HO TORNO A DIR
La carn de l'illa,
més enllà de les roques
i les onades.
Callem, entre palmeres:
l'amor és com un búnquer.
Antoni Puigverd, "Curset de natació", ed. Proa, 1992.
dissabte, 27 de novembre del 2010
dimecres, 24 de novembre del 2010
Nou llibre d'Àngels Gregori
diumenge, 21 de novembre del 2010
I FI
S'ha acabat el congrés de Joves Escriptors de Gandia. Se n'ha anat la gent i queden les paraules.
S'han acabat les converses amb els escriptors i escriptores i amics i amigues, amb Feliu Formosa a qui puc dir que aprecie moltíssim. O estime. Com tanta gent que es dedica al negoci ruïnós de les paraules i que ens en regalen.
Jo li posaria nota alta a aquests dies: molt bé el premi de poesia per a Anna Montero. No m'he llegit encara el llibre però persones que en saben m'han assegurat que és bo. Molt bé l'actuació d'Ester Formosa que s'alimenta de l'estètica del cabaret i fa allò tan difícil de cantar-actuar sense caure en cap de les dues coses. Entranyables les complicitats amb son pare.
I que trobaré a faltar els josves escriptors: uns pels escarafalls i d'altres per la contenció. No m'ha sobrat ningú, en aquest contra punt.
Tanque amb dos versos de "Peixos d'un mar sec": quan li he donat el llibre a Pau Sif, per tal que se l'emportara a Zadar, s'ha obert per aquest poema. I m'ha semblat el millor dels adéus:
"Des del principi,
viure és separar-se"
S'han acabat les converses amb els escriptors i escriptores i amics i amigues, amb Feliu Formosa a qui puc dir que aprecie moltíssim. O estime. Com tanta gent que es dedica al negoci ruïnós de les paraules i que ens en regalen.
Jo li posaria nota alta a aquests dies: molt bé el premi de poesia per a Anna Montero. No m'he llegit encara el llibre però persones que en saben m'han assegurat que és bo. Molt bé l'actuació d'Ester Formosa que s'alimenta de l'estètica del cabaret i fa allò tan difícil de cantar-actuar sense caure en cap de les dues coses. Entranyables les complicitats amb son pare.
I que trobaré a faltar els josves escriptors: uns pels escarafalls i d'altres per la contenció. No m'ha sobrat ningú, en aquest contra punt.
Tanque amb dos versos de "Peixos d'un mar sec": quan li he donat el llibre a Pau Sif, per tal que se l'emportara a Zadar, s'ha obert per aquest poema. I m'ha semblat el millor dels adéus:
"Des del principi,
viure és separar-se"
dijous, 18 de novembre del 2010
UN ACTE IMPRESCINDIBLE: XIV Homenatge a la paraula (Dissabte a Gandia)
Ester Formosa és una cantant intensa. Per a mi va ser tot un descobriment. I aquest dissabte estarà a Gandia, amb Feliu Formosa, poeta, traductor, cultíssim i de tracte amable. I aquest dissabte estaran tots dos en un espectacle que no caldria perdre's al Teatre Serrano de Gandia.
La publicitat oficial diu (però la recomanació és personal):
XIV Homenatge a la paraula
Concert d’Esther Formosa
«FormoSa per FormoSa (Ester canta Feliu)»
lloc: teatre Serrano, gandia.
Dissabte, 20 de novembre a les 20 h.
els assistents rebran com a obsequi
el llibre editat per a l’ocasió.
FORMOSA per FORMOSA (Ester canta Feliu)
Des dels començaments, en Feliu ha estat pare, autor i traductor de textos,
assessor, col·laborador i amic de l’Ester. Del teatre a la cançó i sempre amb
la poesia com a denominador comú tots dos es complementen. En Feliu ha
escrit, adaptat i traduït una gran part de tot allò que l’Ester descobria i li pro-
posava, fent-lo partícip i a l’inrevés. Des d’una envejable maduresa artística
i fent una ullada a tants espectacles estrenats, la cantant i actriu reivindica
la importància de la fgura del poeta Feliu Formosa.
Al costat de Maurici Villavecchia al piano, Horacio Fumero al contrabaix i
Mathew Simon a la trompeta creen l’atmosfera idònia per gaudir de poe-
mes, melodies i cançons que d’una manera o altre ens acosten a l’univers
personal del poeta, que tots dos han compartit en algun moment i que hui,
ella canta per ell.
Organitza: CEIC Alfons el Vell.
Patrocinen: CEIC Alfons el Vell i IMAB.
ESTER FORMOSA ……………… VEU
MAURICI VILLAVECCHIA …… DIRECCIÓ MUSICAL
I PIANO
HORACIO FUMERO …………… CONTRABAIX
MATTHEW SIMON …………… TROMPETA
La publicitat oficial diu (però la recomanació és personal):
XIV Homenatge a la paraula
Concert d’Esther Formosa
«FormoSa per FormoSa (Ester canta Feliu)»
lloc: teatre Serrano, gandia.
Dissabte, 20 de novembre a les 20 h.
els assistents rebran com a obsequi
el llibre editat per a l’ocasió.
FORMOSA per FORMOSA (Ester canta Feliu)
Des dels començaments, en Feliu ha estat pare, autor i traductor de textos,
assessor, col·laborador i amic de l’Ester. Del teatre a la cançó i sempre amb
la poesia com a denominador comú tots dos es complementen. En Feliu ha
escrit, adaptat i traduït una gran part de tot allò que l’Ester descobria i li pro-
posava, fent-lo partícip i a l’inrevés. Des d’una envejable maduresa artística
i fent una ullada a tants espectacles estrenats, la cantant i actriu reivindica
la importància de la fgura del poeta Feliu Formosa.
Al costat de Maurici Villavecchia al piano, Horacio Fumero al contrabaix i
Mathew Simon a la trompeta creen l’atmosfera idònia per gaudir de poe-
mes, melodies i cançons que d’una manera o altre ens acosten a l’univers
personal del poeta, que tots dos han compartit en algun moment i que hui,
ella canta per ell.
Organitza: CEIC Alfons el Vell.
Patrocinen: CEIC Alfons el Vell i IMAB.
ESTER FORMOSA ……………… VEU
MAURICI VILLAVECCHIA …… DIRECCIÓ MUSICAL
I PIANO
HORACIO FUMERO …………… CONTRABAIX
MATTHEW SIMON …………… TROMPETA
dimecres, 17 de novembre del 2010
DISTINCIONS
Estic content perquè dues persones que m'estime han tingut darrerament distincions. I en aquest món de la cultura no sempre passa. No sempre hi ha recompensa i, per això mateix, quan aquesta arriba a aquells que apreciem, l'alegria està justificada.
Per una banda, divendres passat Iban L. Llop va guanyar el premi de poesia dels Premis Ciutat d'Alzira. Me n'alegre moltíssim. Crec que és un autor central en el panorama literari català, tot i que viu lluny físicament (a Itàlia, que caualment és font dels seus poemes).
Iban va guanyar el premi Ausiàs March ja fa uns quants anys gràcies a que Josep Piera, en el jurat, va apostar decididament per ell. Senzillament perquè va trobar el seu llibre ("Llibre de Nàpols") espectacular.
I Josep Piera és l'altra persona de qui vull parlar. Ahir va ser nomenat fill predilecte de Gandia, en una sessió solemne a l'Ajuntament de Gandia. Per unanimitat de tots els grups polítics. Se li reconeixien els mèrits literaris i els d'organitzador de manifestacions culturals (manifasser, que diria ell). Jo voldria destacar el seu entusiasme.
Sense ell, la nostra vida cultural seria més trista. Això segur.
A més de l'impacte que vaig tenir entrobar-me, als anys 80, la seua poesia. Allò que jo escric no seria igual sense ell.És tan senzill com això. N'estic content, de la distinció. Per ell i per tots. Si aquest país és capaç de donar distincions més enllà de la política, potser encara cap un pam d'esperança. Potser.
Per una banda, divendres passat Iban L. Llop va guanyar el premi de poesia dels Premis Ciutat d'Alzira. Me n'alegre moltíssim. Crec que és un autor central en el panorama literari català, tot i que viu lluny físicament (a Itàlia, que caualment és font dels seus poemes).
Iban va guanyar el premi Ausiàs March ja fa uns quants anys gràcies a que Josep Piera, en el jurat, va apostar decididament per ell. Senzillament perquè va trobar el seu llibre ("Llibre de Nàpols") espectacular.
I Josep Piera és l'altra persona de qui vull parlar. Ahir va ser nomenat fill predilecte de Gandia, en una sessió solemne a l'Ajuntament de Gandia. Per unanimitat de tots els grups polítics. Se li reconeixien els mèrits literaris i els d'organitzador de manifestacions culturals (manifasser, que diria ell). Jo voldria destacar el seu entusiasme.
Sense ell, la nostra vida cultural seria més trista. Això segur.
A més de l'impacte que vaig tenir entrobar-me, als anys 80, la seua poesia. Allò que jo escric no seria igual sense ell.És tan senzill com això. N'estic content, de la distinció. Per ell i per tots. Si aquest país és capaç de donar distincions més enllà de la política, potser encara cap un pam d'esperança. Potser.
dilluns, 15 de novembre del 2010
Poema sense títol de Laia Noguera
És sempre el mateix tronc
el que arrecera.
Els llavis
estretament oberts
del cor de cada cosa.
La fulla que tremola.
I la resposta
Del llibre: "L'U", Arola editors, 2010. Poemes de Laia Noguera, fotografies de Fiona Morrison.
En "Triomf", Laia Noguera em va agradar molt, amb una veu molt madura i un imaginari coherent -pedra, natura- en el qual insisteix en aquest llibre. M'han agradat les fotos, però més encara els poemes. D'alguna manera, les fotos fan transparents els poemes.
el que arrecera.
Els llavis
estretament oberts
del cor de cada cosa.
La fulla que tremola.
I la resposta
Del llibre: "L'U", Arola editors, 2010. Poemes de Laia Noguera, fotografies de Fiona Morrison.
En "Triomf", Laia Noguera em va agradar molt, amb una veu molt madura i un imaginari coherent -pedra, natura- en el qual insisteix en aquest llibre. M'han agradat les fotos, però més encara els poemes. D'alguna manera, les fotos fan transparents els poemes.
divendres, 12 de novembre del 2010
PRESENTACIÓ DE "FOR SALE" A GANDIA
Personalment, trobe que aquest llibre, aquesta antologia de poetes que parlen del territori és un dels llibres més importants que s'ha publicat al segle XXI. De moment, és clar.
Era necessari, convenient. I ara és imprescindible. Hi ha moltes classes de veus, molts tipus de poesia, de visons, de plantejaments.
I l'espectacle -música, recital,...- és espectacular. Més enllà del llibre, paga la pena escoltar-lo.
Vos copie un fragment de la invitació que m'han enviat (el Teatre Serrano està al Passeig Germanies a prop de la Casa de la Marquesa):
Amics i amigues,
Tenim el plaer de convidar-vos al primer dels actes de la SETMANA LITERÀRIA DE GANDIA; l’espectacle poeticomusical FOR SALE, o 50 veus de la terra, basat en l’antologia poètica del mateix títol, publicada per Edicions 96.
Es tracta d’un recital dut a terme per MARIA JOSEP ESCRIVÀ i per mi mateixa, amb l’acompanyament musical de l’acordionista AMADEU VIDAL, el muntatge fotogràfic de NATXO FRANCÉS, i la veu en off de SALVADOR BOLUFER. A l’acte, que serà presentat per ISABEL CANET, presidenta d’Arc de Mig Punt, hi participaran alguns dels poetes antologats (Josep Piera, Àngels Gregori, Josep Lluís Roig, Josep Vicent Cabrera, Jordi Puig i Pep Pastor).
L’espectacle tindrà lloc el dissabte 13 de novembre a les 20 hores al Teatre Serrano (Sala B), i l’entrada és lliure.
dilluns, 8 de novembre del 2010
poema d'Aleix Cort
PER HAVER ARRISCAT EL LÍMIT IMPRECÍS DE LA PARAULA
Per haver arriscat el límit imprecís de la paraula,
s'han condemnat els meus ulls a sal. I tot jo a corall.
Lluny del crit, doncs -sorra i peix, ona-,
he entretingut veritats i mentides robant pams al mar,
projectant castells d'ombra.
Aleix Cort, Edicions de la Guerra, 1993
Per haver arriscat el límit imprecís de la paraula,
s'han condemnat els meus ulls a sal. I tot jo a corall.
Lluny del crit, doncs -sorra i peix, ona-,
he entretingut veritats i mentides robant pams al mar,
projectant castells d'ombra.
Aleix Cort, Edicions de la Guerra, 1993
diumenge, 7 de novembre del 2010
novembre, 8
NOVEMBRE, 8
Imperfecta, la llum
silencia la fosca.
(Desaprendre la nit
mutable i perenne.)
I, tu, que et creus fugaç,
ets pertot i en les coses.
Montserrat Rodés, "Interlínia", ed. Proa, 1999
Imperfecta, la llum
silencia la fosca.
(Desaprendre la nit
mutable i perenne.)
I, tu, que et creus fugaç,
ets pertot i en les coses.
Montserrat Rodés, "Interlínia", ed. Proa, 1999
dimecres, 3 de novembre del 2010
Veus de la nova narrativa catalana
Lolita Bosch fa una tria de 41 "narradors" en català (hi ha una versió traduïda al castellà en Anagrama). El llibre té interés i, fins i tot, gràcia. I neix sense voluntat d'antologia. Gairebé com una creació pròpia de l'autora, dels seus interessos, coneixements,...
Tot això em sembla perfecte i perfecte.
Però alhora és un resum del món literari on vivim: com és possible que l'únic narrador valencià que li interesse siga algú que fa anys que viu a Barcelona? I faig constar que Antoni Martí, a qui fa mil·lenis que no veig perquè va marxar a Barcelona i vam perdre el contacte, és una persona que m'interessava ja com a poeta i intel·lectual i a qui apreciava molt. I que mereix ser-hi. Però com pot ser que Lolita Bosch no conega cap valencià de valència. O que, si en coneix algun, cap d'ells li interesse gens?
No ho entenc. Però és així i en tinc turment. I és que es perden tota una visió del món senzillament perquè són/som incapaços de mirar enllà del melic. De les amistats, les recomanacions... Si el futur de la literatura només depèn d'això...
De tota manera el llibre, com ja he dit, és interessant i recomanable.
Tot això em sembla perfecte i perfecte.
Però alhora és un resum del món literari on vivim: com és possible que l'únic narrador valencià que li interesse siga algú que fa anys que viu a Barcelona? I faig constar que Antoni Martí, a qui fa mil·lenis que no veig perquè va marxar a Barcelona i vam perdre el contacte, és una persona que m'interessava ja com a poeta i intel·lectual i a qui apreciava molt. I que mereix ser-hi. Però com pot ser que Lolita Bosch no conega cap valencià de valència. O que, si en coneix algun, cap d'ells li interesse gens?
No ho entenc. Però és així i en tinc turment. I és que es perden tota una visió del món senzillament perquè són/som incapaços de mirar enllà del melic. De les amistats, les recomanacions... Si el futur de la literatura només depèn d'això...
De tota manera el llibre, com ja he dit, és interessant i recomanable.
dimarts, 2 de novembre del 2010
Més sobre novel·la
El diari "El país" publica un quadern (un full: quatre pàgines) de cultura en "la nostra llengua". Millor això que una genollada als collons, evidentment. Els dijous.
Doncs bé, per casualitat, dijous passat hi van parlar de les dues novel·les que vaig comentar i que eren més estricta novetat: "El crepuscle dels afortunats" i "Conta'm la veritat sobre l'amor".
També hi ha una altra anècdota: per aquests dies també s'ha publicat una entrevista a Ferran Torrent on comenta que ja no és rendible parlar de corrupció.
I crec que té raó, alhora que totes dues novel·les en parlen. Crec que l'encert rau justament en el fet que la corrupció no és la finalitat última de la novel·la. És el paisatge de fons. Que existeix i que, per tant, fa de teló de fons.
Doncs bé, per casualitat, dijous passat hi van parlar de les dues novel·les que vaig comentar i que eren més estricta novetat: "El crepuscle dels afortunats" i "Conta'm la veritat sobre l'amor".
També hi ha una altra anècdota: per aquests dies també s'ha publicat una entrevista a Ferran Torrent on comenta que ja no és rendible parlar de corrupció.
I crec que té raó, alhora que totes dues novel·les en parlen. Crec que l'encert rau justament en el fet que la corrupció no és la finalitat última de la novel·la. És el paisatge de fons. Que existeix i que, per tant, fa de teló de fons.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)