dimarts, 19 d’octubre del 2010

A vore si ara sí

Reenganxem. Amb calma però sense pausa. A vore si ara sí.

Per recomençar un poema vell però nou (recuperat)i inèdit:

ABANS O DESPRÉS

Un taxi és una gota perduda al riu del trànsit,
una presó indecisa que ens salva del rellotge.
Les nostres vides són un viatge en taxi cap al mar,
cap al port, cap a un minúscul bot per navegar
o bé ofegar-se.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Jordi Pàmias

Jordi Pàmias és un poeta que m'estime molt. El vaig tenir de professor un curs perrò, a més, era d'aquelles persones que creia en la poesia. A mi personalemnt, el llibre que més m'ha agradat és "Lluna d'estiu". Tinc dos exemplars de l'edició original i de tant en tant en deixe un.
De tota manera, no és l'únic. Ni de bon tros. Dels que hi ha citats a sota, l'únic llibre que jo no recomanaria és "La fuga del mil·leni". Tota la resta són més que recomanables.
Però per no posar-ho en boca meua només, he piratejat de la xarxa un article de David Madueño que en parla:

Descobrir Jordi Pàmias
David Madueño

Amb la mateixa cura, dedicació i fermesa amb què el poeta Jordi Pàmias (Guissona, 1938) ha anat bastint la seva obra al llarg de les dècades, l’editorial Pagès Editors ha arribat al quart volum de l’Obra Completa que aplega llibres publicats i antologies inèdites. I malgrat esdevenir un treball de compendi, el poeta de Guissona no ha deturat la seva tasca creativa, que ens ha ofert els darrers anys un quartet de títols inoblidables: Fuga de mil·lenni (2000), Narcís i l’altre (2001), Terra cansada (2004) i La veu de l’àngel (2009). Així doncs, em pregunto per què als seus setanta-dos anys Pàmias encara és un poeta de culte, conegut per una part petita dels lectors de poesia i reconegut per la comunitat literària catalana, però invisible per a una opinió pública a la qual no li són aliens altres coetanis com Joan Margarit, Màrius Sampere o el desaparegut Martí i Pol.

Voldria que aquestes quatre modestes ratlles servissin per desvetllar la curiositat per la seva obra d’aquelles persones que, pel motiu que sigui, no els sona el seu nom ni coneixen la seva reputació de gran poeta, inspirador i llegible com qualsevol altre dels grans. Diguem, en primer lloc, que es dóna a conèixer el 1969 amb La meva casa (Premi Salvat-Papasseit), i durant la dècada següent treballa la seva veu literària, cristal·litzada a partir de Flauta del sol (premi Carles Riba del 1978), que li permet la plasmació d’un món interior personal, nascut de l’oposició enfrontada entre una formació humanística que cerca la bellesa del món, i un món fosc i fugisser que no respon a les expectatives. A partir de la memòria i la vivència, Pàmias testimonia el pas de la vida en l’àmbit rural, lligat a la naturalesa, les estacions, els costums socials, les relacions familiars. El seu món té unes mesures modestes, però vist des de l’actualitat, amb la deshumanització i la globalització que suposen les grans urbs contemporànies.

Pàmias filtra la tradició poètica catalana i en pren el que més l’interessa per bastir la seva pròpia veu. De Carner i els noucentistes pren el gust per l’obra ben construïda, per la musicalitat i un llenguatge net i essencial; de Maragall, la relació tel·lúrica amb la naturalesa i un pregon vitalisme al qual s’arriba des de la foscor o el dolor, com comenta Miquel M. Gibert al pròleg de Terra cansada:“és freqüent que Jordi Pàmias plantegi els poemaris com un viatge que, a través d’experiències doloroses, porta la veu poètica a una realitat final esperançada”. De Riba, pren el coneixement i l’ús de la tradició grecoromana com a part importantíssima de la nostra cultura, empeltada de cristianisme i paganisme, així com motius simbòlics per al tractament de diversos temes (present en el mateix títol del poemari Narcís i l’altre). Però ni esdevé tan elitista, ni tan elevat, ni tan fredament intel·lectual com cadascun dels esmentats. Com deia abans, la seva és una poesia de mides humanes, que s’enlaira en la recerca de la bellesa immediata, però sense obligar el lector a agafar-se del fil de l’estel per retenir-lo amb la força de la comprensió o per deixar-se arrossegar cap al cel. El seu vol és net, de traços perfectes, però a nivells raonables, idea refermada per l’interès en les formes mètriques populars, contrastades de tant en tant amb altres molt més complexes per als versos de temàtica més reflexiva, però no per això més críptics o incomprensibles.

Finalment, també cal destacar la sensualitat i la mirada sense complexos del poeta, moltes vegades sorprès pel pas del temps i per veure’s allotjat en un cos envellit, que grinyola amb el seu esperit profundament humà, capaç de sentir i viure fora del pes del temps. D’aquí que, com ja hem vist, la seva poesia transiti en tots els seus volums d’una visió pessimista o melangiosa cap a un esperit vibrant, cap a una “joie de vivre” brillant però desapassionada, matisada per la maduresa que dóna aquest mateix pas del temps.

Podeu trobar un grapat de poemes de Jordi Pàmies a la pàgina web del també poeta Lluís Calvo (http://www.sant-cugat.net/daltabaix/pam.htm). A continuació, dos textos extrets del poemari Terra cansada:

Camí

El camí que seguíem, vorejat
de somnis –com un riu amb una verda
filera d’albers,
com una antiga ruta clapada de llambordes–,
ens ofereix, en un revolt,
el respatller d’un banc tot ple de mareselva.

Avui ens acompanya,
no la veu agredolça d’uns dies llunyans,
que han deixat una traça fugissera,
sinó la fresca joventut
d’uns fils, la càndida estatura
que guarda, encara intacta, la bellesa
d’un fris de marbre al temple, debolit, d’Afrodita:
el fruit madur del nostre amor de sempre.




Desig

Rere llampecs incerts, la nuvolada
estén un vel de pluja, que m’abriga en la nit
suau. La meva vida, nua com la gebrada,
rebé el sol del desig com una fuetada
i l’amargor dels dies amb un obscur delit.

De nou

Una negra, irregular i lletja (ho sé perquè l'he vista)pedraa la vesícula biliar va decidir que volia nàixer. I, de regal, ho va fer el dia de la vaga. Així que la van extraure i jo encara n'estic convalescent. A vore si aprofite aquests dies de repòs obligat per posar-me al dia...

dimarts, 28 de setembre del 2010

Un mot mut som,
dits del destí,
despit del dir
d'un mínim món.

Josep Lluís Roig, "Ebri del vi perdut", ed. Aguaclara, Alacant, 2000.

dijous, 23 de setembre del 2010

presentació a València

Benvolguts i benvolgudes,

Aquest dissabte 25 • a les 20.02 hores • i tocant la glòria celestial (al terrat) o l'infern soterrani (al saló d'actes) de l'Octubre-CCC [C/ Sant Ferran, 12 - València] • Presentació de FB [El Cep i la Nansa Edicions] • Una persona i un personatge de veu breu.
Referències a internet:
Bononad,
és un experiment.
Això ho deixa clar l’autor
des de la primera pàgina.
El llibre és, a més, rar en si mateix,
com a objecte. Un llibre estrany.
L’editorial vilanovina El Cep i la
Nansa presenta una edició molt acurada,
magnífica, i l’autor proposa en
prop de seixanta pàgines un exercici
força curiós: emulant la xarxa Facebook
d’internet, enceta un joc de
llenguatge insòlit. Bononad treballa
amb fragments, amb textos breus a
la manera de les acotacions dels internautes.
Les condicions d’escriptura són
d’urgència, de provisionalitat, tal
com s’escriu a internet, deixant el
tema obert, només suggerit, mentre
una altra persona sembla agafar el
testimoni per continuar amb la proposta.
AFacebook es convida el lector
a participar, completant el text
simplement esbossat per l’autor, a
opinar, a interactuarmentre davant
seu es va desplegant un entramat de
temes, de paraules, d’acotacions i
desenvolupaments sempre improvisats.
Hi ha relats i poesia, de vegades
exercicis de metallenguatge, però
sobretot hi ha divertiment literari.
Tal comles noves tecnologies explorenlapsicologiadels
usuaris sense estar
segurs de quin serà el següent pas
a fer, tambéBononad es deixa portar, i
els lectorsambell, sense saberquètrobaremenelpròxim
acotament.Desde
la immersió en el crim de Marta del
Una xarxa de paperCastillo (la jove de 17 anys que va desaparèixer
el gener del 2009) i el desplegament
mediàtic que va significar,
fins a una anàlisi del quadre del papa
Innocenci X que Francis Bacon va fer
sobre l’obra de Velázquez.
Tot serveix a Francesc Bononad
per endinsar-se pel camí de la idea
esbossada, de la pirueta de la paraula
que enganxa el lector i el convida,
el repta, a intervenir ni que sigui de
manera virtual. La manera de presentar
els textos, com una pàgina de
fòrum d’internet, fins i tot incita a
agafar un llapis i anotar la nostra resposta
al llibre mateix.
Navegació virtual
Avançar per les pàgines de Facebook
s’assembla més a navegar perla xarxa que a la lectura convencional.
Naveguem, doncs, sense saber
on anem fins que descobrim que
això no té cap importància. Es tracta
de navegar, de deixar-se portar i
gaudir del viatge. En certsmoments
la mà se’ns en va buscant l’inexistent
ratolí que ens permetria dir la nostra.
El que dèiem: un experiment. Un
agosarat experimentCULTURA AVUI
3 DE JUNY DEL 2010

Facebook
Text: Francesc
Bononad
El Cep i la Nansa
Vilanova i la Geltrú,
2010
Preu: 18 euros
Pàgines: 60

dilluns, 20 de setembre del 2010

TRASLLADADA

Encara no sé si tornar a l'origen suposa
renunciar al desordre, ni si trobaré l'ordre

i haurà caducat.

Sara Bailac, Vénen turbulències, ed. Tria, 2010

divendres, 17 de setembre del 2010

Més novetats de Tria Llibres (presentació divendres 24 a València)

La virtut principal de Tria llibres rau en el fet que la seua aspiració no és de publicar qualsevol llibre que els arribe a les mans sinó, justament, de fer una tria, de seguir una línia editorial reconeixible. De qualitat.
Per això, malgrat que encara no m'he llegit cap de les novetats que presenten, tenen el meu vot de confiança. Per això us pose tot seguit la publicitat de la propera presentació que fan a València.

INVITACIÓ
Tria llibres a València!

Ens faria molta il·lusió poder-te saludar el proper divendres 24 de setembre a les 19:00 a la Sala d'exposicions del Teatre Micalet al carrer Guillem de Castro, 73 de València.

Compartirem un pica-pica i una copeta de cava en companyia dels autors i podràs endur-te un exemplar signat dels llibres.
Conta'm la veritat sobre l'amor, Santiago Forné
Tria de Narrativa, 1
"La gran novel·la valenciana que molts estaven esperant. Una acció trepidant i una trama magistralment bastida"


Vénen turbulències, Sara Bailac
Tria de Poesia, 3
"Les contradiccions del retorn als orígens i dels viatges geogràfics i de l'esperit"


Acompanya'ns a la presentació de les darreres novetats de l'editorial, 4 nous títols que no et deixaran indiferent!


I evidentment, ja pots comprar tots els nostres llibres amb un sol clic!

IB6123 i altres contes, Gerard Vilardaga
Tria de Narrativa,
"Vilardaga desplega, de forma directa i sorprenentment eficaç, temes i actituds inèdites en el panorama literari actual"

Los insaciables, Jakob Gramss
Tria de Narrativa, 3
"La primera obra en castellà de Tria és una novel·la en clau gastronòmico-psicològica que mostra el ventall complet de llums i ombres del gènere humà "