Biblioteca Central Convent de sant Roc, sala d’actes. Plaça Rei Jaume I, 10 - 46701 Gandia
20h
Dimecres 30/11/11
Cicle “De tu a tu”, amb els novel•listes Isabel Canet, autora de La copa
dels orígens (ed. Bullent) i Josep Lluís Roig, autor de Insuficient s’escriu amb sang (ed. Cruïlla). (2 novel·les juvenils ben diferents entre elles)
Hi intervindran també l’escriptora Joaquina Barba i les professores Rosa Ribes i Carme Gosàlbez.
Organitza Saforíssims, Societat Literària.
dilluns, 28 de novembre del 2011
diumenge, 27 de novembre del 2011
els premis de Gandia
El i la guanyadora del premis de Gandia tenen blog/c. Serà cosa de l'edat o dels temps. I tots dos parlen, de maneres molt diferents, del premi:
http://sotalacreueta.blogspot.com/
http://laianogueraclofent.wordpress.com/
Jo destacaria, d'aquests premis, a banda de ser la consolidació de dues veus, la normalitat. Que les polítiques canvien però les paraules queden.
http://sotalacreueta.blogspot.com/
http://laianogueraclofent.wordpress.com/
Jo destacaria, d'aquests premis, a banda de ser la consolidació de dues veus, la normalitat. Que les polítiques canvien però les paraules queden.
divendres, 25 de novembre del 2011
Avui es lliures els premis de Gandia
Aquesta vesprada tindrà lloc el lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Gandia, que en aquesta edició comptarà amb el recital de poesia 'Guardons Ausiàs March: imatges i versos'. Josep Vicent Cabrera i Alexandra Pérez ens hi recitaran deu poemes d'alguns dels autors premiats més destacats des de l'any 1959. Els acompanyarà a la guitarra el compositor Miquel Pérez Perelló. Trobareu més informació a:
http://imabgandia.es/noticies/lliurament-premis-literaris-ciutat-de-gandia-2011-5256.html
L'acte començarà a les 20 hores al Palau Ducal dels Borja.
http://imabgandia.es/noticies/lliurament-premis-literaris-ciutat-de-gandia-2011-5256.html
L'acte començarà a les 20 hores al Palau Ducal dels Borja.
dijous, 24 de novembre del 2011
2 bloc/gs literaris
Ja he explicat alguna vegada que jo pretenia l’atzar per a aquest blog/c. Que no he fet res d’allò que se sol fer per promocionar-lo. De la mateixa manera que no me n’he fet seguidor de cap, més a la recerca de discreció que no per cap altre motiu. De manera que el blog/c s’ha estés per un atzar determinista, una teranyina d’interessos mutus que converteix la xarxa internàutica en un lloc habitable.
Així que, de la mateixa manera que hi ha blogs/cs que mire a la recerca d’informacions literàries, n’hi ha alguns que mire per simple i senzill plaer de llegir-los –perquè hi bateguen literatures i vides, també. La llista fóra llarga, però avui en destacaria dos que comparteixen una visió de la vida filtrada per una mirada que estima la vida i les paraules.
http://an-tavia-na.blogspot.com/
http://papallonesenlallum.blogspot.com/
Així que, de la mateixa manera que hi ha blogs/cs que mire a la recerca d’informacions literàries, n’hi ha alguns que mire per simple i senzill plaer de llegir-los –perquè hi bateguen literatures i vides, també. La llista fóra llarga, però avui en destacaria dos que comparteixen una visió de la vida filtrada per una mirada que estima la vida i les paraules.
http://an-tavia-na.blogspot.com/
http://papallonesenlallum.blogspot.com/
dilluns, 21 de novembre del 2011
Ernest Farrés
Un dels blo(g/c)s més interessants que conec sobre literatura és el d'Ernest Farrés. Ernest no és nou en això de la lectura de la poesia que es fa. No de bades va fer una antologia l'any 2000 sobre els auors relativament joves del moment que s'anomenava "21 poetes pel segle XXI" (i que l'any passat va tenir un eco a Mèxic amb la publicació d'una antologia de la seua antologia amb la publicació d'una tria de dos poemes de cada autor dels que ell va seleccionar l'any 2000).
Bé, el cas és que majoritàriament compartisc les entrades que fa i de vegades me n'he botat alguna que jo pensava escriure perquè ell ja ho havia "penjat" abans que jo i millor escrit.
A banda d'això, és també propietari d'una història ben peculiar: va publicar (a Viena, el 2006) un llibre de poemes sobre Edward Hopper (per títol duia el nom del pintor) que, com era previsible en aquest país sense crítics de veres, va passar desapercebut. Com la majoria de llibres que es publiquen: ni bons ni dolents: desapercebuts, inexistents. Però el llibre en qüestió va caure a les mans de Lawrence Venuti que el va traduir a l'anglés i publicar als Estats Units i a Gran Bretanya.
Posteriorment, el llibre ha estat traduït també a l'italià.
Les conclusions no deixen de ser llastimoses sobre l'estat de la dialèctica en la poesia (en la literatura) catalana.
Per altra banda, aquest 2011 ha tret un llibre de poemes (del qual tothom n'ha parlat o no). D'aquest darrer llibre, copie el poema que el mateix Erenest ha triat per al seu blog; un poema que, d'altra banda conté una piscina, una "Presó de l'aigua":
EL POEMA DELS AMORS IMPOSSIBLES
És tan trist,
un poema
dels amors
impossibles,
que em negava
a afrontar-lo.
Desentendre-me’n
era a tots
els nivells
una màxima
efectista,
però el dret
al silenci
no em servia
de consol.
El poema
al•ludit
meditava
sobre grosses
veritats
perquè en són,
en efecte,
d’impossibles,
milions
d’amors pròdigs
en paràlisis
o tan simples
com un bany
matutí.
No ens serà
mai permès
de comprendre-ho.
Amors trets
d’un mal pas
a la vora
de piscines
sense gota
d’aigua, amors
amb un nombre
variat
d’alegries
contingudes,
amors tàcits
entre amants
incapaços
de llegir-se
els contractes
que subscriuen.
Amb els anys
transformem
les històries
personals
que ens marcaren
en monyons
sense cotna.
Res no aviven
els amors
quan es frustren,
ni tan sols
el raïm
que s’escorre.
El poema
dels amors
impossibles
no portava
mala sort,
només feia
un camí
que emetia
tensions
sexuals
no resoltes.
Ernest Farrés, "Els efectes imprevisibles dels camps magnètics"
Labreu Edicions, 2011
Bé, el cas és que majoritàriament compartisc les entrades que fa i de vegades me n'he botat alguna que jo pensava escriure perquè ell ja ho havia "penjat" abans que jo i millor escrit.
A banda d'això, és també propietari d'una història ben peculiar: va publicar (a Viena, el 2006) un llibre de poemes sobre Edward Hopper (per títol duia el nom del pintor) que, com era previsible en aquest país sense crítics de veres, va passar desapercebut. Com la majoria de llibres que es publiquen: ni bons ni dolents: desapercebuts, inexistents. Però el llibre en qüestió va caure a les mans de Lawrence Venuti que el va traduir a l'anglés i publicar als Estats Units i a Gran Bretanya.
Posteriorment, el llibre ha estat traduït també a l'italià.
Les conclusions no deixen de ser llastimoses sobre l'estat de la dialèctica en la poesia (en la literatura) catalana.
Per altra banda, aquest 2011 ha tret un llibre de poemes (del qual tothom n'ha parlat o no). D'aquest darrer llibre, copie el poema que el mateix Erenest ha triat per al seu blog; un poema que, d'altra banda conté una piscina, una "Presó de l'aigua":
EL POEMA DELS AMORS IMPOSSIBLES
És tan trist,
un poema
dels amors
impossibles,
que em negava
a afrontar-lo.
Desentendre-me’n
era a tots
els nivells
una màxima
efectista,
però el dret
al silenci
no em servia
de consol.
El poema
al•ludit
meditava
sobre grosses
veritats
perquè en són,
en efecte,
d’impossibles,
milions
d’amors pròdigs
en paràlisis
o tan simples
com un bany
matutí.
No ens serà
mai permès
de comprendre-ho.
Amors trets
d’un mal pas
a la vora
de piscines
sense gota
d’aigua, amors
amb un nombre
variat
d’alegries
contingudes,
amors tàcits
entre amants
incapaços
de llegir-se
els contractes
que subscriuen.
Amb els anys
transformem
les històries
personals
que ens marcaren
en monyons
sense cotna.
Res no aviven
els amors
quan es frustren,
ni tan sols
el raïm
que s’escorre.
El poema
dels amors
impossibles
no portava
mala sort,
només feia
un camí
que emetia
tensions
sexuals
no resoltes.
Ernest Farrés, "Els efectes imprevisibles dels camps magnètics"
Labreu Edicions, 2011
diumenge, 20 de novembre del 2011
Bertold Brecht
"El pitjor analfabet és l’analfabet polític. No sent, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu dels fesols, del pa, de la farina, de la roba, de les sabates i de les medicines, depenen de decisions polítiques. L’analfabet polític és tan burro que s’enorgulleix i trau pit dient que odia la política. No sap que de la seua ignorància política naix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els bandits, que és el polític corrupte, mamarratxo i lacai de les empreses nacionals i multinacionals." (Bertold Brecht)
Extret de BUCOMSA.
Extret de BUCOMSA.
dijous, 17 de novembre del 2011
LA SETMANA LITERÀRIA DELS PREMIS DE GANDIA COMENÇA AQUEST DISSABTE!
Setmana Literària 2011 - 25/10/2011
Del 19 al 30 de novembre, nova cita amb els actes literaris que acompanyen cada any l'entrega dels guardons dels Premis Literaris Ciutat de Gandia
PROGRAMA:
Dissabte 19
“XV Homenatge a la Paraula”, dedicat a commemorar el centenari de la mort del poeta Teodor Llorente. a CÀRREC DE JOSEP PIERA. Organitza CEIC Alfons el Vell.
Lloc: Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, 20 h
Dimecres 23
Inauguració de l’exposició itinerant ‘Ausiàs March, cor salvatge’, dels professors Eduard Mira i Robert Archer, adaptada per Àlvar Garcia.
Lloc: Sala d’exposicions municipals Coll Alas, 19 h
Lectura col·lectiva del Tirant lo Blanc, a càrrec de la Federació de Falles-Junta Local Fallera de Gandia.
Lloc: Teatre Serrano, 20 h
Dijous 24
Presentació del llibre El Tirant Políglota. 500 anys de traduccions del Tirant 1511-2011 i conferència a càrrec de l’autor, Vicent Martines, catedràtic i director de l’Institut Virtual Internacional de Traducció de la Universitat d’Alacant.
Lloc: Biblioteca Central Convent de sant Roc, sala d’actes, 20 h
Divendres 25
LLIURAMENT DELS PREMIS LITERARIS CIUTAT DE GANDIA 2011.
Muntatge audiovisual i poètic "Premis Ausiàs March: imatges i versos". En acabar hi haurà un vi d’honor al Pati d’Armes del Palau.
Lloc: Palau Ducal, Saló de Corones, 20 h
Dilluns 28
Presentació del projecte de traducció “El Tirant multilingüe”, a càrrec del director d’IVITRA Vicent Martines i lectura del Tirant en diverses llengües: alemany, anglés, àrab, castellà, finés, francés, grec, italià, japonés, neerlandés, polonés, rus, xinés, i en llenguatge Braille.
Participen: Junta Multicultural de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Gandia i ONCE.
Lloc: Biblioteca Central Convent de sant Roc, sala d’actes, 20 h
Dimarts 29
Tast de Clàssics. Presentació del llibre Ausiàs March. Una tria en versió de Josep Piera, a càrrec de Jordi Quer, de l’editorial Barcino.
Lloc: Biblioteca Central Convent de sant Roc, sala d’actes, 20 h
Dimecres 30
Cicle “De tu a tu”, amb els novel·listes Isabel Canet, autora de La copa dels orígens i Josep Lluís Roig, autor de Insuficient s’escriu amb sang. Hi intervindran també l'escriptora Joaquina Barba i les professores Rosa Ribes i Carme Gosàlbez.
Organitza Saforíssims, Societat Literària.
Lloc: Biblioteca Central Convent de sant Roc, sala d’actes,20 h
Del 19 al 30 de novembre, nova cita amb els actes literaris que acompanyen cada any l'entrega dels guardons dels Premis Literaris Ciutat de Gandia
PROGRAMA:
Dissabte 19
“XV Homenatge a la Paraula”, dedicat a commemorar el centenari de la mort del poeta Teodor Llorente. a CÀRREC DE JOSEP PIERA. Organitza CEIC Alfons el Vell.
Lloc: Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, 20 h
Dimecres 23
Inauguració de l’exposició itinerant ‘Ausiàs March, cor salvatge’, dels professors Eduard Mira i Robert Archer, adaptada per Àlvar Garcia.
Lloc: Sala d’exposicions municipals Coll Alas, 19 h
Lectura col·lectiva del Tirant lo Blanc, a càrrec de la Federació de Falles-Junta Local Fallera de Gandia.
Lloc: Teatre Serrano, 20 h
Dijous 24
Presentació del llibre El Tirant Políglota. 500 anys de traduccions del Tirant 1511-2011 i conferència a càrrec de l’autor, Vicent Martines, catedràtic i director de l’Institut Virtual Internacional de Traducció de la Universitat d’Alacant.
Lloc: Biblioteca Central Convent de sant Roc, sala d’actes, 20 h
Divendres 25
LLIURAMENT DELS PREMIS LITERARIS CIUTAT DE GANDIA 2011.
Muntatge audiovisual i poètic "Premis Ausiàs March: imatges i versos". En acabar hi haurà un vi d’honor al Pati d’Armes del Palau.
Lloc: Palau Ducal, Saló de Corones, 20 h
Dilluns 28
Presentació del projecte de traducció “El Tirant multilingüe”, a càrrec del director d’IVITRA Vicent Martines i lectura del Tirant en diverses llengües: alemany, anglés, àrab, castellà, finés, francés, grec, italià, japonés, neerlandés, polonés, rus, xinés, i en llenguatge Braille.
Participen: Junta Multicultural de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Gandia i ONCE.
Lloc: Biblioteca Central Convent de sant Roc, sala d’actes, 20 h
Dimarts 29
Tast de Clàssics. Presentació del llibre Ausiàs March. Una tria en versió de Josep Piera, a càrrec de Jordi Quer, de l’editorial Barcino.
Lloc: Biblioteca Central Convent de sant Roc, sala d’actes, 20 h
Dimecres 30
Cicle “De tu a tu”, amb els novel·listes Isabel Canet, autora de La copa dels orígens i Josep Lluís Roig, autor de Insuficient s’escriu amb sang. Hi intervindran també l'escriptora Joaquina Barba i les professores Rosa Ribes i Carme Gosàlbez.
Organitza Saforíssims, Societat Literària.
Lloc: Biblioteca Central Convent de sant Roc, sala d’actes,20 h
Finale
L'any 1990 Igansi Mora va publicar una història apocalíptico-rural-capitalino-valenciana que -a mi em va semblar- retratava la fi d'allò que havia significat ser valencià. Una novel·la, val a dir, escrita molt a la valenciana -com "Maig", com "Ulisses 2" i en la línia que algun altre autor ha usat en llibres memorables com "Si no ho dic rebente"- amb aquell humor sardònic i políticament incorrecte amb què sobreviuen els valencians a la realitat que ells mateixos han ajudat a fabricar.
Bé, el cas és que Bartomeu Fiol, un dels referents vius de la poesia catalana, ha usat la mateixa paraula (que era el nom d'un herbicida que empraven els llauradors per aquells norantes, val a dir)per a titular un poema que, d'alguna manera, versa sobre el mateix tema: Què pintem nosaltres, els ex de la Corona d'Aragó en aquest món?
Malgrat que això també comporta una segona pregunta més interessant, encara que implícita: quina quantitat de mèrits amagats cal que tinguem per a haver gosat sobreviure als intents d'aniquilació si ni tan sols tenim Déu -i no com el(s) poble(s) elegit(s)- de la nostra part?
FINALE
Bàsicament, el poble escollit
ha necessitat de tres llenguatges:
primer, el més adequat per a relacionar-se
amb Adonai, amb Elohim;
després, l'utilitari
per a mercadejar o comerciar amb els goyim;
i, finalment, la lingua franca i a la vegada privada
–tal com el jiddisch–
per a no esser entesos per aquells
i sí pels germans d'indrets llunyans.
Tu que no en domines cap,
ne anche nessun gergo judeo-italiano,
què pintes en aquesta història?
Bartomeu Fiol
Carants. Obra poètica 4
Proa
464 pàgines
18 euros
Bé, el cas és que Bartomeu Fiol, un dels referents vius de la poesia catalana, ha usat la mateixa paraula (que era el nom d'un herbicida que empraven els llauradors per aquells norantes, val a dir)per a titular un poema que, d'alguna manera, versa sobre el mateix tema: Què pintem nosaltres, els ex de la Corona d'Aragó en aquest món?
Malgrat que això també comporta una segona pregunta més interessant, encara que implícita: quina quantitat de mèrits amagats cal que tinguem per a haver gosat sobreviure als intents d'aniquilació si ni tan sols tenim Déu -i no com el(s) poble(s) elegit(s)- de la nostra part?
FINALE
Bàsicament, el poble escollit
ha necessitat de tres llenguatges:
primer, el més adequat per a relacionar-se
amb Adonai, amb Elohim;
després, l'utilitari
per a mercadejar o comerciar amb els goyim;
i, finalment, la lingua franca i a la vegada privada
–tal com el jiddisch–
per a no esser entesos per aquells
i sí pels germans d'indrets llunyans.
Tu que no en domines cap,
ne anche nessun gergo judeo-italiano,
què pintes en aquesta història?
Bartomeu Fiol
Carants. Obra poètica 4
Proa
464 pàgines
18 euros
dimarts, 15 de novembre del 2011
Pau Sif / Juan Vico
Mai no he estat un bon cràpula.
Alguna nit, però, he vist el ventre obert de la ciutat.
L’espera inútil.
Pau Sif, “Breakfast at Saint Anthony’s Market (novel•la)”
Cortinas flotando
en la habitación
sin la habitación.
Juan Vico, “Densidad de abandono”
No em fan gràcia els llibres aquests que recullen diversos premis en un sol volum. És difícil que les diferents propostes t’engresquen de la mateixa manera. I més quan, com és aquest el cas, hi ha els premiats en dues llengües diferents. Perquè un dels miracles de la nostra poesia és que manté una línia, una tradició força independent de la línia de la poesia castellana. O, dit d’una altra manera, que no té més interacció que amb altres literatures occidentals, com la francesa o l’anglesa.
Però bé, em van passar el recull per fer-ne una ressenya i, la veritat, totes dues propostes em van interessar força. Em van agradar.
Títol: Breakfast at Saint Anthony’s Market (novel•la) / Densidad de abandono
Autor/autora: Pau Sif / Juan Vico
Premi: Premis de Poesia Marc Granell – Vila d’Almussafes
Col•lecció: Razef - Premis de Poesia Marc Granell – Vila d’Almussafes
Pàgines / ISBN / Preu: 64 pàgines / 978-84-92763-51-1 / 6 €
Editorial / Ciutat / Any: Edicions 96 / La Pobla Llarga / 2011
Alguna nit, però, he vist el ventre obert de la ciutat.
L’espera inútil.
Pau Sif, “Breakfast at Saint Anthony’s Market (novel•la)”
Cortinas flotando
en la habitación
sin la habitación.
Juan Vico, “Densidad de abandono”
No em fan gràcia els llibres aquests que recullen diversos premis en un sol volum. És difícil que les diferents propostes t’engresquen de la mateixa manera. I més quan, com és aquest el cas, hi ha els premiats en dues llengües diferents. Perquè un dels miracles de la nostra poesia és que manté una línia, una tradició força independent de la línia de la poesia castellana. O, dit d’una altra manera, que no té més interacció que amb altres literatures occidentals, com la francesa o l’anglesa.
Però bé, em van passar el recull per fer-ne una ressenya i, la veritat, totes dues propostes em van interessar força. Em van agradar.
Títol: Breakfast at Saint Anthony’s Market (novel•la) / Densidad de abandono
Autor/autora: Pau Sif / Juan Vico
Premi: Premis de Poesia Marc Granell – Vila d’Almussafes
Col•lecció: Razef - Premis de Poesia Marc Granell – Vila d’Almussafes
Pàgines / ISBN / Preu: 64 pàgines / 978-84-92763-51-1 / 6 €
Editorial / Ciutat / Any: Edicions 96 / La Pobla Llarga / 2011
diumenge, 13 de novembre del 2011
Salvador Iborra
Afirmació possible
Encara escoltes música quan l’amor es mor,
és ja molt tard, i van arreplegant les cadires,
voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu
com aquella lluna entrant-nos per la finestra.
Les llums s’apaguen i van tancant les portes,
també els ponts, les cases i les autopistes,
la memòria gravitant abocant entranyes
esperant el vespre en una ciutat lentíssima
on la vida fuig on no podem arribar nosaltres.
Aquesta nit és enorme, sembla mentida,
i crec que he d’escriure, quedar-me despert,
deixar sobre el paper alguna cosa inamovible
que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb,
mentre trobe les claus de casa a la butxaca,
mentre prove de respirar i la solitud m’ofega,
i ansiosament mire el cel sense esperar respostes.
Salvador Iborra
Gràcies a Ramon Torné Teixidó ( http://daidalea.blogspot.com/2011/11/salvador-iborra.html)
m'he assabentat que Salvador Iborra, poeta nostre assassinat jove, mantenia un blog i, el que és millor, que la gent s'hi ha volcat, que ens ha dolgut a tots,aquesta mort absurda, que encara som persones.
No vaig a dir que érem amics. Vam coincidir un parell de vegades i sé que corre per casa (no l'he trobat encara) aquell llibre dels llençols. Però el fet és que ha mort ell i aquesta mort ens correspon a tots una mica: podríem haver estat cadascun de nosaltres els morts, fruits de l'absurditat humana, del món on vivim i que potser tolerem excessivament.
Una abraçada per a ell i la consciència que en els seus versos queda una part d'allò que va ser i que no van deixar que s'esdevinguera completament.
Encara escoltes música quan l’amor es mor,
és ja molt tard, i van arreplegant les cadires,
voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu
com aquella lluna entrant-nos per la finestra.
Les llums s’apaguen i van tancant les portes,
també els ponts, les cases i les autopistes,
la memòria gravitant abocant entranyes
esperant el vespre en una ciutat lentíssima
on la vida fuig on no podem arribar nosaltres.
Aquesta nit és enorme, sembla mentida,
i crec que he d’escriure, quedar-me despert,
deixar sobre el paper alguna cosa inamovible
que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb,
mentre trobe les claus de casa a la butxaca,
mentre prove de respirar i la solitud m’ofega,
i ansiosament mire el cel sense esperar respostes.
Salvador Iborra
Gràcies a Ramon Torné Teixidó ( http://daidalea.blogspot.com/2011/11/salvador-iborra.html)
m'he assabentat que Salvador Iborra, poeta nostre assassinat jove, mantenia un blog i, el que és millor, que la gent s'hi ha volcat, que ens ha dolgut a tots,aquesta mort absurda, que encara som persones.
No vaig a dir que érem amics. Vam coincidir un parell de vegades i sé que corre per casa (no l'he trobat encara) aquell llibre dels llençols. Però el fet és que ha mort ell i aquesta mort ens correspon a tots una mica: podríem haver estat cadascun de nosaltres els morts, fruits de l'absurditat humana, del món on vivim i que potser tolerem excessivament.
Una abraçada per a ell i la consciència que en els seus versos queda una part d'allò que va ser i que no van deixar que s'esdevinguera completament.
dimecres, 9 de novembre del 2011
Antología de la nueva poesía catalana
Autors antologats:
Antonia Arbona
David Escamilla
Hèctor Bofill
Amadeu Vidal i Bonafont
Joan-Elies Adell
Sebastià Alzamora
Josep Manuel Esteve
Manuel Forcano
Maria Joseph Escrivà
Miquel Bezares
Pere Joan Martorell
Txema Martínez Inglés
Alexandre Navarro
Jordi Valls
Josep Lluís Roig
Josep Porcar
Ramon Ramon
Vicent Nàcher
Iban L. Llop
Antoni Xumet
Júlia Zabala
PRÒLEG DE L'ANTOLOGIA
Leer poesía en otras lenguas es un placer refinado; reconocer en otros poetas los temas y los modos de los nuestros es una práctica que siempre nos ayuda a comprender mejor la situación de nuestra propia poesía. En estos tiempos se han publicado por lo menos tres antologías de la nueva poesía mexicana: El manatial latente (Fondo editorial Tierra Adentro), Árbol de variada luz (Universidad de Colima) y Eco de voces (Ediciones Arlequín/FONCA). En ellas se reunió a los poetas mexicanos nacidos en las décadas de los sesenta y setenta, con ausencias notables en todos los casos, pero especialmente con una sobre-exposición de poesía desconocida y desconocible. Más ajustada y precisa en el universo por estudiar ha resultado la recién publicada La luz que va dando nombre (Secretaría de Cultura, Puebla, 2007), bajo la coordinación de Alí Calderón y con la colaboración de Jorge Mendoza, Álvaro Solís y Antonio Escobar, pues esta última acude a la observación de los distintos lenguajes literarios que afloran en la expresión y también porque son los poemas y no los poetas los objetos de crítica. En Cataluña han aparecido algunas antologías similares: Sense contemplacio, que reúne poetas nacidos desde 1940 hasta 1960; Ser del segle, de 1959 a 1967; y 21 poetes del XXI, preparada por Ernest Farrès para la editorial Proa. Es de esta última de la cual hemos preparado la selección que ahora presentamos, la cual incluye a jóvenes poetas catalanes nacidos entre 1967 y 1975. Aparecen aquí seis poetas de Cataluña, diez de la región de Valencia y cinco de las Islas Baleares; de estos, diecinueve son hombres y dos mujeres, todoscon publicaciones de libros desde la década de los noventas; agregamos como complemento una ficha biobibliográfica de cada uno ellos. Se completa aquí, pues, la publicación que de los poetas catalanes de setentas y sesentas iniciamos en diversas publicaciones, la buena acogida de los lectores nos invita a ordenar estas versiones. Después de meses de revisión atenta y diligente corrección, sentimos que aquí se muestra lo mejor que de las nuevas voces ha decantado esa lengua peninsular pero tan cercana de nosotros; recordemos que en nuestro país se mantuvo durante décadas el espíritu y la creación de la patria catalana; aquí en México se estableció el parlamento de la Generalitat en el exilio después de haber sido ejecutado su presidente Lluís Companys a manos del gobierno franquista, en nuestro país Josep Irla mantuvo la presidencia del parlamento catalán de 1938 a1954, cuando Joseph Tarradellas asumió el cargo hasta 1977, año en que el parlamento regresó a la península ibérica; aquí también publicaron sus libros más importantes incontables escritores que son ya clásicos de esa literatura: Agustí Bartra, Pere Calders, Josep Carner o Ramón Xirau; de importancia superior para la cultura de esa nación fue la publicación en México de la Biblioteca Catalana a manos de Bartomeu Costa-Amic, como respuesta a la quema de 18,000 libros clásicos catalanes que el gobierno franquista había perpetrado y la publicación de revistas de invaluable recordación como Pont Blau bajo la dirección de Vicenç Riera Llorca y su equipo, entre los que se contaban Joan Boldó i Climent, Josep Maria Giménez Botey, Ramón Fabregat y Marc Hurtado, y su continuación ahora ya bajo la dirección de Ramón Fabregat i Arrufat con el nombre de Xaloc hasta 1981; otra revista importante fue la publicada por Avel- li Artís i Balaguer, La nostra revista y que continuó su hijo Avel-li Artís-Gener con el nombre de La nova revista, en un periodo que comprende de 1946 hasta 1858; por último Quaderns de l’Exili, dirigida por Joan Sales y Lluís Ferran de Pol, que incluía una valoración combativa del problema catalán en su dispersión, estos últimos publicaron la poesía completa de Màrius Torres, notabilísimo poeta, inédito hasta entonces, quién muere en su juventud de tuberculosis durante la guerra civil (Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val que vinguis ara.) Este es, a grandes rasgos, el legado en el cual México contribuyó a la formación de la cultura catalana; en los años posteriores al franquismo, la obra bastante conocida de Pere Gimferrer nos ha acercado a la producción poética en esa lengua y aquí sería bueno mencionar la no tan conocida pero fundamental y breve de Antoni Marí, que recientemente fue reunida con el título general de Triptic des Jondal. Es en este marco histórico y en este espíritu de amistad entre los dos pueblos es que damos a conocer a los lectores mexicanos lo más nuevo de la poesía catalana, esperamos que las ediciones se multipliquen y que los nombres de estos 21 poetas pasen al catálogo del gusto nacional.
Mario Bojórquez
La lengua lemosina
Antología de la nueva poesía catalana
selección, traducción y presentación de Mario Bojórquez
Ediciones de Medianoche
(Universidad Autónoma de Zacatecas/Instituto de Cultura de Zacatecas Ramón López Velarde)
Zacatecas, enero 2010
És un llibret digne que, a banda d'algun error tipogràfig en qüestions perifèriques, tradueix dos poemes de cada autor que apareix a l'antologia d'Ernest Farrés, "XXI poetes pel segle XXI". L'únic però greu és que no actualitza el currículum dels poetes i aquest queda, en conseqüència,fossilitzat el 2001. A banda d'això, un intent lloable de donar a conèixer la vitatlitat de la nostra poesia.
Antonia Arbona
David Escamilla
Hèctor Bofill
Amadeu Vidal i Bonafont
Joan-Elies Adell
Sebastià Alzamora
Josep Manuel Esteve
Manuel Forcano
Maria Joseph Escrivà
Miquel Bezares
Pere Joan Martorell
Txema Martínez Inglés
Alexandre Navarro
Jordi Valls
Josep Lluís Roig
Josep Porcar
Ramon Ramon
Vicent Nàcher
Iban L. Llop
Antoni Xumet
Júlia Zabala
PRÒLEG DE L'ANTOLOGIA
Leer poesía en otras lenguas es un placer refinado; reconocer en otros poetas los temas y los modos de los nuestros es una práctica que siempre nos ayuda a comprender mejor la situación de nuestra propia poesía. En estos tiempos se han publicado por lo menos tres antologías de la nueva poesía mexicana: El manatial latente (Fondo editorial Tierra Adentro), Árbol de variada luz (Universidad de Colima) y Eco de voces (Ediciones Arlequín/FONCA). En ellas se reunió a los poetas mexicanos nacidos en las décadas de los sesenta y setenta, con ausencias notables en todos los casos, pero especialmente con una sobre-exposición de poesía desconocida y desconocible. Más ajustada y precisa en el universo por estudiar ha resultado la recién publicada La luz que va dando nombre (Secretaría de Cultura, Puebla, 2007), bajo la coordinación de Alí Calderón y con la colaboración de Jorge Mendoza, Álvaro Solís y Antonio Escobar, pues esta última acude a la observación de los distintos lenguajes literarios que afloran en la expresión y también porque son los poemas y no los poetas los objetos de crítica. En Cataluña han aparecido algunas antologías similares: Sense contemplacio, que reúne poetas nacidos desde 1940 hasta 1960; Ser del segle, de 1959 a 1967; y 21 poetes del XXI, preparada por Ernest Farrès para la editorial Proa. Es de esta última de la cual hemos preparado la selección que ahora presentamos, la cual incluye a jóvenes poetas catalanes nacidos entre 1967 y 1975. Aparecen aquí seis poetas de Cataluña, diez de la región de Valencia y cinco de las Islas Baleares; de estos, diecinueve son hombres y dos mujeres, todoscon publicaciones de libros desde la década de los noventas; agregamos como complemento una ficha biobibliográfica de cada uno ellos. Se completa aquí, pues, la publicación que de los poetas catalanes de setentas y sesentas iniciamos en diversas publicaciones, la buena acogida de los lectores nos invita a ordenar estas versiones. Después de meses de revisión atenta y diligente corrección, sentimos que aquí se muestra lo mejor que de las nuevas voces ha decantado esa lengua peninsular pero tan cercana de nosotros; recordemos que en nuestro país se mantuvo durante décadas el espíritu y la creación de la patria catalana; aquí en México se estableció el parlamento de la Generalitat en el exilio después de haber sido ejecutado su presidente Lluís Companys a manos del gobierno franquista, en nuestro país Josep Irla mantuvo la presidencia del parlamento catalán de 1938 a1954, cuando Joseph Tarradellas asumió el cargo hasta 1977, año en que el parlamento regresó a la península ibérica; aquí también publicaron sus libros más importantes incontables escritores que son ya clásicos de esa literatura: Agustí Bartra, Pere Calders, Josep Carner o Ramón Xirau; de importancia superior para la cultura de esa nación fue la publicación en México de la Biblioteca Catalana a manos de Bartomeu Costa-Amic, como respuesta a la quema de 18,000 libros clásicos catalanes que el gobierno franquista había perpetrado y la publicación de revistas de invaluable recordación como Pont Blau bajo la dirección de Vicenç Riera Llorca y su equipo, entre los que se contaban Joan Boldó i Climent, Josep Maria Giménez Botey, Ramón Fabregat y Marc Hurtado, y su continuación ahora ya bajo la dirección de Ramón Fabregat i Arrufat con el nombre de Xaloc hasta 1981; otra revista importante fue la publicada por Avel- li Artís i Balaguer, La nostra revista y que continuó su hijo Avel-li Artís-Gener con el nombre de La nova revista, en un periodo que comprende de 1946 hasta 1858; por último Quaderns de l’Exili, dirigida por Joan Sales y Lluís Ferran de Pol, que incluía una valoración combativa del problema catalán en su dispersión, estos últimos publicaron la poesía completa de Màrius Torres, notabilísimo poeta, inédito hasta entonces, quién muere en su juventud de tuberculosis durante la guerra civil (Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val que vinguis ara.) Este es, a grandes rasgos, el legado en el cual México contribuyó a la formación de la cultura catalana; en los años posteriores al franquismo, la obra bastante conocida de Pere Gimferrer nos ha acercado a la producción poética en esa lengua y aquí sería bueno mencionar la no tan conocida pero fundamental y breve de Antoni Marí, que recientemente fue reunida con el título general de Triptic des Jondal. Es en este marco histórico y en este espíritu de amistad entre los dos pueblos es que damos a conocer a los lectores mexicanos lo más nuevo de la poesía catalana, esperamos que las ediciones se multipliquen y que los nombres de estos 21 poetas pasen al catálogo del gusto nacional.
Mario Bojórquez
La lengua lemosina
Antología de la nueva poesía catalana
selección, traducción y presentación de Mario Bojórquez
Ediciones de Medianoche
(Universidad Autónoma de Zacatecas/Instituto de Cultura de Zacatecas Ramón López Velarde)
Zacatecas, enero 2010
És un llibret digne que, a banda d'algun error tipogràfig en qüestions perifèriques, tradueix dos poemes de cada autor que apareix a l'antologia d'Ernest Farrés, "XXI poetes pel segle XXI". L'únic però greu és que no actualitza el currículum dels poetes i aquest queda, en conseqüència,fossilitzat el 2001. A banda d'això, un intent lloable de donar a conèixer la vitatlitat de la nostra poesia.
dissabte, 5 de novembre del 2011
Ressenya de l'estrena
Inteligente equilibrio
MARC LLORENTE. Tantes històries la mateixa història. Teatre Arniches de Alicante. De Josep Lluís Roig.
Compañía: Yorick. Teatre. Dirección: Xavier Monzó.
El Premi de Teatre Breu en Valencià Evarist García quedó amenizado con la dulzaina y el tamboril. Tiene el propósito de fomentar el teatro en lengua valenciana, alcanza la XII edición y sigue en nuestro recuerdo el actor y director que da nombre al concurso de textos teatrales. El reciente ganador, Josep Lluís Roig, vio su pieza representada en el Teatre Arniches el pasado jueves con la compañía Yorick Teatre. Recibió el premio de manos del diputado de Cultura de la Diputación de Alicante, Juan Bautista Roselló, tras la simpática presentación del conocido personaje de la escena alicantina, Tomàs Mestre, y las palabras de la viuda de Evarist, Maruja
Hernández. Roig ha obtenido este galardón por segunda vez gracias a Tantes històries la mateixa història, una obra que acoge la pérdida progresiva de memoria de la enfermedad de Alzheimer y que está interpretada por Victòria Muñoz y Xavier Monzó, dos conocidos actores pinoseros que representan a la pareja protagonista. El espacio tiene un par de mesas y asientos que corresponden a la terraza de una cafetería donde reiteradamente se encuentran ambos. Unas situaciones que ofrecen continuidad para exponer el proceso del referido problema.
La ubicación es la misma pero cambia la actitud del hombre mayor a medida que pasa el tiempo, ya que su capacidad disminuye y los olvidos aumentan. De este modo sencillo y singular ofrece el asunto el escritor y profesor Josep Lluís Roig (Oliva, 1967). El desarrollo verbal lo asumen limpiamente Victòria Muñoz y Xavier Monzó con el buen equilibrio que Roig imprime al delicado tema. El propio Monzó ha dirigido los pasajes acogiendo muy bien la intencionalidad del dramaturgo. No existen estridencias, pero el suave dramatismo se hace palpable con la trágica evolución a la que asisten los espectadores en un comenzar otra vez al no recordar él lo ocurrido o hablado el día anterior. Escuchamos los boleros Dos gardenias, de Machín, y El reloj, de Lucho Gatica, sobre todo. La letra queda vinculada al argumento. ¿Recuerdan? "Reloj, detén tu camino porque mi vida se apaga. Ella es la estrella que alumbra mi ser. Yo sin su amor no soy nada".
Diario Información, 5/11/2011.
http://www.diarioinformacion.com/opinion/2011/11/05/inteligente-equilibrio/1186872.html
MARC LLORENTE. Tantes històries la mateixa història. Teatre Arniches de Alicante. De Josep Lluís Roig.
Compañía: Yorick. Teatre. Dirección: Xavier Monzó.
El Premi de Teatre Breu en Valencià Evarist García quedó amenizado con la dulzaina y el tamboril. Tiene el propósito de fomentar el teatro en lengua valenciana, alcanza la XII edición y sigue en nuestro recuerdo el actor y director que da nombre al concurso de textos teatrales. El reciente ganador, Josep Lluís Roig, vio su pieza representada en el Teatre Arniches el pasado jueves con la compañía Yorick Teatre. Recibió el premio de manos del diputado de Cultura de la Diputación de Alicante, Juan Bautista Roselló, tras la simpática presentación del conocido personaje de la escena alicantina, Tomàs Mestre, y las palabras de la viuda de Evarist, Maruja
Hernández. Roig ha obtenido este galardón por segunda vez gracias a Tantes històries la mateixa història, una obra que acoge la pérdida progresiva de memoria de la enfermedad de Alzheimer y que está interpretada por Victòria Muñoz y Xavier Monzó, dos conocidos actores pinoseros que representan a la pareja protagonista. El espacio tiene un par de mesas y asientos que corresponden a la terraza de una cafetería donde reiteradamente se encuentran ambos. Unas situaciones que ofrecen continuidad para exponer el proceso del referido problema.
La ubicación es la misma pero cambia la actitud del hombre mayor a medida que pasa el tiempo, ya que su capacidad disminuye y los olvidos aumentan. De este modo sencillo y singular ofrece el asunto el escritor y profesor Josep Lluís Roig (Oliva, 1967). El desarrollo verbal lo asumen limpiamente Victòria Muñoz y Xavier Monzó con el buen equilibrio que Roig imprime al delicado tema. El propio Monzó ha dirigido los pasajes acogiendo muy bien la intencionalidad del dramaturgo. No existen estridencias, pero el suave dramatismo se hace palpable con la trágica evolución a la que asisten los espectadores en un comenzar otra vez al no recordar él lo ocurrido o hablado el día anterior. Escuchamos los boleros Dos gardenias, de Machín, y El reloj, de Lucho Gatica, sobre todo. La letra queda vinculada al argumento. ¿Recuerdan? "Reloj, detén tu camino porque mi vida se apaga. Ella es la estrella que alumbra mi ser. Yo sin su amor no soy nada".
Diario Información, 5/11/2011.
http://www.diarioinformacion.com/opinion/2011/11/05/inteligente-equilibrio/1186872.html
dimarts, 1 de novembre del 2011
El dijous, estrene obra de teatre a Alacant!
Aquest dijous, a les 20 h. al teatre Arniches d'Alacant s'estrena "Tantes històries la mateixa història". A càrrec de Yorick Teatre. Una companyia amb una àmplia experiència i qualitat contrastada. La veritat és que n'estic content. Molt content. Al nostre país costa això del teatre. I cada vegada està més difícil.
SINOPSI DE L’OBRA
Una parella i una escena recurrent que s’esborra. No és una obra de teatre experimental: qui esborra la memòria és l’Alzheimer, de manera que, sense dramatismes excessius, però tampoc amb edulcorants, assistim a una parella que al principi sembla que es reinventa cada vegada al mateix temps que el record es desfà. Fins que el futur desapareix.
El record sobreviu mentre algú dels dos sap que es volien –que es volen- i que tenen un passat enfront d’un futur cada vegada més dur.
Entrada lliure. Limitada a l'aforament.
SINOPSI DE L’OBRA
Una parella i una escena recurrent que s’esborra. No és una obra de teatre experimental: qui esborra la memòria és l’Alzheimer, de manera que, sense dramatismes excessius, però tampoc amb edulcorants, assistim a una parella que al principi sembla que es reinventa cada vegada al mateix temps que el record es desfà. Fins que el futur desapareix.
El record sobreviu mentre algú dels dos sap que es volien –que es volen- i que tenen un passat enfront d’un futur cada vegada més dur.
Entrada lliure. Limitada a l'aforament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)