Una vintena d'autors i autores homenatjaran aquest dissabte a la Fira del Llibre de València els poetes Manel Garcia Grau (1962 - 2006) i Joan Baptista Campos (1961-2013). Els participants en l'homenatge llegiran un fragment de cada un dels escriptors homenatjats i també un de propi. L'acte serà a l'escenari principal de la Fira del Llibre de València, al Jardí de Vivers, aquest dissabte a les 18h.
Manel Garcia Grau (1962 - 2006). Poeta i novel·lista, a més de doctor en Filologia Catalana per la Universitat Jaume I de Castelló. El seu primer llibre de poemes va ser Quadern d'estances (1988) al qual han seguit vora una dotzena de títols dels quals s'han de destacar Llibre de les figuracions (1993), Al fons de vies desertes (2002), La mordassa (2003) o Constants vitals (2006). Amb la seva obra poètica ha guanyat premis com el Vicent Andrés Estellés (1990), l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona (1997), l'Ausiàs March (2000) o de manera pòstuma el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia (2007).
A més d'una sòlida trajectòria com a assagista, amb temes literaris i lingüístics com a principals interessos, Garcia Grau també va provar el camí de la novel·la amb El Papa maleït (2003), una intriga novel·lística sobre el Papa Luna.
Va col·laborar en diaris i revistes, com ara Serra d'Or, Levante, Avui, Mediterráneo o Heraldo de Castellón, entre altres, amb articles d'opinió i crítica literària. I un poema:
L'únic que ens resta
Si algun dia, ferit de vida, beus dels agres menjars del desconcert
i trobes algú que et mira amb els teus ulls
aleshores fes-li cas: el seu esguard et dirà, incorruptible i digne,
el vertader significat del que has volgut i has pogut viure.
I aleshores sabràs que aquesta recerca és l’únic que ens resta.
Manel Garcia i Grau
Joan Baptista Campos (El Grau de Castelló, 1961 - Castelló, 2013), metge i escriptor.
De 1996 a 2007 dirigeix la revista de cultura i festa Plaça Major que edita la Federació de Colles de Castelló. Comença a escriure poesia durant l'època d'estudiant universitari, a València, a la revista Cicatriu, on també col·labora. Com a poeta es dóna a conèixer amb l'obra Encenalls de la memòria (1996), Premi Miquel Peris i Segarra, seguit d'Illes (1999), La sang (2001), Istambul (2001), Quadern de l'Índia (2001), Pavelló d'Orient (2003), Ciutat remor (2003), Aquesta estranya quietud (2005) i Jardí Clos (2008). Alguns dels seus poemes han estat inclosos en el llibre de didàctica de la poesia Racó de Poesia (2003). També ha fet incursions en la narrativa Contes d'estiu (2004) i El món en dotze postals (2009). I un poema:
He tornat pel vell camí de les murtes.
Les llambordes d'antics alès em transporten.
Em mou una brisa breu d'escumes i arrels, un suau llebeig.
Passege la rosa dels vents pels vells carrers d'ahir:
carrer de Montcada, carrer Blanc, de Sant Francesc,
l'Albereda, cúpula de la Seu.
Oig com un grinyolar de carros, un temps.
La tarda m'ho diu tot.
Sent als dits el suau vellut d'un pensament.
I els teus ulls de mel i donzell, els teus.
- Joan Baptista Campos, "Ciutat remor", ed. Bromera, 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada