dilluns, 13 de setembre del 2010

Conxa Planells

Fa dos mil anys (no vos penseu: només en tinc tres mil) vaig conèixer Conxa Planells. Cap allà el 1990, per més senyals. Recorde que escrivia poesia, que era més bé menuda i molt entusiasta. Que va escriure un preciós conte infantil que desconec si va arribar a publicar.
Farà uns dèsset anys que no en sé res. Però ara que he estat revisant uns papers per un assaig que estic en train de fer, mentre fullejava una antiga antologia, me n'he recordat del seu entusiasme. I vos copie un dels seus poemes en aquella antologia:

PERFILS

Ombres que la brisa
suaument acarona
en l'horitzó d'una mirada.

Llum d'espelma que projecta
l'obscenitat fràgil
de dos cossos amb ales negres.

Tu tan àngel com jo,
naufragant com la serp
fins podrir un sospir,
ja inexistent.

Conxa Planells
Poema extret de:
-"Envit. Antologia de nous escriptors valencians", Col. Acadèmia dels Nocturns, Universitat de València, 1991

divendres, 10 de setembre del 2010

FLAMES

Crema el paisatge dels avantpassats.
No pateix la natura. Som tu i jo
que no sobrevivim l’edat dels arbres.
Com un tresor enterrat sense mapa
desapareix l’amagatall del llop,
la lleneguera, la font en penombra,
la masia abraçada per crits d’heura.
Però no plora el bosc. Només nosaltres
coneixem el dolor de la nostàlgia
i la longevitat de les espècies:
primer les mosques, després els humans.
Més tard, molt lluny, els pins i les alzines.

Amadeu Vidal i Bonafont, Estevanac, ed. Meteora, Barcelona, 2008.

Aquests dies, encara que he tingut lluny els incendis, el fum era tant que canviava el color del cel i el sol. Amb uns matisos bells i trists.

dilluns, 6 de setembre del 2010

+ Estellés

Respecte de l'inèdit d'Estellés que vam trobar, se'n va fer cert ressò la premsa. Per exemple, a l'avui: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11/un_estelles_inedit_78747.php
La notícia de l'Avui té un afegit interessant: hi ha un pdf amb les primeres pàgines del llibre (excepte la de l'adreça, perquè encara hi viuen persones relacionades amb el poeta que han patit amenaces per part de gent intolerant i moltes altres coses pitjors que cal ser per anar de "matón" per la vida) i les últimes, que inclouen un dels millors poemes, que era absolutament inèdit, i la seua signatura. L'enllaç és: http://www.avui.cat/cat/downloads2/estelles.pdf

diumenge, 5 de setembre del 2010

Dresprés del parèntesi

La veritat és que duc tot l'estiu atrafegat i no he fet res del que volia. Ni tan sols les coses que m'havia compromés a llegir. Així que serà qüestió de posar-se les piles.
Això no vol dir que l'estiu no haja estat profitós, ben al contrari. Però ha estat un estiu ben poc literari (respecte les lectures i l'escriptura). Fet i fet, encara em duren, contra la meua voluntat, les dues lectures que vaig encetar en començar l'estiu: "El consol", d'Anna Gavalda i "Miracle a Llucmajor" de Sebastià Alzamora.
"El consol" és trista però m'agrada molt com està escrita. I et fa riure en la seua tristesa. M'agraden especialment les descripcions (de personatges, llocs, pensaments, situacions,...) telegrama que utilitza. No me l'he acabat, però m'atrevesc a recomanar-lo. Un home de 47 anys immers en una família actual, a París.
"Miracle a Llucmajor" és divertida però encara no li he trobat càrrega de profunditat. Potser en té alguna al final. És divertida. És un divertiment. Fa de bon llegir. Si algú en vol saber més: http://www.vilaweb.cat/noticia/3707756/sebastia-alzamora-educacio-sentimental.html

dissabte, 4 de setembre del 2010

Un inèdit de Vicent Andrés Estellés

Fa un any, aproximadament, mentre Maria Josep Escrivà i jo mateix preparàvem una antologia de tots els guanyadors del Premi Ausiàs March de Gandia (per celebrar-ne els 50 aniversari), vam trobar arxivat a Gandia el mecanoscrit (signat pel propi Estellés) de "L'inventari clement" que va guanyar el premi l'any 1966.
Per a sorpresa nostra, era un llibre completament diferent i amb la majoria dels poemes encara ara inèdits.
Ara, amb la col·laboració i bona voluntat de tots (la família d'Estellés ens va facilitar moltíssim la investigació) el llibre serà publicat aquesta tardor.
Per a mi, els millors poemes dels llibres són uns de llargs que van al final i que ja ens mostren aquest Estellés poderós del "Llibre de meravelles", per exemple.
Tanmateix, vaig a posar un sonet que sí que apareix a l'Obra Completa, als poemes esparsos de l'últim volum, amb algun canvi.
2.
De vegades s’ou el xiulit
d’algun tren en la llunyania
com un arbre en meitat del dia,
com un clot al mig de la nit.

Té el tamany just de l’infinit,
té el tamany brusc de l’alegria,
té el dur tamany de l’elegia
massa pueril que no s’ha escrit.

El poeta mira la cuixa
d’una dona que està llavant
en l’aigua tranquil•la del riu.

El poeta, llavors, s’afluixa
el cinturó, mira endavant
i recatadament escriu.
Vicent Andrés Estellés

dijous, 5 d’agost del 2010

POEMA SENSE TÍTOL

Ací, l'aigua és el cel.
I l'arena blanquíssima crucificada d'hotels
i d'hamburgueses.

Josep Lluís Roig, "Peixos d'un mar sec", ed. 3i4, València, 2008.

dijous, 29 de juliol del 2010