dijous, 19 de juliol del 2012

dimecres, 11 de juliol del 2012

Col·loqui Salamanca

La setmana passada vaig estar al Col·loqui de l'AILLC a Salamanca. La veritat és que ha estat molt bé. Salamanca té un casc antic que és un museu gegant. I dóna gust constatar la vitalitat dels estudis de la llengua i literatura.
I que, sense prejudicis, hi ha llibres que boten de llengua en llengua. Especialment interessant va ser la conferència de Ronald Puppo, que ha fet una magníca antologia bilingüe (català-anglés) de poemes de Jacint Verdaguer.


Que va fer una reflexió sobre les traduccions del català, en la línia també de Francesc Parcerisas, d'on es podria extreure la conclusió que els lectors i editors espanyols tenen molts prejudicis (menyspreatius i menyspreatoris) respecte de la literatura catalana. Que les traduccions al castellà d'obres literàries catalanes tenen com a destinatari bàsic un públic castellanolector català.
Que tots aquests prejudicis no existeixen quan la traducció és a d'altres llengües.
A banda d'això, també vaig tenir l'ocasió de fullejar la versió bilingüe de Edward Hopper d'Ernest Farrés. (Que manté un magnífic blog).
De tornada cap a casa, vam parar a Madrid per vore l'exposició de Hopper al Tyssen.

L'exposició està molt bé, però hi vaig trobar a faltar aquells quadres seus de cafeteries.

diumenge, 8 de juliol del 2012

Pólvora i mala llet: els nostres polítics busquen la revolució

Recomane vivament aquest article:

http://laserpblanca.blogspot.com.es/2012/07/el-polvori-del-vives.html

I el problema, efectivament, és que no es tracta d'un institut, sinó de TOTS els centres públics, tot depenent del tamany de les aules (els alumnes tenen dret a 1'5 metres quadrats per alumne, com el ramat)i de com quadra la divisió d'alumnat (132 alumnes de segon d'ESO entre 35 donarà una ràtio molt alta, mentre que si l'institut és menut potser tindran sort en la divisió: 50 alumnes entre 35 dóna dos grups de 25). Conselleria no té taules i cadires, de manera que els instituts, si tenen diners, els han de traure del manteniment per a comprar-ne i, si no, que els alumnes compartisquen taula, que això és calor humà!
Bé, el cas és que els polítics haurien de saber que justament és la joventut qui pot iniciar les revolucions. No sé si ho han pensat, però haurien de.
I un afegit: aquest curs és el primer en el qual s'ha vist pels centres de referència alumnes que, tot i haver aprovat selectivitat, no podran entrar en cap carrera per manca de recursos econòmics. Tot un progrés.

diumenge, 1 de juliol del 2012

CAP AL FUTBOL

La llàstima és que qui ha d'aprendre no aprén ni a tirs. Mil anys (o cent, per al cas...) de selecció jugant a allò de la fúria espanyola i una merda.
Uns pocs anys que juguen amb l'estil del FC Barcelona i duen dues eurocopes i un mundial.
Tres-cents anys practicant un etnocentrisme econòmic i moltes merdes (Bankia molt pudenta, però hi ha molts més exemples). Si foren capaços d'extrapolar del futbol encara tindríem possibilitats d'eixides dignes a tota aquesta crisi. Però no hi ha ceguesa més gran que la d'aquell que no vol veure...