divendres, 31 de desembre del 2010

BON ANY NOU

Resistència i salut per a tots. I que la nostra Itaca siga la felicitat, i el camí llarg i plaent.

dijous, 30 de desembre del 2010

Udols d'un llop de paper




Hi ha llibres especials i llibres molt especials. El llibre més especial que puc recomanar és de poesia, una traducció. En paraules de l'Associació d'editors:
"Aquesta és sens dubte l’antologia més completa publicada fins ara de la poesia de Tadeusz Rózewicz, un dels noms més importants de la literatura polonesa actual. Nascut el 1921 a Radomsko, la seua precocitat literària va ser frenada radicalment per l’esclat de la II Guerra Mundial, en què participà com a partisà.

Poeta, dramaturg i prosista, lligat a l’avantguarda i sempre innovador, Rózewicz destaca per la seua sensibilitat ètica i descriu l’home en una situació extrema en què només pot sobreviure per l’amor.

La traducció dels poemes correspon a Josep-Antoni Ysern, professor de filologia catalana a la UNED i especialista en literatura medieval i traducció literària.

Una obra imprescindible per als amants de la poesia contemporània que recull, a més, la versió original de cadascun dels poemes".
TÍTOL: Udols d'un llop de paper,de Tadeusz RÓZEWICZ, EDICIONS 96, 2010.

Només afegir que Josep-Antoni Ysern ja n'havia versionat uns poc poemes fa uns anys, que ha estat lector de català a Polònia uns quants anys i que domina els idiomes de partida i arribada. Encara que no són de temàtica nadalenca, a continuació afegisc uns versos de les primeres versions de Josep-Antoni.
Que els reis ens perdonen!



ELS DESERTORS



I
jo home
de poca fe
reso per la pau
d’aquestes ànimes mortals
per les ombres
que no poden
trobar lloc
de descans etern
errants entre el cel buit
i la terra pàtria

jo home de bona voluntat
i de poca fe
espero un monument
al desertor desconegut
de tots els exèrcits
de totes les guerres

un monument dreçat
d’amagat al cel
sota terra
un monument dreçat amb els ulls
de les mares mullers germanes amants
un monument dreçat
de vergonya desesperació por
amor odi
un monument sense nom ni cognom

La valentia del desertor
és difícil de suportar
per al proïsme
qui ha fugit del camp de la glòria
qui ha fugit de l’escorxador
no trobarà perdó
entre els coetanis
ni entre els descendents

qui s’ha apartat de matar
s’ha matat a si mateix
i s’ha soterrat viu
en l’oblit

coronat amb fulles de roure
penjat en la flor de l’edat
de la branca d’un arbre
o d’un fanal
el desertor
déserteur
Fahnenflüchtiger
Landesverräter
fuig fins a la fi del món

pobre d’aquell
que en la flor de l’edat
sense haver satisfet els seu deler vital
ha caigut víctima
d’un punyal desamic
pobre d’ell i pobres de nosaltres
els seus compatriotes
o conciutadans
la seva ànima no coneixerà el descans
es manté entre nosaltres
ultratjada i ferida

II

el poeta resa per l’ànima
del desertor desconegut

Posem-nos a resar
els creients en Déu
i els creients en No-res
per les ànimes mortals
que erren
pels camps boscos vergers
pels carrers de les ciutats
per esglésies i cementiris
Resem tots pels desertors
de la Primera i de la Segona Guerra Mundial
vulgues donar-los Senyor
descans etern
resem tots pels desertors
de les guerres defensives i ofensives
de les guerres justes i injustes
resem tots pels qui renunciaren
a les insígnies als uniformes
a les armes i als estendards
«No mataràs»
digué el Senyor
i calla
«Gott mit uns»
digué l’home
i marxà a la guerra
empunyant
la creu

Jo Us convoco
a l’Homenatge als Caiguts...
Desertors!
De tots els exèrcits del món!
que una companyia d’honor
llenci una salva apuntant
als vostres cors caps
ulls tapats

que els vostres col·legues
afusellin una volta més
els vostres noms
la vostra ombra
el record que ens queda de vosaltres

l’apoteosi dels cabdills
dels generals dels carnissers
dels genocides dura

ells decideixen la guerra
i la pau
el dret a la vida
el dret a la mort
i les mares infanten encara
infanten herois
infanten desertors
infanten persones

pobres éssers humans
els únics mamífers vestits
amb uniformes d’opereta
sota bigarrats estendards
es preparen per a la guerra
per a la guerra per a la guerra

es preparen per a l’última
aparició
en el teatre de la guerra

i jo espero
un monument
al desertor desconegut
de tots els exèrcits del món



Traducció de Josep-Antoni Ysern
Tadeusz RÓZEWICZ, Angoixa, Edicions 96, Carcaixent, 2002


dijous, 23 de desembre del 2010

Estic molt content

A principi d'aquest curs, tenia un grup reduït d'alumnes de segon d'ESO. I se'm va ocórrer que, en lloc d'explicar l'estructura i característiques de la narració, n'anàvem a fer una. Els va semblar bé i vam discurtir l'estructura, el context,... A més, els protgonistes duien els seus noms i s'assemblaven lleugerament als de "veritat".
Pel tipus de text i per alguns dels fets que ocorren al llarg de l'obra, vaig pensar que, amb bona voluntat, es podia presentar a un premi que es diu "Ciutadania i esport", convocat en el marc dels premis de la nit de Santa Llúcia i patrocinat per la Fundació del Futbol Club Barcelona.
Bé, el cas és que me'l van concedir i jo ja he convidat a esmorzar els meus alumnes i els he promés que en les dedicatòries posaré els seus noms i cognoms. Estan supercontents. I jo, també.

http://www.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/club/temporada10-11/12/18/n101217114639.html

dimecres, 15 de desembre del 2010

Hèctor L. Bofill: un poema

Crec que "El retorn dels titans" (ed. Moll, 2009) és el seu millor poemari. On ha aconseguit compatibilitzar la poesia amb una certa visió del món ideològicament marcada. Voluntàriament i buscada. És un poemari que recomane per la qualitat literària i perquè obliga a contestar. És a dir, a pensar.

L'AUDÀCIA I LA PÈRDUA

El mite és l'únic que resta després
de la derrota. En la veritat
de la pèrdua llueix la mentida
del combat: tot va anar sense misèries,
més enllà dels fragments. Sí a la glòria
contra el greix i la ferum de la càrrega,
la història de la porpra per sobre
el renec primitiu. Només la gran
solitud del màrtir abans de caure,
com el primer esquinç que duu al recompte
dels dies i a la fundació
de la plata, com el record
de la tarda indolent i abrusadora
en què junts i perfectes vam saber
que havíem de continuar vivint.


Hèctor Bofill, "El retorn dels titans", ed. Moll, 2009.

diumenge, 12 de desembre del 2010

UN POEMA DE FELIU FORMOSA

Fa uns quants dies, setmanes, va venir Feliu Formosa per Gandia. Un dels privilegis que m'ha regalat el fet de dedicar-me a escriure és poder-me aproximar a tot tipus de persones interessantíssimes. Feliu Formosa forma part dels pesos pesants de la nostra literatura i, alhora, és una persona pròxima i senzilla amb qui és un plaer conversar. Bé, trobe que el millor és deixar-lo paralar a ell, a través d'un poema:

L'ÚLTIM QUARTET
Beethoven
Un intent repetit d'alçar el vol; un debatre's amb fúria contra l'hostilitat de les coses; un decantar-se capa una tendresa que retorna des de temps remots; una insòlita minuciositat de la història d'un amor efímer..., quan l'edat et fa sentir per damunt i alhora immers dins d'una forma que se t'ha donat i se't torna a donar. Què es tracta, en el fons, d'aconseguir? Que s'imposi una única cosa amb força única: la música.

Feliu Formosa, "Centre de brevetat", ed. Meteora, 2006

divendres, 10 de desembre del 2010

AVUI DISSABTE 11, QUATRE MALLORQUINS I POETES A VALÈNCIA (I A LES 18 H!)

Bon dia! Dissabte dia 11 presentam a València (CA REVOLTA, 18.00h. C/ Santa Teresa, 10 de València) l'antologia 'GRANS ÈXITS' (Ed. Moll, 2010), amb la presència confirmada i gairebé inaudita dels 4 sospitosos habituals que n'aporten els poemes: Sebastià Alzamora, Pere Joan Martorell, Josep Lluís Aguiló i Manel Marí.
Una ocasió vertaderament única d'escoltar quatre grans poetes que no sovintegen les vingudes per València

dimecres, 8 de desembre del 2010

Anna Aguilar-Amat a Gandia

Si us ve de gust, divendres 10 de desembre, a les 20 h, tenim una cita a la Biblioteca Central de Gandia (Antic Convent de Sant Roc, Plaça Rei en Jaume, 10), a la Sala de la Muralla amb Anna Aguilar-Amat i Carles Pastor.

Si teniu ganes de conèixer més a fons el treball poètic d'Anna, podeu consultar la seua magnífica pàgina web, on trobareu la seua bibliografia completa, documents sonors, traduccions, vídeos, i moltes coses més.

http://www.annaaguilaramat.net/

Anna Aguilar-Amat (Barcelona, 1962)
Ha publicat Trànsit entre dos vols (Proa, 2001; premi Carles Riba 2000), Música i escorbut (Ed. 62, 2002), Petrolier (Ed. de la Guerra, 2003)

VOLAR

Les sargantanes es belluguen tan de pressa
que sembla que mai no hagin d’estar tristes.
Diries que la tristesa és una cosa quieta,
contrària a la lluita per la vida,
a les batusses per un pessic de síndria.
I tanmateix podem veure les àligues molt quietes,
sostingudes per invisibles fils d’espera atenta
que també és lluita per la vida.
Els que saben volar, potser en lloc de sumir-se en la tristesa,
s’alcen, i per ells és un cel de lucidesa extensa
des d’on es veu l’ahir i l’avenir del món.
Voldria saber si els avions de paper que sempre fas
són perquè vols volar.
Els fills dels llops caminen, i els de les oques neden.
Però els animals que tenen ales han d’aprendre a volar del drama
de llençar-se perdudament al buit.
Pensa que el riure és sota terra, calent i fonedís
com lava.
¿No voldries ser un carnc, un talp cec, un arbre?
¿Tenir arrels, tenir mans, galeries secretes?
Mira que tenir ales vol dir renunciar als dits: si vols
fer res, haurà de ser amb paraules.
Mira’m: jo encara estic caient i preguntant-me
si en lloc de ser un pardal sóc una sargantana.
Això sí, tot i el brunzit del vent que m’eixorda i m’esmotxa,
els paisatges que veig són, t’ho asseguro,
unes vistes magnífiques.

(De Trànsit entre dos vols)

Carles Pastor: el seu primer treball, en castellà, es titula Travellers. L'any 2009 va editar La noia del Nord.
Si voleu escoltar alguna de les seues canços, o tenir-ne més informació, podeu accedir a:

http://www.myspace.com/carlespastor/music

diumenge, 5 de desembre del 2010

JORDI PÀMIAS, BARTOMEU FIOL I JAUME PÉREZ MONTANER aquest dijous a València

RECITAL DE POESIA. TANCAMENT DE L'ANY "APLECS AL MICALET"

El proper dijous 9 de desembre, a les 19.30, hi haurà un recital de poesia que tanca l´any dels APLECS AL MICALET a la seu (Carrer Guillem de Castro, número 73 de València).
Comptarem amb la presència de tres grans poetes:

JORDI PÀMIAS
BARTOMEU FIOL
JAUME PÉREZ MONTANER

Presentarà l´acte Jaume Pérez Montaner.