dimarts, 27 de gener del 2015

Antoni Xumet i Josep Lluís Roig a València i Oliva aquesta setmana


Aquest dijous 29 de gener a les 20 h. a Ca Revolta (C/ Santa Teresa, 10 de València) i divendres 30 a la Biblioteca l'Envic d'Oliva (Passeig Gregori Maians, 36) a les 20'15 tindré el plaer de compartir taula, poemes i conversa amb Antoni Xumet, un poeta mallorquí car de vore, de paraula reposada però directa, que va guanyar el 33é Premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó amb el llibre que ens presenta.
Jo aprofitaré per parlar del meu últim llibre de poemes, també.
Si us ve bé i voleu, estarem encantats de compartir la conversa i els versos amb vosaltres.


Per altra banda, la crítica ha dit:

Així, Estígia és un llibre breu, de pocs versos, però dens, amb voluntat de reflexió i suggeriment. Cal posar de relleu que, tot i la brevetat dels poemes i el seu poder referencial, l’autor ha defugit la mètrica oriental, potser amb la mateixa voluntat de dir allò que ens dol carn endins que va portar els nostres clàssics a abandonar l’occità.
És important constatar que hi ha tres subjectes dels diferents poemes: hi ha un tu, que s’ha perdut: «El teu nom / com un bell crisantem / al cel de la boca.» Un tu estimat, enyorat, que gairebé no existeix però que, tanmateix, és: s’enyora allò que era però que no ha arribat a nàixer. Tanmateix, l’autor és conscient que necessita que algú li preste la veu, per a existir. És per això que també hi ha el jo, que queda com a testimoni de la pèrdua, que és qui sent i qui ens transmet l’existència del tu perdut: «D’estimar-te tant, / t’acariciï / l’os per dins.»
I queda el tercer personatge: Déu. Un Déu no tan benevolent com el de Sònia. I una visió lúcida, dura, d’aquest. Com a resum d’aquesta visió, l’últim poema dedicat a Déu al llibre fa: «Tenim un Déu / d’acord amb la nostra por.»
Clou Estígia un poema d’Antoni Clapés dedicat a Antoni Xumet que acaba de la següent manera: «si la poesia és l’intent / tot just l’intent / de dir l’indicible».
Maria Josep Escrivà
Josep Lluís Roig
(Publicat a la revista Caràcters)

Arribats en aquest punt, Josep Lluís Roig ens ha fet el seu darrer lliurament, Els dubtes i els glaçons (Catarroja, premi “Manuel Garcia Grau”, 2014); un poemari que, al meu parer, suposa una nova clau de volta en el desenvolupament de la seva obra poètica, en el sentit d’aportar-hi elements de síntesi del camí ja fet i, a la vegada, apuntar-ne d’altres que hi prefiguren futurs avenços qualitatius.

A nivell temàtic, potser cal començar per la proclamació de la incidència ben punyent que hi ha tingut la mort en algun poema i de manera més o menys latent en el conjunt del poemari1. Tanmateix, en un suggerent contrapunt, veiem com el desig i el plaer carnal –un erotisme sovint desbridat- s’entrellacen amb aquell rerefons de la mort ( i la malaltia que l’agombola) creant una torbadora melodia on es trenen la disrupció gojosa amb la decadència mòrbida de la carn. Tot això puntejant, d’una manera que m’ha semblat extremadament eficaç, el desplegament de l’eix temàtic del compromís cívic i social –una constant de l’obra rogiana- per conformar així una síntesi o esclat nou, una troballa estilística que Maria Josep Escrivà ha batejat –amb un punt d’afecció juganera- com a “poesia eròtico-financera”.
Carles Mulet
(Publicat a la revista L'aiguadolç)

I un poema de cada autor:

Tot i que vàrem néixer cecs,
no adaptem el nostre tacte
a cada cosa per necessitat,
sinó amb la convicció
que quan esdevingui l’oblit
les mans recordaran.

- Poema extret del llibre "Estígia", Antoni Xumet, ed. 3i4.


Sempre hi ha un abans, una inconsciència,
el moment aquell en què tremolem de desig,
quan fins i tot signaríem una hipoteca
perenne.
Mentre és fàcil
i mentre ella és alegre
anem a vestir-nos i desvestir-nos.

- Poema extret del llibre "Els dubtes i els glaçons", Josep LLuís Roig, Perifèric edicions.

dimarts, 20 de gener del 2015

Begonya Mezquita i Teresa Pascual aquest dissabte a Gandia

El pròxim dissabte 24 de gener a Gandia, al Teatre del Raval. A les 20.00 hores els editors presentaran el projecte editorial i el producte, junt amb les autores i una altra poeta, Maria Josep Escrivà, que farà de mestra de cerimònies.

Tant Teresa Pascual com Begonya Mezquita són de les dues veus que trobe que s'han de llegir obligatòriament, per a sentir com batega la poesia. I escoltar-les en directe no és obligatori, però sí recomanable.
I afegir que Edicions del Buc és una nova editorial organitzada per poetes joves de reconegut (i merescut) prestigi i criteri.

diumenge, 18 de gener del 2015

Mireia Calafell, Jordi Julià, Susanna Rafart i Josep Lluís Roig a la llibreria Calders de Barcelona, el 22 de gener

La publicitat diu:

De nord a sud i viceversa: la poesia no entén de fronteres ni sexes
Quatre poemaris a l'editorial Perifèric

La Llibreria Calders i Perifèric Edicions es complauen a convidar-vos a la
presentació del poemaris:

Tantes mudes, de Mireia Calafell
L’aparent, de Jordi Julià
Els dubtes i els glaçons, de Josep Lluís Roig
En el teu nom, de Susanna Rafart

Dijous, 22 de gener, a les 19,00 hores,
a la Llibreria Calders
Passatge Pere Calders, 9 de Barcelona


I jo dic:
Crec que és una possibilitat perfecta per trobar quatre veus diverses de la literatura catalana, en una mostra de la diversitat i riquesa de la nostra poesia.
Per una banda, Mireia Calafell presenta "Tantes mudes", un poemari que confirma totes les perspectives obertes als dos llibres anteriors i ens la confirma com una de les veus importants de la poesia catalana. Des d'una poètica d'arrel marçaliana que aprofita per autoafirmar-se en l'ésser vital però també en els dubtes.
De Jordi Julià a banda de la trajectòria indiscutible -aquest llibre encara no l'he pogut llegir-, en puc destacar que veu l'escriptura poètica com un camí d'investigació, a més de moltes altres bones coses. Això és un tret que trobe que l'ha penalitzat davant la "crítica" catalana. Hi ha persones que no entenen que el camí per aplegar a un lloc de vegades és tant o més important que el punt d'arribada.
De Susanna Rafart, també de trajectòria immaculada, puc explicar que el llibre, fosc com tots els seus anterior, em va entendrir profundament: "D'altra manera no sé escriure", confessa en aquest poemari amorós: un pont entre la tendresa i la foscor... Algú en vol més?
I d'Els dubtes i els glaçons puc afirmar sense vergonya que és un canvi en la trajectòria poètica de l'autor: a partir del mateix concepte del món extern dur on l'oasi és l'àmbit personal, augmenta l'aposta amb altes dosis d'ironia i l'explicitat del cos com a part del refugi.

A banda d'això, els autors aprofitaran per la inexistència -o no- de relacions entre el nostre nord i el nostre sud a nivell poètic. Si publicar en un lloc o altre és una anècdota,...

dijous, 15 de gener del 2015

El dimecres 21 de gener a les 20:30 Josep Lluís Roig a l’Horiginal

El dimecres 21 de gener
a les 20:30

A l’Horiginal
al carrer de Ferlandina 29, a Barcelona
Els dubtes i els glaçons, ed. Perifèric
Presentació del llibre de JOSEP LLUÍS ROIG


Al restaurant, tot anava molt bé.
El menú era com era i com tocava.
Va ocórrer en partir el pa. Les mans
nostres es fregaren involuntàries,
amb el presagi d’un després urgent
perquè de sobte ha començat a ploure
desig sobre la taula. Just havien
dut el compte amb uns gots menuts i foscos
de licor amb un sol glaçó ridícul.
M’has mossegat. La sang portava el gest
aquell de sirenes, el gust a vida
i mort, a quedar sense cobertura,
a caldre prendre les decisions
sense anestèsia. Ens hem besat
fins a fondre els dubtes i els glaçons.
- Poema extret del llibre "Els dubtes i els glaçons".



Sempre hi ha un abans, una inconsciència,
el moment aquell en què tremolem de desig,
quan fins i tot signaríem una hipoteca
perenne.
Mentre és fàcil
i mentre ella és alegre
anem a vestir-nos i desvestir-nos*.

--------
*Pendant qu’il est facile
et pendant qu’elle est gaie
allons nous abiller et nous déshabiller.

Paul Éluard, versió d’Eduard J. Verger.

- Poema extret del llibre "Els dubtes i els glaçons".