divendres, 22 de juny del 2012

Dècima de la platja

Dècima de la platja

Principi de la peresa
calor, tedi, voluptat,
silenci que cou i pesa,
convit a l'embriaguesa,
nu, resolta claredat:
platja d'estiu, reunida
victòria lenta del cos!
Ona i arena, la vida
s'hi repeteix amb la mida
eterna del ritme clos.

Josep Palàcios, "Les quatre estacions", Diputació de València, 1959.

Ara que comença l'estiu, Carles Mulet, al seu bloc/g, comparteix aquest poema, extret d'un llibre acabat de comprar a la fira del llibre vell i usat de Dénia. Quina enveja!

dimarts, 19 de juny del 2012

café, copa i conversa amb Joan Francesc Mira a Gandia

aquest dijous, 21 de juny, se celebra una nova sessió del cicle literari “Grans obres, grans traduccions”, en aquesta ocasió amb l’escriptor i traductor, Joan Francesc Mira, qui ens presentarà el seu darrer treball de traducció: Odissea, d’Homer.

El format és de tertúlia-café, on podreu fer les vostres aportacions, als jardins de la Casa de la Marquesa de Gandia (Germanies, 13), a les 19 h.


-------

J.F. Mira: escriptor, traductor i periodista que, després de traduir la 'Divina comèdia' i els 'Evangelis', s'ha llançat a la difícil empresa de traduir l''Odissea' d'Homer (Proa, 2011) en vers. Aquesta obra és considerada la mare de les novel·les d’aventures, una obra mestra de tots els temps, perfectament travada, plena de bellesa i amena en extrem.

’Odissea’: http://www.proa.cat/ca/llibre/odissea_16797.html

dilluns, 18 de juny del 2012

Ai

En tancar les parpelles, descavalca un món nou
de contorns embafats i antífones exemptes
d’extensió i llegenda, i tan aviat faig
de marit com d’esposa d’algú que ni existeix
ni ganes, perquè cada cosa té el seu moment,
cada ocell una branca, cada anyell un destí


- Rubén Luzón, "Ai", ed. Bromera, 2012, XIII PREMI DE POESIA VICENT ANDRÉS ESTELLÉS


Presentació d'Ai a València: L’acte tindrà lloc el dijous 21 de juny, a les 19 h, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València (c/ Sant Ferran, 12). A més de l’autor, hi intervindrà Joan Navarro.

Des del seu inicial "Cames ajudeu-me" (ed. Denes, 2005), Rubén és sens dubte un dels poetes que se situa enfront del món nostre i que, a més, té una opinió, una visió sobre aquest nostre món i la vol dir. Prova d'explicar-la.
Des de la meua perspectiva de lector a qui li agraden els reptes, he de confessar que aquest "Ai" m'ha encantat. M'ho he passat molt bé llegint-lo.
Fins a aquest moment, Rubén havia situat el jo líric fora del món, com un espectador desconcertat, però en aquest nou poemari situa el jo líric -igual o més desconcertat- dins del món que descriu. De manera que aquest món queda més proper -i més absurd i més fragmentari i més...- també al lector.
Val a dir que la lectura no és fàcil perquè tècnicament són llibres molt treballats, on recorre sense dubtes a qualsevol tipus de recurs -des dels trobadors fins a l'avantguarda, per parlar d'extrems- per fer-nos tangible literàriament la seua visió moral. I la impossibilitat de quadrar-ho tot.
D'aquesta manera, els versos perfectes conviuen amb els encavalcaments més impossibles i les dolces figures cohabiten amb una quotidianeïtat prosaica.
No pretenc fer-ne una anàlisi profunda, però sí que el recomane molt i molt per a qualsevol persona a qui li agrade reflexionar sobre el món on habitem. Rubén Luzón té una perspectiva original i interessant; meditada.

dissabte, 9 de juny del 2012

PISCINES



El nedador, immòbil, ha caigut
al fons de l’aigua, com l’odi adormit:
a dintre la piscina tot és quiet:
s’ofega a poc a poc entre l’oblit
dels moviments desesperats i muts.
De sobte veu un badall o una escletxa:
la superfície l’espera allí.
El nedador, ple de foc als pulmons,
s’hi dirigeix com un obús que trenca
la superfície tranquil.la i clara
de la memòria adormida a penes:
en sortir, obre les mans en l’esclat
i el vidre es trenca en milers d’insilencis:
un odi sorollós creix per les vores
al ritme dels cristalls: sona, de lluny,
com si degotejara el món en sang.

- Josep Lluís Roig, "Oasi breu", ed. Tàndem, València, 2001.







Les imatges són del bloc de Pau Valls.

divendres, 8 de juny del 2012

Insectes diürns, insectes nocturns

"A Ogoja, hi havia insectes per tot arreu. Insectes diürns, insectes nocturns. Els que fan fàstic als adults no tenen el mateix efecte en els nens. No em cal fer grans esforços d'imaginació per veure sorgir de nou, cada nit, els exèrcits d'escarabats -les paneroles [...]. Sortien de les fissures del terra, dels llistons de fusta del sostre, galopaven per la zona de la cuina. El meu pare els odiava. Cada nit recorria la casa, amb la llanterna en una mà i la sabata en l'altra, per a una cacera vana i infinita. Estava convençut que els escarabats eren l'origen de moltes malalties, inclòs el càncer. Em recordo de sentir-li dir: "Raspalleu-vos bé les ungles dels peus, si no les paneroles vindran a rosegar-les de nit!".
[...]
Cada nit, en una mena de revenja del món animal, la canya es veia envaïda per miríades d'insectes voladors. Alguns vespres, abans de la pluja, n'eren un exèrcit. El pare tancava les portes i finestrons [...], desplegava les mosquiteres per sobre dels llits i les hamaques. Era una guerra perduda per endavant. Al menjador, ens afanyàvem a menjar-nos la sopa de cacahuets per poder refugiar-nos a les mosquiteres. Els insectes arribaven per onades, els sentíem esgarrapar-se per sobre dels finestrons, atrets per la llum de la llàntia de petroli. Passaven pels intersticis dels finestrons, per sota de les portes. S'arremolinaven bojament per la sala, al voltant de la llàntia, es cremaven contra el vidre. A les parets, allà on es reflectia la llum, els dragons amollaven els seus petits crits cada cop que s'empassaven una presa. no sé per què, em sembla que en cap altre indret no he sentit aquestaimpressió de família, de formar part d'una cèl·lula."
- J.M.G. Le Clézio, "L'africà", ed. 62, 2008.

dijous, 7 de juny del 2012

AVUI: Invasió de mallorquins a València / Homenatge a Josep Palàcios

HOMENATGE A PALÀCIOS AMB LA PÈL CAPELL A VALÈNCIA

dijous 7
a les 19:00 hores
a l'EDIFICI OCTUBRE
es presentarà
de forma oficial
dins el festival de poesia
VOCIFERIO

la revista de PÈL CAPELL
dedicada a JOSEP PALÀCIOS
i tota il·lustrada per MANUEL BOIX

A l'acte participaran
PAU VADELL
LUCIA PIETRELLI
ISABEL ROBLES
JAUME PÉREZ MONTANER
FRANCESC BONONAD
SALVADOR COMPANY
PAU SIF

El targetó oficial és dissenyat per P.V.V. amb imatge de M.B.
cedida, com totes les altres, per al número.

Si podeu fer difusió seria fantàstic,
aquí vos enllaç, també,
l'acte a FACEBOOK

http://www.facebook.com/events/370169639699460/


(((((((La veritat de les veritats és que es tracta d'un acte al qual m'agradaria molt assistir, encara que m'és absolutament impossible. Però no crec que existesca cap manera millor de sentir-se vius culturalment en aquest país. Crec que és l'acte més vital que se celebrarà a València en tot l'any))))))))

dilluns, 4 de juny del 2012

L'Africà

Tots tenim dret a canviar d'opinió, espere. Quan fa un parell o tres d'anys vaig començar a llegir J.M.G. Le Clézio, "L'africà", em va resultar un pèl difús, fins i tot avorrit. Però ara que l'he représ, m'agrada. Hi ha un exercici que m'impressiona especialment que és la voluntat de no abstraure de no extrapolar. Les vivències, la seua experiència africana és pròpia i, de cap manera, pretén ser referencial.
Allò que importa és la seua construcció com a persona. Com va influir Àfrica en la seua família i en ell, directament. És aquest, el retrat. I, per això, és fascinant. No assistim a úna narració èpica sinó íntima.
"A Bamenda és on el pare porta la mare després del seu casament [...]. Hi instal.len els seus mobles, els únics que mai van comprar i que s'emportaran per tot arreu: taules, butaques tallades en troncs d'iroko, decorades amb escultures tradicionals de l'oest camerunès, lleopards, simis, antílops. [...]Per a mi, aquells objectes, aquelles fustes esculpides i aquelles màscares penjades a les parets no eren gens ni mica exòtiques. eren la meva part africana, eren una prolongació de la meva vida i, en certa manera, l'explicaven. [...] Vaig sentir sorpresa i fins i tot indignació, quan vaig descobrir, molt de temps després, que tals objectes podien ser comprats i exposats per gent que no havia conegut res de tot allò, per a la qual no significaven res, i fins i tot pitjor, per a la qual aquelles màscares, aquelles estàtues i aquells trons no eren coses vives, sinó la pell morta que sovint s'anomena art".
-J.M.G. Le Clézio, "L'africà", edicions 62, 2008

divendres, 1 de juny del 2012

Una mirada a la poesia valenciana actual

DONA
Intentaves obviar l'ombra
que ocupava el ventre creixent.
Immesurable deformació de dona.

Suaven dolços líquids al pit,
les mans bullien.
Tacte també de dona.
Ànsia i deler.

Cruixia el temps a l'esquena, abrigant
l'esdevenir, el plor.
(Plor? Càntic?)

Agitació lleu.
Estrengera de mi,
de tu,
anònima arrel amniòtica
t'allotges silenciosa encara,
de tot encara verge.

I dona, sense voler, dona
innocent que no sap
donar més testimonis a la llum.

Al passeig d'ombra creixent lluen
les inèrcies com formes de saviesa.

-Lorena Cayuela, dins "Tibar l'arc. Una mirada a la poesia valenciana actual", pròleg d'Enric Sòria, antologia d'Alfons Navarret. Editorial Tria.

Es tracta d'una antologia descriptiva, que ens presenta 27 poetes (amb alguns oblits que fan de mal justificar) valencians nascuts a partir del 1970. Com sempre solen, aquesta antologia té la gràcia de presentar-nos un grup de gent vital i interessant que, en alguns casos, ens és molt inaccessible. Esperem que aquest món de xifres sense lletres on ens endinsem no trenque la progressió d'aquestes veus, algunes ja completament confirmades.