"A Ogoja, hi havia insectes per tot arreu. Insectes diürns, insectes nocturns. Els que fan fàstic als adults no tenen el mateix efecte en els nens. No em cal fer grans esforços d'imaginació per veure sorgir de nou, cada nit, els exèrcits d'escarabats -les paneroles [...]. Sortien de les fissures del terra, dels llistons de fusta del sostre, galopaven per la zona de la cuina. El meu pare els odiava. Cada nit recorria la casa, amb la llanterna en una mà i la sabata en l'altra, per a una cacera vana i infinita. Estava convençut que els escarabats eren l'origen de moltes malalties, inclòs el càncer. Em recordo de sentir-li dir: "Raspalleu-vos bé les ungles dels peus, si no les paneroles vindran a rosegar-les de nit!".
[...]
Cada nit, en una mena de revenja del món animal, la canya es veia envaïda per miríades d'insectes voladors. Alguns vespres, abans de la pluja, n'eren un exèrcit. El pare tancava les portes i finestrons [...], desplegava les mosquiteres per sobre dels llits i les hamaques. Era una guerra perduda per endavant. Al menjador, ens afanyàvem a menjar-nos la sopa de cacahuets per poder refugiar-nos a les mosquiteres. Els insectes arribaven per onades, els sentíem esgarrapar-se per sobre dels finestrons, atrets per la llum de la llàntia de petroli. Passaven pels intersticis dels finestrons, per sota de les portes. S'arremolinaven bojament per la sala, al voltant de la llàntia, es cremaven contra el vidre. A les parets, allà on es reflectia la llum, els dragons amollaven els seus petits crits cada cop que s'empassaven una presa. no sé per què, em sembla que en cap altre indret no he sentit aquestaimpressió de família, de formar part d'una cèl·lula."
- J.M.G. Le Clézio, "L'africà", ed. 62, 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada