A tots els pobles hi ha una tradició lingüística pròpia que ens assenyala una línia, d'on venim, cap on podríem anar. I les particularitats ens són entranyables.
A Oliva n'hi ha uns quants particularismes, des de variacions del significat -"estibar" com a empényer, per exemple- a noms propis que ens perduren medievals -el camí del Catiu- i etc...
En el meu cas en particular, m'ha fet molta gràcia trobar un web que parla de les caracterítiques del parlar d'Oliva. No és sistemàtic, però l'estudi és molt seriós, lingüísticament. I entranyable.
Per cert, al meu poble, del "chapapote" en diem "pol".
2 comentaris:
És curiós. Al meu institut hi havia un company qui li diem 'l'Olivo' perquè parlava 'raro'. Trenta anys després m'adone de la raó...
Salutacions
Ei, que Oliva és un poble que presta molt de sí! Només amb la nòmina de poetes publicats (Francisco Brines, Joan Navarro, Enric Sòria, Josep Lluís Roig, José Vicente Sala, Irene Verdú, Àngels Gregori,...) ja es posen els pèls de punta!
Publica un comentari a l'entrada