de contorns embafats i antífones exemptes
d’extensió i llegenda, i tan aviat faig
de marit com d’esposa d’algú que ni existeix
ni ganes, perquè cada cosa té el seu moment,
cada ocell una branca, cada anyell un destí
- Rubén Luzón, "Ai", ed. Bromera, 2012, XIII PREMI DE POESIA VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Presentació d'Ai a València: L’acte tindrà lloc el dijous 21 de juny, a les 19 h, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València (c/ Sant Ferran, 12). A més de l’autor, hi intervindrà Joan Navarro.
Des del seu inicial "Cames ajudeu-me" (ed. Denes, 2005), Rubén és sens dubte un dels poetes que se situa enfront del món nostre i que, a més, té una opinió, una visió sobre aquest nostre món i la vol dir. Prova d'explicar-la.
Des de la meua perspectiva de lector a qui li agraden els reptes, he de confessar que aquest "Ai" m'ha encantat. M'ho he passat molt bé llegint-lo.
Fins a aquest moment, Rubén havia situat el jo líric fora del món, com un espectador desconcertat, però en aquest nou poemari situa el jo líric -igual o més desconcertat- dins del món que descriu. De manera que aquest món queda més proper -i més absurd i més fragmentari i més...- també al lector.
Val a dir que la lectura no és fàcil perquè tècnicament són llibres molt treballats, on recorre sense dubtes a qualsevol tipus de recurs -des dels trobadors fins a l'avantguarda, per parlar d'extrems- per fer-nos tangible literàriament la seua visió moral. I la impossibilitat de quadrar-ho tot.
D'aquesta manera, els versos perfectes conviuen amb els encavalcaments més impossibles i les dolces figures cohabiten amb una quotidianeïtat prosaica.
No pretenc fer-ne una anàlisi profunda, però sí que el recomane molt i molt per a qualsevol persona a qui li agrade reflexionar sobre el món on habitem. Rubén Luzón té una perspectiva original i interessant; meditada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada