aquest dijous 12 a Gandia, Gegants de gel.

El pròxim dijous 12 de novembre a les 20.00 hores estarà a Ambra Joan Benesiu, autor del llibre "Gegants de gel" d'Edicions del Periscopi.

Pròleg de Manuel Baixauli. Premi Llibreter 2015

La presentació anirà a càrrec de Francesc Sarrió Bellod.

No em resistesc a citar un fragment de “Gegants de gel” de Joan Benesiu, pseudònim de Josep Martínez Sanchis (edicions del Periscopi, 2015) que ocorre a l’Argentina:
És el taxista qui, quan sap que sóc valencià, fa un gir a la conversa i comença a parlar-me d’història. Em pregunta si conec Xàtiva. Ho pronuncia així, amb la ics inicial i no amb el so castellà de la jota. Li explique, i quan crec que està a punt de dir-me que algun familiar viu a la capital de La Costera i tal vegada demanar-me que li porte alguna cosa, em sorprèn contant-me la història de l’antic nom de l’illa de la Terra del Foc. Algun viatger li va explicar fa cosa d’un mes que la Terra del Foc va rebre durant algun temps el nom d’illa de Xàtiva i que finalment se li havia tornat a posar l’antic nom de Terra de Foc, perquè quan Magalhães havia creuat l’estret que la separa del continent hi havia vist bastants focs encesos pels seus habitants. Del futbol a la història dins d’un taxi pels confins, una conversa perfectament possible a l’Argentina. En efecte, segons vaig comprovar després, el taxista tenia raó. L’illa va estar circumnavegada l’any 1620 per Diego Ramírez de Arellano, un pilot xativí, malgrat els cognoms castellans, en missió reial per veure què havien descobert els holandesos comandats per Jacob Le Mairie, que per primer cop va voltar pel cap d’Hornos (que rep el seu nom en honor de la ciutat holandesa d’Hoorn). Anteriorment a aqueixa data, l’illa no apareixia encara com a tal illa sinó una enorme massa de terra unida al continent antàrtic. Per això Arellano la bateja com a illa de Xàtiva, en substitució de l’antic nom de Terra del Foc. Després de la derrota dels maulets, el govern de Felip V esborra la memòria de Xàtiva tant com pot i fruit d’això desapareix per sempre el nom d’illa de Xàtiva. L’escriptor Toni Cucarella reflexiona al voltant de la metàfora que implica que l’illa anomenada de Xàtiva perda el seu nom pel de la Terra del Foc, passant així Xàtiva dues vegades per les flames en aquell inici del segle XVIII. Imagine per un moment Toni Cucarella dintre del taxi i xalant de futbol per després explicar a aquest atent taxista la història de l’antic nom de l’illa.
M’agrada imaginar Xàtiva com a símbol de la capacitat infinita dels valencians de renàixer, de sobreviure, d’existir.
Això em porta, indefectiblement, a l’apartat més important de tots: com és possible que no estiguem orgullosos d’allò que vam aconseguir, d’allò que hem aconseguit.