dimecres, 29 de febrer del 2012

Vides desafinades a Gandia, aquest dijous

La invitació diu, al peu de la lletra:
Amics, amigues

Tenim el plaer de fer-vos partícips de la propera presentació de la novel·la Vides desafinades, de XAVIER ALIAGA que, com sabeu, ha guanyat la darrera edició del Premi Joanot Martorell de Narrativa.

L'acte, presentat per l'escriptor membre de Saforíssims Societat Literària, Vicent Olaso, s'emmarca dins del cicle 'De tu a tu' i es planteja com un diàleg literari entre l'escriptor Xavier Aliaga i la cantautora CLARA ANDRÉS, qui interpretarà algunes cançons.


Si ens voleu acompanyar, ens trobareu el proper DIJOUS 1 DE MARÇ, a les 20 hores, a la Biblioteca Central Convent de sant Roc de Gandia (sala d'actes).

"Vides desafinades" (això no ho diu la invitació) és una novel·la ambiciosa, que li costa arrencar però que després aconsegueix una velocitat de creuer més que respectable. Presenta el món de la música independent i es nota que és un món que, a l'autor, li agrada. Val a dir que la majoria de males persones que hi apareixen són professors/es (universitaris, d'institut,...) i els poetes apareixen com a éssers immadurs (no sé de què em queixe), però com més avança l'acció i com més s'endinsa en els personatges, més volada pren. De manera que, en el cas que no pugueu assistir a la presentació, sempre podeu fer una cosa molt més agraïda: llegir-la. Després d'unes primeres pàgines dubtoses, vos esperen plaers -més o menys- ocults.


Per altra banda, si esteu a València, fan la presentació de dos llibres, el proper dijous 1 de març, a les 20.00, a la llibreria Railowsky (Gravador Esteve, 34 baix) de València.
Hi participaran Carles Mulet (autor de Quadern de sal), Pau Sif (traductor de Blasfèmia, del poeta croat Janko Polić Kamov) i M. Josep Escrivà (poeta i directora de la col·lecció Razef de poesia). Jo vaig anar a la que van fer a Dénia i em va agradar molt.

UN NOU BESTIARI IL·LUSTRAT

Tot seguint amb una llarga tradició de bestiaris que imiten els llibres dels naturalistes del segle XIX, Joan Rubio -pintor que arriba a la literatura des de la reflexió- posa una pedra més en aquesta tradició de falsaris i literats que inventen animals per a reflexionar sobre el món, que citen autors inexistents per explicar coses pertinents.
És aquest un llibre a contramoda, d'aquells que produeixen plaer en la lectura i han estat cuinats a foc lent, amb uns dibuixos molt ben treballats, que provoquen que les paraules giren al seu voltant.
Un llibre per a tenir i guardar.
Per cert, avui dimecres 29 de febrer -la data no és gens casual, supose-, a les 20 hores en el Saló Noble de la Casa de Cultura de Xàtiva, es fa la presentació oficial.
- "Imatges del natural", Joan Rubio, Asociación Cultural Babilonia, 2012.
Si algú el vol aconseguir trobe que l'ha de demanar a la seua pàgina web, supose que mitjançant el contacte (no hi han afegit encara la publicació al seu catàleg).
Per obrir boca, vos deixe amb dues il·lustracions d'un llibre anterior del mateix autor, que funciona una mica com la prehistòria d'aquest darrer, on tant imatges com text han arribat a un punt de maduració òptim.

dilluns, 27 de febrer del 2012

LA PARLA D'OLIVA

A tots els pobles hi ha una tradició lingüística pròpia que ens assenyala una línia, d'on venim, cap on podríem anar. I les particularitats ens són entranyables.
A Oliva n'hi ha uns quants particularismes, des de variacions del significat -"estibar" com a empényer, per exemple- a noms propis que ens perduren medievals -el camí del Catiu- i etc...
En el meu cas en particular, m'ha fet molta gràcia trobar un web que parla de les caracterítiques del parlar d'Oliva. No és sistemàtic, però l'estudi és molt seriós, lingüísticament. I entranyable.
Per cert, al meu poble, del "chapapote" en diem "pol".

divendres, 24 de febrer del 2012

UNA EVIDÈNCIA

"A un poble se li pot prendre la llengua, es pot suprimir i es pot obligar les escoles a ensenyar-ne una altra; però si no ensenyes aquell poble a sentir en una llengua nova, no has fet desaparèixer la vella. Reapareixerà en la poesia, que és el vehicle dels sentiments."

Sobre poetes i poesia, de TS Eliot

David Madueño, al seu blog, ha copiat algun fragment més d'Eliot, que no per conegut i clàssic deixa d'impactar. M'agradaria saber què pensaria, què trobaria, de la nostra situació actual. En tots els sentits.
La veritat és que el blog de David Madueño sol tenir reflexions i propostes incitants i recomanables. I respecte del fragment d'Eliot, què més cal afegir-hi? No res. En tot cas, que si ho haguera escrit un catalanoparlant, els espanyols ho hagueren menypreat. Però com no, s'han de conformar a actuar com si no ho hagueren llegit mai. I potser és així.

dijous, 23 de febrer del 2012

LITERATURA AVUI A PEDREGUER I VALÈNCIA

Dijous 23, a Pedreguer, recital de Christelle Enguix a la Casa Municipal de Cultura, a partir de les 20 hores.

COSMOS

De la taronja, me’n meravella l’anatomia. La pell
gruixuda i impermeable que la protegeix del sol
inclement del migdia, de les tristíssimes
nits d’hivern, a la intempèrie. Dintre seu,
tot un món en equilibri: cada galló arrenglerat,
ocupant el lloc que li pertoca. Tan delimitades,
les coses, allà dins, i malgrat tot
−o justament per això− no guanya la rutina terreny
a l’imprevisible. Ni suplanta l’orgasme
el calfred de la carícia.

[Del llibre El cor del minotaure, 3i4, València, 2009].

Per altra banda, dijous 23 de febrer a les 19:30 hores tindrà lloc una nova sessió del cicle ESCRIPTORS AL TERRAT amb Jordi Colonques i Mercè Climent. A l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. Edifici El Segle (Sant Ferran, 12 - València)
Pels seus blogs els coneixereu!

dimecres, 22 de febrer del 2012

EN EL MARC DE L'EXPOSICIÓ, MÚSICA EN RECORD DE L'HOSPITAL PER A XIQUETS QUE HI HAVIA A OLIVA DURANT LA GUERRA CIVIL

L’AUDICIÓ DE L’ALUMNAT DE MÚSICA DE CAMBRA
que, amb motiu de l’exposició “SOLIDARITAT A OLIVA. 1936- 1939” , tindrà lloc el proper dijous, 23 de febrer, a les 19,30 h., en el Museu Etnològic d’Oliva (C/ Tamarit, 2-4).


L'audició acompanya una excel·lent exposició que ja ha estat glossada diversament i que és molt i molt recomanable:
http://www.elperiodic.com/oliva/noticias/149993_exposicion-solidaritat-oliva-1936-1939.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/213781
http://www.alfonselvell.com/actes/acte79des11.html

De tota manera, si hom no hi pot acudir però hi té interés, se n'ha editat el catàleg que es pot comprar al CEIC Alfons el Vell (crec que s'ha de fer en versió tradicional: posar-s'hi en contacte i preguntar-los, encara que també distribueixen com a mínim dins de la comarca de La Safor)

dimarts, 21 de febrer del 2012

vergonya, cavallers, vergonya

No sé què podíem esperar d'un país i d'una policia que considera els estudiants com l'enemic. ("Enemics" és, desgraciadament, literal, en les manifestacions de la policia a la premsa). Pel que es veu, és perillós tenir gent que pense i que opine i la policia ha decidit posar-hi punt i final. Amb violència.
Es veu que la solució per evitar que els estudiants protesten i que -uns pocs- moguen els contenidors de lloc és que la policia pegue indiscriminadament i que la policia -si, sembla que va ser la policia- creme algun contenidor per deixar imatges més vistoses.
Doncs una de les coses que els professors tractem d'explicar als alumnes quan es barallen és que la violència SEMPRE genera més violència. Es veu que els policies no han estudiat o, si han estudiat, no escoltaven els professors.
Podeu vore fotos i notícies relacionades a:
http://comunidad.levante-emv.com/galeria-multimedia/Comunitat-Valenciana/Protesta-estudiantil-Lluis-Vives/38616/1.html
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/02/19/ninos-trataron-ratas/882674.html
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/02/21/miles-personas-paralizan-centro/883293.html

diumenge, 12 de febrer del 2012

María Eloy García (Poema de la caixera de supermercat)

estoy pensando en la cajera sedente
ella es lo verdadero de la sincronía del mundo
con su rayo láser ávido de códigos
me murmura complacida las ofertas
y cómo suma los dígitos arrastrando
entre lo dócil y el hastío
el tesoro precioso de mi dulce integral
a través de la máquina que le computa
el precio exacto de toda mi tarde
dice tres
y nunca nunca fue este número más mágico
la cajera extraordinaria teclea el sumatorio
de la monotonía y dice tres
y mira entonces justo antes de que se produzca
el cotidiano milagro de que mi dulce integral
sea mío para siempre
de repente ella mira otra tarde
sale de lo mío a lo del otro
le susurra las mismas ofertas
le marca el tetrabrik con el ojo de su láser
abriendo en fin el cajón místico del hiper
con un movimiento suyo de mercado
los billetes ordenados repiten la cara de ella sin gestos
y me voy por esas puertas
que se abren sólo con el aura
dejándola mientras su láser que suena
va marcando otra tarde.


María Eloy-García

dimarts, 7 de febrer del 2012

Wislawa Szymborska

Un encontre inesperat

Som molt amables l'un amb l'altre,
afirmem que és grat trobar-nos després de tants anys.

Els nostres tigres beuen llet.
Els nostres esparvers van a peu.
Els nostres taurons s'abismen en les pregoneses del mar.
Els nostres llops badallen a la porta de la gàbia.

Els nostres escurçons s'espanten d'una centella,
les mones d'una alenada, i els paons del seu plomatge.
Els ratpenats, si en fa de temps que ens han volat dels cabells.

Callem a mitja frase,
somrients sense remei.
La nostra gent no sap
parlar entre ells.


Traducció de Josep Maria de Sagarra

diumenge, 5 de febrer del 2012

ROMA NEVADA

El vídeo que hi ha a l'enllaç està posat per criticar la imprevisió davant la possible nevada (m'he rist molt per les crítiques que s'ha fet a Catalunya per l'excés de previsió: tots els que critiquen, que miren primer aquest vídeo!!!!!). Però a mi m'ha agradat per la diferència. Per molts d'aquells carrers he passat i no els reconeixeria.
http://lectoracorrent.blogspot.com/2012/02/lalcalde-de-roma-no-ho-va-estudiar.html

divendres, 3 de febrer del 2012

Un poema d'Iban Llop

CALA DI RENA 16
40º 56’ 36.34’’ N
8º 13’ 45.14’’ E

T'has quedat tota sola al menjador.
Ha estat avui un d'aquells dies tristos,
o millor, un desfici que ha anat creixent
i no saps com treure-te'l de damunt.
Hem parlat poc mentre paràvem taula,
la situació ha canviat
molt poc mentre sopàvem. Si haguera dit:
aquestes albergínies, bé que es mereixen 
una cançó, fins i tot un poema.
I de reüll haguera mirat l'obra
completa d'Estellés, la companyia.
Però no t'he dit res, he estat covard,
ben bé que ho sé, no calen més excuses.
T'he deixat tota sola al menjador,
t'he encomanat tot aquest meu desfici
i m'he amagat com un conill a l'estudi
perquè no sé com dir-te que t'estime
sense usar les paraules que ja han escrit
els altres, des de Dante fins Pavese.
Sense oblidar Ferrater, Carner, Riba,
Benedetti, Marzal, Gallego, Rivas.
Seria molt més fàcil que no estigueres
ací a la meua vora, tornar enrere,
quan els minuts no ens bastaven per dir-nos
tot el futur, que sí, que et truque jo,
abans que un clic ens tallarà la veu.
Odiar la cabina, i tot i això,
saber-la fust on poder aferrar-nos.
T'he deixat tota sola al menjador,
per intentar traçar mots en un full
que digueren amor, açò i allò,
sense semblar banal o exagerat.
He contestat abans a alguns missatges:
Ernest igual se'ns va a fer les Amèriques,
li publicaran la traducció
que un professor ha fet de l'Edward Hopper.
El bon amic Gaspar llegirà uns versos
a Burjassot, i Juli continua
lluitant amb la vida en els seus poemes.
Abans de poder escriure el que sent
per tu, vida meua, pegue una ullada
per si trobe un vol que ens porte a València
i poder retre homenatge a Piera.
Mire mil vegades el primer vers.
T'has quedat tota sola al menjador.
I no n'hi ha manera, d'ací no passe.
Sent tots els teus gestos quotidians
abans que no t'agredisquen el fred,
els llençols, el que hauràs de fer demà...
Prou! Podria enviar a fer la mà
tots aquests versos, anar també al llit
i donar-te calor i companyia.
Dorms quan arribe, cansat i frustrat.

Iban L. Llop

dijous, 2 de febrer del 2012

Avui, dijous, poesia i literatura i presentacions a Dénia i València

Aquest dijous presenten a Dénia les dues últimes plaquetes publicades a la col·lecció de poesia Razef d'Edicions 96. Es tracta de Quadern de sal, de Carles Mulet, i Blasfèmia, del poeta croat Janko Polić Kamov, traduït per Pau Sif (poeta que ha estat de lector a Croàcia).
 
L’acte, un col·loqui i recital poètic en què intervindran Carles Mulet, Pau Sif i M. Josep Escrivà (directora de la col·lecció), tindrà lloc a les 20.00 hores a l’Agència de Lectura “Baix la mar” de Dénia (Ronda de les Muralles, s/n).

I si algú està per València, també aquest dijous dia 2 de febrer, a les 19,30h, Francesc Mompó presentarà el llibre de relats “Fronteres de vidre” a la biblioteca de la Societat Coral El Micalet de València.




Així, només un deix prim de saliva,

miol que es cabdella al llençol de l’alba,

i refilet de l’au amagadissa

–un bri que refà el tast de la besada.
Deliri fosc, lluerna fugitiva!

L’avenç de la llum desfà l’escuma

del somni, l’estam dolç de la nuesa

–i cau l’oblit, el buit de la mar calma.

Només l’ombra callada de la fúria:

un llaüt que s’esmuny, enllà en l’obscur

–l’escorrim d’aquell cos lluent i esquiu–,

que fou vol entre mans, mormol de sènia.

[Carles Mulet: Quadern de sal, Edicions 96, 2011]