vadell.
Val a dir que Pau Vadell em sembla una de les persones més lúcides que conec, com a mínim literàriament parlant -perquè això de fundar una nova editorial em fa dubtar del seny o trellat, que és una altra cosa- i que no puc sinó aplaudir l'atreviment, alhora que donar-hi tot el meu -poca cosa- recolzament.
I, com sempre que tinc temps, que els poetes parlen per la tinta amb què embruten el paper i -de vegades- les vísceres:
Llençols d’alfabet, balcó de llençols.
Si m’haguessin ensenyat l’amor intransitiu,
oblidaria l’esquela dels noms.
Crosta de lletres.
Sé qui ets.
L’amor transitiu s’endureix,
puja a l’altrua feta de punts suspensius.
L’amor al llençol, a l’alfabet, a la crosta,
a l’esguard, a les lletres, al balcó.
Des de dalt sé com et diuen.
No baixaré, no et duré flors.
Si aquest fos un verb regular,
podria estalviar-se la pols de la terra
i jeure infinit dins la pàgina
del llibre
de la gramàtica.
Però s’agita, exigeix vent,
deixa ombres talment ratlles
o mucosa d’objectes.
Et reconec entre línies: amor més vell
i sempre geperut.
Sobren tombes al voltant de la claror:
vénen del llenguatge,
lluiten de cap, tronc i cor.
L’amor intransitiu sempre agonitza,
desafia la llum.
LUCIA PIETRELLI
M’escorreré enmig de l’aigua:
la contaminació dels líquids:
després li direm òvuls,
espermatozous,
i aleshores memòria.
LUCIA PIETRELLI
vaig a treballarllum
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballarun home enganxat vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
a una teranyina vaig a treballar
vaig a treballaroctubre vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
vaig a treballar
ÀNGEL IGELMO
6è dia
"Un home és l'home"
Blai Bonet
Retornar-li la
ritualitat a la
vida i als
actes que conté
combregar amb la
llum i
escampar-la per-
tot
donar-nos la
Pau després de
cada pecat
ser fill De en
pronunciar el
nom i
amarar la
terra en cada
pixada nocturna
ser l'home de l'
home. Ser persona de
veritat:
anar al llit
mirar per la finestra, oberta
defecar analment
no amagar les pudors
ser pudorós
tenir sexe formatiu
comprar peix i
encendre foc, de llenya
parlar amb el cambrer, a la barra
passejar indiscriminadament
dormir bé i llarg
besar homes barbuts
ser cridat per les pells
mirar les mans dels altres
tenir calls a les mans
dur les butxaques plenes
estendre calçotets i
admirar les bragues
menjar bacallà, sardines
pinyons, pebres torrats
xulla, mel i la crosta
dels formatges
figues seques, cafè turc
vi de dematí, aigua
després del sexe
admetre borrissols als racons
de casa
saber la mort, veure-la
tocar-la qualque vegada, freda
netejar les tombes
dur-hi flors de plàstic
amagar els rellotges
vèncer la por a tot com a eina
de salvació
tenir un hort o dominar
un instrument
la veu, aixecar-la
cantar
cantar un romanç o un tango
viatjar per la història
saber qui ets
amb què t'abrigues
on dorms
els barris de la ciutat
els pobles dels voltants
la humanitat que ets
dins el teu diminut món.
ÀNGEL IGELMO
Avui a València, acte contra la violència sobre les dones
dimecres, 20 de novembre del 2013
Josep Porcar, Rafa Xambó i Carles Bellver presenten llibres nous a València
presentació de les novetats de l'editorial Tria Llibres.
L'acte tindrà lloc dissabte que ve, dia 23, a les 19 h a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (Aula1, planta 1), en el si de La plaça del llibre.
Els llibres presentats són:
El riu dels ulls, de Rafa Xambó.
Llambreig, de Josep Porcar.
La nit 1002, de Carles Bellver.
Es poden fullejar les primeres pàgines dels llibres (si cliqueu damunt dels títols teniu l'accés directe).
L'acte tindrà lloc dissabte que ve, dia 23, a les 19 h a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (Aula1, planta 1), en el si de La plaça del llibre.
Els llibres presentats són:
El riu dels ulls, de Rafa Xambó.
Llambreig, de Josep Porcar.
La nit 1002, de Carles Bellver.
Es poden fullejar les primeres pàgines dels llibres (si cliqueu damunt dels títols teniu l'accés directe).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)