paisatge d'hivern 2

paisatge d'hivern

BONES FESTES A TOTS I TOTES!

Autorretrat d'hivern

Comença l'hivern i ens envaeix la nostalgia. Per esquivar-la, ens han mostrat l'excitació de les compres, però és encara molt millor un bon dia de sol del nostre hivern plàcid quan és plàcid. Passejar, mirar, saber-se viu...

Presentació de Porcar i de Mora

Vaig anar el dijous a la presentació de Porcar a València. Hi havia uns pocs poetes i amics. És aquest un tema real: els poetes, els escriptors, estem cada vegada més desmobilitzats: sí, tots escrivim, fins i tot ens apreciem o fins i tot ens estimem, però costa treure'ns de casa. Jo feia molt de temps que no veia Josep i m'abellia molt tornar-lo a veure. Tenia la mateixa cara que favuit o nou anys, una miqueta més redona, però igual.
La conversa fou llarga i amena, amb els poetes que hi havia. I l'alegria de tornar a comptar amb un gran autor per la literatura: independentment dels molt bons poemes que hi ha a "Els estius", en va llegir dos d'inèdits que em fan pensar que, ara que ha tornat, la cosa és ja inaturable.
Qui no hi va anar, s'ho va perdre.
Com jo em vaig perdre el dimecres la presentació d'"Ulisses II" d'Igansi Mora en un vaixell de Baleària al port de València.
Respecte de la novel·la, que ha estat molt criticada pels mitjans de Barcelona, he de dir que m'ha agradat com va desenvolupant-se, com presenta el personatge, com el fa deambular gairebé a l'atzar, tot inconsciència, ell. És amnèsic i s'autoinventa. I és aquest deambular el que molesta la crítica i a mi no. Hi ha detalls de verosimilitud discutibles que es poden justificar o no (com pot un ressenyista criticar que puga llegir el correu electrònic? Que potser no saben que l'ordinador pot autocompletar-se?) que no importen per al desenvolupament de la no trama.
Ara bé, sí que m'ha molestat que vullga tancar la novel.la precipitadament, i que, a més, li vullga donar un to ecologista que s'afegeix com una pinzellada absurda per finalitzar. Crec que ha volgut tancar lògicament una història oberta: un objectiu impossible.

Poetes a Oliva

Dimecres, les sis de la vesprada un poc passades, jo esperava que la meua filla acabara una de les seues activitats extraescolars a prop de la casa de José Iniesta, un poeta que, tot i no haver-hi nascut, viu a Oliva.

Just quan eixia la meua filla, han passat pel carrer -estret, de voreres imaginàries- Francisco Brines, Antonio Cabrera i el mateix José Iniesta. A José el veig sovint: els seus fills i els meus van a la mateixa escola i, encara que les converses al mig de la cridòria no puguen ser gaire cosa, trobe que ens alegrem de trobar-nos-hi, de constatar que escriure poesia no ens allunya del món real, perquè el món real s'entesta justament en això: en ser real.

A Brines me'l trobe de tant en tant per Oliva. L'he vist bé. Millor del que comentava la gent. Hem parlat una miqueta perquè feia vent i fred i no convidava a allargar la conversa.

I a Antonio Cabrera el vaig conéixer per Castelló, ja fa anys, en un recital al poble on viu. D'ell, aleshores, encara no havia llegit res. I recorde encara les imatges d'aus que travessen marjals...
Vam parlar. No hi havia llengües ni fornteres. La literatura no entén de tot això. Hi ha persones que no ho entendran mai. Elles s'ho perden.

presentació Els Estius, de Josep Porcar

Si no m'erre, el presentador serà LLuís Roda. Així que és una bona opció per veure dos dels poetes valencians que, a més de grans, han provat de dir coses noves en el terreny poètic.

+ besos

Crec que algú hauria de fer una antologia sobre els besos. Sobre les visions i possibilitats que engloben. Les diversitats de lectures i possibilitats. Només un altre exemple:

"Durant molt de temps, només la vostra poesia m'ha acompanyat. No ens hem pogut veure, però això tampoc no és gaire important. Us saludo amb afecte: el parèntesi d'una vida tan sols permet un bes o dos, atorgats amb sentit. Jo us l'ofereixo, per la llum que heu donat a la meva ceguesa."
Susanna Rafart, Les tombes blanques.