Abans, però, vaig passejar un poc per l'Eixample (vaig tastar un cruasant d'ametles a Takashi Ochiai). Tot molt agradable. Mil gràcies a totes i tots que ens hi van acopanyar.
Al recital, molt a gust i, allí mateix, vam sopar de "picaeta" i també vam tenir una conversa sobre la mort i l'escriptura (sí, sobre la mort i l'escriptura). Em va encantar.
L'endemà, abans de tornar, vagi passar pel forn més literari de Barcelona i un dels que millors pans fa (Forn La Llibreria, al carrer Aribau, 22, molt a prop de l'edifici antic de la Universitat de Barcelona). També em va encantar. Bon pa -i cruasants- posats dins d'una bossa de paper amb cita ausiasmarquiana. Literatura i menjar, parèntesi més que convenient, necessari.
3 comentaris:
Em vaig perdre el menjar però la resta va estar molt bé!
una abraçada
Quina enveja insana de dents llargues! Jo m'ho vaig perdre tot, però si vosaltres en doneu fe, em crec que fóreu feliços...
Salut, i que visca l'activisme poètic. I tot l'hibridisme d'idees creatives (ho dic per la crosta del pa ausiasmarquià: xulíssim).
Abraçades!
Va ser un plaer i un honor per a nosaltres, la gent que ens va acompanyar. Gràcies per venir, Sandra!
I el forner és valencià: un forner que reivindica Ausiàs... Xulíssim, certament!
Publica un comentari a l'entrada