dilluns, 11 de gener del 2010

noves velles maneres en narrativa

Accidentalemnt,aquests dies llig dos llibres de narrativa, alhora, que són molt diferents però que, alhora, tenen un tret en comú -novedós en la narrativa actual- però tan vell com el contar històries: un narrador intervencionista. De vegades fins a extrems que a mi em posen nerviós però que, evidentment, aconsegueixen posar-li un tret diferenciador respecte de la resta de narradors actuals.
Per aquest mateix motiu, és aquest un tret que m'agrada i m'incomoda. Crec que els autors l'han volgut marcar tant que l'han convertit en excessiu però, alhora, provoquen el lector. Jo, personalment, haguera preferit que no exageraren tant l'intervencionisme, malgrat que reconec que aquest intervencionisme els atorga un plus.
Parle de "Londres nevat" de Jordi Llavina (ed. Amsterdam) i d'"El músic del Bulevard Rossini", de Vicent Usó (ed. Proa). Tots dos autors treballen la prosa d'una manera terrible, quan terrible vol dir tant que sembla impossible, quan terrible esdevé un adjectiu positiu.
M'han agradat les històries, els seeus desenvolupaments, encara que he de reconèixer que aquest intervencionisme, voluntari i gens accidental, en alguns casos m'ha molestat, fins i tot irritat. Potser perquè em remet a les novel.les decimonòniques.
De tota manera, recomane vivament tots dos llibres: encara que acabeu amb ganes d'assassinar el narrador, haureu passat molt bones estones i us hauran obligat a pensar. Què més gosaríem demanar?

dissabte, 9 de gener del 2010

Vídeo de la presentació de la nova editorial a Barcelona

El 18 de desembre passat es va presentar una nova editorial a Barcelona. La veritat és que han treballat molt i molt bé. Puc dir que han superat les meues previsions. I amb escreix.
La seua idea és vendre llibres sota comanda. És a dir, hom encomana un llibre i, en menys d'una setmana, li l'envien a casa. La veritat és que els llibres estan molt ben maquetats i el resultat final és millor que el d'algunes editorials convencionals.
El web de l'editorial és:
http://www.triallibres.com/

I el del vídeo de la festa-presentació:

http://www.triallibres.com/video/presentacio.html

divendres, 8 de gener del 2010

Un poema

Quelcom no ens deixa avançar
la incògnita d’un temps estotjat
les ràncies veus cavalcant l’espera
un rostre que no ens defineix la fi
la claror ufana que encega la clemència...

Un presagi de dubtes per obrir
novament l’estany
dels ocells que com llamps retornen
un clot de primaveres amb rumb desconegut...

Com una pausa pendent
Fosca arrel que
-a voltes-
ens despulla del refugi

Quelcom tenim que no és nostre
i que hem de visitar de temps en temps
-calladament-
sense resoldre

Aina Ferrer Torrens

dijous, 7 de gener del 2010

El blog de Roger Costa-Pau

De Roger, ja n'he parlat. Escriu un tipus de poesia a anys llum de la meua, com si foren poemes de móns diferents. I, potser per això, m'agrada.
De fa poc que ha obert un blog, molt sobre literatura, que trobe interessantíssim i profund:

http://blogs.elpunt.cat/rcostapau/

La seua darrera entrada, de 5 gener 2010, és un únic vers d'Isidre Martínez i Marzo. Però amb un únic vers es poden dir tantes coses.

Any nou, conte nou

Sobre el fonoll del jardí, amb l'escut d'una lluna nova, vam fer l'amor, el sexe, la vida. En acabant, com per mostar les credencials, li vaig explicar que era escriptor. Ella respongué que analfabeta: a les muntanyes de Perú no arribaven les escoles.
Excitats, repetírem les preguntes.




(A darreries de l'any passat vaig llegir en algun blog un concurs de contes breus amb molts condicionants: menys de 50 paraules, amb una llista de mots que havien d'aparéixer-hi obligatòriament,... Com que m'agraden els reptes, el vaig escriure. No l'hi vaig enviar perquè ja ens veiem abocats a presentar-nos a massa premis com per a. Així que ara el penge ací, per a divertiment meu i de qui bonament vulga.
Ara que ho pense, crec que m'agrada escriure teatre justament per la multitud de problemes tècnics que has de superar. M'agrada. És com un repte, aconseguir bastir una història que funcione amb uns criteris tan estrictes.)