dijous, 19 de novembre del 2015

Plaça del llibre, a València

Aquest cap de setmana tenim a València capital un munt d'activitats, al Centre Octubre de Cultura Contemporània.
Jo en destacaria unes quantes:

Aquest divendres 20:

18:00h. Aula 1
Presentació del llibre És l'amor que mou el cel i les estrelles d'Antònia Carré-Pons
A càrrec de l’autora i Josep Piera
Convoca: Editorial Meteora

19:00h.Terrat
Presentació del llibre Matar ningú, de Florenci Salesas
A càrrec de l’autor
Convoca: Edicions 3i4

Dissabte 21:
11:00h. Aula 1
Presentació de Gabinet de curiositats d’Anna Moner
Hi intervindran l’autora, Moisès Vizcaino i Josep Martínez
Convoca: Pruna Llibres

12:30h. Saló d’actes
Presentació del llibre La cara B, d’Esperança Camps
A càrrec de l’autora, Maria Josep Poquet i Empar Marco
Convoca: Llibres del delicte

o

12:30h Terrat
Presentació dels llibres El retorn de l'Hongarès, d’Anna Moner i de Les veus i la boira, de Vicent Usó.
A càrrec dels autors
Convoca: Edicions Bromera

19:30h. Aula 1
#VersEnVena. Presentació dels llibres de poemes Ortigues de Lucia Pietrelli i Pluja d'Antoni Clapés
Participen: Els autors i Pau Vadell, editor
Convoca: AdiA Edicions
( He escrit sobre Lucia a: http://saforissims.org/lapresodelaigua/2015/11/19/llibres-que-recomane-lucia-pietrelli/)

Diumenge 22:

11:00h. Aula 1
Presentació del llibre Matí de mort, de Jordi Llavina
A càrrec de l’autor i Laia Climent
Convoca: Edicions 3i4

12:30h Aula 1
Recital musicat Marc Granell recitable
A càrrec de Vicent Camps, rapsode i Miquel Pérez Perelló, guitarra. Amb la presència de l'autor.
Convoca: Edicions 96

18:00h Aula 1
Presentació del llibre Alcohol de romer, de Toni Espí.
A càrrec de l’autor.
Convoca: Edicions 96

De tota manera, tota la informació la teniu a: http://www.placadelllibre.com/p/programacio.html

dimecres, 11 de novembre del 2015

aquest dijous 12 a Gandia, Gegants de gel.


El pròxim dijous 12 de novembre a les 20.00 hores estarà a Ambra Joan Benesiu, autor del llibre "Gegants de gel" d'Edicions del Periscopi.

Pròleg de Manuel Baixauli. Premi Llibreter 2015

La presentació anirà a càrrec de Francesc Sarrió Bellod.

No em resistesc a citar un fragment de “Gegants de gel” de Joan Benesiu, pseudònim de Josep Martínez Sanchis (edicions del Periscopi, 2015) que ocorre a l’Argentina:
És el taxista qui, quan sap que sóc valencià, fa un gir a la conversa i comença a parlar-me d’història. Em pregunta si conec Xàtiva. Ho pronuncia així, amb la ics inicial i no amb el so castellà de la jota. Li explique, i quan crec que està a punt de dir-me que algun familiar viu a la capital de La Costera i tal vegada demanar-me que li porte alguna cosa, em sorprèn contant-me la història de l’antic nom de l’illa de la Terra del Foc. Algun viatger li va explicar fa cosa d’un mes que la Terra del Foc va rebre durant algun temps el nom d’illa de Xàtiva i que finalment se li havia tornat a posar l’antic nom de Terra de Foc, perquè quan Magalhães havia creuat l’estret que la separa del continent hi havia vist bastants focs encesos pels seus habitants. Del futbol a la història dins d’un taxi pels confins, una conversa perfectament possible a l’Argentina. En efecte, segons vaig comprovar després, el taxista tenia raó. L’illa va estar circumnavegada l’any 1620 per Diego Ramírez de Arellano, un pilot xativí, malgrat els cognoms castellans, en missió reial per veure què havien descobert els holandesos comandats per Jacob Le Mairie, que per primer cop va voltar pel cap d’Hornos (que rep el seu nom en honor de la ciutat holandesa d’Hoorn). Anteriorment a aqueixa data, l’illa no apareixia encara com a tal illa sinó una enorme massa de terra unida al continent antàrtic. Per això Arellano la bateja com a illa de Xàtiva, en substitució de l’antic nom de Terra del Foc. Després de la derrota dels maulets, el govern de Felip V esborra la memòria de Xàtiva tant com pot i fruit d’això desapareix per sempre el nom d’illa de Xàtiva. L’escriptor Toni Cucarella reflexiona al voltant de la metàfora que implica que l’illa anomenada de Xàtiva perda el seu nom pel de la Terra del Foc, passant així Xàtiva dues vegades per les flames en aquell inici del segle XVIII. Imagine per un moment Toni Cucarella dintre del taxi i xalant de futbol per després explicar a aquest atent taxista la història de l’antic nom de l’illa.
M’agrada imaginar Xàtiva com a símbol de la capacitat infinita dels valencians de renàixer, de sobreviure, d’existir.
Això em porta, indefectiblement, a l’apartat més important de tots: com és possible que no estiguem orgullosos d’allò que vam aconseguir, d’allò que hem aconseguit.

dilluns, 9 de novembre del 2015

poesia i actualitat

En són més, com els salvatges,
i empenyen rere mapes i excuses,
rere les lleis, ordenances i misèries,
rere la pols eterna i els huracans perennes.
Les seves veus raspen les pàgines
dels llibres del teu país*.

-Josep Lluís Roig, "Els dubtes i els glaçons", ed. Perifèric, 2014.

*Leurs voix râpant les pages
des livres de chez vous.

Claude Beausoleil, versió d’Antoni Clapés.


(El poema va ser escrit el 2012, va rebre el Premi Manel Garcia Grau el 2013 i publicat el 2014: qui diria que eren les meues paraules exactes per al dia d'avui)