dimarts, 25 d’octubre del 2011

Un poema

Camine pel Boulevard de Picpus de París.
Ara mateix, no m’acompanya ningú,
com després, en un resum, tota la vida.
Camine sol i busque un cementeri que cap persona
cerca. Només el vull amb mi per un poema
llegit que ara, anys després
-mentre la meua filla dorm al meu llit,
mentre toca un coixí que creu ser jo-
recorde com recorde que sempre estem buits dels altres,
que no hi ha companyia sinó dies paral•lels,
que no la vull deixar sola perquè els
anys
encara no l’han clivellada amb arrels i no cal
que sàpiga tot açò.
Amb compte, m’ajec a la vora, en un cantó. L’escolte
dormir i sóc feliç:
lluitem per
la glòria diminuta de sobreviure als danys.

(De “Càries”, ed. Bromera, 2008)

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Les coses, pel seu nom

L'Editorial Afers i la Fundació Casal Jaume I la Safor-Valldigna,

us inviten a la presentació del llibre Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana,
de Vicent Flor,
que tindrà lloc el dijous, 27 d'octubre, a les 20 hores al Casal de la Fundació Jaume I, a Gandia.
Hi intervindran:
Ignasi Mora (escriptor)
Vicent Flor (sociòleg i autor del llibre)
Vicent Olmos (historiador i editor)

* * *

Noves glòries a Espanya (presentació a Benicarló)
https://plus.google.com/114123356905061778461/posts/1Zqwecs5yHZ?authuser=0

dijous, 20 d’octubre del 2011

Aquest dissabte, Miquel Àngel Riera a Inca (allà per Mallorca)

Benaventurats aquells als qui trastorna
la més indefugible necessitat de tocar.
L'entorn seu és tot pell. No miren: palpen.
La bellesa del món és el contacte.
Es refreguen amb tot. No existeixen més coses
que aquelles que ells copulen si més no amb la mirada.
Déu és la carn. El món els contamina.
No es volen moure d'on són: tot ho contemplen
amb l'esguard fendidor, oloren, freguen,
s'embruten tot arreu, tot ho embruten.
Benaventurats els impurs, perquè ells són homes.

-Miquel Àngel Riera, "Llibre de benaventurances".

El "Llibre de benaventurances és un dels millors llibres de poesia del segle XX. De lectura obligada i imprescindible. Del llibre, se'n van fer tres edicions, crec que les tres introbables, si no és que de Proa quede alguna cosa o l'hagen digitalitzat. Es pot trobar segur dins de l'"Obra poètica completa". Una magnífica edició a càrrec d'Edicions del Salobre (que val uns 30 euros, però paga la pena).

Tot açò ho dic perquè aquest dissabte 22 d'octubre de 2011, a les 21 h. al Casal de Cultura d'Inca, a Mallorca (carrer de Can Dureta sense número) es representa Panorama de Telm Produccions i que és una versió lliure del "Llibre de benaventurances". Jo no hi podré anar, però si que m'ha dut a regellir-me'l. Tot un plaer.


- "Llibre de benaventurances". Manacor: Caixa d'Estalvis de les Balears, 1980 / Barcelona: Proa, 1990 / Alzira: Germania, 1995.
- "Obra poètica completa (1953-1993)". Pollença: Edicins del Salobre, 2005.

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Simposi Enric Valor a Alacant

Simposi Enric Valor
4, 5 i 6 de novembre de 2011
Universitat d'Alacant
Vicerectorat d'Extensió Universitària
Vicerectorat de Tecnologia i Innovació Educativa
Servei de Promoció del Valencià
Institut de Ciències de l'Educació
Facultat de Filosofia i Lletres
Facultat d'Educació
Delegació d'Alacant
Reconegut amb 30 hores de formació certificades per la Universitat d’Alacant,
o bé per 2 crèdits de lliure elecció, vàlids per a l’itinerari de la Capacitació en Valencià
Informació i matrícula en el Departament de Filologia:
http://dfc.ua.es/va/cursos/simposi-enric-valor.html

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Carles Duarte

El mar és verd i el vent,
que avui és el senyor d'aquest paisatge
i duu les mans de neu,
salvatge,
el despentina.

Ebris de llum,
de l'aire fred
tan generós de transparències,
els nostres ulls
s'allunyen mar endins,
fugint d'aquesta nit insaciable
que ens encalça.

Carles Duarte, "Marítim", ed. Meteora, 2008.

M'agrada, del llibre, aquelles lectures múltiples del Mediterrani, que esdevé un mar interior, més que un fenomen extern.

dijous, 13 d’octubre del 2011

Tomas Tranströmer

Cansat de tothom que em ve amb paraules,
… paraules però cap llenguatge
vaig marxar a l’illa coberta de neu.
El salvatge no té paraules.
Les pàgines en blanc s’estenen en totes direccions!
Ensopego amb petjades de cabirol a la neu.
Llenguatge però cap paraula.

Tomas Tranströmer, ‘La plaça salvatge’, Perifèric edicions, 2007.
Traducció de Carolina Moreno.

Ja és casualitat que l'única obra traduïda al català d'aquest autor (Premi Nobel 2011) es trobe en una editorial menuda (i valenciana). O no? Serà que l'indústria editorial és cada vegada més indústria i oblida la part editorial, cultural, amb massa facilitat? La veritat és que bona part de la cultura viva batega per editorials petites, cada vegada més ofegades per la crisi però, alhora, més lliures.

Si hi teniu interès, al bloc/g de Mercè Climent hi ha una petita ressenya i l'accés a les primeres pàgines del llibre.

divendres, 7 d’octubre del 2011

Antonina Canyelles

EL PARE

Recte com una biga
Elegant com un arc de mig punt
Fràgil com Venècia.

Antonina Canyelles, "Putes i consentits. Antologia poètica", ed. Lapislàtzuli, 2011

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Bisbe negre

L'altre dia vaig -vam- passejar per Vic. Coses de literatura. Però després, com no només de versos viuen les persones, vam entrar en una carnisseria a prop de LA plaça on vam comprar alguna coseta que no fa al cas i un bisbe negre: un embotit de forma arrodonida i color negrós, no excessivament gran, d'un pam, aproximadament. Trobe que el nom ha quedat suficientment explicat.
La qüestió és que, en tastar-lo ja a casa, vaig gustar més que vore que era igual que un embotit tipic d'Oliva que anomenem garró. També de forma negrosa i arrodonodida i també de motiu evident per al nom.
Com que l'embotit també és cultura i tradició i avantpassats -la sobrassada de Xaló,...- em va entendrir profundament que, més enllà de les paraules, encara tropessem contínuament amb les evidències. Així com l'embotit, les paraules. I qui no ho vulga vore, que visite l'oculista.