Habitar en unes traces que no s'esborren
Un boxejador entre la boira
Josep Lluís Roig
X Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra
Pagès Editors. Lleida, 2013
Tot és ara i només: / la rodonesa dels dubtes, / els semàfors de la por. / Triar és l’acte més bell de l’existència: / tot és ara i només. / Tot és ara, tan sols. / Tot allò que allunya les urgències.” Això té a veure amb el fet d’escriure poesia, i tant!... Josep Lluís Roig (Oliva, la Safor, 1967) fa més de vint anys que n’escriu, de poesia, i aquest seu darrer llibre, Un boxejador entre la boira, neix i s’erigeix, segur, sobre un terreny que continua sent fèrtil i que té, sobretot, potència i sediment. D’una manera explícita, el poeta recupera, reescriu, fa reviure i torna a esbossar en aquest llibre alguns dels versos escrits durant aquesta vintena d’anys. En realitat, arriba un dia que el poeta es decideix a assajar una mirada més dilatada; no és exactament fer balanç o cap cosa que s’hi assembli: potser això té a veure amb un desig decidit d’autoreconèixer-se... Allò que explica amb tanta finor la poeta Rosa Font en un dels seus poemes: “Ser mar vol dir ser totes les mars.” Que seria com dir que un vers (o un poema) és aquell vers (o poema) més tots els altres que l’han precedit, i qui sap si també els que han de venir en un futur.
La interrogació, en el sentit més extens de la paraula, ha estat i és una constant en l’obra lírica de Josep Lluís Roig. Aquest cop, però –i això és nou dins la seva construcció poètica–, introdueix unes mutacions en l’aspecte formal: en un bon nombre de composicions del llibre, la formalitat del poema es desdibuixa –o diguem que es revolta contra ella mateixa–, de manera que el poema queda en blanc i ens remet a una crida de nota a peu de pàgina. Pensaríem, d’entrada, que aquestes notes volen explicar o aclarir coses. No és això: les notes tornen a crear un poema i un altre. Tornen a fer aflorar “la sang, les vísceres, les llàgrimes, els solls / on jeu l’amor amb aquesta esperança / que insisteix tant a convertir matèria / en lletres negres que diposite clares...”
-Roger Costa-Pau, El Punt-Avui, suplement Cultura, 21 de juny de 2013.
dilluns, 24 de juny del 2013
diumenge, 23 de juny del 2013
Sobre Mireia Vidal-Conte, Elies Barberà i Josep Maria Balbastre
AL VENTRE DE LA BALENA
Josep Lluís Roig
Maria Josep Escrivà
El sector del llibre viu temps contradictoris, que no apocalíptics. Hem d’assumir que estem immersos en una reconversió, segurament, de la cultura escrita en tots els àmbits. Reconversió vol dir canvi, adaptació als temps nous. Les inquietuds hi són; la gent té altres necessitats i busca altres vies; el dinamisme en les plataformes literàries no decau, sinó tot el contrari. Estaria bé que posàrem en pràctica la condició de creadors, de fabricadors d’idees, de practicants de la literatura, i hi actuàrem en conseqüència.
Dins del món de la poesia catalana hi ha tota una constel•lació de poetes que, entre d’altres solucions, han decidit incidir, en la seua obra, en l’oralitat, en la recitació en públic en diversos àmbits i nivells. Encara que això provoca una tensió molt fèrtil –encara que no completament resolta– entre els textos pensats per a ser recitats i els concebuts per a ser llegits en la intimitat d’un llibre acollidor i silenciós.
Una proposta intel•ligent és la que Mireia Vidal-Conte ens proposa a 5 cm (la cicatriu), publicat a Curbet edicions: sense deixar de banda els recursos més habituals de la seua obra, emparentats amb la tradició avantguardista, l’autora s’atansa a un registre més directe, que interpel•la el lector des d’un dels sentiments més profunds dels éssers humans: la por. A la malaltia, a no sobreviure, la de després, la de les conseqüències. I són aquests darrers poemes, els de les conseqüències, on la veu de l’autora, alhora trencadora, íntima, directa i reflexiva, excel•leix i s’imposa per sobre de qualsevol format –oral o escrit. Així, quan es refereix al procés de descobriment i tractament del càncer, hom podria afirmar que aconsegueix versos directes i feridors que són ideals per a ser recitats, fins i tot per a una dramatització, encara que, ocasionalment, els versos sobre el paper enyoren la veu dolguda que els diu. I que la plenitud dels versos és la posterior, quan s’ha sobreviscut i cal repensar-se, tot demostrant, així, que la literatura oral i escrita són un camí de cohabitació possible.
Ulls, budells, cor, d’Elies Barberà, cerca una altra solució en presentar-se en dos formats: paper i àudio. Es tracta d’una selecció, feta pel propi autor, a partir dels cinc llibres publicats des de l’any 2003. Una poesia no gens complaent envers el món que l’envolta, en general, del poeta de Xàtiva que un dia es va instal•lar a Barcelona amb la intenció de ser actor. 43 poemes són recollits al llibre publicat per Lapislàtzuli; 16 inclosos al Cd on, a més d’Elies, hi intervé Marta Montiel en la recitació, i Ariadna Alsina i Gregori Ferrer en una musicació de caràcter electroacústic que s’adiu molt bé amb una poesia que s’hi imposa a dentellades, i que, amb predilecció pels ambients urbans, es fa ressò de molts dels mals del món modern, i els fa motiu de reflexió i de queixa; amb sorna, de vegades, unes altres amb tendresa, però sempre amb un sentit ètic d’implicació en allò que s’hi poetitza. Només Aixàtiva, Aixàtiva, un llibre marcat per les vivències emotivament pròximes del poeta amb els llocs i la gent que l’han format com a persona, restaria al marge d’aquest estil amb Denominació d’Origen que podria incomodar els lectors –o escoltadors– menys combatius. Bon senyal.
De La llum garbellada (Bromera), de Josep Maria Balbastre, sorprèn que es tracte −només− del segon llibre en solitari. Per la maduresa, per la diversitat de formes poètiques i d’expressions, i per la personalitat d’una veu que tracta de verbalitzar la comunió de l’ésser humà amb el món. Però sense escarafalls. En els vora 50 poemes, distribuïts en vuit seccions, que integren el llibre, n’hi ha per a (quasi)tots els gustos. Però, allà on creiem que Xema reïx, amb aquella poesia que eriça sensibilitats, és en els poemes més breus, concisos, despullats; els que ocupen, d’altra banda, la major part del llibre. Una altra singularitat de La llum garbellada: la multiplicitat de veus d’altres poetes que s’hi congreguen, teixint aquesta xarxa de matisos i d’energies fotòniques d’on s’alimenta aquell que les invoca, i que malda per copsar, dintre de la seua mutabilitat, l’enigma, el misteri d’allò que es debat entre ser dit i ser callat, “no posseïsc la nuesa/ ja-és de la llum/ i encara-no”.
- Publicat a la revista "Caràcters", número 62, publicada per la Universitat de València.
(Té feixbuc)
Josep Lluís Roig
Maria Josep Escrivà
El sector del llibre viu temps contradictoris, que no apocalíptics. Hem d’assumir que estem immersos en una reconversió, segurament, de la cultura escrita en tots els àmbits. Reconversió vol dir canvi, adaptació als temps nous. Les inquietuds hi són; la gent té altres necessitats i busca altres vies; el dinamisme en les plataformes literàries no decau, sinó tot el contrari. Estaria bé que posàrem en pràctica la condició de creadors, de fabricadors d’idees, de practicants de la literatura, i hi actuàrem en conseqüència.
Dins del món de la poesia catalana hi ha tota una constel•lació de poetes que, entre d’altres solucions, han decidit incidir, en la seua obra, en l’oralitat, en la recitació en públic en diversos àmbits i nivells. Encara que això provoca una tensió molt fèrtil –encara que no completament resolta– entre els textos pensats per a ser recitats i els concebuts per a ser llegits en la intimitat d’un llibre acollidor i silenciós.
Una proposta intel•ligent és la que Mireia Vidal-Conte ens proposa a 5 cm (la cicatriu), publicat a Curbet edicions: sense deixar de banda els recursos més habituals de la seua obra, emparentats amb la tradició avantguardista, l’autora s’atansa a un registre més directe, que interpel•la el lector des d’un dels sentiments més profunds dels éssers humans: la por. A la malaltia, a no sobreviure, la de després, la de les conseqüències. I són aquests darrers poemes, els de les conseqüències, on la veu de l’autora, alhora trencadora, íntima, directa i reflexiva, excel•leix i s’imposa per sobre de qualsevol format –oral o escrit. Així, quan es refereix al procés de descobriment i tractament del càncer, hom podria afirmar que aconsegueix versos directes i feridors que són ideals per a ser recitats, fins i tot per a una dramatització, encara que, ocasionalment, els versos sobre el paper enyoren la veu dolguda que els diu. I que la plenitud dels versos és la posterior, quan s’ha sobreviscut i cal repensar-se, tot demostrant, així, que la literatura oral i escrita són un camí de cohabitació possible.
Ulls, budells, cor, d’Elies Barberà, cerca una altra solució en presentar-se en dos formats: paper i àudio. Es tracta d’una selecció, feta pel propi autor, a partir dels cinc llibres publicats des de l’any 2003. Una poesia no gens complaent envers el món que l’envolta, en general, del poeta de Xàtiva que un dia es va instal•lar a Barcelona amb la intenció de ser actor. 43 poemes són recollits al llibre publicat per Lapislàtzuli; 16 inclosos al Cd on, a més d’Elies, hi intervé Marta Montiel en la recitació, i Ariadna Alsina i Gregori Ferrer en una musicació de caràcter electroacústic que s’adiu molt bé amb una poesia que s’hi imposa a dentellades, i que, amb predilecció pels ambients urbans, es fa ressò de molts dels mals del món modern, i els fa motiu de reflexió i de queixa; amb sorna, de vegades, unes altres amb tendresa, però sempre amb un sentit ètic d’implicació en allò que s’hi poetitza. Només Aixàtiva, Aixàtiva, un llibre marcat per les vivències emotivament pròximes del poeta amb els llocs i la gent que l’han format com a persona, restaria al marge d’aquest estil amb Denominació d’Origen que podria incomodar els lectors –o escoltadors– menys combatius. Bon senyal.
De La llum garbellada (Bromera), de Josep Maria Balbastre, sorprèn que es tracte −només− del segon llibre en solitari. Per la maduresa, per la diversitat de formes poètiques i d’expressions, i per la personalitat d’una veu que tracta de verbalitzar la comunió de l’ésser humà amb el món. Però sense escarafalls. En els vora 50 poemes, distribuïts en vuit seccions, que integren el llibre, n’hi ha per a (quasi)tots els gustos. Però, allà on creiem que Xema reïx, amb aquella poesia que eriça sensibilitats, és en els poemes més breus, concisos, despullats; els que ocupen, d’altra banda, la major part del llibre. Una altra singularitat de La llum garbellada: la multiplicitat de veus d’altres poetes que s’hi congreguen, teixint aquesta xarxa de matisos i d’energies fotòniques d’on s’alimenta aquell que les invoca, i que malda per copsar, dintre de la seua mutabilitat, l’enigma, el misteri d’allò que es debat entre ser dit i ser callat, “no posseïsc la nuesa/ ja-és de la llum/ i encara-no”.
- Publicat a la revista "Caràcters", número 62, publicada per la Universitat de València.
(Té feixbuc)
dimecres, 19 de juny del 2013
AQUEST DIJOUS, ACTIVITATS A OLIVA I GANDIA
--Al Casal Jaume I de Gandia, a les 20.00h, Carles Miret presenta el llibre BELLESES ARBITRÀRIES, guanyador de l'any passat del premi Senyoriu d'Ausiàs March de poesia. En parlarà Isabel Canet.
De menuda t'agradava menjar magranes.
Intentava recordar totes les magranes:
sobretot les menjades, però també les penjades,
les tendres, les madures i esclatades,
les caigudes a terra...
Podia arribar a veure'ns tots dos,
menjant la mateixa magrana.
Però l'instant et pertanyia.
- Carles Miret Estruch, "Belleses arbitràries", ed. 3i4, 2013.
--A la Biblioteca de l'Envic, d'Oliva, a les 20.15h, hi h una taula redona, coordinada des de l'IES Gregori Maians, amb la participació de les alumnes Maria Alemany, Esther Climent, i els companys saforíssims Irene Verdú, Josep Lluís Roig i Maria Josep Escrivà.
dissabte, 15 de juny del 2013
mural de poemes de Marc Granell
Aquest curs, amb els alumnes de teatre de 3r d'ESO, vam muntar un recital de poemes de Marc Granell per als de 1r d'ESO. Com a complement, vam muntar un mural per a que els alumnes escrigueren els versos que els havien agradat. Ací deixe algunes fotos.
divendres, 14 de juny del 2013
Estellés per a xiquets corre demà per Gandia
DISSABTE, 15 DE JUNY 11:30 H: A LA LLIBRERIA AMBRA DE GANDIA
presentació de La vida contada a un nen del veïnat”, antologia de poemes de Vicent Andrés Estelles, amb dibuixos de Miguel Àngel Díez. Editorial Andana.
i tria i introducció de Juli Capilla
La poesia de Vicent Andrés Estellés és una poesia alegre i vitalista. Com un regal inesperat, un tresor recent descobert o una gran sorpresa. Una celebració i un cant a la gent del seu poble, al seu país, a la seua terra, a la llengua en què parlava i escrivia. Per això, els protagonistes dels seus poemes són les persones i les coses senzilles: les fruites i les hortalisses, la mar, les muntanyes o la lluna. Una poesia en què l’amor i la mort són ben presents perquè formen part de la vida. Aquesta antologia de la poesia d’Estellés és especialment apropiada per als més menuts i, també, per als qui encara gaudeixen de la il·lusió de la infantesa.
presentació de La vida contada a un nen del veïnat”, antologia de poemes de Vicent Andrés Estelles, amb dibuixos de Miguel Àngel Díez. Editorial Andana.
i tria i introducció de Juli Capilla
La poesia de Vicent Andrés Estellés és una poesia alegre i vitalista. Com un regal inesperat, un tresor recent descobert o una gran sorpresa. Una celebració i un cant a la gent del seu poble, al seu país, a la seua terra, a la llengua en què parlava i escrivia. Per això, els protagonistes dels seus poemes són les persones i les coses senzilles: les fruites i les hortalisses, la mar, les muntanyes o la lluna. Una poesia en què l’amor i la mort són ben presents perquè formen part de la vida. Aquesta antologia de la poesia d’Estellés és especialment apropiada per als més menuts i, també, per als qui encara gaudeixen de la il·lusió de la infantesa.
dijous, 13 de juny del 2013
Alexandre Navarro a València
Alexandre Navarro trau, després de molt de temps, nou llibre. Ell, que tant em recorda l'Estellés magne, torna a la càrrega. I jo me n'alegre.
Aquest divendres presenta el nou llibre a València, a Ca Revolta (C/ Santa Teresa, 10) a les 20h.
XXXIII
Benignament podria recomptar
els anys de la vida pròpia.
No obstant, conec l'engany.
Per a ser justos i honrats
amb el calendari, ja no dels dies
sinó del propi cor, del pobre cor,
sols podria comptar i declarar
temps viscut, aquell temps
que he descobert amb tu.
Pobre saldo vital, sempre,
ai sempre, en descobert.
"Encesa fotografia" Ed. Germania, 2013.
Alexandre Navarro
XLIV
Saber-te fóra
resseguir amb la mà
el dibuix d’una sanefa
en espiral, infinita.
Alexandre Navarro, "Encesa fotografia". Ed. Germania, 2013.
Aquest divendres presenta el nou llibre a València, a Ca Revolta (C/ Santa Teresa, 10) a les 20h.
XXXIII
Benignament podria recomptar
els anys de la vida pròpia.
No obstant, conec l'engany.
Per a ser justos i honrats
amb el calendari, ja no dels dies
sinó del propi cor, del pobre cor,
sols podria comptar i declarar
temps viscut, aquell temps
que he descobert amb tu.
Pobre saldo vital, sempre,
ai sempre, en descobert.
"Encesa fotografia" Ed. Germania, 2013.
Alexandre Navarro
XLIV
Saber-te fóra
resseguir amb la mà
el dibuix d’una sanefa
en espiral, infinita.
Alexandre Navarro, "Encesa fotografia". Ed. Germania, 2013.
dimecres, 12 de juny del 2013
V PREMI MANEL GARCIA GRAU
Ahir per la vesprada em van telefonar per comunicar-me que m'han donat el premi Manel Garcia Grau. La veritat és que, emocionalment, és un premi molt especial. A banda del tracte personal que vam tenir, també tenia un nexe d'unió amb ell que era Joan Baptista Campos.
Quan em vaig assabentar de la mort de Joan Baptista, vaig recordar moltes vegades una llarga conversa que vam tenir al jardí botànic, on vam comentar l'evolució de la malaltia de Manel, que després seria seua.
Jo, llavors, tenia pràcticament enllestit un llibre de poemes molt reivindicatiu (del qual n'estic molt orgullós, la veritat) i vaig pensar que el millor homenatge que podia fer a tots dos era presentar-m'hi. I que me'l donen ara és tot un honor.
En aquest llibre, bàsicament de crit i de protesta, hi ha un únic poema necessari sobre la mort:
Olor a desinfectant tebi, a son,
café gelat, a pena freda,
Olor tèbia a gola seca, a flors d’hivernacle,
els caramels de colorets que no ensucren el dolor,
Olor a tanatori, a la prioritat de la cendra
on encabir-te.
Però no pots haver mort perquè la mort,
aquesta mort,
no guarda Olor a tu.
- "Els dubtes i els glaçons", V Premi Manel Garcia Grau.
(Estic content i, tanmateix, en escriure aquestes ratlles em torna la pena inevitable.)
Quan em vaig assabentar de la mort de Joan Baptista, vaig recordar moltes vegades una llarga conversa que vam tenir al jardí botànic, on vam comentar l'evolució de la malaltia de Manel, que després seria seua.
Jo, llavors, tenia pràcticament enllestit un llibre de poemes molt reivindicatiu (del qual n'estic molt orgullós, la veritat) i vaig pensar que el millor homenatge que podia fer a tots dos era presentar-m'hi. I que me'l donen ara és tot un honor.
En aquest llibre, bàsicament de crit i de protesta, hi ha un únic poema necessari sobre la mort:
Olor a desinfectant tebi, a son,
café gelat, a pena freda,
Olor tèbia a gola seca, a flors d’hivernacle,
els caramels de colorets que no ensucren el dolor,
Olor a tanatori, a la prioritat de la cendra
on encabir-te.
Però no pots haver mort perquè la mort,
aquesta mort,
no guarda Olor a tu.
- "Els dubtes i els glaçons", V Premi Manel Garcia Grau.
(Estic content i, tanmateix, en escriure aquestes ratlles em torna la pena inevitable.)
dilluns, 10 de juny del 2013
ESTELLÉS A LA GANDIA DELS CLÀSSICS
DIMARTS 11
LA GANDIA QUE VA INSPIRAR ESTELLÉS
VISITA GUIADA 19.00 h
Itinerari pels indrets emblemàtics de la ciutat que van enamorar el
poeta. Inscripció gratuïta en Iniciatives Culturals: 96 295 03 75 | 619 182 919 |
info@iniciativesculturals.net
20:00 A L’AIRE DE GANDIA I DE TIRANT LO BLANC
INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ, SALA MUNICIPAL COLL ALAS
Un recorregut que comença amb els nostres clàssics, continua per
la història del Premis Literaris i les iniciatives com a Ciutat Literària, i
fi nalitza amb la biografi a del poeta i la seua connexió amb Gandia i
la comarca de la Safor.
ACTUACIÓ DE LA BICICLETA TEATRE,que recitarà diversos sonets d’Estellés
DIJOUS 13
CIUTAT LITERÀRIA: DELS CLÀSSICS A ESTELLÉS
CONFERÈNCIA. BIBLIOTECA CENTRAL, SALA D’ACTES 19.30 h
A càrrec de Vicent Salvador Liern, professor de la Universitat Jaume I.
Aquest dijous al Centre Històric-Raval i Prado, la ruta del Destapa’t és,
també, literària. Podrem degustarla tapa d’Estellés, inspirada en el seu
poema al pimentó torrat.
Divendres 14
LA GANDIA QUE VA INSPIRAR ESTELLÉS
VISITA GUIADA
19.00 h Dissabte 15 12.00 h
Itinerari pels indrets emblemàtics de la ciutat que van enamorar el
poeta. Inscripció gratuïta en Iniciatives Culturals: 96 295 03 75 | 619 182 919 |
info@iniciativesculturals.net
LA GANDIA QUE VA INSPIRAR ESTELLÉS
VISITA GUIADA 19.00 h
Itinerari pels indrets emblemàtics de la ciutat que van enamorar el
poeta. Inscripció gratuïta en Iniciatives Culturals: 96 295 03 75 | 619 182 919 |
info@iniciativesculturals.net
20:00 A L’AIRE DE GANDIA I DE TIRANT LO BLANC
INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ, SALA MUNICIPAL COLL ALAS
Un recorregut que comença amb els nostres clàssics, continua per
la història del Premis Literaris i les iniciatives com a Ciutat Literària, i
fi nalitza amb la biografi a del poeta i la seua connexió amb Gandia i
la comarca de la Safor.
ACTUACIÓ DE LA BICICLETA TEATRE,que recitarà diversos sonets d’Estellés
DIJOUS 13
CIUTAT LITERÀRIA: DELS CLÀSSICS A ESTELLÉS
CONFERÈNCIA. BIBLIOTECA CENTRAL, SALA D’ACTES 19.30 h
A càrrec de Vicent Salvador Liern, professor de la Universitat Jaume I.
Aquest dijous al Centre Històric-Raval i Prado, la ruta del Destapa’t és,
també, literària. Podrem degustarla tapa d’Estellés, inspirada en el seu
poema al pimentó torrat.
Divendres 14
LA GANDIA QUE VA INSPIRAR ESTELLÉS
VISITA GUIADA
19.00 h Dissabte 15 12.00 h
Itinerari pels indrets emblemàtics de la ciutat que van enamorar el
poeta. Inscripció gratuïta en Iniciatives Culturals: 96 295 03 75 | 619 182 919 |
info@iniciativesculturals.net
dijous, 6 de juny del 2013
aquest divendres, Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians a València
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) organitza el divendres 7 de juny, a l’Hotel Beatriz Rey Don Jaime de València, el sopar de lliurament dels XXII Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. Els àmbits temàtics dels premis són narrativa, poesia, assaig, teatre i difusió.
L’AELC i Acció Cultural del País Valencià (ACPV) mantenen una llarga relació de treball conjunt per la llengua i la cultura de fa molts anys, amb iniciatives com l’actual cicle “Escriptors al terrat”, organitzat periòdicament a la seu central de la nostra entitat, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.
El sopar serà també el comiat de Ramon Guillem, Isabel Robles i Salvador Company com a membres valencians de la Junta de l’AELC, i la benvinguda als recentment elegits nous membres Gemma Pasqual, Carles Cortés, Francesc Mompó i Núria Cadenes. ACPV vol felicitar tant els uns com els altres pel seu treball.
Però el programa d’aquesta edició del sopar contempla també un acte molt especial: l’homenatge a Manuel Molins, autor teatral de reconegut prestigi i sòlida trajectòria, persona coneguda pel seu compromís cívic amb el país i la llengua, i soci d’Acció Cultural del País Valencià. Un homenatge sobradament merescut a un dels millors dramaturgs de la nostra literatura, al qual la nostra entitat se suma públicament.
L’AELC i Acció Cultural del País Valencià (ACPV) mantenen una llarga relació de treball conjunt per la llengua i la cultura de fa molts anys, amb iniciatives com l’actual cicle “Escriptors al terrat”, organitzat periòdicament a la seu central de la nostra entitat, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.
El sopar serà també el comiat de Ramon Guillem, Isabel Robles i Salvador Company com a membres valencians de la Junta de l’AELC, i la benvinguda als recentment elegits nous membres Gemma Pasqual, Carles Cortés, Francesc Mompó i Núria Cadenes. ACPV vol felicitar tant els uns com els altres pel seu treball.
Però el programa d’aquesta edició del sopar contempla també un acte molt especial: l’homenatge a Manuel Molins, autor teatral de reconegut prestigi i sòlida trajectòria, persona coneguda pel seu compromís cívic amb el país i la llengua, i soci d’Acció Cultural del País Valencià. Un homenatge sobradament merescut a un dels millors dramaturgs de la nostra literatura, al qual la nostra entitat se suma públicament.
diumenge, 2 de juny del 2013
"Un boxejador entre la boira" passeja per València aquest dimecres
La publicitat oficial diu:
Dimecres 5, a les 20 h, amb la presentació del poemari ‘Un boxejador entre la boira’, de Josep Lluís Roig (Pagès Editors), X Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra 2012.
Ca Revolta
Carrer Santa Teresa núm. 10
46001 València
Pau Sif farà d'amable amfitrió i presentador, i l'autor procurarà que siga més una lectura amb diàleg que no una presentació-anàlisi. Perquè l'autor ha de reconèixer que no és un llibre a l'ús, sinó que li ha eixit una cosa més complexa, amb una lectura directa que és despistada per tot de poemes-nota a peu de pàgina, com el que fa:
Juguem a viure vius, a besar, amb les mans,
la vida que sols passa*, les bicicletes àcides
contra el vent dels diumenges, el cansament, la son,
els sofàs amb llurs dies, l’excés de les escales
sense alè, salvatges, aquells amors possibles,
àvids, els impossibles, les teles, l’antic cos,
el desglaç dels teus pits dintre la boca roja.
--------
*També els mots sense els actes, manifestacions
que no ixen als diaris, somnis perduts, guanyats,
somnis només, tan sols, somnis per a la vida,
el dret al sí o al no, a existir ja, perquè
el dret és a enganyar-nos: l’amor, una certesa.
Qüestions pràctiques:
Mapa
blog de Ca Revolta
Dimecres 5, a les 20 h, amb la presentació del poemari ‘Un boxejador entre la boira’, de Josep Lluís Roig (Pagès Editors), X Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra 2012.
Ca Revolta
Carrer Santa Teresa núm. 10
46001 València
Pau Sif farà d'amable amfitrió i presentador, i l'autor procurarà que siga més una lectura amb diàleg que no una presentació-anàlisi. Perquè l'autor ha de reconèixer que no és un llibre a l'ús, sinó que li ha eixit una cosa més complexa, amb una lectura directa que és despistada per tot de poemes-nota a peu de pàgina, com el que fa:
Juguem a viure vius, a besar, amb les mans,
la vida que sols passa*, les bicicletes àcides
contra el vent dels diumenges, el cansament, la son,
els sofàs amb llurs dies, l’excés de les escales
sense alè, salvatges, aquells amors possibles,
àvids, els impossibles, les teles, l’antic cos,
el desglaç dels teus pits dintre la boca roja.
--------
*També els mots sense els actes, manifestacions
que no ixen als diaris, somnis perduts, guanyats,
somnis només, tan sols, somnis per a la vida,
el dret al sí o al no, a existir ja, perquè
el dret és a enganyar-nos: l’amor, una certesa.
Qüestions pràctiques:
Mapa
blog de Ca Revolta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)