Esteve ha diversificat els camins d'accés a la creació i té una veu ben pròpia. Joan Duran s'ha convertit en un dels poetes dens, reflexiu, de referència. Són ben diferents i ben propers, alhora, mostrant-nos els diferents camins vius de la poesia. De la mateixa manera que que l'editorial també ens mostra, només amb tres títols, aquesta diversitat.
Només recomanar insistentment que no us perdeu com a mínim un dels tres actes que són:
-dijous 22 a Ca Revolta, a València, a les 20 h. Teniu la informació sobre l'acte a: https://poesiaperlarevolta.wordpress.com/2014/05/16/terricola-arriba-a-valencia-amb-esteve-plantada-i-joan-duran/
-divendres 23 a la Bilioteca l'Envic d'Oliva (passeig Gregori Maians, 36) presentaran l'editorial i llegiran poemes conjuntament amb Àngels Gregori i Josep Lluís Roig.
- Dissabte 22 al Casal Jaume I de Gandia (C/ Dona Teresa, 2) Joan Navarro presentarà l'últim llibre de poemes de Joan Duran.
.jpg)
I, per acabar, com m'agrada, que parlen els poetes pels seus versos:
Variacions sobre la llum
Aquesta tarda en lloc de no ser,
en lloc d’un temps sense paraula
quan trenca la llum damunt meu;
aquesta tarda en lloc del no-res,
tan èbria d’enrunar-se i escriure’s
al revers dels teus dibuixos
o al llom d’una aigua obscura
i desordenada. Aquesta tarda
que s’agita en els mordents
de la pell, que t’assaja unes ales
per al buit, que crema en noms
impacients i em desterra de tu,
que m’anul·la en tu, que respira
en el zenit d’una sembra de llum
indiferent i que ara ens encara
a aquest no ser de les ales,
a l’etern no ser d’una pell,
al cel de la meva paraula
que descriu, sola, inexacta,
aquesta tarda en què oblidem
que som si alhora ens extingim.
- Joan Duran, "Extrema llum, Pagès editors, 2014.
Tres poemes (amb llops de fons)
Arrossegues un món en cada paraula,
forges ciutats en munts de residus,
ets aquell ca que ja mai no lladra
ni per por ni per gana, soliu i brutal,
estigma del buit: la vida que et sagna.
---------
No hi ha res que et salvi.
Et salva, però, l’instant.
L’instant et fuig, com pres.
Ets pres en aquesta derrota.
No pots esperar eternament,
la fita és fugir amb la idea.
---------
Contingència
Aviat del buit en serem continent
i de l’ahir conducte asprívol,
com el nus d’un llaç que es nega.
No d’ahir, bruts de sobte.
Sovint en trams de fosc
com el crit que ens petrifica,
fruits del no-res de l’ala oest
i d’un cuc gepic que es vivifica
en cada gest de la mentida.
Buits dels buits,
folls en va,
tard com sempre,
mai prou certs.
Ni tu, ni jo,
nosaltres:
existim
i dissimulem.
Per a guarir-nos dels ullals.
- Esteve Plantada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada