De Roger, ja n'he parlat. Escriu un tipus de poesia a anys llum de la meua, com si foren poemes de móns diferents. I, potser per això, m'agrada.
De fa poc que ha obert un blog, molt sobre literatura, que trobe interessantíssim i profund:
http://blogs.elpunt.cat/rcostapau/
La seua darrera entrada, de 5 gener 2010, és un únic vers d'Isidre Martínez i Marzo. Però amb un únic vers es poden dir tantes coses.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roger Costa-Pau. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roger Costa-Pau. Mostrar tots els missatges
dijous, 7 de gener del 2010
dijous, 16 de juliol del 2009
Roger Costa-Pau
Aquí ens revé tot les venes l’os l’esquinçall els noms que no som
ara que alta en mar
l’onada cavarà al camp
la cletxa del vent
Roger Costa-Pau, “I en qui, l’ofec?”, ed. Viena, Barcelona, 2009.
El premi de poesia Joan Teixidor de Haikús en línia és un premi diferent. De Haikús i amb més d’un guanyador. I de publicació conjunta. En aquest cas, el guanyador per partida triple és Roger Costa-Pau que, com sempre fa, trenca els límits de les coses –dels haikús en aquest cas- amb una naturalitat aclaparadora.
Així, amb uns poemes independents però que es continuen, basteix un diàleg entre aigua i terra de múltiples interpretacions, amb una poesia propera a aquella que hom ha anomenat del silenci, però amb un viu gust per les imatges gens silencioses, sinó colpidores.
M’agrada aquest món seu de suggerències fortes.
ara que alta en mar
l’onada cavarà al camp
la cletxa del vent
Roger Costa-Pau, “I en qui, l’ofec?”, ed. Viena, Barcelona, 2009.
El premi de poesia Joan Teixidor de Haikús en línia és un premi diferent. De Haikús i amb més d’un guanyador. I de publicació conjunta. En aquest cas, el guanyador per partida triple és Roger Costa-Pau que, com sempre fa, trenca els límits de les coses –dels haikús en aquest cas- amb una naturalitat aclaparadora.
Així, amb uns poemes independents però que es continuen, basteix un diàleg entre aigua i terra de múltiples interpretacions, amb una poesia propera a aquella que hom ha anomenat del silenci, però amb un viu gust per les imatges gens silencioses, sinó colpidores.
M’agrada aquest món seu de suggerències fortes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)