De vegades hi ha casualitats molt casuals. L'endemà de penjar la ressenya sobre "Parets" em va arribar la "publicitat" de l'acte. Maria Josep Escrivà ha enviat un poema i la concreció de l'acte. Us adjunte les dues coses:
Estimo la vida petita
de seure a l’entrada
per veure com passa la gent,
com es mou un pardal,
com s’inclina la tarda
en les cases del cos.
Ja sé que em moriré
molt abans que s’hagin mort
els arbres que m’estimo.
Però no m’amoïna gens,
perquè en l’instant
en què se’m trenqui l’últim fil
seré només aquella dona
que s’asseia a l’entrada
per mirar simplement
i ser fulla i arrel.
Laia Noguera
Dijous, 29 de setembre, 20 hores
Societat Coral El Micalet (Guillem de Castro, 73, València)
Recital poètic a partir de Parets (Edicions 96, col·lecció “Razef”),
amb l’acompanyament del pianista Roger Illa.
dimarts, 27 de setembre del 2011
dissabte, 24 de setembre del 2011
Parets, de Laia Noguera
Reproduïsc una ressenya sobre el llibre que vaig escriure i ha aparegut recentment:
Els accessos són:
http://www.llibresvalencians.com/Mirar-el-mun-us-interpretarlo_va_19_149_0.html
O també a:
http://dglb.cult.gva.es/Libro/revista-lletres/Numero29secciones/poesia.pdf
I la ressenya (en versió copia i enganxa):
Mirar el món és interpretar-lo
Laia Noguera ens presenta una lectura del món exterior il·luminat des
de l’interior : la distància que va de la «solitud precisa, / com una taca
a les tovalles noves» a «dolors / que són un autobús a l’autopista».
Acaben d’aparéixer els números 15 i 16
de la col·lecció de plaquettes «Razef», d’edicions 96. Vista amb certa perspectiva
ja, aquesta col·lecció impressiona. Per la
voluntat i pels resultats. Amb una periodicitat regular han fet avançar la nòmina de dos en dos: un original i una
traducció, cada vegada, tot demostrant
que la qualitat depén més de l’esforç personal que de les altres variables. I la nò-
mina ho demostra. Hi han publicat, a
més d’inèdits, autors com S. Jàfer, M. Pé-
rez Saldanya, B. Mezquita,... i, entre els
traduïts: Iannis Ritsos, Miren Agur Meabe, Ibn Khafaja, Walt Whitman,... Una
col·lecció imprescindible per a aquells
que estimen la poesia.
I el número 16 correspon a Laia Noguera (1983), una de les autores «joves» que
ha desenvolupat una poesia més personal i sòlida. Aquesta consolidació es pot
resseguir perfectament a les darreres publicacions: Triomf (2009), L’U (2010, amb
fotografies de F. Morrison) i ara aquest
Parets (2011).
Crec que mai no havia vist –o molt poques vegades– un text tan adaptat al format plaquette: breu i redó, amb un punt
i contrapunt a cada pàgina (un poema
a dalt i un altre a baix que el puntualitza). Amb el mèrit afegit d’ésser totalment coherent amb l’imaginari que ha
bastit al llarg dels seus últims llibre: l’individu com un còdol aïllat i alhora partícip del món que l’envolta, amb la voluntat de participar-hi.
En aquest cas, però, els elements de la naturalesa –l’imaginari– han estat substituïts pels elements del nostre entorn urbà
i humà: hi apareixen centres comercials,
autobusos, autopistes, aquaris, lletsons
tallats, parets, mobles,... i on el còdol ara
és la casa, que també interfereix en el món
exterior, com els troncs i les pedres: «Hi
havia casa nostra / i el món de fora, / il·luminat / per la nostra finestra».
Així –amb el rerefons de les relacions
personals i en un continu on un poema
succeeix el següent com les baules d’una cadena d’actes i conseqüències– la
poeta reflexiona sobre les relacions entre les persones i entre cada persona i el
món amb senzillesa aparent i reflexió
profunda. Triarem només dos exemples,
el primer més referenciat al nivell personal: «Hem somiat que menjàvem / a
la mateixa taula / i que el silenci era tou
/ i calent com el pa. / I m’he despertat
partida / com les engrunes. // Vam dissimular / fins que els vestits es van fer
vells.» I el segon més reflexiu sobre la relació amb la realitat: «La finesa de viure / no al costat de les coses, sinó a
dintre. // Ara et tornaria a dir que no».
En resum, una lectura imprescindible per
a saber per on circula un dels corrents
més interessants de la nova poesia.
Josep Lluís Roig
dijous, 22 de setembre del 2011
DES D'AUSIÀS ALS NOSTRES DIES: SAFORÍSSIMS SL
Saforíssims Societat Literària presenta el web (http://www.saforissims.org/) i la seua activitat a les xarxes socials en línia en el marc de la taula redona: “L'activitat literària i creativa a la xarxa”. L'acte, que tindrà lloc a la Biblioteca Central - Convent de Sant Roc de Gandia (la Safor), el dissabte 24 de setembre, a les 12 hores, comptarà amb la participació dels periodistes i escriptors: Xavier Aliaga, Joan Navarro, Francesc Vila i Gemma Pasqual.
Lloc: Biblioteca Central. Convent de Sant Roc. Gandia
Plaça del Rei en Jaume, 10
Gandia
Dia i hora: dissabte, 24 de setembre a les 12:00
Lloc: Biblioteca Central. Convent de Sant Roc. Gandia
Plaça del Rei en Jaume, 10
Gandia
Dia i hora: dissabte, 24 de setembre a les 12:00
dilluns, 12 de setembre del 2011
FESTA ESTELLÉS AQUEST DIVENDRES A GANDIA
Fins a la vesprada del dimecres (o dijous a primera hora del matí) hi ha temps per tal que reserveu el sopar de la II Festa Estellés. Per raó d'espai les places són limitades. Per tant, si esteu interessats, digueu-nos alguna cosa quan més prompte millor.
Les reserves les podeu fer al correu: festaestellesgandia@gmail.com o als telèfons 962959676 / 962959465.
Qualsevol que s'apunte pot llegir un poema d'Estellés. Si voleu participar al recital, recordeu triar dos o tres poemes i indicar-ho a festaestellesgandia@gmail.com.
Les reserves les podeu fer al correu: festaestellesgandia@gmail.com o als telèfons 962959676 / 962959465.
Qualsevol que s'apunte pot llegir un poema d'Estellés. Si voleu participar al recital, recordeu triar dos o tres poemes i indicar-ho a festaestellesgandia@gmail.com.
diumenge, 4 de setembre del 2011
també vam ser a Bristol
al·les em va agradar molt, però he de reconèixer que Bristol em va sorprendre. Un lloc molt agradable i l'@Bristol amb fills és espectacular.
dissabte, 3 de setembre del 2011
Llanthony Priory
Abbey Hotel,Llanthony Priory,Abergavenny,NP7 7NN, United Kingdom
Una de les abadies en runes entre Gal·les i Anglaterra. No estava envaïda per turistes, però és la que més em va agradar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)