dilluns, 25 de març del 2013

DIMECRES SANT, POESIA A GANDIA

El proper 27 de març (Dimecres Sant), a les 20 h., el Bar de la Fundació Casal Jaume I Safor-Valldigna (C/ Dona Teresa, 2. Gandia) acollirà l’acte ‘Com dir el món: escriure i publicar poesia en temps de crisi’. Tot i que canviem de dia, aprofitarem per a fer-nos unes tapes.

Roger Costa-Pau, editor i escriptor, i Josep Lluís Roig, escriptor, parlaran amb Maria Josep Escrivà (i amb el públic) sobre el sentit d’escriure poesia ara i, tinga sentit o no, quins tipus de poemes prefereixen. Alhora que aprofitaran per llegir alguns dels poemes dels seus últims llibres:

Roger Costa-Pau: Cavada pell, ed. Llibres del Segle.

Josep Lluís Roig: Un boxejador entre la boira, Pagès ed.

Roger Costa-Pau (Barcelona, 1966) ha assumit recentment la tasca de Director Literari de l’editorial gironina Llibres del Segle, a la qual ha donat una forta empenta, encara que també ha treballat com a periodista, crític literari,… Pel que respecta a la poesia, aquest és el cinqué llibre de poemes.

Josep Lluís Roig (Oliva, 1967) sempre explica que el seu ofici és escriure i que el seu “hobby” el duu a fer classes a la Vall d’Albaida. Ha publicat narrativa i teatre però el centre és la poesia. Quatre any després de Peixos d’un mar sec (Premi VAE del Premis Octubre), ens arriba el seu desé llibre de poemes.
ORGANITZA: SAFORÍSSIMS


El desig, la paraula, la deu;
d'aquí ens ve,
del vellut estant del poema, si exhala, exhuma;
de l'oreig que irromp sobre l'ermàs,
l'entotsola;
d'aquí, de l'aire, si l'esqueixa:
de més dagues al pit encara,
d'aquí.

Roger Costa-Pau: Cavada pell, ed. Llibres del Segle.


Al got, m’abocaves whisky amb glaçons.
No era important la marca ni l’espera.
Vaig remenar els minuts dintre el gel;
no sonaren tambors ni precipicis.
La llum fonia els ulls com si nevara.
Va quedar el vas a sobre la taula
sense cap glop, complet fins al desglaç.

Josep Lluís Roig: Un boxejador entre la boira, Pagès ed.

dimecres, 20 de març del 2013

Aquest dijous, divendres i dissabte, Poefesta a La Safor!

Des de ja fa uns molts anys, la vitalitat intensa d'Àngels Gregori ha provocat un festival de poesia intens i dens, on el públic omple un teatre amb unes cinc-centes persones. El programa d'enguany inclou poetes com Ponç Pons, Francisco Brines, Luis García Montero, Marta Pessarrodona, Josep Ballester, Marc Granell, Sònia Moya, Benjamín Prado,...
La informació completa la podeu trobar al web del Poefesta.

divendres, 15 de març del 2013

Variacions sagrades i profanes sobre Estellés

És una demostració de salut i és necessari i convenient. Recorde Pere Quart amb la vaca de Maragall, amb Espriu,... És una demostració de força i vitalitat, la capacitat de desacralitzar els textos sagrats, alhora que és un homenatge. Si voleu estar segurs que Estellés és gran, també ho podeu medir per aquestes sagrades desacralitzacions. En pose dues, però de segur que n'hi ha més. Si algú en coneix d'altres i les vol compartir...


PROPIETATS DE L’IKEA

Apuntaràs el preu d'un moble,
i tindràs el preu del teu moble,
i el voldràs, per a sempre el moble,
i patiràs, no el muntaràs,
i aniràs sempre a genollons,
et sobrarà sempre una peça.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs muntar el moble
i seguiràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a muntar
en la llarga nit el teu moble.
Tu seràs la peça furtiva,
la peça furtiva i amarga.
Ja no sabràs on van les baldes,
ni els cargols amb forma d’estrella
del teu moble, i és un desfici.
Miraràs d’encastar els pius
de suro sense trencar la taula:
faràs un moble, gemegant
si no encaixa la polleguera,
fusta amunt i collons amunt,
una tossuda decisió.
I tot serà, després, silenci.
Car no tindràs la peça justa,
la perdràs en el moment just.
I buscaràs la teua peça
entre els racons durant molts dies,
car buscaràs honestament,
iradament, sense esmentar
la mare del que ha dissenyat
cada peça del fotut moble.
Potser t’estafen o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no tens moble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
reclames decididament.

- "Viatger que s'extravia", Pau Sif, col. La Cantàrida, ed. Documenta Balear.


Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les tues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.
Potser et maten o potser
s’en riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

-Vicent Andrés Estellés



I no comprenem la corrupció
com un costum (infecte) de turistes
i atupades.
Elemental, ja ho sabem tots,
però què voleu que hi faça?
tenim trempera d’adossats
i de prunes
de golf arnat.
Ignoram la justícia,
ignoram moltes coses.
Les estades al “quartelillo”
i les declaracions jurades.
De sobte,
se m’emporten
els Palma Arena
a la presó.
Que no estam processats,
i tot això i allò:
NO HI HAVIA JUDICIS TAN AMATS COM ELS NOSTRES,
prominentment publicats als diaris,
negligentment engrillonats,
en marxa la taquígrafa de Can Berga,
NO HI HAVIA JUDICIS TAN AMATS COM ELS NOSTRES,
PERQUÈ CORRUPTES COM ELS NOSTRES
SEMPRE N’HI HA HAGUT BEN MOLTS.

-“El poder i la fortor”, Jaume C. Pons Alorda, Pau Vadell i Joan Tomàs Martínez, ed. Tria Llibres.


ELS AMANTS

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

-Vicent Andrés Estellés

dimarts, 12 de març del 2013

Ha mort Joan Baptista Campos

M'han informat que s'ha mort Joan Baptista Campos. Ja fa un temps que la cosa no anava bé. El primer record que m'ha vingut al cap han estat les converses amb ell, quan Manel Garcia Grau estava malament, que sempre el dibuixaven com un home entusiasta, fins i tot quan les coses es posaven ben greus.
Així el veig també a ell, jo. Amb un entusiasme pel món i per la literatura que li naixia de la mateixa constatació del dolor.
Perquè la segona cosa que m'ha vingut al cap és aquell magnífic primer llibre, "La sang" (ed. 3i4), amb què guanyà el Premi Senyoriu d'Ausiàs March, on lligava la seua feina com a metge del SAMU i la poesia. Recorde, així de memòria, un poema que mesclava un accident a l'autopista i les coves amb pintures rupestres que hi ha a prop que em posà els pèls de punta.
Però no vull recordar-lo avui així. Preferesc quedar-me amb els seus poemes de cant a la vida i amb una nit que vam compartir taula en un aniversari dels premis de Xàtiva. Una conversa llarga i agradable, els llibres, la poesia. I un poema del seu llibre que havia estat premi de Xàtiva:

He tornat pel vell camí de les murtes.
Les llambordes d'antics alès em transporten.
Em mou una brisa breu d'escumes i arrels, un suau llebeig.
Passege la rosa dels vents pels vells carrers d'ahir:
carrer de Montcada, carrer Blanc, de Sant Francesc,
l'Albereda, cúpula de la Seu.
Oig com un grinyolar de carros, un temps.
La tarda m'ho diu tot.
Sent als dits el suau vellut d'un pensament.
I els teus ulls de mel i donzell, els teus.

- Joan Baptista Campos, "Ciutat remor", ed. Bromera, 2003.

Acabe de tancar el llibre, després de copiar el poema. Els llibres de la col·lecció de poesia de Bromera tenen la tapa blanca amb l'autor i el títol a dalt i, a la part de baix, hi ha un dibuix i uns versos que tria el poeta. Els he llegit i se m'ha fet un nus a la gola. Ell ha mort, però les paraules són seues. I m'esperaven:

«No plores més. Res no és en va.
Encara et resten sobre les cendres del dia
els senyals de les petjades.
Et resta aquest gest de salnitre lluny de la mar,
i el dia jove, més jove encara rere els turons,
els ametllers florits,
una remor de ciutat.»

diumenge, 10 de març del 2013

VALÈNCIA NEGRA: MÉS I MILLOR

Crec que assistim a la creació d'un nou concepte de novel·la negra: negra i valenciana. Pense, també, que s'hi arriba un poc per accident, que als seus autors no els interessava especialment el gènere, però que hi van trobar una manera àgil i efectiva per a descriure la realitat surrealista on vivim.
L'última de la sèrie és "Crònica negra" (ed. Bromera) de Juli Alandes. Altament recomanable. Fa poc en van parlar a "El país". Destaque l'entrevista amb Xavier Aliaga, un altre dels negrers valencians:

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/02/27/quadern/1361965705_690679.html

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/03/06/valencia/1331052255_893939.html

http://sotalacreueta.blogspot.com.es/2013/01/juli-alandes-volia-jugar-i-estirar-la.html

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/01/16/quadern/1358332971_639640.html

dijous, 7 de març del 2013

poesia a Tavernes, aquest diumenge al matí

Aquest diumenge a les 12'33 (sic) a Tavernes de la Valldigna es farà el recital de poesia que es va postposar fa un poc de temps.
Al bloc de Pau Sif hi ha fins i tot un enllaç al Google Maps per a forasters i habitants de les rodalies.
(Explicació afegida d com arribar al Molí vell:

Si veniu en cotxe a Tavernes de la Valldigna, el més fàcil i recomanable és aparcar-lo al polígon industrial del Pla (pels carrers de la Farola, de la Costera o adjacents); després a peu (o en bici) s'arriba al Molí en un tres i no res. Deixeu el cotxe, com hem dit, i aneu a buscar el riu, el riu Vaca, que us queda molt a prop. Travesseu el riu i tireu a mà dreta, en direcció cap a Simat, cap al Monestir de Santa Maria de la Valldigna per via rural. Prompte veureu una indicació del camí del Clot. Seguiu per on heu vingut (és a dir, NO aneu pel camí del Clot; continueu per la dreta). Calculeu 1,5-2 km i ja veureu el Molí Vell o Molí del Pla.

Us animem a vindre en velocípede i a usar el tren de rodalia. Habilitarem un espai per a aparcar les bicicletes.)

dimecres, 6 de març del 2013

RECITAR MÚSICA, CANTAR POESIA

En aquests temps difícils que descobrim a cada pas, una de les solucions per trobar finançament per a activitats culturals ha estat el microcrèdit, VERKAMI,...
Hi han recorregut FOLLS I NOCTURNS, un grup poètico-musical de les Terres de Ponent, dels quals conec alguns components i puc posar la mà al foc per ells.
En aquest cas, a canvi del microcrèdit, per 6€ pots descarregar-te el disc i per 12€ te l'envien a casa. És com encomanar-lo d'avançat. I m'agradaria que poguera ser.
Si teniu interès, voleu pegar-hi una ullada o participar-hi, la pàgina és:
http://www.verkami.com/projects/4145-folls-i-nocturns-som-vols-ser-complice-nostre