Aquests dimarts a València, tenim diverses presentacions. Quatre llibres que, afortunadament, van de dos en dos. Com que no sóc ubic, tot aprofitant que una és a les 19 h. i l'altra a les 20 h. intentaré acudir a les dues, encara que a la segona, inevitablement, faré un poc tard.
Bé, les invitacions diuen:
presentació dels nous llibres
Josep Piera presenta el poemari El temps trobat (Bromera), Premi València 2013 i
Àngels Gregori Quan érem divendres (Meteora), premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona 2013
L'acte serà el proper dimarts 3 de desembre a la llibreria del Centre Octubre a les set de la vesprada
OCTUBRE CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA
C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València. Tel. 963157799
I el de les 20:
Amb 'Després del diluvi i altres poemes', del poeta brasiler Antônio Moura (trad. Joan Navarro), i 'Sala d'espera', d'Iban L. Llop (premi Marc Granell-Vila d'Almussafes, 2012), arribem als núm. 21 i 22, respectivament, de la col·lecció "Razef" de poesia, que publica Edicions 96. Ja sabeu: poesia gran en petit format.
Dimarts dia 3, a les 20 h, estarem a la llibreria Railowsky de València (c. Gravador Esteve, 34; al costat del mercat de Colom), presentant els dos títols.
Ens hi acompanyaran: Iban L. Llop, al qual li varen faltar mans per a buscar-se un bitllet d'avió i vindre de Sardenya a propòsit per a l'ocasió; Joan Navarro, i Vicent Berenguer, que recitaran, en català i en portuguès, poemes de Moura, perquè aquest (de moment) no l'hem pogut fer vindre des de Brasil.
Voldria reflexionar sobre els llibres, i ho faré, espere. De moment, però, puc deixar poemes:
Where the streets have no name
De vegades el dolor s’instal·la en una casa
com s’instal·la la calefacció o el corrent elèctric.
No sabem el pes que sostindran les bigues,
ni fins quan aguantaran els fonaments
abans d’obrir una fissura.
Però acumulem les hores sobre els murs
i enderroquem passats
que abans s’alçaven en terrenys
com un bonic motiu per sobreviure.
Coneixem, però, les capes que hem hagut
d’emblanquinar damunt d’altres capes.
Com un alfabet en braille
que pel relleu dels seus significats
n’endevinem les cicatrius.
De vegades les històries es repeteixen
canviant el nom i el lloc de domicili.
I de vegades els dolors s’instal·len
com un pacte a dues bandes,
com el pany d’una porta trencada
que algun dia haurem de reparar,
com una herència prèviament acordada.
Àngels Gregori Quan érem divendres (Meteora)
Volare, oh, oh!
Melodies amables en nits de gesmils
on uns ballaven i altres miraven,
i els músics tocaven i el món girava
mentre els xiquets jugaven i corrien
atrotinats entre les taules dels bars.
Josep Piera El temps trobat (Bromera)
Em sent culpable
del dolor que t'habita,
Com consolar-te?
No són unes mans fortes
les meues, faig poemes.
Iban L. Llop, Sala d'espera, Edicions 96.
APÓS O DILÚVIO
Pela manhã, após o dilúvio, a lama nas calçadas,
os cacos de trovões no chão, o silêncio branco
do céu ensopado em gaze, as casas de lodo
e as alamedas disparando seus alarmes, os
caranguejos caindo dos ninhos das árvores
e as aves, no solo, querendo refazer o vôo
ao peso do barro e das h’eras sobre as asas,
o navio encalhado no topo de um telhado,
os animais estátuas sob a argila crosta à beira
do mar morto de sede bebendo vento nas mãos
em concha da areia, os jardins, Ó, os jardins
desabrochando em lodo, o sangue das crianças
jorrando das torneiras dos palácios e correndo
em sargetas para os esgotos, o sol lambendo
a pele das cobras que – relâmpago – agora
mudam de casca e pendem entrelaçadas
nos parapeitos dos edifícios entre as flores entre
abrindo as pálpebras de musgo para o arco-íris
refletido nos olhos do rosto sobrevivente
que aspira o ar, ainda úmido, após o dilúvio
Antônio Moura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada