dimecres, 20 de juliol del 2011

Els 4 primers poemes d'OASI BREU

I
El nedador, immòbil, ha caigut
al fons de l’aigua, com l’odi adormit.
A dintre la piscina tot és quiet:
s’ofega a poc a poc entre l’oblit
dels moviments desesperats i muts.
De sobte veu un badall o una escletxa:
la superfície l’espera allí.
El nedador, ple de foc als pulmons,
s’hi dirigeix com un obús que trenca
la superfície tranquil.la i clara
de la memòria adormida a penes:
en sortir, obre les mans en l’esclat
i el vidre es trenca en milers d’insilencis:
un odi sorollós creix per les vores
al ritme dels cristalls: sona, de lluny,
com si degotejara el món en sang.


II
Nàufrag de tot, encara dorm un somni
exacte de piscines en silenci:
a banda i banda res: la superfície
no existeix perquè allí és que els impactes
dibuixen cercles que s’escampen ràpids
i on la mort juga amb l’aigua com les gotes
cauen com trets en un mirall confús.
Al somni no: tot és silenci i prou:
una aigua transparent, il•luminada
per totes bandes amb llum de quiròfans
estèrils, verds: un lloc on la distància
es converteix sempre en una quimera.
Algú que se li assembla molt busseja
immòbil, quiet, perquè no té on anar
si no és a aquest soroll mut que l’envolta:
el nedador, en llur somni, no troba
mai cap sortida, tampoc cap respir
on descansar els seus pulmons mortals.



III
Aquest mut insilenci que ens ofega:
sirenes, cotxes, crits, carrers o bombes,
corredissa de passos en la boira
-sospir de pólvora i metralla alada-:
Nascuts de l’ona que escampa finestres,
han florit els cristalls sobre la pell.

El nedador, tranquil, encara neda,
busseja sota l’aigua en calma clara,
però en reviure l’alé aprén, roja,
la pluja de diamants i encara ix
incandescent, sobtat per la desgràcia:
en girar-se, s’adona que s’escola
l’aigua pel fons, també viscuda en sang.


IV
Sura vora un silenci de piscines
abandonades: tan sols els estralls
recorden altres vides: nedadors
rabents com un dofí que esmola l’aire.
Però ara no hi ha res: va fugir l’aigua
pels badalls dels esclats: tot es va omplir
de vidres alts que abandonaren, buits,
els finestrals assedegats de sang.

Vora un silenci de piscines sura,
per sobre dels estralls i els vidres buits,
com un miracle insòlit en la boira,
un arbre nou, nascut d’algun badall
fet en l’esclat i en l’oblit de la vida.

"Oasi breu", Tàndem edicions, València, 2001

(Ja sé que amb retràs, però no puc entendre com les coses es poden embolicar tant. Finalment, els quatre primers poemes d'Oasi breu. Me'ls estime especialment perquè va ser com autodemostrar-me que podia, encara que aquella línia no la volguera desenvolupar. I trobe que la recupere ara perquè el que he estat escrivint ronda la versificació, diversos tipus de decasíl·labs, algun alexandrí... Si la mètrica és un lloc on aferrar-se per buscar, ja em sembla bé, encara que de vegades sembla un búnker, més que cap altra cosa...)

divendres, 15 de juliol del 2011

Una antiga ressenya sobre "Oasi breu"

Una mirada en l’espill

Acausa de la seua extensió, el vers decasíl
·lab s’ajusta a les frases i al ritme de
la prosòdia habitual. Per això la veu que
canta els versos d’aquest Oasi breu crea
un univers poètic que ens és transmès
a un ritme monocorde, com una
conversa, o, més ben dit, com un monòleg
al més pur estil clàssic. L’autor recull,
des del punt de vista formal, la tradició
que arranca dels trobadors
provençals i els antics poetes italians i,
com ells i molts dels poetes catalans, en
fa el vers preferit, i únic.
El llibre s’estructura en quatre parts
que palesen una intenció unitària, com
si d’un sol text es tractés. Una trentena
de poemes amb un inici i un final
marcadament intencionats: «Nàufrag
de tot» (pròleg), «Oasi breu», «Anecdotari
» i «Epíleg».
Els versos del pròleg presenten el subjecte,
la mirada que obri les finestres per
guaitar, el nàufrag de tot, el nadador sumit
en un silenci (o un «insilenci») de
piscines quietes que, malgrat el seu somni
estèril, encara malda per trobar la
llum, eixe «arbre nou, nascut d’algun badall
/ fet en l’esclat i en l’oblit de la vida».
A la segona part, que inspira el títol general,
en canvi, aquesta mirada esdevé
l’espill de tot allò que hi ha a l’altra banda
de la finestra. Es converteix en un reflex
d’allò que veu i, amb un to més prosaic,
ho mostra al lector. S’hi manté
l’afany esperançador, l’optimisme
moltes vegades a desgrat de la pròpia
veu. Llegiu el poema «Oasi breu» (sens
dubte el més emblemàtic): «Perquè li
cap el món als ulls i té / un niu de sols
enllà de la mirada / és que imagina, tot
redó i blau / un món millor: si no existeix
l’oasi / l’inventa de nou: només pel
seu somrís / jo em donaria tot».
L’«Anecdotari» vol ser el retrat de les veritats
quotidianes, dolces però no eternes,
com ja apunta la cita inicial, que esdevenen
amargues com el món que envolta
els immigrants, els cors exiliats de la
seua terra, els peus dels qui sempre són
lluny, dels qui se’n van a un demà imprevist,
i dels qui escapen perquè han trobat
el joc massa fet, calculat, tancat. És
aquesta part la que conté versos més durs
i on l’autor obri el ventall de totes les
contradiccions, els dubtes i els mots rebels
contra aquestes veritats indefugibles.
Els quatre poemes de l’epíleg tanquen
el recull de nou amb l’esguard sol de
l’home sol, de l’home que mira encara
per la finestra, de l’home cansat que ha
recorregut tot un desert i es troba erm,
com a l’inici del viatge. Potser el miratge
d’aquest oasi, breu, li ha donat una
guspira d’esperança, un alè de vida.
Begonya Mezquita

OASI BREU
JOSEP LLUÍS ROIG
COL·LECCIÓ «LA POESIA DE TÀNDEM», 3
Ed. Tàndem, València, 2001

dimecres, 13 de juliol del 2011

Poesia croata a Gandia (entrada lliure i gratuïta!)

En el marc de la Universitat d'Estiu de Gandia, ens visita aquesta setmana una delegació d'escriptors i representants polítics de Croàcia, en concret de la ciutat de Zadar, per la universitat de la qual han passat alguns valencians.
La delegació croata participarà en una sèrie d'actes literaris, tots oberts i gratuïts, que tindran lloc a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós els dies 14 i 15 de juliol.
La cloenda d'aquestes jornades consistirà en un recital poètic, on els croats Dinko Telecan, Dorta Jagic i Tonko Maroevic, i els valencians Josep Piera, Àngels Gregori i Maria Josep Escrivà intercanviaran versos en dues llengües distintes, però plenes de complicitats. Al mateix recital intervindran els músics Amadeu Vidal i Remigi Morant. La coordinació és de Pau Sanchis i Ferrer, i de Roser Soler.

Croàcia és un país jove i emergent, amb el qual els valencians compartim una mateixa cultura mediterrània. En els darrers anys a la Universitat de Zadar s’ha fet un gran esforç per promoure el contacte entre aquestes dues ribes de la Mediterrània. Dins del marc de les activitats organitzades pel Subdepartament d’Estudis Iberoromànics d’aquesta Universitat, alguns valencians han pogut comprovar els vincles que ens uneixen. Aquest seminari, que inclou les Jornades de Literatura i Cultura croates a Gandia, volen servir per enfortir els lligams amb Zadar, perquè el coneixement entre la nostra cultura i la croata siga recíproc. (Comitè organitzador).


Poema de Dinko Telecan 1974:
BANDERES
L'ombra de cada bandera és negra
com la consciència dels governants
clavades a la terra negra dels deliris
onegen les mentides de colors
i el cor del poble s'hi casa i s'esberla
mentre els cors que hi veuen callen i callen
perquè el futur pinta negre
sota l'ombra de les banderes (© traducció: ILC)


PROGRAMACIÓ: Els actes són a la Casa de la Marquesa (passeig Germanies, 13) de Gandia.

Dijous 14: 17.30 a 19.30 h: Seminari de literatura i cultura
17.30 h - Nikola Vuletic (Universitat de Zadar): “Les relacions culturals a les dues ribes del Mediterrani”
18.30 h - Taula rodona: Tonko Maroevic, Dorta Jagic i Dinko Telećan. “La literatura croata”

Divendres 15:
17.30 h - Vladimir Skracic "Croàcia, un país d'illes"
20.00 h - Recital de poesia actual croata i valenciana: Dinko Telecan, Dorta Jagic, Tonko Maroevic, Josep Piera, Àngels Gregori i Maria Josep Escrivà. Acompanyament musical d’Amadeu Vidal i Remigi Morant.



Informació detallada sobre aquesta activitat:
http://www.fguv.org/cursos/ampliar_noticia_cas.asp?id=1002