dimarts, 20 de maig del 2014

Imprescindible: Editors i poetes, de gira per València i la Safor

Esteve Plantada i Joan duran estaran aquests dies per ací. Com a editors d'edicions Terrícola i com a poetes que són.
Esteve ha diversificat els camins d'accés a la creació i té una veu ben pròpia. Joan Duran s'ha convertit en un dels poetes dens, reflexiu, de referència. Són ben diferents i ben propers, alhora, mostrant-nos els diferents camins vius de la poesia. De la mateixa manera que que l'editorial també ens mostra, només amb tres títols, aquesta diversitat.
Només recomanar insistentment que no us perdeu com a mínim un dels tres actes que són:

-dijous 22 a Ca Revolta, a València, a les 20 h. Teniu la informació sobre l'acte a: https://poesiaperlarevolta.wordpress.com/2014/05/16/terricola-arriba-a-valencia-amb-esteve-plantada-i-joan-duran/

-divendres 23 a la Bilioteca l'Envic d'Oliva (passeig Gregori Maians, 36) presentaran l'editorial i llegiran poemes conjuntament amb Àngels Gregori i Josep Lluís Roig.

- Dissabte 22 al Casal Jaume I de Gandia (C/ Dona Teresa, 2) Joan Navarro presentarà l'últim llibre de poemes de Joan Duran.


I, per acabar, com m'agrada, que parlen els poetes pels seus versos:

Variacions sobre la llum

Aquesta tarda en lloc de no ser,

en lloc d’un temps sense paraula

quan trenca la llum damunt meu;

aquesta tarda en lloc del no-res,

tan èbria d’enrunar-se i escriure’s

al revers dels teus dibuixos

o al llom d’una aigua obscura

i desordenada. Aquesta tarda

que s’agita en els mordents

de la pell, que t’assaja unes ales

per al buit, que crema en noms

impacients i em desterra de tu,

que m’anul·la en tu, que respira

en el zenit d’una sembra de llum

indiferent i que ara ens encara

a aquest no ser de les ales,

a l’etern no ser d’una pell,

al cel de la meva paraula

que descriu, sola, inexacta,

aquesta tarda en què oblidem

que som si alhora ens extingim.

- Joan Duran, "Extrema llum, Pagès editors, 2014.




Tres poemes (amb llops de fons)

Arrossegues un món en cada paraula,
forges ciutats en munts de residus,
ets aquell ca que ja mai no lladra
ni per por ni per gana, soliu i brutal,
estigma del buit: la vida que et sagna.
---------

No hi ha res que et salvi.
Et salva, però, l’instant.
L’instant et fuig, com pres.
Ets pres en aquesta derrota.
No pots esperar eternament,
la fita és fugir amb la idea.
---------

Contingència

Aviat del buit en serem continent
i de l’ahir conducte asprívol,
com el nus d’un llaç que es nega.

No d’ahir, bruts de sobte.

Sovint en trams de fosc
com el crit que ens petrifica,
fruits del no-res de l’ala oest
i d’un cuc gepic que es vivifica
en cada gest de la mentida.

Buits dels buits,
folls en va,
tard com sempre,
mai prou certs.

Ni tu, ni jo,
nosaltres:

existim
i dissimulem.

Per a guarir-nos dels ullals.

- Esteve Plantada

dilluns, 19 de maig del 2014

Homenatge trist a Joan Vinyoli

Com t’esperava, m’he demanat, a la màquina,
un cappuccino d’adjectius desafinats.
El vas, menut, que oscil·lava entre el cartró
i el plàstic, vessava. Era calent. Bullia.
Me l’he acabat mentre obria un clàssic Vinyoli
en edició de butxaca. Ell, el de
la set que no s’acaba mai, que havia escrit
memorables versos ànsia, ell, que ja
de vell podia confondre els límits difusos
que hi ha entre l’orgasme i pixar-se. Ara veig
la seua ment closa, presonera d’un cos
que ja no aguanta. Has arribat, amor; jo
no sabia què fer-ne, de les mans: perquè
tenia els dits bruts de la mà dreta i l’esquerra
sostenia el llibre. Tu m’has besat com plou
quan plou amb alegria. Això ha millorat
les coses. Veig com fuig el tren que t’ha deixat.
Pense que és llavors quan no importen certs desastres.
Arribar a vell de sobte no sembla tan
horrible.

- Josep Lluís Roig, "Els dubtes i els glaçons", ed. Perifèric, 2014.

dimecres, 14 de maig del 2014

Cada volcà és abans muntanya

En aquest fer que el propi cos sigui l'altre,
el teu,
el desvari em pren
i sóc, sense potser saber-ho,
dièresi de mi.
Dos punts sobre una i.

- "Cada volcà és abans muntanya", El dígrat del desitx - Meritxell Cucurella-Jorba, edicions Terrícola, 2013.

Reconec que abans m'era indiferent, però ara veig amb felicitat com augmenten els libres de temàtica "vital" (en tant que interferències de la vida). Temes com la mort, els naixements,... prenen el lloc que els corresponen. Fóra llarg, ara, enumerar els autors, però se m'ocorren ara, darrerament, llibres d'Iban L. Llop, Txema Martínez Inglés, Amadeu Vidal i Bonafont,... Així que Meritxell ens regala una visió gens edulcorada i des d'una perspectiva diferent de l'embaràs. Benvinguda al club!

(Jo reconec que un llibre no, però algun poema sí que he escrit sobre circumstàncies vitals, com aquest dedicat als fills:

Oasi breu

Perquè li cap el món als ulls i té
un niu de sols enllà de la mirada
és que imagina, tot redó i blau,
un món millor: si no existeix l'oasi
l'inventa nou: només pel seu somrís
jo em donaria tot.

- Josep LLuís Roig, "Oasi breu", Tàndem edicions, 2001.)

dilluns, 12 de maig del 2014

40 anys dels primers Premis Octubre

‘Grills esmolen ganivets a trenc de por’ i ‘L’esmorteïda estela de la platja’ foren els llibres guanyador i finalista dels premis Octubre de 1973, els primers, que editats el 1974, marcaren un dels moments clau de la revolta poètica dels setanta al País Valencià i als Països Catalans. Aleshores, el futur de la poesia catalana, es deia, entre altres noms, Joan Navarro i Salvador Jàfer. Quaranta anys després tornem al futur per escoltar de nou aquells poemes, amb una gran festa allà on perduren les revoltes.
Dijous 15 de maig, a partir de les vuit, Joan Navarro i Salvador Jàfer, presentats per Manel Marí, llegiran poemes de ‘Grills esmolen ganivets a trenc de por’ i ‘L’esmorteïda estela de la platja’. Poesia per la revolta publicarà per a l’ocasió una plaquette commemorativa que podreu aconseguir durant aquesta festa imprescindible.
Teniu la informació a:
http://poesiaperlarevolta.wordpress.com/2014/05/09/joan-navarro-i-salvador-jafer-retorn-al-futur/

dimecres, 7 de maig del 2014

Aquest dijous a Torrent, sembla que regalen llibres!

Aquest dijous, Santiago Forné i Josep Lluís Roig presentaran les seues novel·les, "Màscares trencades" i "München" adreçades a un públic juvenil i no tan jove a Torrent.Segons sembla, les obres es regalaran als assistents.


Lloc: Casa de la Cultura
C/ Sagra, 17 Torrent
Data: 08/05/2014
Hora: 20.00 hores

"Màscares trencades" és una reflexió sobre com es defineixen i es formen les persones, sobre aquell moment, entre l'adolescència i la joventut, en què de vegades hom voldria ser una altra persona.
"München" és un llibre de misteri, on costa saber a quin costat està la realitat i a quin la imaginació. I, on les persones que entren en contacte amb un misteri, desapareixen. O no.

divendres, 2 de maig del 2014

Els escriptors homenatgen Manel Garcia Grau i Joan Baptista Campos (aquest dissabte 3 de maig)

Una vintena d'autors i autores homenatjaran aquest dissabte a la Fira del Llibre de València els poetes Manel Garcia Grau (1962 - 2006) i Joan Baptista Campos (1961-2013). Els participants en l'homenatge llegiran un fragment de cada un dels escriptors homenatjats i també un de propi. L'acte serà a l'escenari principal de la Fira del Llibre de València, al Jardí de Vivers, aquest dissabte a les 18h.

Manel Garcia Grau (1962 - 2006). Poeta i novel·lista, a més de doctor en Filologia Catalana per la Universitat Jaume I de Castelló. El seu primer llibre de poemes va ser Quadern d'estances (1988) al qual han seguit vora una dotzena de títols dels quals s'han de destacar Llibre de les figuracions (1993), Al fons de vies desertes (2002), La mordassa (2003) o Constants vitals (2006). Amb la seva obra poètica ha guanyat premis com el Vicent Andrés Estellés (1990), l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona (1997), l'Ausiàs March (2000) o de manera pòstuma el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia (2007).

A més d'una sòlida trajectòria com a assagista, amb temes literaris i lingüístics com a principals interessos, Garcia Grau també va provar el camí de la novel·la amb El Papa maleït (2003), una intriga novel·lística sobre el Papa Luna.

Va col·laborar en diaris i revistes, com ara Serra d'Or, Levante, Avui, Mediterráneo o Heraldo de Castellón, entre altres, amb articles d'opinió i crítica literària. I un poema:
L'únic que ens resta

Si algun dia, ferit de vida, beus dels agres menjars del desconcert
i trobes algú que et mira amb els teus ulls
aleshores fes-li cas: el seu esguard et dirà, incorruptible i digne,
el vertader significat del que has volgut i has pogut viure.

I aleshores sabràs que aquesta recerca és l’únic que ens resta.
Manel Garcia i Grau


Joan Baptista Campos (El Grau de Castelló, 1961 - Castelló, 2013), metge i escriptor.

De 1996 a 2007 dirigeix la revista de cultura i festa Plaça Major que edita la Federació de Colles de Castelló. Comença a escriure poesia durant l'època d'estudiant universitari, a València, a la revista Cicatriu, on també col·labora. Com a poeta es dóna a conèixer amb l'obra Encenalls de la memòria (1996), Premi Miquel Peris i Segarra, seguit d'Illes (1999), La sang (2001), Istambul (2001), Quadern de l'Índia (2001), Pavelló d'Orient (2003), Ciutat remor (2003), Aquesta estranya quietud (2005) i Jardí Clos (2008). Alguns dels seus poemes han estat inclosos en el llibre de didàctica de la poesia Racó de Poesia (2003). També ha fet incursions en la narrativa Contes d'estiu (2004) i El món en dotze postals (2009). I un poema:

He tornat pel vell camí de les murtes.
Les llambordes d'antics alès em transporten.
Em mou una brisa breu d'escumes i arrels, un suau llebeig.
Passege la rosa dels vents pels vells carrers d'ahir:
carrer de Montcada, carrer Blanc, de Sant Francesc,
l'Albereda, cúpula de la Seu.
Oig com un grinyolar de carros, un temps.
La tarda m'ho diu tot.
Sent als dits el suau vellut d'un pensament.
I els teus ulls de mel i donzell, els teus.

- Joan Baptista Campos, "Ciutat remor", ed. Bromera, 2003.