Aquesta setmana, entre la Fira del llibre, els premis i l'Octubre, hi ha tot d'activitats diverses i ben interessants. Per exemple:
Dijous 29
18:00 POESIA PER LA REVOLTA
Tipus: Recital
Data i hora d'inici: Demà, 29 abril a les 18:00
Dia i hora de finalització: Demà, 29 abril a les 19:30
On: Fira del Llibre. Sala Museu 2. Jardí de Vivers
19.30h.Escriptors al terrat.Pere Joan Martorell i Rubén Luzón
http://www.octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=1154
Divendres
30.04.2010 |
Acte del Pen Català
19.30h
Acte de presentació de la nova edició del programa “Escriptor refugiat” del PEN Català, amb la participació de la periodista tunisenca i defensora dels drets humans, Sihem Bem Sedrine i l'escriptora Rhodah Mashavave (Zimbabwe).
A continuació, tindrà lloc la taula rodona “Escriptor(e)s, digitalització i mercat literari”
http://www.octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=1152
30 d’abril a les 19.30 h.
Sala Museu 1 ∙ Fira del Llibre (Jardí de Vivers – València)
Festa i presentació dels 50 números de Caràcters
Hi intervindran:
Vicent Alonso, escriptor i fundador de Caràcters
Maria Josep Escrivà, escriptora
Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes
Eduard Ramírez, director de Caràcters
Pere Antoni Pons, escriptor i membre del consell de redacció de Caràcters
Gustau Muñoz, editor de PUV
Dissabte, si algú sobreviu i matina:
Tria Llibres en la Fira del Llibre de València
On es presentarà el model editorial de llibre sota comanda.
Data:dissabte, 1 / maig / 2010
Hora:11:00 - 12:00
Lloc:València, Jardins de Vivers, Espai d'Activitats 1
Dissabte 1 de maig presentem l'editorial Tria en la Fira del Llibre de València, a l'Espai d'Activitats número 1.
Hi assistirà Josep Lluís Roig, que ens presentarà el seu llibre El cop de la bala / A joc de daus.
dijous, 29 d’abril del 2010
dimarts, 27 d’abril del 2010
LLIURAMENT DEL XXX PREMI SENYORIU D'AUSIÀS MARCH
Aquest dissabte es va lliurar el XXX premi de poesia Senyoriu d'Ausiàs March. 30 anys, ja, duu el premi.
L'acte va començar amb la presentació del llibre guanyador de l'any passat: “Sema”, de Jordi Mas (de. 3I4), uns breus poemes que recorden la lírica japonesa escrits per un professor de japonés. Un dels poemes diu:
“amant-te meva
en sal de maniobra
dúctil, tan tendra,
tan tesa, tan atenta
a músiques profanes”
Com va explicar l'autor, al poemari té molta importància l'espai en blanc que gira al voltant dels poemes i que jo, ara i ací, no puc reproduir.
Després hi hagué una actuació de cant d'estil valencià que, francament, va sorprendre molt positivament aquells que no el coneixien.
Després després, parlà el mantenidor de l'acte, amb un discurs que paga la pena de llegir tranquil·lament: http://femunpensament.blogspot.com/2010/04/text-del-mantenidor-als-xxx-premis.html
Després després després arribà, per fi, el lliurament dels premis, on el jurat es va aprofitar de la bona voluntat dels organitzadors del premi i, ja que costa tant de publicar poesia, va tornar a atorgar ex-aqueo el premi, que va recaure en Carles Vicent Siscar i en Begonya Pozo.
Felicitats als guanyadors!
L'acte va començar amb la presentació del llibre guanyador de l'any passat: “Sema”, de Jordi Mas (de. 3I4), uns breus poemes que recorden la lírica japonesa escrits per un professor de japonés. Un dels poemes diu:
“amant-te meva
en sal de maniobra
dúctil, tan tendra,
tan tesa, tan atenta
a músiques profanes”
Com va explicar l'autor, al poemari té molta importància l'espai en blanc que gira al voltant dels poemes i que jo, ara i ací, no puc reproduir.
Després hi hagué una actuació de cant d'estil valencià que, francament, va sorprendre molt positivament aquells que no el coneixien.
Després després, parlà el mantenidor de l'acte, amb un discurs que paga la pena de llegir tranquil·lament: http://femunpensament.blogspot.com/2010/04/text-del-mantenidor-als-xxx-premis.html
Després després després arribà, per fi, el lliurament dels premis, on el jurat es va aprofitar de la bona voluntat dels organitzadors del premi i, ja que costa tant de publicar poesia, va tornar a atorgar ex-aqueo el premi, que va recaure en Carles Vicent Siscar i en Begonya Pozo.
Felicitats als guanyadors!
dimarts, 20 d’abril del 2010
Els jugadors de whist
Vicenç Pagès Jordà hi basteix una història que m'ha agrat. Això per endavant. Relatar com de lluny està la realitat dels somnis és complicat. I ho fa molt bé.
També m'ha agrat el model de prosa polièdrica, malgrat que algun dels extrems del poliedre siga perfectament prescindible. Això li serveix de coartada per introduir la veu del narrador dintre la història, una moda que a mi em molesta molt però que ací queda justificada (encara que em segueix destorbant de la mateixa manera: crec que de vegades els escriptors tendim a imitar certes modes que no necessàriament ens afavoreixen).
A més, és un llibre molt contemporani, d'aquells que poden resumir una època. Com "Rayuela", per exemple, que seria un llibre també en la línia "excessiva" d'aquest.
Li costa tancar el llibre, com quan acabes de fer la massa d'una moixàvena, o d'una coca, i no t'ho acabes de traure dels dits. Però és un mal molt menor: després d'haver gaudit de pàgines i pàgines, tant al lector com a l'escriptor els costa admetre que tot s'acaba. Que potser és el resum brillant dels jugadors de whist: tot sempre s'acaba. Sempre.Tot. I els somnis hi estan inclosos.
Altament reconamable.
Els jugadors de whist
Vicenç Pagès Jordà
Ed. Empúries
També m'ha agrat el model de prosa polièdrica, malgrat que algun dels extrems del poliedre siga perfectament prescindible. Això li serveix de coartada per introduir la veu del narrador dintre la història, una moda que a mi em molesta molt però que ací queda justificada (encara que em segueix destorbant de la mateixa manera: crec que de vegades els escriptors tendim a imitar certes modes que no necessàriament ens afavoreixen).
A més, és un llibre molt contemporani, d'aquells que poden resumir una època. Com "Rayuela", per exemple, que seria un llibre també en la línia "excessiva" d'aquest.
Li costa tancar el llibre, com quan acabes de fer la massa d'una moixàvena, o d'una coca, i no t'ho acabes de traure dels dits. Però és un mal molt menor: després d'haver gaudit de pàgines i pàgines, tant al lector com a l'escriptor els costa admetre que tot s'acaba. Que potser és el resum brillant dels jugadors de whist: tot sempre s'acaba. Sempre.Tot. I els somnis hi estan inclosos.
Altament reconamable.
Els jugadors de whist
Vicenç Pagès Jordà
Ed. Empúries
Subscriure's a:
Missatges (Atom)